En aquesta familia estem tots bojos i com no seguim ca patró predeterminat em les mones quan ens rota, i enlloc d’esperar el dilluns de pasqua doncs ens menjem la mona el dia que ens va millor,en aquest cas divendres snt. O sia mentre el Cristo estava patint a la creu nosaltres a menjar un dolç ben català.
I com sempre exageració màxima, 5 nens doncs 5 pastissos, i que no en faltin. Jo com a bon padrí vaig fer la meva mona de yema (com deu ser en català?).
La recepta la vaig treure d’aquí i la veritat es que està força bona,sobretot la xocolata que hi ha enllos de la mermelada, que l’hi dóna un toc fantàstic…