Sóc al tren en direcció a ex-Barajas (crec que ara té el nom del presidente durant la transició). Aquí al tren a les 08 del matí amb un reguitzell de gent que va a treballar penso en l’etapa irreal que estic vivint… Espera!!! Perquè irreal? Perquè he de veure més irreal aquest break que estic fent on descobrir món, aprendre i disfrutar noves coses? No és més ni menys irreal que anar cada dia a una feina amb cara d’adormit… però la consciència i el què ens han ensenyat a vegades ens juguen males passades. Així doncs, afortunadament, la culpabilitat dura uns segons.
Aquesta nova etapa del viatge d’un dels wonders comença a l’estació del nord, amb un bus alsa en direcció a Madrid. S’espera un viatge llarg, però afortunadament els companys de viatge ajuden. Primer la parella de dones grans del costat que s’acaben de conèixer i no poden ser més diferents. Una, instal·lada en la queixa, tot és dolor i mal i no puc fer res. L’altra, irradia energia i felicitat. Porta uns bastons de caminar i ja ha fet 3 cops el camí de santiago, un d’ells des d’alemanya. Mig viu en una casa que té a la selva negra i a Zaragoza, d’on és originària. Com dues persones tan diferents poden interactuar resulta força interessant.
Autobus amb destí...
Un cop deixem Zaragoza, una d’elles marxa però començo a xerrar amb la meva companya del costat. És una noia molt jove i la meva primera impresió és que és de Malasia (trets xinesos amb pell molt fosca, i look força bollo). Semi-encert. És una noia d’ohio amb mare malàsica i pare xinès. Té 6 mesos d’estudi a Alemanya i aprofita x fer un viatjet per Europa. Estudia disseny i és molt maja. Tot i tenir només 22 anyets, m’ofereix una companyia i una conversa molt interessant.
Així, les gairebé 8h de viatge passen volant… Arribem a av américa i d’allí metro per conèixer el meu nou host de couchsurfer. És un noi italià que es diu Denis i m’acull amb un bon somriure i tot facilitats, així com un risotto espectacular.
Sopem amb el seu company de pis, un madrilenyo real que viu al centre de Madrid (on s’és vist això…) i el seu xicot veneçolà, un altre jovenet amb vida i experiènces molt interessants.
Una petita sortida x la nit madrilenya em confirma allò que ja vaig viure la última vegada que vaig venir. La nit madrilenya és infinitament més divertida i desenfadada que la barcelonesa. Tot és més sorollós, més barat, més divert
Escena nocturna madrilenya
it
i m
és
fàc
il.
Diumenge al matí toca passejada pel Rastro. Tot i que s’està convertint en una atracció per turistes, encara queden alguns carrers amb parades totalment autèntiques. Coses de vuitena mà escampades per el terra, objectes impossibles i fantàstics amb venedors igual d’impossibles. Tota
Amb couchsurfer Denis
Escenes de rastro
Mes escenes de rastro
una e
xperie
ncia.
D’aquí anem al que segon el meu surfer és el centre comercial, cultural i social de Lavapiés. Un carrefour enorme obert de 8am a 2am tots els dies de l’any. Realment sembla un gran centre de sociabilització… Això d’estar just entre Lavapiés i La latina, els barris més trendys de Madrid en l’actualitat (si hem de comparar, un raval la primera i un born la segona) té els seus avantatges… passejar ja és tota una experiència.
Avui toca fer el dinar, com sempre em passo de menjar, però no ha quedat tan dolent. Calabaguetis al pesto, hummus amb crudites i yuca, ja uns clàssics…
A la tarda,quedo amb en Llorenç per fer una birra i discutir com sempre de l’actualitat, sigui política o personal… després ens juntem amb Denis i un xocoxurros ens espera, a una sala que només veure-la em porta records del nostre últim viatge madrileny de festa loca.
El dilluns al matí anem a passejar pel madrid rio, contemplant com milloren les ciutats que aprofiten la llera del riu per fer un passeig per córrer, caminar o anar amb bici. Fa un dia d’estiu en el primer dia de tardor, i veiem molta gent prenent el sol a la «platja» madrilenya. Arribem fins al Matadero, un preciós edifici que sembla modernisme del sobri i que s’ha recuperat com a centre cultural, d’art i exposicions. Ens trobem una fantàstica expo sobre la llei mordaça, amb fotos i documents impresos en unes lloses de
Espai d el matadero
pedra en una mo
Llosa amb llei mordaça al boe
Pont sobre madrid rio
lt bona idea…
Una excel·lent focaccia per dinar i tarda de cine amb el compi de pis i una simpàtica argentina x veure una de les pelis que més m’han emocionat dels últims anys, inside out. Mooooolt recomanable, molt i molt.
I res, en aquest parèntesis madrileny us deixo pa cruzar el charco… a veure què m’espera a l’altre cantó!
wondersalmon 