La capital islandesa

Aquesta nit ( en dic nit per dir alguna cosa ja que entra una claror per la finestra brutal) he dormit entretallat. Al final a les 06:30 m’he llevat, dutxat i esmorzat i he preparat la bossa x si m’avisen de l’snorkel. Vaig enviar mail x reservar fer una capbussada a silfra,al parc nacional de thingvellir però no m’han confirmat…
He decidit esperar fins 08:15 i si no em diuen res anar a visitar la ciutat. Finalment cinc minuts abans de l’hora decidida apareix una noia preguntant per mi. Fantàstic… A veure aigua… Fora està plovisquejant.
Thingvellir (ells ho escriuen amb una mena de p extranya que val com th) va ser el primer parc nacional de l’illa. És interessant perquè va ser on es reunia el primer parlament islandès fa més de mil anys i perquè és el lloc on s’uneixen o es desuneixen les plaques americana i euroasiàtica. Just al bell mig d’aquesta desunió es on hi ha silfra, on nadarem avui vaja.
El dia està emboirat i plovisqueja. El lloc sembla molt bonic i sembla un bon primer contacte amb l’illa. Normalment la gent el visita fent una excursió de migdia que es diu el cercle daurar i que visita això, geysir ( si d’aqui prove lo de geisers) i gullfoss una cascada sorprenent… Jo aquests els faré amb el bus de tornada a reykjavik.
Arribem doncs al parc on es veu un mirador al que no tenim temps d’anar, les cases on s’allotjaven els que anaven al parlament, algunes cascades i la bretxa…

Cases del parlament islandès

Cases del parlament islandès

Jo a la bretxa

Jo a la bretxa

L'escletxa amb una caiguda d'aigua al fons

L’escletxa amb una caiguda d’aigua al fons

Ens coloquem un vestit totalment impermeable i gruixut. Una muca agobiant però imprescindible ja que l’aigua d’aquí ve directament de les glaceres i és a 2-3°C segons em diuen. La gràcia de fer aquest buceig vs snorkel és que aquesta aigua es tant pura i cristalina quw té una visibilitat total. I he de dir que és totalment cert. Els colors, la roca, les algues i fins i tot alguns éssers d’aquests que hi ha a l’aigua i que mai veuries fan que pagui la pena tot i l’elevat preu ( però estàndard aqui). Val unes 15000 corones i la conversió ara és fàcil ja que més o menys equival una corona a una antiga pesseta). Després com a sorpresa hi ha un salt final d’uns 4 m que és opcional. Tornem a la capital i em deixen a l’hostal.

Vestit per a l'ocasió, molt "sexy"

Vestit per a l’ocasió, molt “sexy”

Sense comentaris

Sense comentaris

Submarinisme a l'escletxa

Submarinisme a l’escletxa

Comença l'aventura

Comença l’aventura

Allà vaig fent una caminadeta ( està una mica lluny del centre) i vaig per la linea de costa i em trobo un vaixellet que va a una illa a 5 min que es diu videy. Decideixo agafar i l’illa es un petit relax ple d’ocellets, columnes basàltiques a la costa i un monument imagine de yoko ono… La veritat paga la pena passejar-hi i després a la tornada em deixa al centre on dono una volta.

Illa de Videy I

Illa de Videy I

Illa de Videy II

Illa de Videy II

Monument de Yoko Ono a la pau

Monument de Yoko Ono a la pau

Illa de Videy III

Illa de Videy III

Illa de Videy IV

Illa de Videy IV

Illa de Videy V

Illa de Videy V

El centre no té gaire res i potser el més interessant és el harpa ( un nou edifici que fa de sala de conferències i concerts) i el carrer de botigues que no és massa estressant i és cuco. També és curiosa l’església de hallgrimskirkja. Torno a l’hostal després de dispensar-me en un bonus ( els supers d’aquí més econòmics) per carregar menjar i vaig al hostal a descansar per els pròxims dies de caminada.

Harpa exteriors

Harpa exteriors

Harpa interiors

Harpa interiors

Harpa i jo

Harpa i jo

Una església curiosa

Una església curiosa

Anuncis

Cap de setmana a los Mandriles

Hem estat aquest cap de setmana a la capital de les Espanyes, on hem visitat poca cosa i bàsicament hem fet relacions socials i juerga… Ja teniem Madrid força vist així que ara tocava viure la nit. I ens ha sorprès molt gratament la vida de carrer que hi ha en aquesta ciutat, jo que pensava tant de la nostra Barcelona i la veritat en això fa pena… almenys si comparem… Tot és social, la gent parla amb tothom, els carrers van plens de gent tota l’estona…

I nosaltres borratxos d’aquestes sensacions, no acostumats a tanta sociabilitat, borratxos de conèixer nova gent, dormint unes 2-3 hores diàries per a poder disfrutar intensament de tot. Vam retrobar-nos els amics, de discoteca, en un concert o davant un bocata de calamares. També vam passejar pel típic Madrid de los Austrias, pel Retiro aprofitant un fantàstic dia de sol de diumenge…

En resum, jo que sempre havia dit que no m’agradava Madrid vaig entendre perquè alguna gent d’allà al venir aquí enyora tant allò, si t’agrada la vida social, ajuntar diferetns tipus d’amis sense complexes, conèixer gent de forma sistemàtica, si ets un animal social vaja, el teu lloc és Madrid.

 

L'indret més horrorós de MAdrid

L’indret més horrorós de MAdrid

L'indret més bonic de Madrid

L’indret més bonic de Madrid

Romantiscisme a flor de pell

Romantiscisme a flor de pell

Bocata calamares i panceta

Bocata calamares i panceta

Mhmhmh...celebrant els anys amb un bocata calamares al Ideal

Mhmhmh…celebrant els anys amb un bocata calamares al Ideal

Al Retiro amb amics coneguts ;)

Al Retiro amb amics coneguts 😉

Disfrutant del sol al Retiro

Disfrutant del sol al Retiro

Primer dia a l’Índia. Amritsar, ciutat Sikh

Després d’un no massa llarg trajecte d’avió (això de partir el viatge en 2 i restar un dia sencer al lloc de l’escala ajuda molt) arribem a l’aeroport de Nova Delhi a les 03.30 de la matinada aproximadament. Hem de passar la frontera, pensàve que en un país com aquest seria una llarga cua per sortir al país però no hi ha gens de cua i en 30 minuts som fora. Són encara no les 04 i a la sortida de l’aeroport hi ha milers de persones, sobretot gent intentant fer negoci per dur-te a la ciutat.

Com passarà al llarg de tota la Índia, aquí podem valorar lo pesada que és la gent i que no entenen els no! Com que el nostre tren surt de Delhi a les 06:30h no tenim cap pressa per arribar a la ciutat i davant l’alerta de la majoria que ens poden intentar estafar esperem que obrin el metro fantàstic que ens portarà directament a l’estació de tren. El problema és que enlloc hi ha horaris, quan preguntem a uns militars de seguretat que hi ha allà no ens saben cntestar i els que intenten vendre’ns el trajecte en tuk-tuk o taxi ens diuen que fins les 06 no obre… Nosaltres decidim fer cas de la Lonely Planet i esperem, busquem el nostre lloc on descansar, ple de mosquits i de gent que ens intenta perseguir per obligar-nos a agafar el seu taxi…

Estem ben creamts, semblem gambes, tant criticar els nòrdics que venne a Barcelona i mira’ns a nosaltres. Ens untem doncs de crema hidratant que vam comprar a Qatar per solucionar el tema i entre una cosa i l’altra se’ns fa la hora d’obrir el metro.

Untant-nos de crema

Untant-nos de crema

El metro és força car pels preus de la Índia, però és un sistema ràpid i efectiu , molt modern, buit, que ens porta fins davant mateix de l’estació de tren de New Delhi, on hem d’agafar el tren que ens ha de dur a Amritsar. Aquest trajecte en tren el teniem ja reservat des de feia un temps ja que els trens a la Índia tenen moltes llistes d’espera i és poc probable trobar places epl mateix dia. Un cop aquí ens assabentem que hi ha oficines en moltes estacions únicament per turistes i que per aquests és més fàcil trobar places d’última hora, però tot i així us recomano que si teniu clar el vostre recorregut reserveu alguns trens per evitar llargues cues i possibilitat de perdre plaça.

Quan arribem a Delhi el xoc és molt intens. L’aeroport no és valorable, solen ser zones que no transmeten la vida real d’una ciutat… Però arribar a les 05:30 a una zona equivalent a l’estació de Sants i trobar la vida que hi havia aquí ens va xocar… I no parlem de les olors….

Estrés als carrers ja a les 05am!

Estrés als carrers ja a les 05am!

Al arribar a l’estació ja ens trobem amb un home que al veure la nostra cara de guiris perduts ens intenta estafar i ens diu que el nosre tren està anulat i hem d’anar a una oficina que hi ha al costat de l’estació. Ho diu tant segur i tant clar que gairebé ens ho creiem, sort que ja ens havien advertit i a més que veiem el nostre tren anunciat així que anem cap a la via del trenl i allà ens el trobem. Ni anul·lacions ni res. Realment és curiós per mi que et puguin mentir amb tant desfici  sense perdre gens la compostura… Segur que en molts d’ells no funcionaria el detector de mentides,jeje… No ho fan amb malícia, és el que té veure el turista com un dòlar amb potes.

El tren es troba en molt millors condicions de les que pensàvem, el viatge no és llarg però són unes 7 hores i s’agraeix…Com no hem dormit res a l’avió, acabem quedant-nos dormits la major part del trajecte, sense abans veure la sortida del tren de Delhi, passant per zones de barrques n la gent es purgava de bon matí davant dels passatgers del tren sense problema. Aquesta visió de milers de persones sortint de casa seva i cagar directament al riu davant dels múltiples passatgers dels trens que van passant m’impacta menys del què pensava…

Arribem a Amritsar, la ciutat capital del Punjab al migdia, ben frescos gràcies a la dormida que hem fet al tren. A l’arribada ens trobemamb una oficina de turisme al costt de l’estació on ens informen molt bé sobre les coses a fer, com moure’ns i tot a la ciutat (única ciutat on ens hem trobat quelcom similar). Hi ha un autobus gratuït que ens porta al centre de la ciutat pero avui és el primer dia i estem de guiris, així que decidim gastar 25 INR (menys de 50 cèntims) per agafar un tuk-tuk o rickshaw, dels que acabarem farts…

Tren arribant a Amritsar

Tren arribant a Amritsar

Fent el guiri amb el tuk-tuk

Fent el guiri amb el tuk-tuk

Amb ajuda de la nostra Lonely busquem un lloc on dormir prop del temple daurat, trobem un lloc amb habitació doble i dutxa (l’aigua calenta ja és molt demanar). Anem a fer una volta i menjar alguna cosa, ens trobem a una parada al carrer on menjem unes samoses i fregits. Ens encarem fins a l’antic ajuntament d’on ens han informat surt un tour en anglès pel centre d’Amritsar. El tour és força interessant, tot  i que costa entendre als indis en anglès. El guia s’esforça per nosaltres (els únics guiris que fem servir aquest servei) però se’ns fa difícil entendre la meitat de les coses que ens explica. Hi ha alguns edificis interessants, i la ruta molt interessant i recomanable.

Menjant samoses al carrer

Menjant samoses al carrer

Amb el tour i el nostre guia venerable...

Amb el tour i el nostre guia venerable…

Un cop acabem la ruta ja s’està fent fosc, decidim anar a donar un cop d’ull al temple daurat, centre més important pels Sikhs del món… És totalment gratuït, només et demanen que et posis un mocador al cap que et donen a l’entrada i que et treguis les sabates que ells mateixos et guarden. L’espectacle és idescriptible, tant per la gent que hi trobem com pel lloc,que resulta certament màgic, ja val la pena arribar fins aquí.

Amb els mocadors al cap

Amb els mocadors al cap

Espectacular temple daurat!

Espectacular temple daurat!

IMG_0849 IMG_0847 IMG_0851 IMG_0855

Sense paraules..molt bona energia...

Sense paraules..molt bona energia…

Estem rebentats, ens n’anem a dormir, demà ens esperen moltes sorpreses.

Doha, una ciutat inventada del no res!

Ens llevem ben d’hora i sorpresa…estem a Doha!!!Com ho sabem? Perquè tot i ser abril i les 07 del matí fa una calor que ja odiarem nosaltres a les 14h al mig estiu a Barcelona.

Fem un esmorzar a l’hotel i una bona dutxa. La ciutat no té massa per visitar, però tenim tot el dia. I tenim un petit problema… ens van tirar la crema solar i per tant ens haurem de torrar al sol…Amb la gorra, molta aigua i ulleres de sol sortim al carrer… Ens trobem molt a prop de la zona del port amb el museu, una zona amb més grues que la sagrada familia i la zona 0…com es nota que es troben en ple desenvolupament i construcció!!!

Construcció ,grues i més grues!!!

Construcció ,grues i més grues!!!

Doha és una ciutat que tenia només 20000 habitants i que vivia de pescadors que recollien ostres i perles, però va canviar amb la trobada de petroli i gas en principi, tornant-se una gran urbe que intenta mostrar el seu poder. Nosaltres ens trobem en la regió “antiga” per dir-ho d’una manera… Després hi ha una altra zona que és la des gratacels, a l’altre cantó de la badía.

La perla de Qatar...el què fa la pasta!!

La perla de Qatar…el què fa la pasta!!

Anem fins al museu, un museu d’art islàmic que val la pena visitar només per les vistes que hi ha i per l’edifici en sí, a més de contenir certs productes d’art islàmic al seu interior… i totalment gratuït. Arribem a les 09, però fins les 10 no obren, trobem una palmera i busquem la seva ombra per fer-hi una dormida.

Dormitant sota la palmera

Dormitant sota la palmera

Visitem el museu, on s’està infinitament fresc… ens passem unes dues hores i veiem obres i restes expoliades/comprades de llocs tant diversos com la Índia, Irán i Córdoba o Granada… Se’ns fa extrany venir a veure objectes originats a Espanya en un museu aquí…

El museu per fora...no ens podem banyar aquí?

El museu per fora…no ens podem banyar aquí?

L'edifici té la seva gràcia arquitectònica

L’edifici té la seva gràcia arquitectònica

Després fem un passeig per tota la badia per arribar fins a l’altra cantó d’aquesta, on hi ha la zona nova i plena de gratacels, centres comercials, etc. Per fer això anem passejant pel passeig, amb la mala sort que anem pel costat erroni, per la zona nterior de la carretera, i en la nostra intenció de creuar per anar prop del mar on s’estigui més fresc resulta impossible…Cotxes a 100 km per hora i amb 3 carrils per cantó, amb una mediana al mig enorme… Finalment gairebé atropellats per un mercedes descapotable dels milers que passen per aquí, conseguim creuar a l’altra part.

Una Pepsi per refrescar-nos de la calor...Uffff quina suada

Una Pepsi per refrescar-nos de la calor…Uffff quina suada

Vistes dels gratacels des del passeig. Finalment hem creuat!

Vistes dels gratacels des del passeig. Finalment hem creuat!

Morts de calor, sense gens de crema solar encara i a punt de morir deshidratats tot i portar milers de litres d’aigua, aconseguim arribar a la zona dels gratacels. Aquests són fantàstics, una mostra de la bogeria dels diners ràpids i quan no se sap què fer amb ells.

L'skyline de la ciutat

L’skyline de la ciutat

Joer com s'hi deixen la pasta aquesta gent

Joer com s’hi deixen la pasta aquesta gent

Acabem a un centre comercial molt gran i famós que hi ha a la zona, on l’únic que val la pena és que no s’està a 45ºC, mengem alguna cosa i agafem un taxi per tornar al centre. Allà anem al zoco de la ciutat, un zoco amb molt poc encant vist aquells que hi ha a ciutats com Marraqueix o altres, molt improvitzat i de cartró-pedra, però amb imatges insòlites com soldats de blanc en cavall vigilant els turistes; aus pintades de color blau (gallines blaves sí…).

Quin morbo aquests soldats a cavall

Quin morbo aquests soldats a cavall

Un tè al mercat...l'únic que sembla autèntic

Un tè al mercat…l’únic que sembla autèntic

Tornem a l’hotel a buscar les maletes, rebentats i acalorats. Decidim dirigir-nos a l’aeroport per agafar l’avió que ens portarà a Delhi… Allà almenys estarem frescos.Demà arribem a Delhi a les 03 de la matinada :O

Nervis!!!Marxem un mes

Ja ha arribat el moment… El què va començar com una xerrada indefensa per fer un petit trekking al Nepal ha acabat en un permís sense sou de 3 mesos, un viatje a la Índia i la primera vegada que serem fora de casa durant tant de temps…

Visitarem 3 països i avui arribarem al primer. Un país únicament d’escala i entrada a l’Àsia gràcies als Qatar airways i al Barça, però en el que aprofitarem per fer una parada i fonda una nit i visitar la capital, Doha.

Anem una mica resacosos del casament d’ahir… i és que aprofitem el temps, jeje! Hem revisat les maletes uns 20 cops. 3-4 samarretes; 3-4 calçotets i parells de mitjons; uns pantalons de caminar i els que portem a sobre; les xiruques; una farmaciola molt complerta amb probiòtics acompanyants; una jeca amb dues capes, gorra,guants i braga (bé,ara n’hi diuen buff) pel fred; agulles d’estendre roba i fils per estendre-la; les ulleres de sol; un lot per la llum; la càmara de fotos; i un llibre electrònic per llegir. Tot això en una bossa de 50 litres de capacitat i amb menys de 9 kg de pes. I encara ens sobren coses segur.

La nostra maleta de viatge!

La nostra maleta de viatge!

Anem a l’aeroport i ja ens trobem amb el primer petit problema… Afortunadament és fàcil de solucionar. Al considerar Doha com una escala, no ser una destinació, no podrem recollir les maletes allà si les facturem, ja que aniran cap a Delhi. I nosaltres no volem perdre les nostres maletes i que arribin a Delhi un dia abans que nosaltres. A més que a Doha necessitarem roba i coses, no? Com que la nostra motxila no és massa gran ens deixen no facturar maletes i portar-les dalt l’avió. Ara però segon obstacle derivat del primer… A la farmaciola porto unes petites tisores, un bisturí i la crema solar que no ens deixen passar, així com una navalla suïssa que m’encantava… Es queda tot a terra!! Esperem que no hagi de fer cap cirurgia mentre voltem, jeje.

El vol és fantàstic, els avions estan molt rebé i la veritat ens divertim molt amb les pantelletes mirant infinitat de pel·lícules. Se’ns acudeix mirar Argo, un film molt recomanable però totalment desencertat en la elecció. País àrab en revolta i gent occidental a la que volen empresonar o matar… Fantàstic quan el nostre primer destí és Doha i encara anem acollonits perquè no sabem què ens trobarem.

Al luxós avió de Qatar Airways

Al luxós avió de Qatar Airways

Sortint, acollonits i ilusionats a la vegada...

Sortint, acollonits i ilusionats a la vegada…

A l’arribada però ens trobem amb un autobús que després de fer una ruta turística per l’Aeroport ens deixa a la terminal de sortides, on hem de pagar el visat d’entrada… I la tarja de crèdit no funciona… sort que la de dèbit sí,a veure si es que no podrem seguir amb el viatje per falta de fons… 2 hores de cua desrpés (sí, noi@s, arribem a la 1 de la matinada, moment de màxima activitat d’aquest Aeroport, no entenc com tanta gent es queda aquí). Almenys t’atenen unes noies molt simpàtiques i vigilant uns homes molt barbuts i peluts i morenassos que treuen l’alè (si sabéssin el què pensem d’ells es moren o ens foten a la presó).

Per fi aconseguim sortir de l’Aeroport (o entrar al país) i l’única forma d’arribar al nostre destí és en taxi… Al ser la primera nit i arribar tant tard havíem buscat un hotelet, aquí no hi ha allotjament econòmic, i ens costa uns 45 euros una nit (i la majoria valen uns 100 així que…). Ens porta el taxi al lloc indicat i allí ens diuen que no, que ens han de derivar a un altre hotel. Som a un carrer fosquillo a les 2 de la matinada en un país que no coneixem… m’entra el cangueli durant 2 segons… però el taxista molt amablement ens porta fins a l’altre hotel que és lleument millor i sense càrrec en el preu…

Estem rebentats així que anem a dormitar…