Resum Sri Lanka

Podem assegurar que no es un país excepcional però es mereix una visita ja que té coses molt maques com heu pogut veure.
Podem dir que Sri Lanka vol dir noia luxuriosa; que un el país on hi ha moltes xancles abandonades; on tothom et pregunta d’on ets, on vas i si estàs casat; amb una cuina deliciosa i relativament variada; que té uns paissatges molt bonics, una natura excel.lent, una arquitectura amb coses interessants i unes platges no gaire atractives.

Què ens ha agradat mes:
– Safari a Kaudulla
– Paissatges de Sigiriya
– Dimbulagala
– Excursions varies pels Hills
– Curs de cuina  amb la Chamila de la White House a Unawatuna

Dormir:
Hem dormot sempre en guesthouses, homestays i inns amb un pressupost màxim per nit de 2000 rúpies (o com n’hi diem nosaltres, rislis)
Gastat: 41.850Rs ( 37, 5%)

Menjar:
Hem dinat i sopat sempre en llocs locals (anomenats hotels tot i que facin funció de restaurant; molt barat i sempre vigilant que no ens estafessin), ens han cuinat les families on hem estat (car) o bé en llocs per guiris (perquè no hi havia altra opció i també car).
Gastat: 34.337Rs (30, 8%)

Transport:
Hens hem mogut basicament en autobús (extremadament barat; el servei de bus és molt eficient, hi ha busos que van a qualsevol punt de l’illa; ara bé és força lent), hem agafat també el tren i quan ja no hi havia altra manera en tuk-tuk (preus negociables). No hem agafat taxis.
Gastat: 8.995Rs

Entrades i activitats:
És el mes car sel pais. Ens neguem a pagar les entrades de les ciutats antigues: mooolt cares. Basicament ens ho hem polit en el safari i el curs de cuina així com també pagant entrades  a temples i altres llocs per 200-300Rs.
Gastat: 22.150Rs (19, 9%)

Personal:
Compres varaiades. Ull amb el que no està etiquetat: et voldran estafar sempre.
Gastat: 4.196Rs (3, 8%)

Total: 2.230 Rs (13, 5€) per persona i dia.

Els preus son molt intuitius ja que el canvi es igual que la pesseta: 167Rs=1€

Viatje sud-est asiàtic. part I. Sri lanka on Tripline

More relax and beach days… We are crazy!!!

Doncs sí, els dies que haviem d’utilitzar per viatjar cap al nord i que no hem pogut utilitzar ens han sobrat, així que estem fent aquesta part del sud de l’illa (de platges) amb moooolta calma i relax. De tant en tant ja toca, no? Però no us espanteu…a la platja en sí hi hem estat unes 3 hores en total.
Ens dirigim a unawatuna, una platja maca pels estàndards d’aquí (no gaire res pels estàndards d’allà), on s’ha creat tot un resort per guiris. Un cop trobem un hostal encantador on tenim un jardinet davant habitació pel nostre iogui, anem a galle, una ciutat a 5 km molt visitable.
Galle és ara Unesco city, una ciutat fortificada antiga durant època d’ocupació holandesa. Està molt ben conservada i val la pena quedar-s’hi una mica i fer-hi una passejada, tot i que no transmet per res l’estil de vida srilankès, seria un carcassone menys bèstia però amb força botigues, hotels i restaurants per guiris rics. A esmentar la old house, una casa antiga visitable amb molts objectes vells dins i d’entrada gratuita, amb gent que et dóna explicacions ( i això que està ple de cartells de no poder donar propines). Expliquem al senyor que ens guia on es andorra. Perquè? Doncs perquè arriba un punt en què et canses de contestar sempre el mateix i molts d’ells quan els dius que ets d’andorra es queden pensatius i et pots escapar. A més hem estat profes de català i mil coses més. I som germans davant l’insistència de la gent, que no para de preguntar-nos si som bessons :o.

Estampa de galle

La old house

Dos wonders a galle

Sireno al fort

Un cop sortim de la ciutat antiga anem a la nova, molt menys interessant arquitectònicament però molt més srilankesan way. Trobem un mercat de fruita, homes assecant el peix al mig del carrer i un restaurant on anem a dinar i ens volen estafar (sort que sabem els preus reals i al final conseguim el preu real, la meitat del què ens deien).

Mercat de fruita a galle

Peix assecat al carre

Tornem al nostre poble i quan ens disposem a anar fins a la platja es posa a ploure a bots i barrals. A les 17h fem un segon intent i agafem una drecera per no haver d’anar x la carretera, on afortunadament trobem el lloc on farem el nostre megacurs de cuina. La drecera es posa una mica aigualida i hem de creuar un camí ple d’aigua… Arribem a la platja al millor moment, quan s’està ponent el sol i, sense ser espectacular, ens deixa una bonica imatge. Al voltant hi ha milers de baretos per guiris, entre ells pizzes hats i starbeans ( no poden fer servir nom real pobres).

Drecera humida

Platja de unawatuna

Per la nit dormir se’ns fa gairebé impossible entre cants, coets, petards i xerinola. Hi havia festa guiri a la platja i pensàvem era la causa, però no. És la festa de la lluna plena ( cada dia de lluna plena és festa a sri lanka), però a més aquest és especial perquè és el que tanca l’etapa dels monzons. Hem de dir que a partir de llavors no ens ha tornat a ploure…
Al dia següent després de la nostra classe de ioga anem a fer el curs de cuina, una experiència genial i que serà retransmesa en el seu post apart. Només dir que després d’acabar ben fumats per cuinar en una cuina tradicional al terra, menjem el millor dinar de tot el viatge.
A la tarda intentem anar a veure els pescadors en pals a la platja, algo molt típic d’aquí, però al ser el dia festiu ens enduem imatges de pals buits, una estona a una bonica platja i la xerrada amb una familia srilankesa d’allò més simpàtica i agradable. Just abans que es pongui el sol marxem per agafar el bus i saber tornar a casa.

Platja bonica

Pals buits però estampa preciosa

El divendres és un dia sense gaire interès i bàsicament de viatge, on un bus i dos trens a petar després arribem a negombo, una ciutat de platja al costat de l’aeroport. Això sí, ens reb una lluna plena espectacular després de caminar com bojos uns 2-3 km per arribar a la zona hotelera, on trobem una guesthouse que ens fa el fet i amb una tontoreria al davant ( rentem roba nosaltres a mà però almenys un cop al mes haurem de fer una rentada com deu mana).

Cansats de tren

O

Lluna plena de color espectacular

El dissabte i nostre últim dia sencer a sri lanka ens el passem donant un vol per bici fins al mercat de peix i a una carretera que té el mar a un costat i les marismes a l’altre. Ens posem en carrerons impossibles fins que trobem una dona que després d’ensenyar-nos el seu extrany àlbum de fotos ( qui diria que el seu marit es dedica a fer fotos de casaments) ens ofereix un passeog en barquet per les marismes. Ens ve de gust i acceptem ja que la noia ens sembla maca i el viatge es en un vaixell indesxriptiblement tradicional. Tot i que no ens porten a veure gaire res, el passeig ens agrada molt i veiem manglars, ocellots, crancs i una mena de platja interior amb un crist al mig!!!! ( hem de dir que negombo extranyament és una ciutat cristiana on la majoria professen aquesta religió, això si in their way, amb unes imatges de cristos i verges naïfs i lluminoses tremendes).

Mercat del peix

El fotògraf de bodes

La dona devla wedding

Nosaltres i la barca

També acomplim la nostra missió d’anar al cinema, la pelicula sense comentaris de lo dolenta que és. Per sort després d’una hora i mija sense passar res més interessant que els protagonistes cantant amb uns barrets de cowboy i ballant cutrement, fan mitja part i marxem corrents. Això sí, al cine al que anem és mooolt antic i autèntic i ens encanta ( les butaques van separades, es poden moure, no hi ha fileres fixes).

El nostre cinema

El bodrio que anem a veure

D’aquí a fer un volt per la platja mentre es va fent de nit, un bon soparet i a preparar-nos per el vol de demà. Kuala lumpur ens esperaaaaa!

Un bon dinar esrilanquès

La casa del curs de cuina o white house

La Chamilla cuinant

Com vam dir en algun post passat, vam fer un curs de cuina esrilanquesa amb cuina de llenya a Unawatuna. El vam fer amb la Chamila, una noia esrilanquesa molt agradable i simpàtica, que viu amb la seva mare   la White House del poble , situada a la drecera per anar a la platja dese la carretera principal. Ens va ensenyar a fer un bon arròs amb curris de chutney, alberginia, mongeta, col i carbassa; tambe vam fer wade, rotty.

ARRÒS AMB CURRIS

En gairebé tots els curris es fa servir llet de coco, per veure com es fa aquesta i l’arròs, consultar l’entrada del primer dia a Colombo amb en Vajira.
Pels curries:

Chutney:

Ingredients
– 2 cebes de figueres
– 2 pastanagues ratllades
– Vinagre de coco
– 7 dents d’all
– 5 cm de gingebre
– Una cullerada de postre de mostassa mòlta
– 1 pessic de pebre vermell picant
– Una cullerada de postre de pebre mòlt
– 3 Chilis verds i fescs
– Aigua
– Sal

Preparació
– Pelar les cebes i les pastanagues i rentar-les amb aigua amb sal.
– Tallar la ceba, no gaire petita. Ells fan servir cebes de la mida d’una dent d’all, és a dir que no cal escarrassar-se a tallar-la gaire. Afegir-la a un bol de terrissa amb aigua amb sal i escalfar fins a bullir.
– Mentrestant aixafar al morter l’all i el gingebre fins a fer una pasta.
– Posar el vinagre a l’olla i escalfar. Afegir la barreja d’all i gingebre, els pebres i la mostassa.
– Als 2 minuts afegir-hi les dues pastanagues ratllades i als 5 minuts les cebes escorregudes.
– Deixar una estona a foc baix i s’afegeix els chilis (cadascun tallat en 3 trossos).
– Remenar i aixafar amb una cullera.

Aquest curri es por guardar una setmana a la nevera.

Curry de carbassa

Ingredients
– 1/6 de carbassa
– 1/8 de ceba
– Sal gruixuda
– 15 fulles de curry
– 1/2 cullerada de chili mòlt
– 1 un pessic generós de safrà
– Una cullerada de postre de mostassa mòlta
– Una cullerada de postre de pebre mòlt
– 1 Cullerada sopera de curry en pols
– 1 o 2 dents d’all
– Força llet de coco

Preparació
– Tallar la carbassa a trossos 4 o 5cm (amb pell)
– Afegir un pessic de sal gruixuda les fulles de curry, la ceba a trossets, el chili i el safrà.
– Posar a escalfar la mescla.
– Afegir mentre bull la mostassa, el pebre, l’all (sencer i pelat), i la llet de coco.
– Si fa falta afegir aigua o mes llet de coco (ha de quedar caldós).
– Quan està quasi a punt, afegir el curry en pols.
– Retirar als 3 minuts.

Curry de mongeta

Ingredients
– 100 g de mongeta rodona
– 1/8 de ceba
– Sal gruixuda
– 15 fulles de curry
– 1/2 cullerada de chili mòlt
– 1 un pessic generós de safrà
– 1 Cullerada sopera de curry en pols
– Una mica de llet de coco

Preparació
– Tallar la mongeta a trossets
– Afegir un pessic de sal gruixuda les fulles de curry, la ceba a trossets, el chili i el safrà.
– Posar a escalfar la mescla.
– Afegir la llet de coco  deixar bullir fins a que es redueixi
– Quan està quasi a punt, afegir el curry en pols.
– Retirar als 3 minuts.

Curry de col

Ingredients
– Mitja col petita
– 1/2 ceba
– 1/2 cullerada de chili mòlt
– 1 un pessic generós de safrà
– Poca llet de coco

Preparació
– Tallar en juliana la col i la ceba.
– Afegir el safrà i el chili i posar a escalfar.
– Quan s’evapori l’aigua que deixa anar la col, afegir-hi la llet de coco.
– Deixar-ho a foc lent i remenar molt de tant en tant; fins que quedi textura com de trinxat. (Si quedés massa sec, afegir una mica d’oli de coco.

Curry d`albergínia

Ingredients
– 3 alberginies molt petites
– 1 culleradeta de safrà
– Oli de coco
– Sal
– 1 llima
– Un tomàquet petit
– 1/2 ceba

Preparació
– Tallar l’albergínia en tires molt primes.
– Immediatament posar-hi el safrà per tal que no ennegreixi.
– Posar poc oli a la paella i fregir l’alberginia amb la sal.
– Quan està a punt fa una olor i soroll característic.
– Retirar i afegir-hi el suc de la llima, el tomàquet i la ceba crua a rodanxes i barrejar-ho tot amb la ma.

ROTTY

És el pa per excel.lència esrilanquès i indi.

Ingredients
– 250g de farina de blat
– 1/2 coco ratllat
– Aigua amb sal
– Oli de coco

Preparació
– Barrejar la farina, el coco i l’aigua fins aconseguir una textura pastosa.
– Si ens passem d’aigua, afefir més coco o farina.
– Fer 4 boles amb la massa i untar-les amb una mica d’oli.
– Aixafar cada bola en un recipient rodó fins tenir un cercle. El gruix el tria un mateix.
– Posar una mica d’oli a la paella i quan està ben calent afegir-hi la massa.
– Coure pels dos costats fins que tingui un color marró.

Variants:
– Si no es vol posar coco, caldrà afegir-hi més oli.
– Rotty de pastanaga:
     – Un cop feta la massa i abans de coure-la, afegir-hi pastanaga ratllada. Coure.
– Egg rotty: fer la massa molt fina, afegir un ou i ceba picada entre dues capes o plegant la primera. Coure.

WADE

És una mena de croqueta de llenties. Si està ben feta és un dels millors menjars.

Ingredients
– Llenties taronja
– Chili sec i mòlt
– 1/4 de ceba
– Oli de coco
– Aigua i sal

Preparació
– Dixar les llenties en remull mínim una hora.
– Escórrer-les i picar-les al morter (no massa, que en quedin algunes de senceres)
– A la pastamobtinguda afegir-hi el chili, aigua amb sal i la ceba tallada en juliana.
– Barrejar-ho tot amb la ma i fer boles aixafades
– Fregir com si fossin croquetes.

Han de quedar cruixents.

Mireu com ens vam posar les botes! Bon profit!

Exemple de rice curry fantàstic

Entaulats amb el menjar

La Chamilla forever

Establiments Sri Lanka

Per tal que us feu una idea del tipus d’establiments que hi ha a l’illa, que se que mínim una persona li encantennaquestes fotos (eh mama?).
També les penjo perquè pels que no heu estat per aquests països i que no teniu la mes mínima idea d’acostar-vos-hi, vegeu una mica alguns llocs on fan vida els esrilanquesos/es.

Cosidora - Dambulla

Botiga d'ofrenes - Kandy

Bar - Aluwihare

Videoclub - Badulla

Local d'activitats extraescolars: aula d'informàtica - Maskeliya

Reparació d'electrodomèstics - Haputale

Botiga de cocos - Haputale

Fruiteria - Maskeliya

Botiga de plats per emportar? - Haputale

Botiga amb tota mena d'objetes que puguin contenir líquids - Maskeliya

Joieria - Maskeliya

Botiga de balances - Nuwara Eliya

Polleria - Badulla

Clínica dental - Badulla

Copisteria - Badulla

Botiga de conserves - Kandy

Botiga d'arròs i llegums - Anuradhapura

Estand de mangos - Trincomalee

Estand pei sec - Dambulla

Bar restaurant - Paradeniya

Botiga de cordes, escombres i caramels - Horowpotana

Dies de relax i platja (nosaltres platja?bé,ben poca….)

Ja tenim ganes de marxar de la zona de muntanyes, aquest fred humit se’ns està posant dins els òssos. I avui arriba el moment de marxar cap al Sud. El nostre proper destí és Tissa (ells n’hi diuen així), allà on va tothom que vol anar a fer un safari al parc de Yala (nosaltres ja l’hem fet a un altre lloc i no repetirem), però es troba a mig camí de la zona del sud. Tot i així, arribar ens costa 2 busos i unes 4 hores. A l’autobús, jo Lluis em deixo enganyar per un home que ens vol vendre el seu hostal. Pensant que ja estàvem arribant ens baixem i resulta que estem al poble d’abans, a uns 2 km de Tissa. Indignats l’hi diem que no volem estar aquí, sinó a Tissa i marxem, buscant un altre lloc. Busquem a un hostal recomanat per la Lonely i com sempre ens trobem preus inflats, males cares i llocs exageradament porcs i guarros pel preu que ens volen fer pagar. Si contractes safaris amb ells et rebaixen el preu però si nó has begut oli. Finalment trobem un bon lloc pel preu que volíem i ens hi quedem. Aquí bàsicament hi ha molts arrossars (que ara no es troben en el seu màxim esplendor, doncs estan creixent) i un tanc just al costat de la ciutat. De camí ens trobem un parell de dagobes que visitem una d’elles de les més antigues que es troben al país. Després anem al Tank on ens trobem molta gent banyant-se, és diumenge i és un bon moment per al bany, moltes famílies. L’indret molt bonic i el passeig molt agradable. Fa molta calor i esn estem insolant, una estona a l’ombra mirant les families com viuen el diumenge, cap a hostal,descansem i quan és fosc tornem al llac.

Dagoba i arrossars

Gent banyant-se al tank

Escena familiar

Fem una volta i un passeig, on trobem gent passejant i corrent, tot sorprenentment molt il·luminat. Ens entra la gana i com ens trobem una parada de cigrons menjem uns cigrons amb unes pastes, tot molt deliciós per 4 xavos, fantàstic. Al hostal hi ha allotjats un noi eibissenc i una noia italiana, porten anys viatjant i movent-se i fan la feina des del sud-est asiàtic (són dissenyadors gràfics, doncs quina sort tu) i venen de fer un retir espiritual i de meditació d’una setmana. Una mica massa elevats per nosaltres.

Fruiteria de nit

Sopar deliciós...i quins cigrons

Al dia següent és el meu aniversari. Nou viatge en bus, 3 hores i mitja més fins a Matara. Allà anem a petar a una guesthouse de surferos (és una zona per apendre a fer surf), nosaltres no ho sabíem però quan veiem el mar entenem el perquè. Al principi no ens entenem amb el nostre guesthouse, que ens vol cobrar internet inexistent apart, però al final ens posem d’acord. El lloc no és el millor del món però s’hi pot estar força bé… Aquests dos dies però no ens pararà gairebé de ploure en tot el dia, anirà fent petits xàfecs sense parar. Per la tarda però podem fer una sotida romàntica al punt més al sud de l’illa. La idea és fer-ho per la platja però ens trobem amb zona de rocs i mar molt breu, per lo que acabem anant per carretera (són uns 4-5 km). Anem a parar al poble del far i punt més meridional de l’illa, un poble que podem comprovar és on trobem més sonats per metre quadrat del nostre viatge. Al far ens trobem un home que ens vol fer pagar per pujar i quan ens diu un preu abusiu i diem que no ens el rebaixa, sense ticket ni res. Jo em nego a financiar aquest home si el preu de l’entrada no és fixe i va amb un ticket i és pel país.

Platja amb moooooltes onades

Dondra, amb milers de vaixells

Far de l`intent d`estafa

Anem a veure com es pon el sol al punt més al sud i venen un grup de locals a molestar-nos el moment intentant fent-nos comprar haixix, maria o lo que sigui. Si es que el dia d’avui no està per romanticismes ni res. Celebrarem els 34 anys de forma genial. Afortunadament quan anem a agafar el bus per tornar a casa ens trobem un tuk-tuk bakery mòbil on comprem un dolç ben bo que ens compensa de tot.

Nosaltres al punt més meridional

Posta de sol amb núvols per variar

Tuk tuk de bolleria

Al dia següent fem una sessió de ioga a la platja mirant al mar força brau i als pobres surferos intentant aprofitar les ones. Després anem caminant a un temple on està explicada la vida de Buda en forma de còmic, molt curiós tot plegat. Ens volen cobrar per entrar a l’interior del temple i quan no volem entrar ens volen cobrar també per estar als afores… Aquí en aquesta part la gent és molt rara i antipàtica. D’aquí anem caminant fins a Matara i visitar la ciutat, té un petit fort com totes les ciutats de platja mitjanament grans i un petit museu tancat per ser dimarts( per un lloc que potser volem visitar i just hi anem el dia que tanquen…) A més a més trobem un camp de criquet replet de motos, potser totes les motos del país aquí, que deu passar? A saber… Quan ens cansem de tot plegat tornem a l’habitació, dinem en una paradeta d’uns nois joves que acaben de començar un dels millors arrossos fregits del viatge, i ens passem la tarda llegint i fent el vago doncs no para de ploure i una mica de relax sempre va bé…

Temple budista de còmic

Exemple de tira còmica de buda

Què fa tanta moto junta...

A matara

Egg vegetable fried rice

Avui us presentem la versió vegetariana i no picant d’un  dels pats estrella de la cuina esrilanquesa (i asiàtica), el Egg vegetable fried rice que es podria traduir en arros saltejat amb verdures i ou, ja que fregit, de la manera que ho entenem nosaltres, no ho està. Hem agafat la recepta a un llogaret de Matara on només tenen una taula i únicament fan aquest plat. El cuiner es un nano timid de 22 anys que té la ma trencada fent el plat i ens ha explicat la recepta juntament amb un amic seu que corria per allà.

Ingredients:
– Arròs
– Porro
– Part verda de ceba tendra
– Pastanaga ratllada
– Ous
– Gingebre
– All
– Brou en pols
– Pebre
– Sal
– Oli vegetal (aquí el de coco és el més extès)

Preparació:
– Es renta l’arròs a consciència i es bull (o millor si es te arrossera).
– S’agafa la mateixa quantitat d’all i de gingebre, una mica de sal i s’aixafa al morter. La quantitat d’al per persona seria d’unes 3-4 dents.
– Es tallen els ingredients a juliana
– Es sofregeix el porro
– S’afegeix un parell d’ous per persona i es va remenant perquè quedi ben esmicolat.
– S’afegeix la pastanaga, la pasta de gingebre i all (sense por, és la gracia del plat), el brou, sal i pebre.
– S’afegeix l’arròs i es remena tot per tal que quedi ben barrejat.
– Finalment es posa la part verda de la ceba s’hi dóna alguna marejada mes i llest per emplatar.

La gràcia del plat també rau en el wok on es fa i el cullerot que s’utilitza per remenar-ho tot a més a més de l’art del cuiner/a.

Cigrons amb coco

Despres d’anar veient aquest plat a difrents indrets de l’illa us presentem, els cigrons amb coco. Un altre plat senzillissim, mes que bo i que aquí el venen a paradetes al carrer.

Ingredients:
– Cigrons
– Coco
– Llima

Preparació:
– Es couen els cigrons tal i com ho hem fet tota la vida i emplatem.
– Afegir-hi per sobre trossets de coco.
– Exprémer-hi el suc de la llima (a gust).

Ja està llest per menjar. No digueu després que cuinar cose bones cal molt de temps.
Una altra opció de presentacio és com a la foto: en paperina i anar menjant bo i amb la ma.

Fresca entre plantacions de te

Ens llevem ben d’hora al matí per agafar el famós tren cap a Nuwara Eliya, però la tempesta del dia abans ha deixat les vies de tren impracticables; aixxí que ens torna a tocar agafar l’autobús. NOOO :O Aques tren és famós per les vistes que ofereix de les plantacions de té pels Hills i nosaltres ens quedem sense aquesta estampa (o no).
Arribem a Nuwara Eliya, havent fet milions d’hores de bus i de transbordaments, la capital de la zona del te i la ciutat que esta a més alçada d’Sri Lanka.
Per primera vegada ens deixem portar per un local que ens ofereix allotjamnet; la jugada ens surt força bé. Sembla que es posarà ploure en qualsevol moment però decidim anar a la fabrica de te caminant (ens espera uns 5km de carretera plena de tuk-tuks i camions). La visita guidada val la pena ja que ens ensenyen com es processa el te (negre). Sorprenentment desde que es cull fins que s’empaqueta passen nomes 12 hores. Tornem al poble després de desistir, per culpa del clima, d’anar a visitar unes cascades properes. Com no: nova tarda de pluja.

Anant a la tea factory

Aixi ens posen x visitar la fàbrica

L’endemà ben d’hora al matí intentem pujar a un turonet que tant les guies com la noia de l’hostal diuen que està bé. Ens acabem trobant enmig d’una plantació de te amb força pendent i extremadament fangosa i relliscosa. Abans de patir mals majors decidim colar-nos a l’hotel adjaçent per arribar a una carretera (no semblem els primers ja que els de l’hotel ens miren amb cara d’entendre’ns i ens donen senyals cap a la sortida).

Vistes de l`intent de cim

Ara toca cap a l’hostal i dutxa. En breu hem quedat amb la noia alemana que vam coneixer a Ella. Com no ens espren milions d’hores de bus per arribar al lloc més remot del mon: Delhouse (Nallathanniya); venim aquí per fet una caminada, pujar l’ Sripada o Adam’s peak. Aquesta és una muntanya sagrada per moltes religions: budista, hinduista, musulmana, cristiana … La idea és veure`l a sortida del sol des d’alla, caldrà doncs sortir a les 3 del matí! i pujar més de 5000 escales i 1200 metres de desnivell en plena fosca!!!
Ho farem acompanyats de l’alemanya i una parelleta de finesos que ens em trobat al bus. Un cop a dalt i com no podia ser d’una altra manera, hi ha tanta boira que no es veu res. L’únic que val la pena és el te que el Manel es pren. El típic es pujar-la de Gener a març que és època de bon temps. Ara toca fer 5000 grraons de baixada envoltats de boira, però ja es de dia!!!! una vegada abaix es destapa una miqueta i podem fer unes bones fotos del lloc. Aquesta broma ens costarà 3 dies dies d’aquelletes als besons!

El màxim de cel que ens deixa veure la boira

Al cim boirós

Adam`s peak quan es destapa

Proper destí: descartem anar al World’s End per anar a Haputale a pujar el Lipton’s seat. Caldrà agafar 3 mitjans de transport diferents tuk-tuk, bus i tren. Si!!! al final agafarem el famós i sobrevalorat tren.

Estació de tren de hatton.

Vistes des del tren

Més vistes

El més interessant del viatge

Un cop a Haputale ens acomiadem de l’alemanya (Sabine) i l’endemà ens llevem ben d’hora per pujar el Lipton’s seat. Per anar-hi cal agafar un autobús fins a una fabrica de te i des d’alla nomès cal anar seguint la carretera que puja (molt ben senyalitzat). Pels mandrosos hi ha l’opció de pujar en tuk-tuk o furgoneta, però nosaltres, com és d’esperar, ho fem a peu. La pujada es maca i plena de’infinitat de nens que van a l’escola. Un cop al coll les vistes són impressionants i des de dalt al cim trobem que hi ha molt calitja (és un mirador orientat al sud amb la intenció de veure la vall i el mar). Nosaltres no veiem gaire res però la caminada se molt xula que ha valgut la pena. a la baixada ens trobem gent adobant el te, dones fent la bugada al riu, nens que ens demanen fotos i despres volen diners (amb qui creuen que tracten? no els hi donem ni un risli). A la tornada cap al poble veiem la muntanya ja ben emboirada; ara entenem perquè s’aconsella anar-hi abans de les 10.

Pujant al lipton seat

Envoltats de te i temples hindús

Els 2 al cim

Adobant els camps de te

El passeig i els colors sense paraules

Dona fent la bugada

A l’entrar al hotel ens trobem un casament srilanquès amb una música horrorosa i estrident i els més alegres de la festa (dues persones) ens inviten a ballar i fer xerinola amb ells: decidim aillar-nos a l’habitació envoltats de mantes per evitar el fred  humit que fa.
Aquí s’acaba la nostra aventura a la zona de les muntanyes.

Fruita a l’estil esrilanquès

Papaia amb llima

Us presentem una recepta senzillíssima que sense voler ens va mostrar la mestressa del guesthouse d’Ella

Ingredients:
– Papaia
– Llima

Preparació
Tallar la papaia longitudinalment i esprémer-hi una llima per sobre.

Fàcil i deliciós

Pinya amb sal i chili

Combinació curiosa que vam descobrir al mercat diari de Dambulla.

Ingredients
– Pinya
– Sal
– Chili en pols

Preparació
Tallar la pinya i afegir-hi sal i chili al gust

Com preparar un curry rice!!

Una de les nostres missions a cada país és anar al cinema a veure una peli local i apendre a cuinar un plat. Com no, aquí el rice curry, el seu plat per excel·lència, allò que dinen i sopen a diari. És un arròs bulllit amb diferents salses que van barrejant. Nosaltres sense saber-ho vam tenir la sort a la casa del nostre couchsurfer Vajira a apendre a fer-lo. Aquí va la recepta. Com ja veureu, i això que aquest era per europeus i no picants, les espècies són les reines del plat.

Ingredients (aproximat):
– Arròs (ells en serveixen molt per persona, penseu que és plat únic).
– 1 Ceba.
– 2 grans d’all.
– 1 albergínia petita.
– 200 g mongeta tendra rodona.
– Llenties vermelles (són diferents a les nostres, vermelles i mooolt fines).
– Oli de coco per cuinar.
– 1 coco sencer ratllat.
– 1 clau.
– 1 branca de canyella.
– Pebre vermell.
– 3 cm de jingebre.
– Unes llavors de Cardamom.
– Curry.
– Grass lemon (una plantota).
– Curry leaf (fulla arbre curry).
– Un paquet d’espècies autòctones variades.

Instruccions:
1- Tallar l’albergínia en tires i macerar-la en sal.
2- Fregir albergínia amb oli de coco i retirar.
3- Tallar la mongeta un cm aprox i la ceba i l’all i deixar en poca aigua i bullir. Reservar.
4- Bullir l’arròs amb llavors de cardamom i una herba que no coneixem. Arròs el cuinen tipus japonès, poca aigua i molt netejat perquè no tingui gairebé midó.
5- Es posen les llenties amb la resta de les espècies, és a dir la canyella, el clau, el pebre vermell, jingebre i grass lemon. Es bull una mica.
6- Amb el coco ratllat i aigua fer suc de coco, colant-ho.
7- Afegir aquest suc de coco a les llenties i bullir-ho una mica, fins que estiguin les llenties.
8- Barrejar albergínia i monjeta, posar-hi una part del suc de coco que hem fet i bullir.

Posar en un plat gran l’arròs i portar recipients amb les dues salses (o més si s’en fan més), carn o peix si es vol fer també (ells hi posen un peix sec una mica fastigosot). Es van barrejant les salses amb l’arròs i el peix, per anar bé tot amb la mà i es menja amb aquesta també. Així, segons ells, els gustos es barrejen millor. És deliciós.
Ideees que hem vist epr fer altres salses o acompanyaments, amb una mena de espinac amb ceba; patates amb el suc de coco i curry; carabassa; una col amb all boníssima…
Ja veieu, a anar al Raval a comprar aquestes espècies rares i ben fàcil que ho tindreu!!!