Si…no tenim prou feina per completar les cosetes del viatge que au….cap a Màlaga a despedir-nos d’aquesta altra parelleta aventurera que ha decidit també deixar tot i canviar de vida!!I quin canvi més positiu.
Arribem al aeroport de màlaga on recollim el cotxe (ens estafen com sempre, preu eren 15euros i al final son 60). Anem cap a Ronda x fer una visita,parant abans x esmorzar un bon pa de mollete amb bacon i formatge deliciós.
Ronda és un poble molt bonic però desgraciadament massa explotat turísticament. De totes maneres val la pena la visita. Està entaforat el poble antic en uns precipicis preciosos i tant de dalt com de baix apassiona. Un cop hem donat unes voltes seguim camí cap als alcornocales. De camí hi ha dues coves xò es troben tancades i volem donar així que seguim camí i arribem a estació de tren de Jimera de Líbar, un poble de potser 200 hab on ens trobem un bar regentat per uns danesoalemanys que fan oktoberfests, gairebé no parlen espanyol i són molt simpàtics…i ens fan un dinar de rexupete.
Precipicis de Ronda
Ronda bonica
Nosaltres i Ronda
Ronda des de les muralles
Ronda des dels banys àrabs
El riu per Ronda
Post-dinar a Jimera de Libar
Seguim camí a cortes de la frontera i seguint una carretera per anar a ubrique (siiii, jesulin) i arribem a una pista que tot i anunciar múltiples perills es troba en molt bon estaaat. I ens porta pel bell mig de l’alcornocal, que així es diu el parc, fins al colmenar, on hi ha la casa rural ahora.
La casa preciosa i el lloc amb màgia. Feu-hi un pas si aneu per allà perquè val moooolt la pena. Quan arribem ens anem fins al riu que es troba al costat, banyito nedem uns 150-200 m contra corrent (i això que riu ve carregat de les pluges) i tornem. Soparet del bo i a dormir.
Cuinant a la Casa Ahora
Un bon soparet
Al dia següent, dimarts, anem a donar una volta x excursió típica del poble a las buitreras. Primer anem al costat del riu fins un lloc on s’estreny i fa un congost, moment en el que toca pujar. Dalt de tot hi ha milers de voltors, alguns dels quals ens passen volant i fent acrobàcies a uns 10 m de nosaltres. ESPECTACULAR. Baixem i nou bany al riu aprofitant una platjeta natural. Allí hi ha uns petits ràpids que aprofitem x fer de tobogan. La pau es palpa… Ens comença a venir la gana i anem a dinar al bar del poble. Unes tapes ben bones i a passar la tarda tot recollint figues, fent migdiada i cuinant el sopar.
Excursió cap a las Buitreras
Els 4 fantàstics
Selfies
La zona delcongost
Las Buitreras
Un voltor
Més bruiteras
Banyet al riu?
Relax al riu
Una mantis al camí
Al dimecres s’esperen pluges i ens passem el matí donant una volta a la finca (vega en diuen ells) i recollim llimones, caquis i tot de fruites. Llegim, xerrem, el que serien realment unes vacances i jo mai he fet…cuinem també, desmuntem i muntem un armari per guanyar-nos un jornal…una mica de tot. I pel vespre un gelat de figues que està deliciós.
El dijous ja és el dia de despedides. Esmorzem un bol de iogurt amb muesli i peres confitades bonississim. Després agagem el cotxe i passant per bonics pueblos blancos de la serrania de ronda acabem a Genalguacil, un poble amb vàries obres d’art disperses pels seus carrers. El poble és bonic i val la pena si s’està per la zona però no cal perdre el cul per anar-hi.
El camí x tornar a la civilització però es ben bonic i després d’uns km per carretera sense asfaltar (si, hi ha carretera sense asfaltar :o) anem seguint fins arribar a la costa on agafem autovia i fem via a màlaga. Dinem, volta pel centre de la ciutat que és prou bonic i cap a l’aeroport a tornar el cotxe.
Poblets blancs típics
La llum es va fer…
Genalguacil escultòric
I també pictòric
Eating in Málaga
Raconet de Málaga
wondersalmon 