Madrid here i go

Sóc al tren en direcció a ex-Barajas (crec que ara té el nom del presidente durant la transició). Aquí al tren a les 08 del matí amb un reguitzell de gent que va a treballar penso en l’etapa irreal que estic vivint… Espera!!! Perquè irreal? Perquè he de veure més irreal aquest break que estic fent on descobrir món, aprendre i disfrutar noves coses? No és més ni menys irreal que anar cada dia a una feina amb cara d’adormit… però la consciència i el què ens han ensenyat a vegades ens juguen males passades. Així doncs, afortunadament, la culpabilitat dura uns segons.
Aquesta nova etapa del viatge d’un dels wonders comença a l’estació del nord, amb un bus alsa en direcció a Madrid. S’espera un viatge llarg, però afortunadament els companys de viatge ajuden. Primer la parella de dones grans del costat que s’acaben de conèixer i no poden ser més diferents. Una, instal·lada en la queixa, tot és dolor i mal i no puc fer res. L’altra, irradia energia i felicitat. Porta uns bastons de caminar i ja ha fet 3 cops el camí de santiago, un d’ells des d’alemanya. Mig viu en una casa que té a la selva negra i a Zaragoza, d’on és originària. Com dues persones tan diferents poden interactuar resulta força interessant.

image

Autobus amb destí...

Un cop deixem Zaragoza, una d’elles marxa però començo a xerrar amb la meva companya del costat. És una noia molt jove i la meva primera impresió és que és de Malasia (trets xinesos amb pell molt fosca, i look força bollo). Semi-encert. És una noia d’ohio amb mare malàsica i pare xinès. Té 6 mesos d’estudi a Alemanya i aprofita x fer un viatjet per Europa. Estudia disseny i és molt maja. Tot i tenir només 22 anyets, m’ofereix una companyia i una conversa molt interessant.
Així, les gairebé 8h de viatge passen volant… Arribem a av américa i d’allí metro per conèixer el meu nou host de couchsurfer. És un noi italià que es diu Denis i m’acull amb un bon somriure i tot facilitats, així com un risotto espectacular.
Sopem amb el seu company de pis, un madrilenyo real que viu al centre de Madrid (on s’és vist això…) i el seu xicot veneçolà, un altre jovenet amb vida i experiènces molt interessants.
Una petita sortida x la nit madrilenya em confirma allò que ja vaig viure la última vegada que vaig venir. La nit madrilenya és infinitament més divertida i desenfadada que la barcelonesa. Tot és més sorollós, més barat, més divert

image

Escena nocturna madrilenya

it

i m

és

fàc

il.

Diumenge al matí toca passejada pel Rastro. Tot i que s’està convertint en una atracció per turistes, encara queden alguns carrers amb parades totalment autèntiques. Coses de vuitena mà escampades per el terra, objectes impossibles i fantàstics amb venedors igual d’impossibles. Tota

image

Amb couchsurfer Denis

image

Escenes de rastro

image

Mes escenes de rastro

una e

xperie

ncia.

D’aquí anem al que segon el meu surfer és el centre comercial, cultural i social de Lavapiés. Un carrefour enorme obert de 8am a 2am tots els dies de l’any. Realment sembla un gran centre de sociabilització… Això d’estar just entre Lavapiés i La latina, els barris més trendys de Madrid en l’actualitat (si hem de comparar, un raval la primera i un born la segona) té els seus avantatges… passejar ja és tota una experiència.
Avui toca fer el dinar, com sempre em passo de menjar, però no ha quedat tan dolent. Calabaguetis al pesto, hummus amb crudites i yuca, ja uns clàssics…
A la tarda,quedo amb en Llorenç per fer una birra i discutir com sempre de l’actualitat, sigui política o personal… després ens juntem amb Denis i un xocoxurros ens espera, a una sala que només veure-la em porta records del nostre últim viatge madrileny de festa loca.
El dilluns al matí anem a passejar pel madrid rio, contemplant com milloren les ciutats que aprofiten la llera del riu per fer un passeig per córrer, caminar o anar amb bici. Fa un dia d’estiu en el primer dia de tardor, i veiem molta gent prenent el sol a la «platja» madrilenya. Arribem fins al Matadero, un preciós edifici que sembla modernisme del sobri i que s’ha recuperat com a centre cultural, d’art i exposicions. Ens trobem una fantàstica expo sobre la llei mordaça, amb fotos i documents impresos en unes lloses de

image

Espai d el matadero

pedra en una mo

image

Llosa amb llei mordaça al boe

image

Pont sobre madrid rio

lt bona idea…

Una excel·lent focaccia per dinar i tarda de cine amb el compi de pis i una simpàtica argentina x veure una de les pelis que més m’han emocionat dels últims anys, inside out. Mooooolt recomanable, molt i molt.
I res, en aquest parèntesis madrileny us deixo pa cruzar el charco… a veure què m’espera a l’altre cantó!

Anuncis

Lao-style wedding

Doncs la nostra etapa següent és Vang Vieng. Aquesta és una zona coneguda per les festes que s’hi monten. És un lloc en un riu envoltat de paisatges kàrstics molt espectacular. Per aquest motiu algú va tenir primer la idea de baixar el tranquil riu amb un flotador o tubing. Algú va anar més enllà i va pensar… Durant el recorregut de tubing podem posar bars amb música, alcohol i moltes drogues…i no sabem perquè aquesta fórmula va triomfar. I s’ha convertot això en el bebedero de laos, sobretot ple d’australians i israelis que busquen festa boja…. I pensareu… Que fan aquest parell aqui?
Primer. Al 2011 en tot aquest cóctel van morir unes 30 persones ofegades al riu. Això vol dir més precaució i tancament de molts bars. Segon. Tothom ens ha dit que ha despit del tubing i la festa el lloc és preciós…i hem de dir que és veritat. Lloc preciós i qualsevol ciutat tipus lloret o salou són infinitament pitjor que aquest lloc.
Primer haviem d’arribar. Des del centre de ventiane venien a les agències minibus per 50000 kiplins i 3 horetes de viatge. Ja sabeu què pensem naltros de les minivans i contractar per agència així que mirem horaris de bus i des d’on surten.
En ppi surten de l’estació que hi ha al centre però quan anem allí ens diuen que han canviat i res de res… Hem d’anar a l’estació del nord. Per sort hi ha bus local que son 5000 kiplins. Arribem i hi ha un horari de busos pero ens diuen que no l’hi fem cas i que no n’hi ha. Com el que ens ho diu es el de les minivans passem i esperem. En principi tenim un bus a les 09:30 i un altre a les 10:30. Més d’una hora d’espera i acabem cedint i agafant minivan. Total 10000 kiplins mes que si haguéssim contractat al centre :(.
Arribem a Vang vieng i realment el lloc promet, sembla molt xulo. En la nostra búsqueda de lloc per dormir flipem, com a Vientiane gairebé tot full o molt car. Acabem en un dormitori compartit (x sort la primera nit, després xl mateix preu tenim un bungalow x naltros dos sols). Donem una volta i tot i que veiem alguna destrossa mediambiental al riu, tampoc és això molt xungo. Això sí, la música nocturna (d’un casament al costat, no dels guiris) es fa sentir toooota la nit. Ens informen que lo de full és xk s’ajunta australians ultimant vacances escolars +any nou xinès (hi ha milions de turistes orientals).

image

Pont de fusta

image

Zona de bany/bar. Lloret és molt pitjor


image

Sembla idíl•lic i tot

image

Temple al sunset

Al dia següent ens llevem. Hem quedat amb una noia gaditana que ens hem trobat a l’hostal x agafar unes bicis i tirar milles. Hi ha l’opció fer un loop de 32 km però també hi ha una altra més realista xls 3 que és anar al blue lagoon. Passem per camins i paisatges espectaculars i poc abans d’arribar al nostre destí trobem un altre casament. Estan començant i ens atqnsem a mirar. Veiem com uneixen els dos nuvis per un fil i aquests amb la resta de presents. Molt xulo. El germà de la núvia i orquestra del casament ens convida a passar després per menjar i ballaruca.

image

Bonics paisatges pel que bicicletejar

image

Nens per tot arreu


image

Els nostres indurains

image

Escena matrimonial

Anem doncs fins al blue lagoon, que ni és blue ni lagoon. És un tros de riu on et pots banyar i hi ha columpis i un arbre per saltar. Amb el preu de l’entrada hi ha una cova que ens encanta als 3, molt millor que la pseudozona de bany (que igualment agraïm).

image

Whaaat?Una mica blue però de lagoon res

image

Buda que ilumina


image

Una cova alucinant

Un cop coveta i bany tornem al casori. Ens reben molt i molt rebé, tothom ens mira, ens saluden, el germà pel micro ens presenta… Ens asseiem en una taula buida (ens diuen que sempre hi ha mes llocs que convidats perquè s’hi apunta qui vol a un casament) i el borratxo de la festa ve amb nosaltres. Ens fa beure lao style. Omple un got de birra amb gel. Se l’ha de beure un d’una glopada. L’omple i l’hi passa al següent de la taula. Tots amb el mateix got i l’home ens dóna pressa que vol beure més…jo després del primer got passo a l’aigua. Menjem una mica.

image

El borratxo de la festa amb nosaltres

image

Això és una foto centrada segons l'element anterior. Centrada amb la birra, no amb els nuvis!!!

Després els nuvis passen per les taules donant un gotet de whisky a canvi de donar diners. Nosaltres sense whisky mirem què dóna la majoria i els seguim, però sense whisky. Després van fent seqüència de sortir els nuvis amb alguns convidats al centre, el germà i mestre de cerimònies parlant. Treuen unes caixes de cervesa lao beer i la veneren. Després música folklòrica (la sardana sembla divertida de lo aburrida i sosa que és i es balla) i altra vegada veneració de cervesa, ball de forma infinita. Es surt a ballar sempre amb algú altre. Es formen cercles amb un davant de l’altre i es va girant en contra de les agulles del rellotge amb moviment de mans. Passem així 3 o 4 hores i finalment ens despedim agraïnt a tothom que ens hagin acollit tant bé.

image

Amb la gaditana i el nostre amic l'ànima de la festa

image

Moment de veneració cervesera

image

Amb la fantàstica i simpàtica núvia

image

Us estimem en laosiano

Amb l’hora que és ens quedem sense loop, tornem enrere pel mateix lloc i arribem al poble per una bonica posta de sol.

image

Posta de sol a vang vieng. Un dia complert

Al dilluns decidim agafar un tour (no apendrem mai) per fer kayak pel riu. És la única manera i així també et porten a veure unes coves, una de les quals té aigua a dins. Arribem primer a aquesta cova i hi ha milions de persones. Ens fan esperar en unes taules i ens diuen que mentrestant podem fer banyet al riu. 2 hores després ens toca el torn (és a dir hem pagat x estar 2 hores banyant-nos a un riuet i xerrant, per sort hem coincidit amb una parella d’escossesos molt majos que fan la volta al món i ens expliquen el seu periple). Un cop ens toca agafem un flotador de tubing i un llum i amb la broma passem dins la cova una horeta. Agafats per una corda seguint el riu i la formació rocosa, l’activitat és molt millor del què pensàvem. Després d’això dinem un arròs amb vegetals prou bo i visitem l’altre cova que n’hi diuen de l’elefant per una formació rocosa que sembla un paquiderm. I ja finalment al kayak.

image

Fent ek memo esperem a que ens toqui

image

La cova del tubing. Millor del què sembla

image

Fent el mono amb la flor oficial del pais

Al ser temporada seca, només es poden fer els últims 5 km i no els 12 o 15 que es fan en altres èpoques, suposem x això ens fan perdre tant el temps. Ens ensenya tècnica bàsica de kayak i sobretot vigilar en una zona on la corrent t’envia a uns arbusts on et pots fer molt mal… Ens fot por al cos i després no és taaant greu. D’aquí ja ens trobem amb els que fan tubing i ens obliguen a fer paradeta a un dels bars del recorregut. Música trance a les 16h amb gent drogadíssima i ballant, bebent i banyant-se en una zona de fang és realment un espectacle curiós i digne de veure. Ens movem una mica més i arribem ja a casa, on descansem una estona, sopem a la fira que tenim a prop de casa i al dia següent el nostre pròxim destí.

image

Kayakeando la ciudad

image

Que pacha neeeeeennnngggg?

image

Concentració de borratxos.... una mica lamentable però la imatge és graciosa

En resum hem de dir que les experiències i paisatges que hem viscut aquí valen moooolt la pena i tot i la mala fama que pot tenir aquesta zona la recomanem molt!!!

Tenim visiteeeees!

Dos hores després de sortir de Mandalay i Myanmar arribem a l’aeroport Don Mueang a Bangkok. A l’avió ens trobem un japonès il.luminat amb el que vam coincidir el primer dia birmanès a Kawtung. Casualitats no?
Al arribar anem a la recerca de la manera que creiem més econòmica per arribar al nostre destí, el bus públic. Està força ben senyalitzat per arribar als busos públics. Cal anar com al tren i baixar unes escales que van a parar a una carretera. Un noi argentí ens segueix i correm per agafar el bus 59 que ens deixarà directament a Khao san road, ja que el veiem parar just quan arribàvem. El trajecte de bus es fa llarg, hi ha mooooooolt tràfic d’entrada un diumenge a les 16h. Triguem gairebé 2 hores a arribar al nostre destí. Com l’argentí s’ha assegut just al costat nostre i ens havia seguit, pensàvem que tenia ganes d’interaccionar però al intentar dirigir una paraula ens va caure un abordo que ens va deixar tiesos… Així que res, visca la simpatia del viatger…
Arribem a la parada de bus més propera a Khao san road. Bangkok ja es veu és un petit monstre i res a veure amb les ciutats birmanes. Però és cert que al entrar en aquesta zona, una mena d’esperpento turístic indefinible, i més venint d’on venim, ens preguntem com podem els turistes destruir quelcom d’aquesta manera. Sobtadament pensem que no estem tenint una bona idea i hem de parar de viatjar per no cometre ni incentivar més bestieses d’aquest tipus.
Un cop trobem allotjament (ens quedem x aquí perquè és on hi ha els allotjaments més barats de la ciutat), anem a voltejar i ens quedem una mica més tranquils quan veiem que la destrucció afecta només 2 carrers i la resta està intacte i low on tourists. Trobem com sempre un mercat nocturn de locals força sòrdid per sopar i anem a dormir.
Ja és 24. Se’ns acosta el nadaaaal. Passem el matí descobrint com moure’ns per la ciutat (hem descobert un vaixellet que va per un petit canal que porta al centre comercial de la ciutat) i anem fins a l’ambaixada espanyola pel passaport d’en Manel, que necessita renovar. Tot i que la pàgina web diu el contrari, arribem i l’ambaixada està tancada. Donem una volta per la zona de Sukhumvit, que seria com el centre comercial de la ciutat. Ho fem però a la nostra manera, anant per canals molt xulos, vies de tren abandonades amb cases i botigues arran de les vies, un passatge pel submón de sota l’autopista on ens trobem uns nois netejant i preparant els galls per una baralla de galls. Sempre ens sorpendrà aquest submón que es crea sota les autopistes.

image

Anant per canals evitant el trànsit

image

Això si que es una furgo ben aprofitada

image

Vies de tren o carrer en un submón?

image

Arreglant els galls per la lluita

Anem a parar també a un temple de la fertilitat. Trobar-lo resulta molt dificil, hem de fer com si entréssim en un hotel(el swisshotel) i és allí. No és ben bé un temple, es un lloc ple de penis i fal.los gegants venerats a l’aire lliure amb un cartellet que explica el significat. D’aquí anem a un altre temple més convencional, el dels elefants, on descobrim balls tailandesos folcklòrics for free i com a oferiment als déus/buda.
D’aquí al lumpini park, molt idíl.lic i un descans de tant ciment. Agafem metro, on ens quedem amb un pam de nas perquè fa ja uns 2 mesos que estan venuts els bitllets de tren en tren-llit per la data que el necessitem. Això sí, d’aquí ens passen en una agència on ens volen cobrar el doble del preu que haviem vist a info per internet per bus i vaixell a Koh tao. Ens diuen que és per la temporada, no hi ha tren i s’acaben places i és la única opció, ens presionen per comprar ja el bitllet però nosaltres no caiem en el xantatge.
Sortint d’aquí una mica girats (ja sabeu com es gira en Lluis quan els plans es torcen i surten problemes) i anem a visitar chinatown que és al costat. Hi ha un carrer principal molt turístic i poc interessant però de cop ens perdem i ens fiquem per uns carrerons molt estrets on hi ha moltes botigues sobretot de roba i menjar. Està molt ple però passejar-hi et permet veure el món freaky que s’ha creat aquí. D’aquí anem a parar a la zona índia (són 2 guetos sempre presents i a prop a les ciutats asiàtiques) on trobem una espècie de corte inglés indian style very much interesting.
Tornem a la zona de l’allotjament passant per un mercat de flors ja a les acaballes (sembla ser que es brutal venir aquí a les 2 de la matinada, en el seu màxim esplendor); un mercat on hi ha milers de parades per arreglar qualsevol aparell elèctric; uns carrerons monos i molt ben cuidats; i per l’agència oficial del vaixell que hem d’agafar, la Songserm, on ens surt el viatge sencer fins Koh tao per 800 batmans, la meitat del què ens demanaven. La nit la passem altra vegada sopant al mercat nocturn i sortim una mica de mariconeo per veure com és l’ambient a Bangkok. Realment la fauna que es barreja és extraordinària.

image

Temple de la ferrtilitat???

image

Danses tradicionals al erawan shrin

image

Lumpini park. Un bon lloc per al relax

image

Mercat de xinatown una mica ple

image

Aquí tots els gossos van així vestits i en carret per no cansar-se

image

Mercat de la flor ja a les acaballes

image

Un de tants temples

I ja som al nadal. Al matí dormint, després agafem el vaixell públic que va pel riu fins al grand palace per només 14 batmans i donem una volta per la zona. Hi ha milers de temples x aquí però són tots iguals. Dinem en una paradeta els millors fideus del viatge i tornem a casa x canviar d’hotel i anar al que la neus, la nostra visitant, va reservar. Just quan estem fent el check in la veiem aparèixer per la porta. Fa cara de cansada però contenta d’haver arribat i al.lucinant de la calor que fa. Tarda de xerrada, confidències i perreo i la deixem dormir per anar a sopar i fins un parc on es veu el palau iluminat de nit.

image

Dinar de nadal boníssiiiiiim

image

Temples i temples infinits

image

I això que coi deu ser?

image

Ja som 3!!!!!

image

Grand palace de nit

Sant Esteve ens serveix per fer tràmits a l’ambaixada espanyola (avui sí que està oberta), on ens trobem una noia que ens dona varis truquillos per quan passem la frontera a Cambodja (ella viu allà i en té el cul pelat. Resulta curiós perquè estem escribint això en el bus anant a la frontera cambodjana justament, jeje). Els consells i demés ja us els explicarem quan toqui 😉 no em sigueu ansiosos.
Tornem a donar una volta pel centre, ens perdem per bangkok, fem compres a Kao san (sí, queiem en la temptació i ens volem sentir garrulois per uns dies) i agafem el bus nocturn i vaixell que ens deixaran a Koh tao.

image

Esmorzant al costat de l'ambaixada amb uns amics

image

Imatge tailandesa per sant esteve

image

La desgràcia de khao san road

Els busos aquí són força decents. Únic a dir: si el vaixell surt a les 07 del matí perquè fas arribar el bus a les 03 matinada? Resposta..per a que consumeixis als seus locals amb preus abusius. Nosaltres ens neguem però la majoria ho fa (50 batmans per unes galetes que al seven eleven valen 10!!!). Així, perduts de matinada a chumphon, en lluis que no pot estar quiet dóna una volta i troba un mercat ja en ple funcionament on esmorzem fantàstic!!! D’aquí al boat ple de garrulakos i adolescents borratxos (també va a Koh pan gan, l’illa de les festes bojes i full moon party) on en 3 hores arribem a destí, l’illa de la tortuga o Koh tao.

Cap de setmana a los Mandriles

Hem estat aquest cap de setmana a la capital de les Espanyes, on hem visitat poca cosa i bàsicament hem fet relacions socials i juerga… Ja teniem Madrid força vist així que ara tocava viure la nit. I ens ha sorprès molt gratament la vida de carrer que hi ha en aquesta ciutat, jo que pensava tant de la nostra Barcelona i la veritat en això fa pena… almenys si comparem… Tot és social, la gent parla amb tothom, els carrers van plens de gent tota l’estona…

I nosaltres borratxos d’aquestes sensacions, no acostumats a tanta sociabilitat, borratxos de conèixer nova gent, dormint unes 2-3 hores diàries per a poder disfrutar intensament de tot. Vam retrobar-nos els amics, de discoteca, en un concert o davant un bocata de calamares. També vam passejar pel típic Madrid de los Austrias, pel Retiro aprofitant un fantàstic dia de sol de diumenge…

En resum, jo que sempre havia dit que no m’agradava Madrid vaig entendre perquè alguna gent d’allà al venir aquí enyora tant allò, si t’agrada la vida social, ajuntar diferetns tipus d’amis sense complexes, conèixer gent de forma sistemàtica, si ets un animal social vaja, el teu lloc és Madrid.

 

L'indret més horrorós de MAdrid

L’indret més horrorós de MAdrid

L'indret més bonic de Madrid

L’indret més bonic de Madrid

Romantiscisme a flor de pell

Romantiscisme a flor de pell

Bocata calamares i panceta

Bocata calamares i panceta

Mhmhmh...celebrant els anys amb un bocata calamares al Ideal

Mhmhmh…celebrant els anys amb un bocata calamares al Ideal

Al Retiro amb amics coneguts ;)

Al Retiro amb amics coneguts 😉

Disfrutant del sol al Retiro

Disfrutant del sol al Retiro