Lo barato a veces puede salir caro o un malson fet realitat… ara ja una anècdota

Crònica dels fets ocorreguts en un dels dies més llargs i desafortunats de la meva curta vida viatjera. Dijous, 10 de desembre de 2015. Excursió a laguna San Rafael, reserva mundial de la Unesco. És un llac glacial que dóna directament a un dels múltiples canals que el Pacífic té per aquesta zona, el Chile insular… la glacera arriba doncs directament al mar i forma part del campo de hielo norte, una enorme glacera en aquesta zona de món (perito moreno i torres del paine formen part del campo de hielo sur).
06:15am. Sona el despertador. El cel esta força serè, fa força vent i els gossos lladren pels carrers. Esmorzo i em faig una petita bossa amb quatre coses d’abric i menjar i deixo la maleta i el pijama a l’habitació on suposadament dormiré aquesta propera nit.
07am. Fa fred però pel vent, el cel està serè. Ens trobem al lloc acordat amb l’Alejandro, el guia i amo de l’excursió. També 5 passatgers més, una parella xilena de vacances i una parella xilenoespanyola (ell fa 2 anys que viu a Chile) amb el germa gallec d’ell.
07:10: pujem tots al cotxe i fem uns 70 km de ripio, parant en algun moment per fer fotos a alguna glacera o cascada. A mesura que avancem el cel esta més i més boirós, fins que ens trobem amb una visibilitat avceptable tirant alt.

image

Primera cascada del camí

image

Glacera entre núvols

09:30: Arribem a un punt on hem de deixar cotxe, agafar una minibarqueta per creuar el riu i agafar un altre cotxe pels 10 km que falten. Com hi ha gent d’altres grups i som els últims, esperem una horeta.
10:20: creuem el riu i fem els últims 10 km de carretera en estat deplorable, per arribar fins al vaixell.
11:00: arribem al vaixell i al veure’l se’ns cau a tots l’ànima als peus. És un vaixell de pescadors força vell sense cap arreglo per la comoditat, sende espai suficient per seure tots en uns bancs no fixos i cutres. Aquí ens esperen 2 membres més de la tripulació i 2 persones més que venen al tour i s’han quedat dormint al vaixell, en una zona a baix freda i poc acollidora, amb 5 matalassos i 3 mantes.
11:15: sortim de port i esmorzem pa i formatge. Comencem a xerrar i conèixer-nos tots una mica. El capità ens informa que són unes 4h d’anar i les mateixes de tornar aprox. També que la marea estâ baixa i que potser ens quedem uns minuts atrapats a la sorra, però que de seguida pujarà la marea.
11:30: ens quedem uns 15 min atrapats però ens en sortim.
14:00: el mar esta força mogut, amb onades intenses i anem molt lents. Mirem pel mapa on som i veiem que anem més lents del què pensàvem. De la tripulació només rebem missatge, en una horita estamos allá y la vuelta será mas corta porque ahora vamos contra el v

image

Vistes emboirades

i

image

Aborrits

ento.

16:00: ens comencem a inquietar per hora. Encara no hem arribat i la boira csda vegada és més espessa. Ara no veiem res de res.
17:30 finalment arribem, tot i que només veiem 4 témpanos i un vaixell de la poli patrullant. Per l’hora que és i vist que la glacera ni s’intueix, diem de tornar l’abans possible. Ens donen el dinar i fem

image

La poli nos vigila

c

image

Tot el que veiem

image

Témpano

amí enrera.

21:00: seguim tornant, sort que aquí es fa fosc tard. Estem molt incòmodes i cansats de no tenir lloc real per seure còmodament. Ja s’han emborratxat alguns amb el whiskey, altres parlem del què sigui per fer passar les hores. La tripulació no ha donat sentals de vida. Ara apareix Alejandro i ens diu que la marea està molt baixa altra vegada i que s’esta fent tard, que el més segur és lligar el bot a un lloc segur i dema al matí seguir camí. Esta plovent força fora, fa molt i molt fred i la idea em regira l’estómac. No anem preparats pel fred, només hi ha 5 matalassos i 3 mantes per 11 persones i la concentració de fums dins el vaixell és prou alta per patir una mort feliz o intoxicació per monòxid de carboni (el motor no drenava bé i el camarot era ple de fum). Els gallecs i la novia xilena tenen un vol al dia següent i no es poden permetre aquesta opció, així que l’hi diem que busqui una solución ens diu que truca a altres barques rapides i menys fondes però

image

Far que esperem ens guii a la salvació

image

El què fan els nervis i l'alcohol

ningú l’hi contesta.

21:40h: ens hem tornat a quedar atrapats. Primer sembla que una altra embarcació ens vindra a buscar, però finalment l’ordre és que no ja que de totes maneres no ens creuaran al riu ja que de nit és molt perillós (recordeu que per tornar hem de fer una petita creuada de riu?)
22:30: ja és negra nit i ens quedem desencallats. Per la presió de la parella que té el vol, la resta que estem espantats de la idea de morir de fred o intoxicats i el germal que va totalment embriagat pel whisky i fent tonteries i cridant, seguim camí. Ens havien dit que no tenien molt bona il·luminació però veiem que això vol dir que només tenen un petit lot de piles amb pot3ncia mínima. Segurix plovent força i la visió és dolentíssima.
23:30: anem molt a poc a poc pel riu per arribar a port (el tros final és riu). Es perden, hem de seguir enrere i finalment el meu mòbil amb mapa i gps ens guia cap a destí.
01:15: arribem a destí. Ara que ja no hi ga motor i podem tenir llenya, dormir aquí no és tan descabellat i ja ens han dit que no ens creuarien al riu, però la parella segueix histèrica que volen probar de seguir i convèncer oralment a l’home de la barca que ens creui.
01:30: han anat a despertar el conductor de la furgo, que de mal humor ens porta, pensant que som uns histèrics i que hauriem de quedar-nos al vaixell. Està plovent força,és negra nit i els 9 km se’m fan eterns. Quan l’hi intentem explicar tranquilament les condicions, ens ofereix si no podem passar donar-nos sostre i 3 matalassos al cobert de casa seva.
02:00: l’home del riu no ens creua ni de miracle. És molt perillós, un cop ja hi va haver un accident. Tothom em demana que vagi jo a mediar ja que sóc rl més tranquil diuen, jajaja… acordem però que ens creuarà a les 05:30h, quan ja hi ha prou llum. Tornem a fer els 10 km sota pluja ja que aquest no ens vol oferir un espai per dormir.
02:40: arribem i intentem dormir una mica. Tenim 3 matalassos i mantes per 6. Estem molls i freds, però almenys estem resguardats aquí i sense fums tòxics. La parella que va dormir al bot s’hi ha tornat a quedar.
05:00 : tornem a fer sota la pluja els 9 km de nassos. Arribem a l’embarcació i quedem ben molls per la pluja però aconseguim que ens creui.
05:45: arribem finalment al cotxe que ens portarà ja a rio tranquilo. Acollonits perquè el que ens porta és don Alejandro amb el que hem tingut ja enfrontaments per tot el què ha passat recriminant l’estat del vaixell i la mala gestió de tot plegat.
07:45: arribem definitivament al poble. Passo per la pensió in estaven preocupats per la meva no presència, però em fan pagar la nit. Estic per quedar-me a dormir però la parella xilena maja va en cotxe i em porta un tros, així que aprofito i faig uns km amb ells. Afortunadament, esperem no s’encadenin 2 mals dies seguits.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s