Resum Nova Zelanda

Quin canvi… Hem passat de mercats plens de menjar i gent a un país força deshabitat; de dormir en habitacions econòmiques a dormir en una furgoneta segons les hores de llum;de somriures falsos thailandesos a somriures afables de kiwis; de paisatges de platges i muntanyetes limestonesos a dramatic sceneries; de menjar per 2 rals fora cada dia a menjar de súper a preus escandalosos… Necessitàvem un canvi i hem tingut gairebé un shock!!! Un shock monetari (despeses en 2 mesos similars a les que portàvem en 5 mesos pel sudest asiàtic); tèrmic (de necessitar ventilador a la nit a tenir glaçades); paisatjístic (molts paisatges diferents en una superfície la meitat d’Espanya).
Nova Zelanda doncs és això: natura, natura, natura… I gent feliç tot i ser un dels països amb menor poder adquisitiu (preus moooolt alts per sous no taaaant alts). I gent mooooooolt amable, on la convivència i la seguretat van de la mà, on la gent moltes vegades no té ni clau de casa i la deixa oberta mentre va a treballar. No vingueu aquí si no busqueu això (excepte si sou fans bojos del senyor dels anells i hobbitses).
També alguns falsos mites: dormir en campervan o furgo totalment free no és tant fàcil si no tens lavabo dins i cada vegada es posen més estrictes amb això ( no més fàcil que a Espanya, on hi ha llocs on la gent sap pot anar però no és del tot legal); veure kiwis (aus) és gairebé impossible; la fruita del kiwi és originària de Xina, no de Nova Zelanda; és un país molt ric (com diem salaris justets i preus enormes); és un país molt fred (imaginàvem clima similar a noruega i s’assembla més a Espanya, tot i que quan fa vent fred es nota…).

El què més ens ha agradat:
1. Tongariro alpine crossing. Un must do indiscutible. Paisatges impossibles, volcans, fumaroles, llacs esmeraldes. Preciós i molt diferent a lo que tenim per casa. En un dia clar i una mica de neu millora encara més.
2. Moeraki boulders. Unes pilotes de roca enormes fetes per presió (metamòrfiques vaja) que s’han de veure en low tide. A més al costat hi ha un far on vam veure pingüins a 2 pams del nostre nas. Espectacular!!
3. Clearwater i Tekapo lakes. El primer un lloc desconegut per la majoria i amb unes vistes de les muntanyes al fons tremendes en un fia clar. I tot per nosaltres, més sols que la una… Per freakies, per aquí està ambientada la capital de Rohan. El Tekapo lake amb el seu cel nocturn també és espectacular.
4. Les Crown mines a la zona de Coromandel. Una caminada tremenda per una gorja amb la sorpresa de poder entrar i passejar per dins d’antigues mines d’or amb vagonetes encara i carrils per aquestes, així com caminar per un túnel d’1 km pel qual passava el tren per portar or. Una experiència curiosa.
5. Viure durant gairebé 2 mesos en una caravana. Experiència especial, dormir moltes nits sota un cel espectacular, anar amb la llum del dia i viure segons les inclemències del temps, portar tot a sobre sense portar gaire res de valor, els moments a meitat de la nit plovent i has d’anar urgentment a pixar… Experiència que ens enduem i trobem molt útil. Dormir a llocs com Blackball; Tekapo lake…
Hi ha mooooltes coses més que ens han agradat molt aquí però clar no podem parlar de tot. En general els paisatges són força espectaculars i de caminades ens quedem amb: volcà taranaki; mount Brewster; mount Fox; Rakaia gorge; Bethells beach; Arthur’s pass… També amb la conducció per la costa de la West coast. Gairebé tot té el seu encant. I com no les experiències amb la gent amable i fer el helpex.

El que menys ens ha agradat:
1. Les ciutats-pobles en general. La majoria semblen polígons-centres comercials sense cap encant. Podriem fer un apart amb Oamaru, Dunedin, Christchurch (per lo rara que és) i Wellington. Tot i així, no vingueu aquí a veure ciutats.
2.Caminar massa per bushline o sota els arbres. Els dos primers dies mola perquè els boscos són molt diferents als nostres. Però moltes vegades et pots passar ben bé 5-6 hores caminant sota bosc, sense cap vista i per zones fangoses i difícils per obtenir una bonica vista els últims 10 minuts. I això és força generalitzat a tot arreu.
3. Amb un pressupost ajustat tens moltes activitats que podrien estar bé i de les que t’acabes desdint. És un país molt car x tot. Ens vam quedar amb ganes de :creuer pels fiords; anar a veure kiwis; fer algun great walk…
4. Ens hem afartat d’alemanys. No ens queien malament però són potser un 70% dels turistes que hi ha a l’illa (25% francesos i 5% resta). Tenen pasta, facilitat x la working holiday visa i els campsites estan plens d’ells. Són molt grupals entre ells i poc sociables amb la resta de subespècies. La majoria són jovenets que van tot el dia emporrats i toquen la guitarra…yuyu!!!
5. Tot i que hem vist llocs molt bonics, la natura qie trobes aquí no és taaaant impactant. A banda dels boscos qie són molt diferents, un cop vist alguns racons dels alps o els pirineus, la majoria és similar. No és lleig, és molt xulo, però potser no val la pena creuar mig món per veure-ho quan tens coses més maques (muntanyes sobretot) molt més properes. Les glaceres no són res de l’altre món; els fiords molt menys espectaculars que a Noruega… Si ets per aquí mola, però fer mig planeta x venir… (Gasteu la pasta a Islàndia 😜).

Despeses totals:
Hem gastat aprox uns 3450 euros en total. (Es aproximat xk hem decidit no portar tan obsessivament comptes de tot). És car, però són 2 mesos (60 dies en total) i ens surt per uns 29 euros/persona dia. Hi ha gent que potser gasta més a Barcelona. Això sí, aqiest pressupost és perquè hem ratat bastant al màxim!!! Ja sabeu com som dos estalviadors potenciant-se!!!

Dormir i transport:
Els comptem junts ja que ho feiem tot amb la nostra petita furgo.
Han sigut uns 2010 euros de eriçona +assegurança + benzina (800 eriçona i resta benzina). Hem fet 7000 km amb això.
Vaixell per creuar l’estret uns 170 euros. Si comptem transports quan encara no teniem eriçona (taxi aeroport primer dia, busos christchurch i bus i tren a Auckland, tren Auckland, bus per fer Tongariro crossing) són uns 100 euros més.
La única nit on hem pagat per dormir han sigut 40 euros més, la primera nit a Christchurch. Hem fet 7 nits couchsurfing; 2 nits amb els nostres amics Èlia i Joan; i 9 nits de helpex. Gairebé tot a illa nord.
De la resta de nits, totes en caravana, hem hagut de pagar càmping 8 nits, amb una mitjana de 6€ per nit, uns 48€ més.
Uns 2370 €, que corresponen a un 69% del pressupost total. Això seria 19,75 € per persona/dia
Entrades i activitats:
Fer trekking és gratis així que hem gastat molt poc en això. Hem fet unes 30 caminades en aquests dies, de entre 3 i 7 hores, totes elles gratuites (m’encanta aquesta paraula, Marta te lo dedicamos).
Hem pagat en 2 llocs (platja de catedrals a Catlins, 10$; i waiotapu, la zona geotèrmica de Rotorua, 65$).
En total uns 53 €, representa un 1,4% del pressupost total. Això seria 0,45 € persona/dia.

Altres despeses:
Dos mesos de telefonia mòbil, que han suposat uns 45$. Un iman per 5$. Un impuls inicial gastoso d’en Lluis ens va fer gastar 100$ en uns sacs de dormir per 0° (just in case) que no hem fet servir i intentarem portar a casa ;).
Com a higiene personal, hem pagat 5 dutxes i 3 bugades (resta couchsurfers +helpex+ som una mica guarros i hem arribat a estar una setmana sencera sense dutxa). Uns 15$ en dutxes i uns 15$ en les bugades.
En total hem gastat en altres uns 125 €, un 3,6% del pressupost total. Això seria 1€ persona/dia.

Menjar:
Super, super i més super. La cuina que anava amb la furgo ha quedat ben amortitzada. Gairebé tots els àpats han sigut a la furgo o a casa dels couchsurfers o helpex.
Hem menjat gairebé sempre amanides i verdures, molt pa, molta mantega de cacahuet (4kg😨😨) i molts fideus preelaborats. També molt formatge , uns 6kg, molts fruits secs… I tot i això hem perdut uns qiants quilets!!! Això de caminar és una bicoca!!!
Hem anat a menjar a fora un total de 8 vegades, algunes convidant als couchsurfers que ens acollien. Hem cuinat per ells un total de 7 cops.
Hem gastat en menjar un total de 902 €, un 26% del total. Això seria 7,5€ persona/dia.
Com diem, hem fet moooolt de rates, el país és molt car. Això sí, no ens hem estat de comprar per menjar bé iantenir una dieta força correcta, amb molta fruita i verdures fresques. També hem comprat alguna ampolla de vi en algunes ocasions i el pressupost en adicció de pepsis del lluis han sigut uns 50€😨😨😨😨.

Anuncis

De couchsurfing, helpex i car fairs

Encara ens queden uns dies per marxar d’aquest fantàstic i asquerosament car país, però aquests últims dies seran més d’establir-se i deixar ja de voltejar. Hem guardat uns dies a Auckland, tot i que tothom en parla malament, hem de vendre la nostra estimada eriçoneta!!
Primer baixem fins a Hamilton, una mica fora de camí però un couchsurfer se’ns ha ofert i tenim ganes de parlar amb gent i dormir en un llit, no estar pendents de l’energia i bateries que tenim, etc… El que seria viure normalment i no en un cotxe (que també mola xò a vegades es fa pesat).
Hamilton comença a ser una ciutat gran, amb trànsit i petites retencions😨😨… El nostre hoste és un australià profe de mates que fa anys viu aquí. La ciutat no té gaire res interessant i plou molt, així que aprofitem per fer el gos i cuinar la nostra preuada truita de patates.
Enfilem cap a Auckland. Primer estarem tres nits amb en Nathan, un polifacètic noi que està estudiant naturopatia i que treballa fent una mica de tot. És un noi mooooolt amable i acollidor, té milers de surfers i la veritat és que és un plaer estar amb ell. Viu amn un simpàtic maorí i nosaltres compartim menjador amb un noi anglès que acaba d’arribar de Papua nova guinea. Siii. Un noi amb una vida molt interessant!!! La gent diu que naltros som aventurers. Després de sentir les experiències d’aquest noi de només 22 anys, només puc flipar i pensar en lo acomodats que som nosaltres. I és que tot va a gradacions. L’any passat amb uns amics i sponsoritzats va pujar una muntanya que encara mai ningú havia pujat a Tijikistán (si hi ha un país amb aquest nom) i al ser els primers l’hi van donar nom a la muntanya. No content amb això després va viatjar pel nord afganistan, Xina i tota aquella zona fent hitchhiking o lo que vulgarment diem dit. I ara ha estat a Papua Nova guinea, un dels paisos més cars i menys turístics del món… Tremendo.

image

A casa d'en Nathan

El dissabte aprofitem per visitar Auckland. No és la ciutat més bonica del món però tampoc és taaant horrible com ens havien dit. Pujem al mount eden, un petit volcà al mig de la ciutat amb unes boniques vistes de la zona i el petit skyline de la ciutat. Després donem una volta pel centre. L’enclau de la ciutat és curiós, ja que es troba entre el Pacífic per un costat i el mar de Tasmània per l’altre, en un istme de formació volcànica.

image

Auckland des del volcà

image

Banc amb nom curiós... qui no vol posar els diners aqui?

Avui a més ens toca cuinar, així hem pactat amb el nostre couchsurfer. Per variar un àpat mooolt spanish style amb salmorejo, hummus i truita de patates. Yummy yummi…

image

Sopar amb bona companyia... ja ens ho haviem jalat tot quan vam pensar en la foto

Diumenge és el dia de la fira de venta de cotxes més important de la zona. És moooolt bona idea, aprofiten un espai enorme que tenen. Primer arribem els venedors, i ens fan colocar segons preu i tipus de cotxe. Paguem 35$ pel servei (algo han de guanyar) i la gent que vol comprar ve lliurement a veure i remenar i triar. Al principi molt entusiasmats, al final cada vegada més desesperats… Ens haviem fet il•lusions ja que tothom ens deoa que facilment podriem recuperar el pagat per la furgo. Però estem ja molt endins de la temporada baixa i tots els backpackers marxen. Unes 80 furgos per vendre i no més de 10 backpackers en tot el matí. Ni un interessat en la nostra eriçona, els preus són tant baixos que furgos més grans estan a un preu molt assequible i els pocs que venen estan interessats en aquestes. No veiem ningú venent.
I els tradesellers, que saben això, com carronyers que venen a baixar els preus. Ells saben millor que un altre backpacker els petits fallos que pot tenir el cotxe i s’aprofiten d’això…

image

La nostra paradeta i feliços abans de veure que no venia ningú

Almenys a nosaltres ens han fet alguna oferta. De moment ens ho hem de pensar, teniem una oferta millor per un contacte que haviem fet x un anunci d’internet. Al vespre menjem un shepherd pie servit pel nostre amic anglès i una amanida amb coses de l’hort que té el nostre hoste Nathan. Ens posem les botes!!!
Dilluns al matí anem a veure a uns 40km al sud Auckland el nostre possible comprador. Quina serà la nostra sorpresa quan trobem que és un dels antipàtics i agressius agents que ja vam trobar a la fira, un home sijh que ens ha fet canviar la percepció que teniem d’aquesta gent a la que tant idolatràvem. Al final però ens fa l’oferta ja rebuda i desesperançats veient el poc moviment ens llancem i venem la furgo (afortunadament ja que tot i baixar preu no hem rebut cap més oferta).
Després toca un llarg viatge en tren, som al sud i hem d’anar a l’oest. 1 hora de tren fins la ciutat i 1hora fins a la zona on ens recolliran les nostres helpexeres, que viuen enmig d’enlloc!!!
Som a l’oest d’Auckland, prop d’una platja que es diu Bethells beach.
Les nostres helpexeres, la Jyoshna i la Kavita, són dos simpàtiques lesbis que viuen en una bonica casa de fusta amb un jardí i un bosc una mica descuidats, en un entorn preciós. Són veganes i no menjen tampoc all ni ceba, així que la dieta és molt limitada però hem de dir que menjem moooolt bé i ens cuiden força (això sí, s’aprofiten que som uns entregats i ens esclavitzen una mica). Lo bo és que tenim una petita caseta només per nosaltres amb molta privacitat i com diem ens alimenten i tracten molt rebé.
Helpex com ja vam dir consisteix en rebre allotjament i menjar a canvi d’ajudar unes hores (en ppi acord són entre 3i4 h diàries), sense cap retribució econòmica sinó d’intercanvi. Ens encanta la idea.
Aquests 7 dies amb elles ens dediquem a rentar cotxes, arreglar jardí i bosc de triferns, cremar i recollir males herbes i demés, triturar branques per després fer servir per l’hort, pintar la casa, netejar vidres…

image

Moment de sol i relax

image

Cremant males herbes


image

Amb les nostres helpexeres

A més de tot això, molta i molta pluja. Plou gairebé cada dia, winter is coming… I nosaltres som a recer!!! També caminades a les platjes de dunes de sorra negra dels voltants, amb un preciós fenòmen pel vent de tempestes de sorra que semblen fum de peli de por; estrelles de mar; coves… I també un llac preciós envoltat d’unes dunes tremendes. Una zona molt i molt bonica. A més, sopars amb veïnes molt majes i aranyes enormes que ens volen atacar… Hi ha hagut una mica de tot, però hem estat genial. A la marxada a més ens han regalat un CD amb música relaxant feta i cantada per elles i un kiwi de fusta preciós… Gràcies noies per fer-nos sentir com a casa.

image

Periiiiilllll

image

Sortirà un fantasma de sorra?

image

Platja de sorra negra i melena al viento

image

Quin fred!!!

image

Llàstima que no fa dia de bany

image

Preciosa estrella de mar

image

Dunes i nenes jugant

image

Espectaculars dunes lacunars

La nostra última nit la tornem a fer a Auckland amb Nathan, ell mateix es va oferir i a dur-nos amb cotxe a l’aeroport. Un detallàs de part seva!!! Primer voltem una mica per Auckland i visitem uns bonics jardins i parc en el museu de guerra (es museu d’art però l’edifici és en commemoració de primera guerra mundial). Després tornem a fer el sopar, arròs amb curry de carabassa i quiche de ceba (quin mono de ceba teniem). Avui compartim amb una parella de malasia que es troben aquí fent la working holiday visa i han vingut a arreglar papers a la capital.
Ja és hora de marxar. No sense abans Lluis aprofitar que Nathan va al gimnàs i anar amb ell després de 8 mesos sense… Mono again!!!
I res, ara ja a l’aeroport cap al nostre pròxim destí!!! Tenim sort que retrobarem algú que vam conèixer a Vietnam i ens acollirà a Melbourne aquesta nit!!! Adeu kiwiland, al país on més temps hem passat en aquest viatge i mai fora d’Espanya fins ara!!!

Coromandel i nord de l’illa nord. El final s’acostaaa!!!

Després de llevar-nos ben de matí i espantats pel soroll del pàrking per les maniobres d’un senyor camió que venia a recollir una màquina, escalfem motors i ens n’anem cap al nord. Més cap al nord encara… Primera parada: Tauranga.
Les dones de l’i-site força estúpides (en general a illa nord molt menys majes i colaboradores i helpers que al Sud🙅). Gràcies a campermate però, trobem una dutxa calenta gratis (la primera que no és a casa d’algú)… Una triomfada!!

image

Despertador

Al costat d’aquí hi ha un poble de platja força turístic amb un volcà petit on pujar o donar la volta just al costat del mar. Per arribar són 5 km horribles de fàbriques, ports i empreses petroleres amb dipòsit (a algun lloc han de ser no?).
Ens arribem doncs a Mount Manganui i Lluis puja a dalt amb un plispas mentre Manel perreja… Al baixar dinem en una taula de picnic i fem una volta arround el volcanet. El passeig està ple de taules amb una mena de escalfadors per cuinar, però malauradament no funcionen… Haurem de gastar gas!!!

image

Vistes des del volcanet

D’aquí fem més via nord cap a Coromandel. És una península de la que ens han parlat força bé… A veure què hi trobem. La primera nit anem a un càmping d’on surt una caminada per visitar antigues mines d’or. Potser trobarem una pepita i no haurem de regirar més les escombraries?
La caminada ens encanta no… Lo següent. Passem per entrades d’antigues mines, fàbriques, un túnel amb vies de trenet per transportar coses, un túnel d’un km on passava un tren x transportar l’or… Molt complert, una caminada genial que ens ocupa bona part del matí i potser la part més històrica i cultural del viatge…

image

Hi ha llum al final del túnel

image

Preparats per buscar or

image

Perduts a la mina

image

Miner memo

image

Per la gorja, a dalt hi ha finestres

image

1km de túnel, quasi morim congelats

D’aquí i per una carretera bastant curvosa i marejosa que ens recorda els millors moments de Laos ens arribem a dues de les màximes atraccions de la zona. Una d’elles es la hot water beach, una platja on pots cavar a la sorra i et surt aigua calenta on estirar-te. El problema és que només es pot fer en low-tide i durant un temps limitat. Això i que surti com a must do a la Lonely planet fa que tot i ser ja temporada baixa està a reventar de gent i ni intentem posar-nos ja que estan tots cavant com possessos. Més divertit, ens banyem per primer cop a les nostres vides a l’Oceà Pacífic. Una tonteria però ens fa gràcia ves tu… I també curiós que un cop a l’aigua, trobem llocs on al enfonsar-se els peus i remoure mínimament la sorra amb aquest surt aigua cremant. El contrast de l’aigua freda del mar i la calenta que surt als peuets és molt curiós.
L’altra atracció que ens atrau és la zona de les Catedrals, una platja on l’acció del mar i vent sobre la roca ha creat una espècie de pilars de pedra tremendament espectaculars, amb unes formes d’obrir la boca i entrar mosques!!!
Després d’arribar ja de nit a un càmping on comencem a estar sols (x first time) i acabem amb una parella al costat (no tindrem ni una sola nit solitària 🙍).

image

Platja curiosa

image

Preparats pel bany pacífic

image

Platja catedratica

image

Platja catedratica II

image

Aparquem l'Eiçoneta aqui

Tot i que tenim a prop una vall amb unes muntanyes que semblen força interessants, el dimecres ens despertem mandrosots i decidim no anar a caminar. El dia s’està ennuvolant d’allò més… Passem per Thames, una ciutat sense encant i després enfilem camí cap a Hamilton. Amb això donem força volta però hem trobat un couchsurfer allí i ho volem aprofitar, tenim ganes de contacte social.
De camí passem per un poble on una lovely i very kind dona i-seter ens comunica la presència d’una fantàstica cascada (la més alta de l’illa nord) propera… Aprofitem per anar a veure-la, no sense abans dinar musclada al pàrking d’accés a la cascada. Avui fem musclos dels d’aquí al semi-vapor (com podem amb el què tenim per aquí), deliciosos i amb uns colors fantàstics.
Després del fantàstic dinar i mentre en Manel es queda al cotxe i mira la cascada de lluny, en Lluis emprèn la pujada cap a unes precioses Wairere falls. Primer uns 30 minuts per una vall molt tancada i una gorja espectacular fins a la base de les cascades. Després uns 30 minuts més per unes escales molt ben arranjades fins la top of the mountain. D’allà unes vistes amb un verd espectacular!!

image

Muscloooooos

image

Per fi variem una mica la dieta

image

image

Auest indret ens ofereix una de les millors post-postes de sol

Un cop baixem i per seguir camí, hem de passar per Matamata, un poble conegut per allotjar Hobbiton, on comencen les aventures dels hobbits. Una entrada de 70$ però ens frena ni intentar-ho!!
D’aquí anem a buscar el nostre refugi per dormitar aquesta nit, un riu-llac amb una posta espectacular. Les nostres aventures novazelandeses ja s’acaben…😨😨😨

Terres geotèrmiques al centre de l’illa

Un cop marxats de Tongariro, i després de la paranoia de post, enfilem cap al nord per la zona central de l’illa, pel que seria la continuació de cadena volcànica, en aquest cas més en forma de llacs volcànics i energia geotèrmica.
Primer arribem a Taupo, ja al tard, on ens informen d’un lloc per acampar molt proper a la ciutat, a la llera del riu. Afortunadament aquí no fa tant fred. Ja no ens congelem🙌🙌.
El lloc està molt animat i ple de gent però nosaltres trobem un lloc prou arrecerat i ens hi posem.

image

El nostre pàrking prop de Taupo

Al dissabte al matí ens llevem i anem fins a la biblioteca del poble, on carreguem una mica els trastos i aprofitem per penjar cosetes i fer gestions. Després d’això, amb un dia que va solejant però amb un vent molt fred, anem a donar una volta al mercat dels dissabtes. Tot paradetes molt mones i força cares, tot i que comprem fruita prou bé de preu.
Prop del poble hi ha unes cascades on es pot arribar caminant. De fet són més aviat uns ràpids d’aigua que cascada en sí però són força espectaculars pel cabdal d’aigua que hi passa… Hem de caminar uns kilòmetres per un passeig al costat del riu, passant pel costat del lloc on vam acampar. Encara hi ha gent que s’ha de llevar😨😨. A la tornada passem per unes petites piscines d’aigua calenta que dónen al riu. Primer bany a Nova Zelanda!!! I aigua ben calentona que s’agraeix.

image

Assenyalant on dormiem

image

Hukka falls

image

Bany calentó

Fem el dinar i seguim ruta, anem a uns cràters de lluna als que veiem s’ha de pagar i passem; una central geotèrmica brutal plena de tubs i mandangues. Realment curiós la de fum que surt dels terres d’aquesta gent. D’aquí i fent un loop automovilístic la idea es anar a veure els Aratia rapids, una presa que quan deixen anar aigua 3-4 cops/dia forma uns ràpids pel que es veu digne de veure ( desgraciadament nosaltres arribem per les 16h i només funciona en horari d’estiu).
Al acabar i al ser dissabte, intentem donar una volta per Taupo per fer temps. Són les 17h i apart de 4 creepys no hi ha ningú al carrer. Això està mort. A vegades anyorem els llocs plens de vida del sud-est asiàtic. Les ciutats d’aquí són fantasmes. Decidim anar a dormir al mateix lloc aprofitant que és free i l’endemà anirem tirant cap a Rotorua.

image

Central geotèrmica....quina por

El diumenge ens llevem molt d’hora i mig endormiscats anem cap a Rotorua. Ens volem parar a un punt intermig per veure un géiser que explosiona a les 10:15h cada dia. Desgraciadament, per veure això s’ha de pagar una entrada, i no barata precisament… Tota aquesta zona és plena de fenòmens geotèrmics per alta activitat volcànica, però tot es troba en terreny privat (sbt maorí), i aquests exploten el seu terreny i dessagnen al turista (aquest és el més barat i val 32,5$)… No hem pagat tant ni per Angkor wat). Però Manel no ha vist mai un gèiser i esperem que s’ho valgui.
Arribem i apart del gèiser hi ha piscines i cràters i fumaroles i tot de llocs estrambòtics amb colors de sofre, ferro, etc… La veritat és que el lloc és al•lucinant i tot amb noms molt apropiats com la caldera del diable i coses així. No ens dóna temps de fer tota la volta que tornem a sortida per anar a veure el géiser… De cop s’ha omplert tot de gent i està pleníssim. Un home ens explica una mica com va això dels gèisers i sobretot sobre el que ens ocupa, la Lady Knox. Entraria en erupció per si mateix cada 24-72h, però per a que erupcioni cada dia a mateixa hora pels guiris l’hi foten una ajuda… Tots expectants per veure l’erupció i total, una mica de gas, rajolinet d’aigua i apa!!! Tots quedem força desoléé com diria en Manel (l’hi encanta aquesta paraula). Tanta cosa per això… Una mica estafa la veritat!!!

image

La casa del diable

image

Passeig entre aigües calentes

image

Cascadeta sulfúrica

image

Ens banyem a la piscina de xampany?

image

Verd sobre verd

image

Lady knoxx..quin desengany

Tornem però a veure les piscines, cascades sulfúriques, etc… La veritat és que ens agrada molt i els colors i els efectes desgraciadament no es capten en les fotos.

image

Colors estrambòtics

image

Petits penya-segats de sofre

image

Llac calentet

image

Mud pool o piscina de fang

Un cop sortim de waio-pa-tu, així es diu aquesta zona, anem a uns km més amunt on hi ha la rainbow mountain, d’on es diu hi ha molt bones vistes… Lluis puja i Manel es queda perreando… Aquí prop hi ha unes piscines d’aigua calenta però x arribar hi ha una pista mooooolt xunga i que sembla és llarga. A més el dia és fred i lleig. Un cop Lluís baixa, doncs, dinem i seguim camí en amunt, cap a Rotorua i la zona.

image

Boniques vistes des de la Rainbow Mountain

Rotorua sembla una ciutat força gran, on com a Queenstown tooot està pensat per pagar i sablejar al personal. Per això mateix en fugim ràpid no sense abans anar a una gorja on es fa kaiak i molts esports d’aventura, amb cascades espectaculars i un pàrquing on dormir gratis!!! Que bé s’ho munten!!
Al matí, però, ben d’hora ens desperta un camió que porta una mena de transportador amb coses dins. Quina pooooorrrr.

image

Oh my god... i aquí fan kayak

image

Foto backpacker...falta mirar a horitzó

image

I dormim gratiiiiis

The wonders of the rings, part 2

On ens havíem quedat? Ah,sí… Els 2 marica-hobbits estaven a punt de completar la seva missió i creuar Mordor o Tongariro park per arribar al volcà on cremar el maleït anell…
Una dura prova, però, els esperava!!! Una glaçada i de les xungues. I a sobre Sauron va robar les malles tèrmiques al fredolic del grup!!!! Però amb molt esforç i calor hobbitiana, els nostres protagonistes vencen la dura prova.
A les 6am sona l’alarma i amb fred i desesper es posen en marxa. Del fred fins i tot la seva amiga de llauna, l’eriçona, sembla que no es vulgui engegar. Un parell de sustos després i amb molt carinyo, els herois aconsegueixen descongelar l’eriçona i que arranqui marxes!!! Si és que… El que no poden aquests hobbits!!!

image

Faaaaaa mooooolt freeeeed!!!!!

Es troben amb les àguiles que els ofereixen informació important de la ruta que hauran de seguir. Els porten fins al lloc d’inici del camí, a les portes de Mordor. Allà es troben milions de guiris-orcs, gairebé tots d’origen germànic i algun francès… Són per tot arreu🙍🙅
Intenten escapolir-se com poden de les manades d’orcs però sempre n’hi ha més i més…. Un no acabar, però ells aconsegueixen obrir-se pas i camí cap al volcà del destí. Per això es troben amb unes zones volcàniques tremendament xules i amb unes moooolt bones vistes del Taranaki, un volcà al que ja van estar fa uns dies descansant i proveïnt-se d’energia, ajudant a la producció lletera (per més info veure post sobre el tema).

image

Vistes del Taranaki al fons

image

Pedres volcàniques

image

La gent vol pujar aquí amb bambes?

image

Nyam...nyam

Arriben en un determinat punt on han d’arriscar-se a pujar al volcà, ple de neu i relliscós, o buscar un camí més segur per poder llençar el poderós i maligne anell. Veuen exaltats com molts orcs, gens equipats per la guerra, s’atreveixen de forma inconscient a intentar l’escomesa de pujar el volcà del destí. Però no veuen els perills que es poden trobar??? Com són orcs, ja s’apanyaran, que vagin on vulguin!!!
Aquí teniu doncs els dos gayhobbits seguint per un camí llarg però més segur, que els porta a la devils staircase, amb unes vistes tremendes de la zona volcànica i a intentar pujar al capdamunt del tongariro (proesa que també han de deixar a mitges pel vent i la neu) des del coll, obtenint unes panoràmiques que els permeten vislumbrar al fons el llac blau, lloc on han de dur l’anell sense perdre temps.

image

Paisatges desolats

image

Boniques vistes

image

Gollum... perdó Manel i el llac blau

Per això, però, abans hauran de passar pel cràter vermell, una baixada forta i relliscosa plena de més orcs alemanys estúpids que no paren de molestar el pas dels nostres companys. Arriben així als llacs turquesa, ja propers cada vegada més a la comesa. Aquests llacs treuen fum i fan una olor sulfúrica que podria matar a qualsevol, però no als nostres amics que tot ho poden.
Una esplanada més, on un parell de trolls-asiàtiques amb càmara els intenta atacar; i finalment arriben a la blue lagoon, on després d’un petit refrigeri acaben destruint l’anell.

image

Melena al viento...

image

Des del cràter vermell

image

Piscina amb olor a pet pudent

image

Sireno-hobbit

image

Hobbit que està amb l'anell al dit

image

Llac blau on tirar l'anell

Aquest, al ser destruït, provoca una força magmàtica tal que activa un volcà adormit de la zona. Danger, danger, high voltage. A córrer s’ha dit per un camí serpentejant cap avall a buscar l’eriçoneta.
Això sí, aquests hobbits són uns golafres i es paren enmig de l’alarma sísmica per dinar com Gandalf mana… Treuen el seu tupper d’amanida i oh😨😨 s’han deixat l’obrellaunes (pq encara fan llaunes sense abrefacil???). Afortunadament una dona-nan molt simpàtica que porta una navalla suïssa els la deixa i poden obrir les fantàsticament asqueroses mongetes amb tomàquet wadies (amb gust a kètxup asquerós🙅🙅). Un cop menjat, segueixen el seu camí fins arribar a l’eriçoneta, que els porta fins a cobert, en una zona prou allunyada per estar fora de perill.
Un cop més, els mariquilles-hobbits han aconseguit un èxit, en una de les rutes més espectaculars que han fet fins ara al viatge!!!!!!!

image

Que s'activa el volcà:O

image

Danger, danger... high voltage

image

Ja salvats, mordor des de la llunyania

The wonders of the rings , part 1.

Aquí tenim altra vegada els nostres dos mariques-hobbits, que després de vàries aventures, han estat uns dies descansant a Rivendel, escapant-se de fred i pluja, ajudant als seus amics Elfs munyint vaques i fent uns plats exquisits…
Un cop amb les forces recuperades doncs gràcies a la màgia èlfica, tornen a la comarca, on els donaran les noves instruccions a seguir (quin pal, amb lo poc que els agrada això de les heroïcitats). De camí amb l’ eriçoneta, es troben un anell del dolent i malvat Sauron. I què hem de fer naltros amb això ara?
La bruixota del i-site ho té molt clar, anar al volcà , al Tongariro parc, i fer cremar l’anell.
De camí passen per terres ondulades i verdes que els recorden la seva comarca.

image

La comarca

Afortunadament, l’eriçona els porta per tot arreu, tant espavilada que és ella!!!!

image

Passant per la república independent de Whangamomomona

image

L'eriçona que porta als hobbits per tot arreu

Sauron, però, quan s’assabenta de les intencions dels mariquites-hobbits, el primer que fa és canviar el temps i programar 2 dies de pluja intensa i fred, per intentar que els nostres protagonistes decideixin fer cua i deixin l’anell per on sigui. Però els hobbitillos són uns éssers tossuts i difícils de fer canviar de plans, almenys els dos que aquesta història ocupa.

image

Un ramat d'ovelles enviat pel Sauron... els nostres protagonistes però poden amb tot

Van, doncs, a buscar unes provisions i a preguntar al bruixot del Doc què poden fer mentrestant. Es troben, però, un sequaç del Sauron que es fa passar per un de bo i que els diu que millor ni intentar-ho, amb bon o mal temps, la neu no els permetrà el pas!!!
Es passa la tarda i la nit plovent, i el matí següent s’aixeca amb encara més plujes… Què faran els nostres protagonistes? Ells, molt llestos, han vist que hi ha una de les vies que apropen al volcà dels dallonsis que es diu Desert Road. I on millor evitar pluja i mal temps que en un desert. Però Sauron, que és més llest del què semblava, els venta una visió de núvols de pluja, que descoratja als marica-hobbits. Quina estafa de desert. A més un vent fred i huracanat els fa canviar de plans i buscar recer.

image

Semblavav un dia ben bonic

image

Però Sauron els va estafar...pluja i vent i criatures extranyes


image

Desert road poc desèrtica

Després de passar ponts i preses, els pilars d’Hércules i tot plegat, els nostres amics (o enemics segons vulgueu mirar) troben un refugi que els serveix per guardar-se de les visions alucinatòries de Sauron.

image

Creuant ponts i preses

image

Barallant-se amb esperits

image

Sembla que la màgia de Sauron s'exhaureix... per fi veuen el volcà

Aquí, doncs, veuen el volcà que els ocupa, des de molt lluny sí, però destapat i en unes condicions òptimes per apropar-s’hi i fer la seva feina. Per avui, però, és molt tard. Demà serà un altre dia. Per aconseguir el seu propòsit i no haver de fer mitja volta a meitat, sinó completar el camí sense haver de tornar, els hobitses truquen a un servei d’àguiles que els proporcioni un sistema de transport, que els ajudarà en la seva missió…
Les àguiles s’ho cobren, però aquests hobbits ho agraeixen, no volen tornar a casa esgotats després de la seva dura aventura😌😌.
Els espera però una dura prova aquesta nit… Els poders de Sauron són infinits i una forta glaçada nocturna afectarà la vida dels nostres companys d’aventures… Se’n sortiran? Continuaràààààà…

Núvols de llet a Taranaki

Es dissabte i ens llevem força d’hora al matí per seguir carretera cap amunt. Estem entre anar a una zona volcànica o una altra (Taranaki o Tongariro) i finalment anem a la primera i d’aquesta a la segona, ja que després ens anirà de camí per seguir amunt a Rotorua i Coromandel ( no es pot negar que els noms semblen xulos eh!!!).
De camí amunt ens trobem allò que ens havien dit de l’illa nord. Molt explotada i amb molts cultius,etc. De fet, ja arribant a Taranaki, passem per una de les fàbriques de llet més grans i productives del món… Es troba a Hawera i l’edifici és un mooooonstre!!! Qui diria que la llet es faria tant important en aquesta etapa del viatge…
El Taranaki o Egmont és un volcà cònic rodejat de terres molt fèrtils i prats brutals, molt proper al mar, que el rodeja per 3 cantons. Es pot accedir a ell per el nord (des d’on es sol pujar al cim, però demanem i ens diuen que està ja massa nevat, inconvenient de venir fora de high season); per l’est i pel sud-est, en una zona amb unes cascades. Des d’on venim aquest és el punt més accessible i pràctic i aquí ens quedem. A més la cara nord i nord-est està tapadeta per un nuvolot que no dóna gens de bona espina per visibilitat!!!

image

Volcà taranaki al fons

Ens arribem doncs, amb la silueta del volcà sempre present, cada vegada més propera. Arribem al parking on dinem i fem una excursioneta d’un parell d’hores on passem per unes piscinetes que fa el riu en el seu pas, un mirador on tenim el núvol a sobre i ens deixa poques vistes del volcà en sí, i unes cascades bastant espectaculars que donen nom al lloc on som aparcats, les Dawson falls. És curiós com la perspectiva et fa canviar d’un dia brillant i serè a un dia apocalíptic, i només caminant 5km passem d’un a l’altre i tornem al primer. Passem de veure un volcà perfecte a no veure res i tornar a veure el volcà en esplendor.

image

Wonders al taranaki

image

Un bon dinar als peus del volcà

image

Cara ennuvolada

image

Cascada amb capes de diferents llenguades

image

Cràter del taranaki

image

Posta de sol volcànica, altra vegada sense núvols

Avui anem a dormir a una zona gratis que es troba en una zona on hi ha un monument als morts en una guerra amb els maoris. Està força bé el lloc, resguardat d’un vent horrorós i gèlid, amb un edifici on cuinar i rentar plats.

image

Acampament-monument als morts

Al matí següent s’esperen vents moooolt huracanats i un dia que s’anirà espatllant i malauradament encerten… I desgraciadament els pròxims dies aniran a pitjor. La nostra idea d’anar a cara nord del volcà per caminar-hi es desestima pel mal temps, ja que aquest està negre com la gola del llop i wn canvi la zona propera del mar es troba molt més solejada. Parem a un llac on fan una cursa i mentre en Lluis dona una volta pel llac, en Manel es queda llegint al cotxe. Després d’això, anem a New Plymouth a veure què ens diuen.
Allà ens confirmen el mal temps per venir, anem a dinar i decidir provar quelcom que fa temps twniem pensat fer:helpex. Mentre Lluís puja un rocot vora el mar amb moments de grimpada i corda, Manel troba un granger que ens acollirà un parell de dies a canvi de feina… I quina feina hem de fer? Doncs l’home té una granja de vaaaques!!! Què fort no?

image

Vistes des del rocot

Arribem a casa seva, ens ensenya una mica… Quines ganes teniem d’habitacioneta, llitet real, electricitat… Una cuina per menjar. És arribar i moldre, toca fer la munyida de la tarda. Anem amb ell, que ens explica com funciona tot. Nosaltres flipem de lo ben pensat que està això i lo ben resolt que ho tenen. Tot força automatitzat, la nostra feina era anar posant i traient munyidores a les vaques mentre aquestes anaven en cercles per una roda giratòria. Un camí d’entrada i un de sortida i apa!!! En una horeta i mitja, més de 100 vaques munyides. Al ppi ens costa, sobretot al manasses d’en Lluís, però aprenem ràpid 😉

image

Preparant motors

image

Comprovant les munyidores

image

Que vénen les vaques!!!

image

A munyir s'ha dit

image

Lleteta, lleteta

image

Ara toca netejar

L’home ens fa un sopar a base de carn i carbassa amb una mena de boniato boníssim (es diu Kumara). Anem a dormir ben d’hora, demà a les 6am ja estarem munyint.
Al matí costa llevar-se però el fred ens desperta ben ràpid. Ara ja som més experts i ho fem força millor, tot i que Lluís no pot evitar ser un manasses. Fa un vent horrorós i plou moltíssim, sort que naltros som a cobert. Apart d’algunes passades de cua plena de merda per la cara, les nostres vaques són súperfàcils. L’Ian, el granger, es coneix el nom de totes i cadascuna, són moltes més de 100… I són de la raça Holdstein frasier per si algú és un expert. L’Ian va néixer entre vaques i l’hi preguntem mil coses, és un bon expert i es veien maques i cuidades. El lloc està molt més net del què esperàvem i quedem molt gratament sorpresos de l’experiència!!!
El nostre granger ha fet córrer la veu que som aquí i tenim visites xafardeig, al migdia una amiga seva i a la nit fill i xicota, que venen tots els dilluns a veure juego de tronos. Ens apropem al super i comprem coses per fer els menjars. Per dinar:amanida i un arròs amb curri de carabassa que queda boníssim. Per la nit farem especial cuina española: salmorejo i truita de patates (quines ganes de cuinar que teníem, sobretot en Lluís). També uns natxos amb guacamole fet a casa (tenim molts alvocats) i de postre algo més italià, un tiramisú. El granger ben content d’endur-se al Manel i deixar en Lluís amb algo que fa millor, cuinar!

image

Terrasseta del granger un moment que surt el sol

image

El nostre lloc de feina... idíl•lic

image

Salmorejo i truita de patates...

Tot i que som 5 i hem fet un àpat per 8 ben bons, apart d’una mica de salmorejo no sobra de res. Haurieu de veure el tamany d’aquesta gent, mengen mooooolt. Lo millor es que critiquen l’american way of live i ells son casi lo mismo 😉
Al matí següent altra vegada 05:30h. És dura l’hora de llevar-se però acabes a les 08 i no has de fer res fins les 16h altra vegada. No és pas mala vida. La dona d’ahir vindrà avui a sopar per portar-nos una pavlova feta per la seva mare de 90 anys, ja que es va escandalitzar quan vam dir que no l’havien probat. La dona, Sandra, és molt curiosa i realment difícil entendre-la, una llàstima ja que es nota que té un sentit de l’humor genial.
Així, per la tarda Lluís es torna a escaquejar de munyir vaques per cuinar i fa una amanida i una quiche boníssima. Serà el nostre últim àpat per aquí.

image

Sopar amb amanida i quiche

La pavlova és una mena de merenga molt sofisticada amb nata per sobre i el què vulguis (normalment fruita). Quan la provem ens resulta no deliciosa, lo següent. Fins i tot Manel repeteix. Quina bona trassa aquesta dona. Marxem amb un nou postre a fer i provar, almenys descobrim que aquests kiwis hi ha algo que fan bo a la cuina (perquè fan també barbaritats com el fish and chips o un sandvitx que es va fer el nostre granger Ian i que portava, no us ho perdeu: mantega, mel i formatge amb mooooolt de tot, una barreja explosiva).

image

Ian amb pavlova

image

Pavlova decorada...deliciosa


image

Sandvitx ple de greixos

Adéu Ian, adéu vaques, adéu Sandra i milers de convidats a menjar 😉 Ah,i molt important, que no ho haviem dit. Adeu Max, Flossy i Lilly. 3 gossets fantàstics, un d’ells raça maltés (una pseudorita grosseta), que ens han fet companyia, sentir enyor de la Rita i han dormit amb naltros als peus 🙌🙌🙌:|:|:|. Adéu dies de comoditat, tornem eriçoneta!!!

image

El nostre llitet amb els 3 gossets

Uns dies a la capital

Tot i que és més gran, és el principal punt d’entrada i sortida, i és més coneguda… Auckland no és la capital de Nova Zelanda, sinó Wellington.
Tothom ens n’ha parlat molt rebé d’aquesta vibrant i moguda ciutat, on ens deixa el fantàstic ferry que creua l’estret.
De moment és l’única ciutat amb problemes seriosos d’aparcament que ens hem trobat. I és que amb muntanyes x tot rodejant-la i el mar acabant-la de tancar, no té massa capacitat!!! Només arribar ens atansem a l’i-site. Pàrking 4$ per 1h!!!! Ni Barcelona nois/es. Demanem mitja hora, el mínim que deixa. Com no tenim canvi, per pagar amb tarja 1$ extra!!! Vamos, que ens surt cara la broma. Total per poca informació, això sí un somriure d’orella a orella i un mapa fantàstic. A la pregunta:on es pot aparcar cotxe gratis encara que després haguem de caminar molt? No existeix és la resposta.
Afortunadament no ens ho creiem i acabem en un lloc lleument llunyà on es pot aparcar 3h gratis i a les 18h ja no hi ha problema. Fem un picnic i dinem, són les 14:45, així que no creiem que x 15 minuts ens multin…
Des d’on som podem pujar una espècie de muntanyeta-Montjuic des d’on hi ha un mirador… Fantàstiques vistes de la ciutat;). I a més veiem que aquí es pot aparcar sense limitació de temps ni res. Per demà ja ho sabrem.

image

Bonica panoràmica des del mirador

Baixem cap a la ciutat, potser són 10-15 minuts i des d’allà ens apropem al Te Papa. Seria el museu nacional, té una mica de tot i molt sobre coses maoris. Parla molt també sobre desastres naturals (viuen a sobre de no sé quantes falles i tenen volcans i tsunamis així que d’això en saben força) i sobre lo dolent de com se’ls hi colen espècies oportunistes que se’ls hi carreguen tot; tot i tot (clar com tenen animals autòctons tontos per la facilitat prèvia, amb moooolt menjar i sense gaires depredadors…)
El què més ens impresiona però és un calamar en llauna gegant (el més gran que s’ha trobat mai); alguna petxinota enorme i una ovella molt i molt llanuda que es diu Shreck, igual que l’ogre de la peli!!!

image

Això sí és un fòssil

image

Calamar en conserva gegant

image

Vitrina plena de òssos

image

Shreck, una ovelleta peludeta

image

Tapissos

Unes quantes hores després, tornem al cotxe i anem cap a fer nones a una platja on es pot acampar gratis només a 5 km de la capital. Arribem de nit i el lloc està força ple!!! Però trobem un espai i ens hi fiquem.
I al matí genials vistes de la costa. Una caminada i descobrim una colònia de foques que just ara s’estan despertant, les trobem fent el mandres. Després una compra i ens movem cap a la city altra vegada, tenint clar on aparcarem avui!!

image

Roques vermelles

image

Foqueta

Tornem a baixar des del mirador i anem a donar un volt pel passeig marítim i el centre de la ciutat. El passeig té un parell de terrasses molt ben pensades on enlloc de taules i cadires hi ha puffos. Ens encanta la idea. A més fa un dia solejat i estan molt aprofitables. Voliem anar a una desfilada per ANZACs day o dia del país (commemoren uns soldats morts x guerres mundials), però se’ns ha fet tard. Total deu ser una mena de festes del Pilar amb militars i aquestes coses, tampoc se’ns hi ha perdut massa res!!!

image

Quins puffs més còmodes

Ens apropem al DOC, per demanar informació i panfletos per veure què fer a l’illa Nord. El noi, molt pràctic, ens recomana fer 4 coses ja que tampoc tenim taaaant temps i fer-les bé. Mentre mirem panfletos sentim el metro com passa sota nostre…😨😨😨:o:o:o.
El metro? Aquesta ciutat té metro? Quan tornem amb un mapa que volem comprar (bàsicament x amabilitat del noi extrema) ens diu la dona que aten: què us ha semblat el terratrèmol? Terratrèmol? No hem pas notat res… Deu fer conya la dona!!! Doncs no… I no teníem un metro ni res… Que era un terratrèmol. La dona ens ensenya x internet i sí. Un terratrèmol amb epicentre a uns 60km i de 6,2 graus a l’escala Richter (el més fort amb diferència que hem viscut maiiii.Que fort!!! Ja tenim una altra experiència viscuda… I en Manel flipa… L’hi encanten aquestes coses!!!
Després vam fer una volta per la ciutat, ens apropem fins al Parlament (mira que ens van avisar, d’arribar a l’ hora en punt perquè podiem entrar a fer visita guiada, i nosaltres arribem a i 2 minuts, així que ens perdem entrar dins el Parlament). L’edifici però és lleig amb ganes… D’aquí anem als jardins botànics on hi ha un cementiri pels soldats morts molt fotogràfic. Entre una cosa i l’altra hem caminat un munt avui, tornem al centre i donem unes voltes pels carrers animats amb mercadillos i de tot, i quan veiem lo car que és tot fem una estona de biblioteca i tornem a la nostra van, pujem a la muntanyeta a les fosques sense trobar-nos cap animaló perillós. Tornem a la nostra platja per dormir i al dia següent fugim cap al nord. Hem intentat fer couchsurfing però no hem tingut sort, suposem que al ser un pont de 3 dies molta gent és fora. Així que ni hem sortit ni res de res :(. Un altre dia serà, sempre ens quedarà Auckland.

image

Cementiri militar en un parc

Últims dies a l’illa Sud

Ens llevem al matí de dilluns envoltats de boira espessa.

image

Boira espessa

Agafem el cotxe i ens encarem al flora car park, punt per arribar-nos al mount Arthur, una zona poc coneguda i explotada que ens van recomanar del Doc. Després d’una pista sense asfaltar força mortal, ens arribem al parking. D’aquí fem camí fins al arthur’s hut, on arribem a la bushline. Una mica més amunt hi ha unes vistes fantàstiques. Tot i que fa sol, fa un vent molt horrorós i un núvol lleig ens tapa el mont arthur. L’aire, el núvol lleig i el turmell del Manel, inflat infinit, ens paren de pujar el cim i fem una rotonda circular més curteta que ens porta del mirador on som (pujar al pic tampoc ens oferirà vistes extra) cap a flora hut i d’aquí al carpark.

image

Vistes des de l'Arthur`s hut

image

Protegint-nos del vent

image

Mount arthur i Pyramid al fons

image

Turmell inflat

Un cop arribats al cotxe, anem baixant la pista interminable i ens apropem a Nelson, la que seria la ciutat més gran del nord de l’illa Sud. Allà aprofitem per dutxa, compra, biblio… Flipem quan els de l’i-site ens diuen que es pot dormir en un pàrking del centre de la ciutat per gratis… Avui triomfem, llum i soroll però enmig de la ciutat.

image

Dormint al parking de Nelson

Amb el peu del Manel encara inflat seguim els nostres últims dies per l’illa Sud. Anem de camí a Picton, on hem d’agafar el ferry, i pel camí passem per Pelous bridge, on hi ha una caminadeta a un riu molt xulo; fem la Queen charlote drive, amb xules vistes del fiord Queen Charlote (però res espectacular); un passeig per Blenheim, la ciutat dels vins; un intent d’anar a un llac frustat per la pluja; una rentadora… Dies de relax i tranquilitat però sense deixar de fer cosetes i llegint mooooolt, que tenim els llibres força abandonats.

image

Pelorus bridge

image

Queen charlotte i turmell inflat

image

Prop de Picton... aserradero 😉

Aquests dos dies repetim i dormim al mateix lloc, un càmping proper a Picton. Ens permet no llevar-nos tan d’hora per a poder anar a buscar el vaixell que ens creuarà l’estret amb la nostra eriçona.

image

Autofoto al vaixell

🙂

image

Abandonant l`illa sud

Low batteries a l’Abel Tasman

Sortim doncs de Motueka amb alguna idea del que farem aquests dies. Bàsicamen rodejar l’Abel Tasman national park i fer alguna caminada d’un dia (no pagarem 40$ per dormir en un hut on no t’ofereixen més que un matalàs on dormir…).
Seguim la carretera que va cap a Takaka i ens trobem un mirador. Està una mica ennovulat però les vistes tampoc ens diuen res. A pocs km trobem un trencall que ens portarà a Canaan downs, el lloc on volem dormir avui, on hi ha un doc camping. El problema és fer 11 km de carretera gravelosa i en mal estat, estreta i molt transitada, però es fa… I perquè està tant transitada? Ah, que aquí es va rodar una escena de LOTR, un dels milions de boscos per els quals els hobbits s’escapen dels dolents.
Un cop arribem al parking/camping, hi ha una caminada interessant a un forat o cova de més de 100 m de profunditat, una bestiesa. Es veu molt xulo i per arribar-hi es passa per un bosc molt xulo i poc prototípic de nova zelanda. També el camí es desvia cap un mirador on va en Lluís mentre Manel espera veient els resultats d’altres miradors. S’intueix una vall tancada davant, una més oberta i ben verda més enllà i el forat que tenim a sota. Ens trobem una kiwi family i ells mateixos flipen dient que ells no estan acostumats a aquest tipus de bosc i no es el típic d’aquí:o:o

image

Bosc de LOTR

image

Un forat sense fi

image

Boniques vistes

image

El nostre dormitori a Canaan

A l’endemà, després d’una nit força plujosa però menys freda que les anteriors, ens aixequem amb uns lleus showers que ja estaven previstos. Ens dirigim cap a Takaka i el dia es va arreglant, segueix ennuvoladet però ja no plou.
Per fer temps decidim fer alguna caminadeta per la zona. Anem al pupu valley, pel nom i per una caminada d’hora i 3/4 per una antiga mina reconvertida en un canal per fer energia de l’aigua. Molt interessant sobretot el camí que passa just al costat del canal, molt aconseguit i ben delimitat i arreglat.
Al arribar al cotxe però veiem una cosa que no pot ser gaire bona. En Lluís s’ha deixat les llums obertes😨😨😨😨😨😨😨.
Intentem engegar el cotxe i nanai de la Xina… Hem acabat amb la bateria. Estem una mica al mig del no-res i sense bateria. Fantàstic!!!!

image

Vistes des de Takaia

image

Ai que caic!!!!

image

Canal per aprofitar energia

image

Ja que no tenim battery mengem

En Manel va a una casa just al davant, no contesta ningú… En Lluís va una mica més enllà i es troba en Chip, un senyor d’uns 60 anys curiós però molt majo i amable, com tots els kiwis solen ser.
El nostre amic Chip de fet es americà, de Delaware, però casat amb australiana (ara està a Austràlia de vacances ja que és profe i tenen2 setmanes de vacances per setmana santa) i viu aquí fa més de 40 anys.
En Chip va fins al cotxe amb unes pinces. Intentem engegar però res de res😨😨😨😨😨😨. La seva bateria no és prou potent per engegar la nostra!!!!
Segona opció. Tornem a casa en Chip i truca de part nostra per intentar trobar un mecànic que ens ajudi. És dissabte però i tots els mecànics de la zona només treballen de guàrdia si hi ha assegurança pel mig, imaginem per preus més inflats.
Com diu en Chip, recalibrating o recalculando, allò que diu el Gps quan t’equivoques de camí. Ell és un exconstructor que té una casa brutal de fusta i que s’ha fet un generador elèctric aprofitant energia del riu… La seva nova idea és carregar durant hores (tota la nit a ser possible) la bateria amb les eines i l’energia que ell té, a veure com va!!!!
Anem doncs a aprofitar per reposar una estona, llegir… Ens diu que no ens preocupem per dormir allà on som, els veïns no es queixaran pas (són ell i 2 més així que resulta fàcil). A més ens convida a fer-l’hi el sopar a casa seva. X nosaltres encantats!!!! Estarem calentets i podrem cuinar amb condicions (no les millors però força correctes). Com que queda bé, optem per truita de patates de tota la vida. A més farem un arròs amb un curry de carabassa!!! I que bo estárà!!!! Ho disfrutarem molt!!!!!!

image

Dinant amb el nostre am:c Chip

Per fi i per primer cop dormim sols en un lloc, i tranquils pel què ens ha dit en Chip. Al matí ens porta la batería i sorpresa!!!! Funciona!!!! Ell marxa a buscar la seva dona a l’aeroport, nosaltres quedem molt agraïts i seguim la nostra aventura!!! Avui toca caminada llarga. Farem un loop per la zona d’Abel tasman. Primer pujem a un pic des del que les vistes no diuen res, Gibb mountain. El camí però és molt amable i fàcil, per pista. La marea és alta ara. Passem per boscos infinits de fern o arbres-falguera. Són les reines de la zona.

image

Començant la caminada, mode high tide

image

Ens encanten les maresmes

Ens apropem a la platja (la gràcia d’aquesta zona són les platjes en principi) i ens trobem vàries cales prou maques. El camí va seguint de caleta en caleta i anar pujant i baixant. En una d’elles trobem un dofí a la sorra, llàstima que es troba en un estat lamentable!!! I seguim camí durant uns 22 km fins arribar-nos al cotxe, no sense abans tenir un petit accident amb una vespa i la seva mossegada al turmell del Manel.

image

Aus vergonyoses


image

Això és una platja paradisíaca

image

Restes gores de dofí

image

Tornada amb low tide... no direu que no es veu diferència

Tornem enrere cap a Motueka on sopem per l’hora que és i ens dirigim de nit cap al nostre pròxim pàrking/càmping, del que potser no tindrem foto ja que arribem de nit i està molt emboirat🙅🙅. A veure demà!!!