Al matí jo i en Dirk sortim per agafar el bus per seguir cap al Sud. La idea és anar a visitar junts la catedral i capella de marbre. Després ell seguira cap avall a Cochrane per fer la carretera fins al final; jo em desviaré cap a Chile chico pel llac General Carrera. En Dirk volia parar abans a villa Cerro Castillo, però veient la meteo i al no trobar ningú amb qui fer-ho, decideix seguir camí.
Sortim de Coyhaique amb pinta de pluja, així que novament decidim agafar el bus enlloc de l’autostop. Les probabilitats que algú t’agafi són baixíssimes quan plou i avui passem per un tram de carretera poc transitat i molt inhòspit.
Comprem el bitllet de bus i en aquest ens trobem un parell de dones austríaques que carreguen les bicis… porten viatjant amb bici des de Colòmbia i durant els dies com avui, amb mal temps i carretera tan dolenta, es prenen un merescut descans i van en bus.
El primer tram de carretera està asfaltat i molt bé. Per no variar, els paisatges que veiem, tot i mig tapats pels núvols, es veuen més que espectaculars. Quan arribem a Villa Cerro Castillo, segons les guies un potencial torres del paine futur si milloren una mica les infraestructures, els paisatges amb muntanyes de formes brutals ens deixen sense paraules.
Villa cerro castillo
El temps es va esclarint
Després d’una petita parada, comença lo bueno… passem per una carretera en obres mooooolt i mooooolt malmesa, havent de parar molt cada 5 minuts per les obres que s’estan fent. Hem pujat força i ara baixem una mica fins a arribar a una amplíssima vall entre muntanyes poderoses, amb un cel cada vegada menys tapat (no es pot dir ni més serè).
Comencen les vistes tremendes
Finalment arribem al lago General Carrera, el segon llac més gran de Sudamèrica, prou gran per no veure la seva fi i per tenir onatge, compartir dos països i dos noms (la part Argentina, més petita, té per nom lago Buenos Aires). A la vegada, amb un color d’aigües que provenen gairebé directament de les glaceres i amb unes muntanyes al voltant espectaculars, puc dir amb tota certesa que és un dels indrets més especials que he vist i viscut mai.
Lago general carrera, no words
Bonic a matar
Així doncs, amb la boca badada per la bellesa del paisatge arribem a Puerto Rio tranquilo, un petit poble molt turístic per tenir 3 grans atraccions : la capella i catedral de marbre; la glacera exploradores, en la que típicament es fa un trekking per l’accessibilitat; i punt de sortida més proper dels tours que van a la Laguna San Rafael, punt de sortida al mar del campo de hielo norte.
Nosaltres avui ens ocupa anar a veure el marbre. Es pot visitar de dues maneres, en kayak (si el vent i l’onatge ho permet) o en vaixellet. Nosaltres ho volíem fer en kayak però sera que no ja que ahir va morir l’amo de North Face i de la meitat dels terrenys de la Patagònia xilena fent kayak per aquí, a causa d’una caiguda i una posterior congelació. Si algú expert va tenir aquest incident, jo ni m’ho plantejo.
El port per anar cap allí en vaixell també està tancat pel vent, però ja ens van dir que uns 5km més endavant hi ha un trencall que porta cap una altra zona més propera i menys exposada al vent. Anem doncs allí, i compartim barca amb uns que venen d’un tour de la frontera argentina, un d’ells un xicot madrileny que l’hi ha agafat gust a Sudamèrica (no m’extranya) i va fent viatges per aquí en els útims anys.
El viatge en vaixell a la catedral i capella de marbre és brutal, els colors de les ccoves, del llac, les formacions, l’entorn… no puc parar de tenir orgasmes visuals i fer fotos a tort i dret, un Stendhal de collons. Només dura una horeta però realment una de les millors experiències del viatge (i pensar que ahir estava dubtant si seguir baixant o creuar ja cap a l’Argentina per fer-ho tot més fàcil…).
A l'aventura lacustre
Formes especials
Colors especials
Molt i molt marbre
A la catedral
Quin gustttt
Plecs de marbre
Capella snant
No paraules
Formes geològiques
Una imatge entre mil
Capella des de la tornada
Aquí sí que ja em separo amb en Dirk, ell segueix camí avall i jo torno a Puerto Rio tranquilo. Amb la tonteria hem estat una setmana compartint viatge…
Mes vistes del llac
Tornant del port
La meva idea inicial era seguir camí, però estic tan al·lucinat que sento necessito quedar-me aquí per disfrutar d’aquest entorn. A més encara estic dubtant si anar a la laguna de San Rafael. És quelcom tan car que ni m’ho havis plantejat, sol valer uns 180€… però al poble m’han fet una oferta perquè havien de sortir igual i per ser primer dia de 100 i escaig… amb mal a l’anima i la meva rateria, al final agafo l’excursió, a veure com resulta…
La tarda la passo a Puerto rio tranquilo disfrutant de l’encant d’aquest meravellós poble, que amb la llum del capvespre encara em descobreix llocs i moments més bonics, com el cementiri amb millors vistes del món. No es pot dir que no disfruto com un enano en aquesta part de món.
No words
Vistes que em fan enamorar de la ciutat
Un cementiri especial
wondersalmon 