Westman islands, unes illes molt recents. Allò que el vent gairebé s’endú!

Avui al matí m’he buscat un plan alternatiu i tot i que no entrava dins les meves prioritats ni els meus plannings, he decidit agafar un vaixell i anar a les Westman islands o Heimaey. Són un arxipièlag d’unes quinze petites illes, la única poblada i mitjanament gran a la que vaig, que són molt noves i que encara tenen molts moviments sísimics. De fet als anys 60 va emergir una nova illa tipus la que va estar a punt de sortir a la zona del Hierro i tot i que no és visitable s’està estudiant per veure com neix nova vida a una illa formada de nou per activitat sísmica. Clar, penseu que ens trobem en la zona de plaques entre Euràsia i Amèrica. A l’illa on jo vaig a més hi ha un volcà que va emergir al 1970 deixant una part del poble que hi ha sota la lava… I la gent viu allà tan tranquilament 😮

Per arribar aquí des de Reykjavik he d’anar fins a Mjodd amb bus públic on hi ha estació autobusos per agafar el bus 52 que em deixa al moll. Al arribar em trobo una bandada de nens, com uns milt, fent el cafre i em diuen que el vaixell que volia agafar està ple!!! No m’ho puc creure. Afortunadament hi ha una companyia privada que a ala mateixa hora surt i ens fa el recorregut ja que hi ha molta gent que ens trobem amb la situació per culpa dels nens, tot i que el bitllet és 3 cops més car i anem amb un minivaixell. A l’hora estimada arriba el petit vaixell i ens preparem per la travessía, que no es pot dir és dolça ni molt menys. Hi ha una ventada de collons i el vaixell es mou com si saltés a vegades, la veritat és que jo no sóc gaire de marejar-me i em venen en alguns moments ganes d’agafar una bossa (hi ha vàries persones que fan servir moltes bosses). El trajecte però és espectacular i val molt la pena… A mesura que en s acostem a les illes tinc més i més ganes… El sistema de pagament del vaixell és molt cutre, molt confiat, i podria no haver pagat el trajecte, però com sóc un primo doncs quan ja em dóno compte ja l’he pagat.

Vista de les muntanyes esperant el vaixell

Vista de les muntanyes esperant el vaixell

Mar moguda

Mar moguda

Les illes que ens anavem trobant

Les illes que ens anavem trobant

A l’arribada agafo el mapa que m’han donat amb algns caminets per voltar per la zona. El que més tinc ganes de fer és pujar al Eldfell, aquest volcà que us dic va eclosionar als anys 70, és molt nou i no té massa desnivell, pujar-lo és molt fàcil només té una petita part aèria a dalt que amb el vent que fa acollona una mica perquè hi ha alguns cops de vent que gairebé se m’enduen… Aquí puc descobrir allò que diuen dels vents  i les illes. La vista des de dalt és esplèndida, amb els colors terrosos i vermellosos i negrosos del volcà i el verd al fons de l’illa. ESPECTACULAR!!! Sort d’haver decidit venir fins aquí a l’últim moment.

Els dos volcans, el més vell a dreta i el més nou a esquerre

Els dos volcans, el més vell a dreta i el més nou a esquerre

Vista de l'Helgafell o volcà vell

Vista de l’Helgafell o volcà vell

Vista del pobles des de l'Eldfell

Vista del pobles des de l’Eldfell

Vistes des de l'Eldfell

Vistes des de l’Eldfell

Més vistes impresionants

Més vistes impresionants

Quins colors

Quins colors

La meva idea era pujar també al Helgafell o volcà vell però veig que tampoc tinc massa tems (tinc unes 3 hores a l’illa) i prefereixo baixar un tros d’illa cap al Sud per caminar per la zna de penya-segats de l’oest, ja que diuen pot haver-hi frailecillos i moltes aus. Al mapa hi ha un camí assenyalat que queda vallat en algun moment i no puc seguir, però les vistes que veig són espectaculars i segueixo un tros de carretera fins que enllaço amb el camí que va vorejant els penya-segats. Hi ha unes illes que em recorden a una escena de peli de pirates…. Brutal.

Tot i que jo només hi sóc unes hores, crec que aquesta illa per les possibles caminades que té i els paisatjes que presenta és per almenys quedar-se una nit i disfrutar-la més a poc a poc, si no hagués deixat la roba i la motxila i tingués reservat hostal ja us dic jo que em quedava una nit sense ni pensar-ho.

Jo rondant per l'illa

Jo rondant per l’illa

Els contrastos de colors són espectaculars

Els contrastos de colors són espectaculars

Costa oest de l'illa

Costa oest de l’illa

Illes d'on sembla ha de sortir vaixell pirata

Illes d’on sembla ha de sortir vaixell pirata

Els penya-segats amb ocells

Els penya-segats amb ocells

Més penya-segats

Més penya-segats

Anuncis

Ruta passada per aigua per l’Snaefells península

Avui fa el típic dia de millor anar dins un autobús i sortir poc d’ell… Així que el dia ideal per fer un tour. Tot boitós, plovent un munt, un vent i un fred… Em poso ben equipat, el dinar que m’he fet i apa a dins l’autobús. Som força gent, anem e un minibus i som plens gairebé, unes 18 persones.

La península de Sanefellsness és una penínusla amb un volcà al final de la punta, amb una forma molt bonica i allargada i és famosa per el llibre de Jules Verne (ja que aquí és on s’entra al centre del món) i últimament es veu per una película de la vida secreta de Walter Mitty.

Total,que després de dues hores de carretera cap al nor arribem a la penínusla i el dia ja comença malament perquè ens dirigim a una casa de pesca de taurons, una mena de museu d’aquests cutres en una casa on t’ensenyen com es caça els taurons, què en fan i intenten vendre´t les existències. Res interessant, només una casa on veus com assequen la carn del tauró. I la carn fastigosa mínim…

Carn de tauró assecant-se

Carn de tauró assecant-se

Després seguim la carretera de la costa rodejant la península i ens trobem amb alguns poblets i alguns indrets on ens parema  fer fotos fins que trobem la muntanyeta on passa lo del a pelñicula que dèiem,que realment és bonica tot  ique algo emboirada. Decideix el nostre guia parar en aquest poble tot i ser horrorós ja que així hi ha per fer cafè i sembla que plou una mica menys… Jo comença a penedir-me d’haver agafat un tour d’aquests però és el que hi ha…

Platjeta

Platjeta

I és molt bonica

I és molt bonica

 

Aquesta muntanya es famosa per una peli

Aquesta muntanya es famosa per una peli

D’aquí anem a una platja de sorra marró (golden sand que en diuen ells), que és la única que hi ha per la zona, que segons diu prové dels sediments del mar per les corrents (ja que sinó sempre és negra i d’origen volcànic per aquí). La platja és molt bonica i hi donem una volta… Al lluny veiem uns vaixells que sembla estan mirant o buscant balenes i sembla que han tingut sort. Agafem el minibus i ens dirigim cap allà per apropar-nos i quina és la nostra sorpresa quan veiem un banc de orques al nostre costat, tremendo!!! No pensava trobar-me quelcom així i el dia ja se m’ha arreglat. A més de retruc ens trobem per la zona uns quants lleons marins i passejant per terra una guineu àrtica. Avui és el dia dels animalons. No hi ha documents fotogràfics però feu-me cas, veure una orca saltant pels mars no té paraules per definir-ho ,jo no pensava que m’agradaria tant però suposo era el fet de no esperar-ho!!!

Única platja de sorra marró

Única platja de sorra marró

Penyasegats i platja

Penyasegats i platja

Si no fes taaaant fred potser em banyava

Si no fes taaaant fred potser em banyava

L'ocell mirava les orques com jo

L’ocell mirava les orques com jo

D’aquí ens dirigim a una platja preciosa de sorra negríssima, molt bonicaperò la pluja i el vent no ens van deixar disfrutar correctament, però un lloc per perdre-s’hi segur que és…

Platja treta de peli de pirates

Platja treta de peli de pirates

Platja de sorra negríssima

Platja de sorra negríssima

Platja amb restes arqueològiques

Platja amb restes arqueològiques

D’aquí ja vam anar a una zona de penya-segats que es trobaven molt emboirats amb milers i milers d’ocells (com tots els penya-segats de costa per aquí) i ja el viatje de tornada a Reykjavik, gairebé morts de congelació i molls molls tot i portar el canguro… Avui dormiré pla i demà marxaré a fer una petita ruta a una illa al Sud de Islàndia, les Westman islands es diuen. Havia d’anar a la regió de muntanya però desgraciadament no hi ha tampoc llocper dormir en dues setmanes vista i pagar 100 euros de bus per un anada i tornada i estar allà un màxim de dues hores no em compensa… Algo que em quedaré pendent de veure 😮

Tornant a Reykjavik per les Highlands i el cercle daurat

Avui torno a la capital aprofitant que ha de ser un dia de bon temps. Hi ha dues opcions per anar deAkureyri a Reykjavik. La més típica i barata és seguint la carretera de circumval·lació o 1, que va pel mar, o l’altra a partir de mitjans de juny és per la carretera de les Highlands o de Kjolur, que és la que vull agafar, tot i ser força més car et deixa una estona per visitar la zona de senderisme de Kerlingafjoll. Hi ha dues opcions, anar-hi per Reykjavik Excursions o per Sterna, jo recomano la segona ja que et pares molt més temps a la zona i et porten a fer una petita caminadeta a la regió. Arribes més tard a Reykjavik si però i què…  El preu com dic és força més alt però com aquest bus també para als llocs típics del cercle daurat ja compensa només pel que t’estalvies de no agafar aquest circuit.

Al matí primera hora em dirigeixo a l’estació d’auobudos (un tros d’un carrer on hi ha les dues companyes grans d’autobusos de la zona) i compro el bitllet. La meva idea és si és possible quedar-me a dormir una nit a Kerlingafjoll per fer algunes excursions per la zona ja que la previsió de temps és força bona. Em diuen però que puc comprar el bitllet comlert i agafar l’altre bus al dia següent sense problemes.

La primera parada llarga és a Hveravellir, una altra zona geotermal amb fumaroles i en la que hi ha una piscina on et pots banyar. Tenim uns 50 minuts, pero just al arribar es tapa el solet que feia i la veritat les ganes de banyar-se són mínimes. Hi ha un gorg en la que arriba aigua freda i aigua geotèrmica i allà on es barrejen la temperatura de l’aigua resulta ideal segons diuen… Jo al final tinc mandra i amb el vent congelat que fa no ho provo.. Dono una volta per la zona i faig unes fotillos.

Terres vermellosos i fumaroles

Terres vermellosos i fumaroles

Zona de bany, ni de conya em banyo jo

Zona de bany, ni de conya em banyo jo

Bonica regió

Bonica regió

Ocellets

Ocellets

Sort que l'aire és ensofrat però calentó

Sort que l’aire és ensofrat però calentó

Més fumarola en acció

Més fumarola en acció

Fum i més fum

Fum i més fum

Fumarola en acció

Fumarola en acció

Muntanyes de cràters antics

Muntanyes de cràters antics

Després d’això agafem el bus i en una hora i mitja aproximadament arribema  Kerlingafjoll, un parc on hi ha moltes rutes de senderisme que semblen molt interessants. Petit problema, em comuniquen que ja està totes les cabanes plenes i per tant no m’hi puc quedar a dormir 😦 La bona notícia però és que el meu autobús ens apropaà a una altra zona geotèmrica amb fumaroles i muntanyes plenes de neu on farem una caminadeta fantàstica amb uns paisatges brutals que no oblidaré fàcilment… Aquí sí que es veu fantàsticament la cançó de foc i gel 😉 Ua zona moli i molt recomanable…

Zona d'arribada

Zona d’arribada

Cutreselfie

Cutreselfie

Paisatjes espectaculars

Paisatjes espectaculars

Entre muntanyes

Entre muntanyes

Aprofitant que hi ha gent que em tira fotos

Aprofitant que hi ha gent que em tira fotos

Gel i foc

Gel i foc

Molt de fum

Molt de fum

Entre gel

Entre gel

Colors impossibles

Colors impossibles

Neu i fum

Neu i fum

Disfrutant de la caminadeta

Disfrutant de la caminadeta

Un cop estem per aquesta zona unes dues hores, tornema  baixar a la vall de baix que és on hi ha el bar, les cabanyes i tot…Allà dinem i quan se’ns fa la hora epr sortir, el bus no funciona. Mitja hora després consegueixen que funcioni, s’havia quedat sense bateria però un altre vehicle ens permet carregar l’energia… Ufff…ja imaginava esperar aquí amb el fred que fa a la intempèrie i no ho vull ni pensar. Seguim camí per unes muntanyes espectaculars, glaceres… i arribem a carretera normal quan ja pensava que le meu cul no podia més d’anar per la carretera sense asfaltar, tornem a la civilització i a les carreteres normals. Ara seguim camí pel que seria el típic Golden circle i visitem una cascada espectacular que s’anomena Gullfoss, la regió de Geysir que es troba molt propera i d’on va sortir la paraula Géiser (el géiser que va donar nom no funciona però n’hiha un altre que cada 4-5 minuts fa una explusió). Fa molta gràcia aquí veure co la gent es pasa 5 minuts amb la càmara a la mà per intentar grabar en vídeo una erupció… Hi ha tanta geeeent fent lo mateix que resulta còmic i tot.

Golden circle i la seua cascada

Golden circle i la seua cascada

L'arc de Sant Martí

L’arc de Sant Martí

Golden circle i la seva cascada

Golden circle i la seva cascada

El geiser de la zona de Geysir

El geiser de la zona de Geysir

Finalment fem una parada extra a una cascada que porta al seu costat unes rampes per salvar el desnivell pels salmons. I resulta que aquí la pesca de salmons és caríssima i necessita uns permisos especials que son exorbitants fins i to per aquesta gennt. Finalment arribem a Reykjavik on tinc un hostal que he reservat gràcies al wifi del bus prop de la zona d’autobusos i que està força bé. Com que no m’he pogut quedar a caminar a la zona on em volia quedar i demà hi ha previsió de pluja xunga tot el dia, una noia canadenca em diu que ha agafat un circuit per la zona de Sjnaefellnes i contracto jo també el tour per demà.

Pas per salmons

Pas per salmons

A la nit com es nit de Sant Joan vaig a donar una volta (tot  ique aquí no celebren res especial) i contemplo el so de mitjanit a les 02 que es espectacular la llum que encara hi ha… Si es que el sol no marxa aquí 🙂

Sol de mitjanit a Reykjavik

Sol de mitjanit a Reykjavik

Per les terres del Nord islandès… llacs i moltes fumaroles, antics volcans…

Us havia deixat a la zona dels fiords, on vaig agafar un bus que em portava fins al llac Myvatn, una de les zones més complertes d’Islàndia ja que en una zona molt petita es concentres varis fenòmens molt interessants de l’illa.

Arribo entre una cosa i l’altra a l’illa a les 16h, amb l’inconvenient que al arribar (el bus ens deixa on hi ha la benzinera i el centre d’informació del poble, s’ha de tenir en compte que les benzineres són els centres neuràlgics dels pobles ja que estan molt desperdigats i en aquests sol haver centres d’informació turística i supermercats o botigues per comprar el què sigui necessari) ens fa la tormenta del segle. La gent local estpa al·lucinant, diuen que mai havien vist res similar, aquesta zona és la més seca del país i està plovent a bots i barrals, chuzos o cats and dogs segons la llengua que preferiu… Afortunadament quan passa això, la pluja sol ser curta i mitja horeta en el centre de visitants em permet evitar la pluja i dirigir-me al camping on m’allotjo avui, on hi ha un búnker amb habitacions compartides (aquesta zona s’ha tornat de les més cares d’Islàndia per la fama turística que està obtenint, però compartir habitació encara surt mitjanament barat, encara que sigui en un búnker cutre).

Com ha deixat de ploure i el dia s’arregla mitjanament llogo una bici al mateix allotjament i em dedico a donar una volta per la part oest del llac, ja que és massa tard per voltar-lo tot i prefereixo fer algunes parades i anar amb calma(tot el llac són uns 35-40 km). Perquè faig la part oest? Doncs perquè és la que recomana la Lonely, tan fàcil com això.

La carretera está molt rebé (res aveure amb la pista plena de pedres d’aquest matí als fiords) i em dirigeixo primer en una zonaon hi ha uns promontoris verdososque son petits volcans dins i fora l’aigua del llac (höfdi), després a una regió on hi ha unes restes de lava que s’han solidificat en forma de castells (Dimmuborgir) i finalment a un volcà arenós que te una forma molt xula (Hverjfall).

Hverjfall al fons

Hverjfall al fons

Monticles de vells volcans

Monticles de vells volcans

Si no es tan fred qui no s'hi banyaria?

Si no es tan fred qui no s’hi banyaria?

El llac i les formacions geològiques

El llac i les formacions geològiques

Més llac

Més llac

Dimmuborgir i el castell de lava

Dimmuborgir i el castell de lava

Vistes des de Hverfjall

Vistes des de Hverfjall

Al matí següent em llevo i tinc una excursió contractada per visitar les zones més xules dels voltants i que em portarà fins aAkureyri on dormiré demà, però no comença fins les 11:30 pel que vaig a donar una petita volta per la zona, on descobreixo preciosso camins que sense el plujim i amb més temps serien molt interessants.

Vistes al llac

Vistes al llac

Un ocellet

Un ocellet

Muntanya a la que pujaria si tingués temps. Amb morrena de lava al davant

Muntanya a la que pujaria si tingués temps. Amb morrena de lava al davant

I segueix la muntanyeta

I segueix la muntanyeta

El bus ens porta per un parc geotèrmic que es diu Hverir com tot allò geotèrmic que hi ha aquí, amb unes fumaroles tremendes ,una de les coses que més m’ha impactat ja que estic menys acostumat a veure i amb uns colors ataronjats brutals. Després en porta  ala cascada més gran i espectacular d’Islàndia, la Detifoss i després en una zona volcànica que le riu ha excavat i ha deixat unes precioses siluetes, que es troba a  Jokulsargljúfur Canyon.

Terres ataronjades amb fumaroles

Terres ataronjades amb fumaroles

Una fumarola

Una fumarola

Un taronja especial

Un taronja especial

Sense paraules

Sense paraules

Espectacularitat de Detifoss

Espectacularitat de Detifoss

Més sense paraules

Més sense paraules

El canyó espectacular

El canyó espectacular

IMG_20140622_144845818_HDR IMG_6369

Les columnes basàltiques al nu

Les columnes basàltiques al nu

Més basalt

Més basalt

IMG_20140622_145728163

Finalment arribo  a Akureyri que és la segona ciutat més gran del país (amb 18000-20000 habitants,woooow) en la que hi ha un jardí botànic molt bonic i no em dóna temps aveure res més. La ciutat tampoc sembla tenir gaire res interessnt, està en un fiord i els voltants no són lletjos però tampoc no m’ofereix res especial.

Dos dies per les terres dels fiords

Aquest matí em llevo a Hofn i per variar la boira envolta totes les muntanyes donant una visibilitat algo dolenta… Seguint el cercle de l’illa avui em dirigeixo als fiords orientals, els més habitats i explotats… on viu més gent per la creació de una presa hidroelèctrica enorme i fàbriques mineres i demés.

Després de passar unes poques hores a l’autobús rodejant varis fiords fem una primera parada per descansar una estona i anem aparar a un poblet pesquer on deuen estar fent alguna mena de festa de celebració ja que els carrers estan engalants, uns de rosa, altres de taronja, i altres colors… D’un impacte visual curiós, més ho seria si la boira no fos tant espessa avui…

Fiords

Fiords

Més fiords

Més fiords

I encara més fiords

I encara més fiords

Poble envoltat de boira

Poble envoltat de boira

Casa freakie del poble

Casa freakie del poble

Carrer rosa del poble

Carrer rosa del poble

Després de vàries hores de bus arribem a Egilsstadir, un dels pobles principals de la zona dels fiords. En la meva idea inicial no anava a parar aquí però com al final no vaig dormir a Skaftafell i he estalviat un dia decideixo quedar-me per agafar un altre autobús que em portarà a un poblet dels fiords que recomana la guía de la Lonely Planet. Llàstima que he d’estar aquí 4 hores esperant l’autobús que em durà al poble, però bé decideixo donar una volta per aquí, descobrint que no hi ha res d’interessant, és un poble sense res interessant de visita, amb una església lletja pròpia daquest país (són totes molt curioses) i algun que altre parc per passejar (però que tampoc tenen gaire res…)

Església moderna

Església moderna

Poble sense encant

Poble sense encant

Arriben les 17h i agafo l’autobús per dirigir-me a Seydisfjördur, en principi una carretera molt bonica que va per un port de muntanya nevat però que no veig per la boira que hi ha… Son uns 30 minuts de viatje i arribo a un poble envoltat de boira i que sembla desolat. Hauré fet bé de venir aquí. El poble sembla bonic però res de l’altre món i per la resta no puc veure gaire res… Decideixo llogar una bicicleta i dono una volta, tot i que el trajecte llarg el faré demà al matí per arrbar-me a una casa que es diu Skalanes, on sembla ser hi ha ocellets frailecillos que tinc moltes ganes de veure.

Seydisfjördur envoltat de voira

Seydisfjördur envoltat de voira

Una volta en bici

Una volta en bici

Una familia d'aneguets

Una familia d’aneguets

Intent autofoto amb bici :(

Intent autofoto amb bici 😦

Cutreselfie que jo dic

Cutreselfie que jo dic

Cavalls amb cascada al fons

Cavalls amb cascada al fons

Natura viva rodejant la morta

Natura viva rodejant la morta

Avui dormo en un hostel que està molt bé en aquest poblet i amb sorpresa descobreixo que tota la falta d’espanyols que he tingut durant el viatge me’ls trobo aquí… Sembla un alberg espanyol això i ha donat la casualitat. Em trobo un noi de Madrid que porta vivint en el poble des del Febrer, va decidir canviar de vida i no sé com ha vingut a parar en aquest poblet… Ell està feliç… Va començar a treballar a canvi de dormir i menjar a l’alberg fent una mica el manteniment i ara ja fa alguna feina més i ja té el seu sou però sense gaire estrés que és el que el vol. Parlant el trobo molt zen sí, amb necessitat de calma. També em trobo una parella d’espanyols que fan la volta sencera a l’illa en 6 dies (en plan fiuuuuuuu!!!).

Vaig a dormir d’hora que demà matino per poder anar fins ala casa de Skalanes a veure si tinc sort i veig alguna cosa… Al matí em llevo i la boira semblaque algo ha pujat, hi ha molts núvols iguals però alments donen més visibilitat al tema. El camí es fa durillo, es una carretera amb pedres que em deixa el cul com un tomàquet… La gent habitualment va en cotxe i després els últims 4 km els han de fer caminant ja que hi ha rius i altres que no permeten el pas de vehicles, però jo amb la meva bici em puc arribar fins al final, fins a la casa que també actua d’hotel i que sembla un lloc fantàstic per perdre-t’hi un parell o tres de dies. La veritat es que recórrer el fiord és preciós.

Arribo al final on hi ha uns penyasegats plens d’aus però ni rastre de frailecillos. Mentre em dirigeixo cap aquí sóc atacat per uns ocells molt territorials que quan veuen que t’apropes a la seva zona es dediquen a volar en plan kamikaze fins al teu cap per atacar-te, una d’elles ho aconsegueix i em fa un bon coscorró… El secret és portar una planta llarga al cap perquè així com ataquen el punt més alt no arriben al cap sinó que ataquen a la planta (però això ho descobreixo després)… Apareixen una parella de taiwanesos que em deixen uns prismàtics i finalment veig un puffin que en diuen en anglès… És tan petitó i tant bonic… M’emociono una micona 😉 Un també té sentiments…

Amb la bici torno al poble i allà agafo un autobús per tornar a la ciutat gran on agafaré el bus que continuarà camí cap al nord.

Ocell al fiord

Ocell al fiord

Carretera interminable de pedres

Carretera interminable de pedres

Aigua per tot arreu

Aigua per tot arreu

Rius i més rius

Rius i més rius

Penyasegats típics islandesos

Penyasegats típics islandesos

Un puffin...que bonic!!!

Un puffin…que bonic!!!

Ocellots que posen a les fotos

Ocellots que posen a les fotos

El fiord infinit

El fiord infinit

Jo i el fiord

Jo i el fiord

El poble sense tanta boira

El poble sense tanta boira

Pel Sud de l’illa en autoestop, bus i caminant

Avui al matí em llevo a una hora decent per començar el dçia. L’autocús que em portaria a on vull anar no surt d’aquí ins les 11h i per això decideixo intentar moure’m mitjançant l’autostop… Diuen que es una forma fàcil i segura de viatjar per el país, avui fa un dia de solet agradable, no molt fred i per tant el millor dia per ntentar-ho…Vaig caminant fins a la carretera 1 o ring road (la principal que rodeja l’illa) i en 5 minuts es para un local i em recull. Va a treballar i em deixarà a Vik, un poble a 50 km dels més grans de la regió Sud i molt bonic, on aprofito per fer unes compres al supermercat i unes fotos del bonic poble.

Les cingleres de Vik

Les cingleres de Vik

L'església de Vik

L’església de Vik

Les platjes de Vik

Les platjes de Vik

Aquí em poso després d’una benzinera i intento tornar a fer dit, on em costa una mica més la veritat i als 45 minuts d’esperar em trobo una parella d’americanes que em recullen… Van al mateix lloc que jo,que bé!!! Són una dona afroamericana i una altra oriental viatjant juntes i semblen tretes d’una peli amb la de tòpics que compleixen, així que passo unes 2 hores ben divertides en les que ens anem parant per fer fotos i elles per discutor-se sobre quina té les ungles més maques…

Foto de camí

Foto de camí

Cascada a la carretera

Cascada a la carretera

Arribant a les glaceres

Arribant a les glaceres

I una hora abans que si hagués anat amb bus i uns 40 euros menys pobre arribo a Skaftafell, l’entrada més accessible per tothom al parc de Vatnajokull, el més gran de tota l’illa, la glacera més gran d’Europa… Aquí el tçipic és caminar sobre la glacera però tenint en compte les preus i que jo ja ho he fet pel Perito Moreno aquesta part mes la salto i vaig a fer una excursioneta epl parc, pujo a uns miradors de les glaceres, una cascada preciosa rodejada de columnes basàltiques i unes cases típiques amb sostres d’herba… Total unes 3 horetes de caminada molt bonica… La meva idea era quedar-me a dormir per aquí però només ho ha per acampar i jo no tinc tenda per lo que decideixo agafar últim bus que em portarà a Hofn i així allà demà ja agafaré el bus per prosseguir la meva ruta al voltant de l’illa.

Camí de pujada a mirador Skaftafell

Camí de pujada a mirador Skaftafell

Glacera de Skaftafell

Glacera de Skaftafell

Muntanyes al darrere

Muntanyes al darrere

Cascada amb columnes basàltiques

Cascada amb columnes basàltiques

Al mirador

Al mirador

Cases amb sostre herbat

Cases amb sostre herbat

Cascada de Skaftafell

Cascada de Skaftafell

De camí cap a Hofn es passa per Jokullsaron, una glacera amb un llac on es van quedant els trossos de gel que han trencat de la glacera,amb formes impresionants, i tot això al costat de la carretera. El bus ens deixa uns minuts i contemplem les formes de glaç que són genials…Es pot agafar un vaixell per navegar-hi però tothom em diu que és una pèrdua de diners

Jokullsaron i els "témpanos" de gel

Jokullsaron i els “témpanos” de gel

Arribem aHofn on no tinc lloc per dormir en cap hostal i acabo havent d’anar a dormir a unhotel, amb un pressupost que no vull recordar… Realment és un país on es fa difícil improvitzar i per a que no em torni a passar decideixo agafar les nits de la resta de dies que me queden per no tenir problemes a la hora de trobar lloc per dormir…

Disfruto de la meva única nit en una habitació per mi sol amb esmorzar inclós i dono una volta pel poble pesquer on hi ha estupendes vistes del mar,dels ocells i de les muntanyes.

Panoràmica Hofn

Panoràmica Hofn

Panoràmica Jokulsaron

Panoràmica Jokulsaron

Ocells a Hofn

Ocells a Hofn

Llums i sombres

Llums i sombres

FIMMVORDUHALS o el pas entre glaceres

Doncs com sempre em llevo al matí pensant com pot haver tanta llum a les 06 del matí (encara em costa adaptar-me al nou horari i em llevo molt d’hora cada dia, més avui que m’espera una llarga caminada). I com no,la pàgina web de previsió del temps es torna a equivocar… Avui havia de fer un dia esplèndid amb algun nuvol a final del dia i ens llevem amb un cel ennovulat i plovisquejant una micona (al final pensaré que això és bon temps per ells).

Avui la idea es fer el Fimmvorduhals, una ruta que em durà fins aSkogar, n poble que hi ha ja a la zona propera  ala costa de la carretera de circumvalació, per això he de tavessar un coll que està just entremig de dues grans glaceres, la del Eyjafjallajökull i Myrdálsjökull (com podeu veure jökull vol dir glacera al igual que foss es cascada).

Al inici començo per la vall on estava, més seca, arribo a la zona superior després d’una pujada molt progressiva i en ocasions rocosa, seguim per dalt una bona estona i finalment per una baixada encara més progressiva que va seguint la vall amb milers de cascades de camí va baixant fins a arribar a la Skogarfoss que es la cascada d’Skogar.

Al inici em trobo una parella de belgues, però la noia ja m’avisa que va molt lenta. Després comença a plovisquejar més i em barallo amb el nou cangur ja que posar-me’l amb la motxila es algo complicat per no dir gairebé impossible… mentre em barallo amb ell una parella em sobrepassa però ra`pidament els torno a sobrepassar ja… Mentre vaig pujant el paisatje es fa més i més rocós i la boir es va fent més espessa, però afortunadament el camí està molt ben senyalitzat. Arriba però un pnt on la neu ja comença a predominar i la boira es va fent més espessa, em trobo un parell de persones fent el camí però en l’altre sentit i em diuen que e tros d’ara és una mica perdedor… (és la nova llengua del volcà del 2010) i per tant decideixo esperar a la parella que havia deixat enrere, que m’acullen… Son una parella danesa que ell és geòleg i ella artista i estan una setmana aquí i després marxen a Groenlàndia ja que ell hi ha de fer estudis (van de la terra més jove a la més vella del globus).

Pujant la vall

Pujant la vall

Una petita muntanyeta

Una petita muntanyeta

Zona de pedres emboirada

Zona de pedres emboirada

Glaç emboirat

Glaç emboirat

Els meus salvadors a la nova llengua del volvà

Els meus salvadors a la nova llengua del volvà

Neu i foc

Neu i foc

Neu i foc 2

Neu i foc 2

Un cop arribats al cim entre les dues glaceres la boira es va quedar abaix i va començar a sortir un sol brutal, amb unes vstes de les glaceres impresionants a ambdós cantons… tot plegat una matge tremenda, i finalment fa bon temps, encara que sigui perquè estem sobre els núvols. Fem milers de fotos de la zona i arribem a una cabana on molta gent es queda dormir per fer etapa en dos i on dinem.

Glacera I

Glacera I

Glacera II

Glacera II

Glacera III

Glacera III

Glacera VI

Glacera VI

Glacera V

Glacera V

Glacera VI

Glacera VI

Glacera VII

Glacera VII

Ara ens queda la meitat del camí o una micona més, però baixant de forma molt progressiva per la vall, seguint el riu i un seguit de cascades a cada una més bonica i uns canyons que fa el riu tremendos. Unes hores després arribema Skogarfoss que té la fama merescuda i ens despedim amb la parelleta danesa, ja que ells faran càmpng i jo vaig a l’alberg a descansar i una bona dutxa.

Cascades

Cascades

Jo flipant

Jo flipant

Cada vegada més impresionant

Cada vegada més impresionant

Més cascades

Més cascades

Fins i tot sota el gel...

Fins i tot sota el gel…

Quina aiguada...

Quina aiguada…

i cada vegada flipo més

i cada vegada flipo més

Protegit del plugim

Protegit del plugim

Uns canyons verds i preciosos

Uns canyons verds i preciosos

i a l'arribada, mort!!

i a l’arribada, mort!!

Anunciaven plujes i acaba sent el millor dia

Avui marxo ja de la capital. Avui sembla que serà el pitjor dia de la setmana segons totes les previsions, però com descobriré en aquesta illa fer cas de les prediccions és totalment absurd… El temps és massa canviant. Avui agafo un bus turístic que em porta fins a Thorsmork on dormiré aquesta nit en una cabanya de muntanya per demà fer una camnada que diuen és molt espectacular. De camí passarem per una cascada molt famosa per poder caminar-hi al darrere, s’anomena Seljalandsfoss. L’entorn és brutal.

A la cascada

A la cascada

Mireu quin mar d'aigua

Mireu quin mar d’aigua

I quins colors més verds

I quins colors més verds

Jo i l'aigua

Jo i l’aigua

Per darrere

Per darrere

Un parell d’hores més amb autobús, ara un de 4×4 per anar per carreteres horroroses i vadejar rius, fins arribar a Thorsmork. Durant el camí fem una petita parada per veure la glacera del Eyjafjallajokull (recordeu el volcà impronunciable que va donar pel sac a molta gent fa 4 anys?). Les vistes realment són impresionants.

Un cop arribo a Thorsmork deixo la motxilla gran a la cabanya on dormiré i agafo la petita i la carrego amb menjar i aigua i faig una ruta que em recomana la dona de informació. Primer pujo una petita muntanya que té bones vistes a l’interior muntanos de l’illa i que es diu Valahnjukur, una petita pujadeta queja em deixa unes molt bones vistes. Les plujes de moment no arriben i el dia sembla que més aviat es va arreglant.

La glacera del ....

La glacera del ….

Quins colors

Quins colors

La vall de Thorsmork

La vall de Thorsmork

Cim on pujaré

Cim on pujaré

IMG_20140617_131544395_HDR

Més vistes pujant... A l'altra cantó

Més vistes pujant… A l’altra cantó

Vistes del cim

Vistes del cim

Sóc el rei del món

Sóc el rei del món

Feliç d'aquestes vistes

Feliç d’aquestes vistes

Després d’aquesta pujada i esperant que no podria esperar res més d’aquí, començo a pujar una petita vall per un riuet que també em recomanen i quina és la sorpresa quan descobreixo una regió d’un altre planeta amb una muntanya al fons que sembla un Pedraforca de verd… Es diu Rjupnafell i la veritat es que no deixa indiferent ni el camí tampoc… Primer penso son les 4 de la tarda i és massa tard però després penso entre mi, però si no es fa mai de nit,quin problema pot haver?? i cap allí que pujo… En total son unes 3 horetes fins tronar a la zona de dormir, però val moooolt la pena i fins al final no em pluvisqueja una mica…Que bé,si al fianl tindré bon temps i tot…

IMG_6015 IMG_6027 IMG_6031 IMG_6040 IMG_20140617_150029544_HDR IMG_20140617_150418544_HDR IMG_20140617_150815529_HDR IMG_6044 IMG_20140617_152938104_HDR IMG_6047 IMG_6054 IMG_20140617_154745030_HDR IMG_20140617_164214615_HDR IMG_6056

No podia fer més tria,això era espectacular i no sé com triar les fotos, així que aquñi teniu i trieu vosaltres les que mes us agradin…La ruta va ser… ESPECTACULAR i no tinc més paraules…

Vaig arribar a la cabana de muntanya, vaig er-me el sopar, vaig estar parlant amb una noia tinerfenya que estava aquí de voluntària arreglant els camins de senderisme i a dormir que demà m’espera un ruta molt llarga.