Resum cambodjano

Hem de començar dient que ha sigut el nostre país del relax. Si haguéssim fet un viatge de dues setmanes per veure els highlights del país segurament hauria sigut un viatge molt diferent, però ens ha agradat la pau i el relax que ens ham retransmès el país.
És un país força pla, molt desforestat, així que els paisatges són a vegades monòtons. La gent és en general tremendament simpàtica i en això ens ha recordat a Myanmar, tot i que ens quedem amb el país bhurmític. L’ambient és moooooolt rural aquí també, potser els rius i les zones de ribera són els punts una mica més forts del país.
Aquí sí que s’observa algo més de pobresa, i es veu que per intentar prosperar s’han venut el poc bonic paisatge que tenien. I és un país tremendament barat, tot resulta força econòmic aquí si et mous una mica.
Sense tenir res espectacular però, el seu ritme lent, els seus passejos en bici, la seva vida cotidiana ens fa recordar-lo en general de forma molt positiva.

El que més ens ha agradat:
– Els postres.
– El passeig pels camps de sal i al voltant de Kampot.
– El pont de bambú el Mekong a Kompong Cham.
– Angkor wat.
– Les cascades i cràters en general, sobretot el cràter de Balung i el pícnic improvitzat a la cascada de Pailin.

El que més ens ha decepcionat:
– Els paisatges i la desforestació en general. Buscàvem un país més frondós.
– Bokor, o com carregar-se un suposat parc natural.
– Els tuk-tukeros. Es fan extremadament pesats, convertint els seus iguals de la India en aficionats.
– El tinglado turístic de Siem Reap, desgraciadament hi ha muntat allà un esperpento que et fa dubtar de deixar de viatjar per no contribuir-hi.
– La dificultat de fer un trekking com deu mana. Tots són molt cars i es centren més en fer xuminades com passeigs en elefants o fer ràfting als rius que a caminar de veritat.

Dormir:
Resulta extremadament barat i tots els hotels de preu baix són molt correctes, la majoria amb tovallola inclosa, tele dins l’habitació i lavabos privats, amb dutxa a l’estil asiàtic això sí. Dels millors allotjament en relació qualitat-preu, això si, carents d’encant. Hem dormit en hotels i guesthouses, però gairebé són el mateix. També hem dormit en uns bungalows molt cucos a l’illa de Tonsay. Difícil regatejar el preu, però no hem pagat mai més de 8 dòlars per una habitació.

Despesa: 136 dòlars, un 22, 4% del pressupost, que correspon a 3 euros per persona i dia de mitjana.

Menjar:
Tot i que a vegades una mica repetitiu, el menjar cambodjà és força bo. Hem menjat sobretot en paradetes al mercat o al carrer, algun dia hem anat de restaurant sense aconseguir res excepcional a un preu més alt. Un plat per dinar o per sopar sol ser un dòlar i mig aproximadament. El típic amok que et venen només l’hem vist en llocs de guiris i el que hem tastat no ens ha matat. Ens han encantat els postres dolços, que trobarem molt a faltar. També el Ban Chieu, una espècie d’empanada crep amb brots de soja dins i que se serveix amb una vinagreta i vegetals frescos, molt bo. Per esmorzar típicament mengen un arròs amb carn a la barbacoa i pickles que s’anomena Bai Sach Chrouk. Hem menjat també sopes de fideus, arròs amb curris no picants i baguetes amb carn dins. El Lok lak és un altre plat típic mooooolt bo i que vam provar durant el curs de cuina. Definitivament hem menjat molt bé aquí. Es pot menjar sense carn tot i que et limita molt allò que pots menjar i encara que no tingui carn segurament tindrà un caldo fet amb peix o carn, així que vegetarians estrictes us passareu el dia menjant fideus o arròs fregits.

Despesa: 196 dòlars, un 32, 3% del pressupost, que correspon a 4, 2 euros per persona i dia de mitjana. No és car, però és que hem menjat moooolt.

Transport:
Ens hem mogut bàsicament en bus, sobretot amb dues companyies, la Capitol i la Soriya. No és barat ni car, els autobusos amb l’a/c a tope però estan molt bé i solen parar de tant en tant a fer paradetes per menjar i fer les necessitats. Per mouren’s al voltant de les ciutats normalment hem agafat bicis, molt dolentes però molt barates. També hem anat en taxi compartit, una experiència molt curiosa i recomanable ( tot i ser 7 en un cotxe). L’experiència de la VIP mimi-van que vam agafar té tot un post, a evitar!!! També hem agafat una barca per anar a l’illa. Un cop i perquè no quedava una altra opció vam agafar un tuk-tuk.

Despesa: 166 dòlars, un 27, 3% del pressupost, que correspon a 3, 6 euros per persona i dia de mitjana.

Activitats:
Aquí hem d’incloure el tour penós que vam fer, les entrades a Angkor wat, el curs de cuina i algunes altres entrades per cascades o coves. L’entrada a Angkor trobem que té un preu raonable pel què ofereix, fins i tot la de 3 dies.

Despesa: 100 dòlars, un 16, 5% del pressupost, que correspon a 2, 2 euros per persona i dia de mitjana.

Compres:
Sabó per rentar la roba, algunes cerveses que hem fet, encenedor per l’ences, l’iman imprescindible. D’aquí no tenim samarreta perquè fora de Siem reap on no les voliem comprar no n’hem trobat.

Despesa: 9 dòlars, un 1, 5% del pressupost, que correspon a 0, 2 euros per persona i dia de mitjana.

Despeses totals: El canvi intermig durant la nostra estada (just aquests dies hi ha hagut la fatalítica baixada de l’euro, començant amb un canvi 1, 2 i acabant amb un canvi 1, 1, hem calculat doncs canvi 1, 15). Comptem tot en dòlars perquè és la moneda que et donen als caixers ( no és possible treure moneda local) i perquè els propis locals van en dòlars moltes vegades. El canvi és de 4000 riels un dòlar aproximadament.

Hem gastat un total de 607 dòlars, 528 euros, que en un total de 20 dies d’estada al país fan un promig de 13, 2 euros per persona i dia. Una bicoca vaja!!!

Amb K de kranc

Aquests últims dies Cambodjans els hem passat a llocs que comencen amb k i on es menja cranc infinit. Són Kampot, Kep i Koh Tonsai o illa del conill (a hores d’ara encara no sabem perquè aquest nom).
El trajecte de bus fins a Kampot el fem amb Capitol ja que és l’única companyia que fa el trajecte directe sense passar abans per Kep, permetent estalviar una hora mínim de bus.
Kampot és una ciutat curiosament molt turística. Diem curiosament ja que tot i que i hem passat uns dies molt agradables no té res excepcional a oferir, però s’hi respira un aire a destí turístic occidental massiu, potser la que més després de Siem Reap. Suposem cosa de les guies de viatge i que s’han sabut vendre, la proximitat a la platja… És una ciutat que com moltes altres fa la vida al costat del riu i que té el mar a tot just 10 km, tot i que aquí no hi ha zones de bany i has d’anar fins a Kep per trobar-les.
Quan arribem ens dirigim al carrer de les guesthouses, ja es diu així perquè n’està farcit. N’hi ha moltes més al llarg de la ciutat però aquí es concentren les més econòmiques…
El primer dia ens el passem informant-nos de què fer a la zona, donar un volt pel mercat i descobrir uns menjars deliciosos, així com passejar pel costat del riu i la presó de la ciutat (un edifici colonial molt xulo). Definitivament ens fem fans dels postres cambodjans, una espècie de gelatines amb llet condensada, almíbar i gel trinxat delicioses. N’hi ha tantes diferents… A vegades enlloc de gelatines, hi pots posar llegums dolços, trobant així la nostra font de llegums al país, que els teníem abandonats. És un postre tant original que ni ruscalledes ni ferrans adrians…

Guiri màxim mode on

Rotonda de durian

Edifici de la presó

Postal de riu

Kampot és famós pels seus camps de pebre, tot i que aquests gairebé es troben més propers a Kep que a Kampot. Abans de la guerra era el pebre més preuat del món i ara el volen tornar a promocionar. Nosaltres no les veurem ja que ja en vam veure a Benlung i ens queden massa lluny, es necessita una moto per arribar-hi. També és el lloc del Durian, la fruita més repulsiva del món, o almenys mb la olor menys agradable, tot i que a nosaltres no ens desagrada del tot. Els camps de sal també hi són presents.
El divendres lloguem una bici i fem un circuit per la zona est de la ciutat, on passem per un lloc on el riu fa un loop complert i s’entrecreua amb sí mateix; un bonic llac artificial amb una presa ciclable (i on tot i estar enmig del no res ens trobem un venedor ambulant que ens ven un entrepà amb gelat de coco a dins, d’un gust difícilment reproduïble i de dubtosa qualitat); uns canals molt bonics; i una muntanyeta amb unes coves-temples. Uns d’elles amb entrada obligatòria d’1 dòlar i un temple de l’any 700 molt ben conservat (però molt petit i sense gaire interès la veritat), l’altra on som sols i veiem unes escales que es fiquen dins la foscor i on no ens atrevim a entrar sense una llum adequada (som un cagats, sí, sobretot en Lluís).

Modo verano azul

La presa secreta

Bocadill de yelat de coco

Canal i bous banyant-se

Temple dins cova

Cova fosca

Un cop acabat el periple i a ple migdia tornem a Kampot amb una solana de cuidado en els 15-20 km més llargs  de la nostra vida. Però arribem al mercat i el premi es mereix qualsevol esforç. Menjem com reis i després fem un descans de la calor. Quan el sol comença a baixar, sortim amb les bicis per anar a una pseudoilla que hi ha creuant dos ponts ( a decidir encara quin està més atrotinat) on es concentren moooooolts camps de sal. Amb la llum que hi ha en aquesta hora, l’espectacle és digne de veure i ens deixa molt bon regust del dia… Veiem gent treballant, recollimt la sal i carregant-la i ens fiquem en una aventura per zones on acabem baixant de la bici i ficant els peus dins canals d’aigua… Però això és viatjar, no? Una aventura….

Volant sobre la sal

Treballant la sal

Carregant la sal

Amb l'aigua als peus

El dissabte hem llogat un tour per veure coses per la zona. Un tour? Aquests en un tour? Doncs mira, de tant en tant ve de gust fer algo fàcil. Voliem veure el parc nacional de Bokor, que està a uns 40 km i només accessible via tour o amb moto. I tenim ganes de barrejar-nos amb altres turistes recoi… L’experiència és pèssima. Bokor era en algun moment algun lloc bonic. Era un estació colonial francesa amb un casino, un lloc on anaven els locals a refrescar-se. Al costat té un parc natural on hi ha animalons, unes cascades molt xules, i unes vistes excepcionals. Això és el què et venen vaja… Fa uns pocs anys el govern ha venut el parc natural i hi han construit un casino horrendo i estan construint un complexe horrorós, destruint tots els arbres i arrasant amb tot. El tour consisteix en perdre 2 hores per carregar gent, gasolina, menjar, etc. Un cop ens posem en marxa dins una minivan on el conductor no sap ni una paraula d’anglès, arribem a el suposat palau d, estiu del rei. Una casa putrefacta que podria ser qualsevol cosa menys un palau, plena de grafittis i en la que hi ha mostra que hi viu gent. Al costat un buda dona molt curiosa. D’aquí a una església abandonada que té certa gràcia, amb unes suposades vistes tapades per la boira, i on es veu la desgràcia que l’hi han fet a la muntanya. La següent parada és l’antic casino-hotel, un edifici que tenia certa gràcia pel seu estat d’abandonament i enderrocament que juntament amb la boira podria haver fet patxoca, però ara està a mig renovar i perd tot encant. L’última parada, unes cascades que no tenen aigua…allà fem el dinar que consisteix en un porexpan d’arròs amb curri que no val res. Total, una experiència tremendament cutre ( opinat per gairebé tothom de l’excursió, no és que naltros siguem moooolt exigents).
A la tarda i dins del mateix tour tenim una sortida en vaixell pel riu, per veure la posta de sol i les cuques de llum. Tot i que no és res de l’altre món,  almenys aquest passeig té la seva gràcia, i el disfrutem. La posta de sol és força bonica, els voltants del riu preciosos i veure les cuques de llum com van apareixent als arbres mentre es va fent fosc és una bona experiència. Durant el trajecte xarrem amb una parella canadenca francòfona molt majos, estan fent un viatge de 3 mesos per aquests països també.

Budha femenina

Esglesia a Bokor

Casino abandonat

Al tornar hem quedat amb un noi britànic que hem conegut per fer una birra i que ens expliqui el seu viatge… Fa un any que va sortir de casa amb la bici i està recorrent el món en bici. Ha fet algun trajecte en avió o bus però principalment bici. S, ha creuat tot Europa, Àsia central i Xina per arribar per aquí… Quina envejeta, Lluis dixit, ja voldria ser jo valent per fer això… Això sí, per fer això t’ha d’agradar força la soledat, dormint la majoria de dies en la seva tenda de campanya. Però l’experiència deu ser brutal i la interacció amb els locals tremenda. Li desitgem sort en el viatge que l’hi queda.
El diumenge agafem un bus fins a Kep, on agafarem un vaixell que ens portarà a l’illa conill. Una mini-illa on no hi ha internet i electricitat per generador només 3 hores cada dia. L’únic que es pot fer aquí: menjar, dormir, pendre el sol, banyar-se i llegir un llibre. També es pot fer un passeig de 2 horetes al voltant de l’illa, però no és res de l’altre món. Aquí sí entenem que la gent es vingui a relaxar a la platja!!! La pau que hi sentim ens encanta.

Platja bonica

Relax a la terrassa del nostre bungalow

Dilluns fem una estona de platja i tornem a Kep, on volem agafar un bus a la capital, però està ple i ens haurem de quedar una nit. Aprofitem per anar fins al famós mercat del cranc, del que tothom parla… Un cop arribem al mercat ens decepciona, potser són les hores però tampoc hi ha gaire cranc i el mercat després de tots els que hem vist és força petit i no crida gaire l’atenció. Nosaltres que no som de cranc ens menjem una sípia amb arròs que és sense dubte la millor que hem menjat mai, i per un dòlar de res.

Matant crancs blaus

Sipia amb arros deliciosa

Ara toca tornar a la capital per agafar un bus que ens porta al nostre següent país, on de ben segur ens trobarem una molt bona sorpresa…. Quina serà?

A tuk-tuk, sir?

Phnom Penh o PP com n’hi diuen aquí és la capital de Cambodja. Després de Bangkok pot semblar una mica decepcionant. Viuen aquí uns 2 milions de persones que per mides sudest asiàtic és un escopinajo de no res… Però té alguns encants la ciutat. El que més crida l’atenció són els milions de tuktukeros que hi ha pels carrers… Més que persones. I poden ser força pesats, malauradament… Durant el dia sents la frase “a tuk-tuk, sir?” unes 200 vegades sense exagerar. Aprofiten que gairebé no hi ha transport públic per intentar fer l’estiu… I pels guiris sempre comencen per preus moooolt inflats. Nosaltres, però, aconseguim passar els 3 dies que passem per aquí sense necessitar-los…
Arribem un dia al capvespre després del fantàstic relat de la minivan vip que ja hem explicat en un altre post.
Trobem un hostal que ens fa el fet després de regatejar una mica i donem un volt, sopem pel carrer i a dormir.
El dimarts ens aixequem i decidim fer una volta pel centre de la ciutat i per les suposades coses a veure de la ciutat. Ens acostem al mercat central, que no ens acaba de fer el pes per lo guiri que sembla, d’aquí al phnom wat o temple al turonet, passant prèviament per una manifestació on hi ha més policia que manifestants (em recorda a casa això). D’aqui anem fins al riu per un passeig força agradable. Mentre anem baixant pel riu ens trobem amb un mercat on hi fiquem el nas… Aquest sí és dels nostres… Olors fortes, cadàvers d’animals, colors… Això ens encanta. Trobem sortint unes pijiguiris que ens demanen si és el mercat central, els diem que no però que aquest és molt millor, tot i que les veiem molt poc interessades a sortir fora de l’establert i no creiem que aquest mercat sigui el seu lloc.

El mercat central

Polis vigilant manifestació

Phnom wat

Un passeig pel riu

D’aquí arribem al palau reial i el temple platejat, que veiem des de fora passejant. Arribem mentre seguim baixant pel riu a la oficina d’info turística on ens donen alguna info (més que a la resta de les oficines que hem anat en aquest país, tot i que no és gaire). Al costat hi ha el punt on s’ajunten els dos rius principals del país, el Mekong i el Tonle Sap. Allà ens refresquem una micona i després seguim camí… Fa una calor sufocant!!!
Passem per un parc on hi ha un monument a l’amistat entre Vietnam i Cambodja i un altre on hi ha el monument de l’independència, força xulos però sense un arbre ni una ombra disponible… D’aquí trobem un altre mercat que ens inspira per el post que trobareu sobre mercats… Sembla que tinguem un olfacte especial per trobar-los i ens encantaaaaa!
Per dinar decidim, ja que no hi anem mai, d’anar a un restaurant mes o menys decent… Així que amb tot el nostre glamour (vegeu fotos) anem a un restaurant semi-glamouros on menjem bé però cap meravella pel preu de 5 àpats a paradetes del carrer. Si és que nosaltres som carn de carrer 😉

Zona del palau reial

Monument a l'amistat vietnamita

2 bears

Dinar guay amb pintes

Passem el migdia a l’hotel per intentar no morir en l’intent de sortir al carrer… Un cop comença a refrescar una micona i abans que es faci fosc, decidim fer una sortideta amb el mapa de la info turistica, ja que mostren pisos i cases d’interès arquitectònic, en principi. Diem en principi ja que un cop hem vist unes quantes hem notat que a falta de coses a visitar s’han inventat algo “a visitar” però té més gràcia perdre’s que seguir el maleït itinerari descrit… En una d’aquestes ens trobem afortunadament en un lloc on estan assajant pel que suposem és el tet o any nou xinès, ja que porten una disfressa de dracs que van saltant per unes plataformes. Enc encanta l’espectacle ja que està suuuuper currat. Amb aquest bon regust de boca sopar i descansar.

Suposat edifici d'interès arquitectònic

Assaig de ballaruca amb drac

El dimecres ens llevem amb la intenció de fer dia del genocidi amb visita a la presó o museu S21 on torturaven als cambodjans durant l’època del khmer rouge, i els killing fields on els exterminaven. Després però de la visita a la presó, no ens veiem en cor d’anar als killing fields… Tot plegat massa dur pel nostre body i ja hem vist camps d’extermini nazi que sé no són el mateix però tanta mostra d’estupidesa i imbecilitat humana ens pot!!! Si voleu saber més sobre de què va el tema tenim un post dedicat a això també.

Patí de presó i forca

Així, per animar-nos una mica anirem a la recerca de més mercats, alguns que no trobem i acabem dinant en un edifici que compromet totes les normes higièniques del món i que té les parets cremades, però on menjem un dels millors menjars que hem provat en aquest país!!! Visca les empanadilles amb brots de soja…que bo!!! I aquí tots estan per nosaltres i ens miren amb uns ulls ben atents, tot són somriures… Ens encanta. La tarda i el vespre ens serveixen per una mica més de relax, i dijous a matinar per anar cap a Kampot, al costadet del mar.

Moment "desguace" en búsqueda del mercat

Empanadilla de soja amb cuinera

Un dia al mercat

Som uns malalts dels mercats. Tenim un sisè sentit i els ensumem a km distància. De fet tampoc és gaire difcil trobar-los aquí al SEA n’hi ha ja a qualsevol racó. No és que Cambodja sigui diferent en aquest aspecte respecte els altres països visitats, Birmània no es queda curta. En aquest post pengem fotografies d’alguns dels productes/serveis que s’hi poden trobar. Hi ha desde peixos i gallines encara vius, trossos de carn de porc que es venen en un obrir i tancar d’ulls fins a perruqueries i llocs de manicura; tot sense ordre ni concert. Suposo que és aquesta barreja tan il.lògica que fa que ens encantin. Llàstima que nomès poguem transmetre-us imatges; el caminar per un mercat, el soroll, i sobretot la infinitat d’olors (de tot tipus) són també tota una experiència.
Avisem, hi ha imatges força impactants per als éssers més sensibles.

Peix fumat. Semblen munició de metralleta

Flor de plataner entre altres verdures

Granotes despullades i peixos moribunds

Peix marinat

Gavriola entre altres fruites

Literalment mitjos pollastres

Enciams, tija de lotus, brot de palma, i verdures

Peix fresc

Flor de carbassa, galangal i morning glory

Crancs girats

Morros de porc

Postre deliciós.

Farcell de citronella/lemongrass

Arrel de lotus i taro, entre d'altres

Fruiteria

Ous i peix sec

Servei de manicura

Balança

Perruqueria

Jackfruitera

Parada de dolços

Carn seca

Marisqueria

Carniceria

Zona de restaurants - Depot market (el millor)

No es tipic de mercat, mes aviat es una parada ambulant: els almejeros/es. Estan a qualsevol racó del país. Venen cloïses tancades i picants; ho mengen com si fossin pipes.

Almejero

Relat d’un fantàstic viatge en mini-van

A vegades a l’hora de viatjar en trajectes llargs no saps ben bé què fer i quina és la millor opció.
Nosaltres, enduts per la major rapidesa i per la insistència de l’adolescent-manager-estúpid del nostre hotel, finalment per anar de Banlung a Pnohm Phen (un viatge de 600 km), ens decidim per la mini-van. Hem sentit i llegit que les omplen a tope (4 persones en la fila de 3), que paren per tot arreu, que són més incòmodes… Però davant la insistència del nostre hotelero, assegurant per activa i per passiva que era una furgoneta VIP i que tindriem un seient per cadascú, ens deixem convèncer…
La crònica del viatge i del dia és imperdible i imaginable (en part).
6:20h. Hora de recollida de la mini-van. Som nosaltres 2 i un hungarès molt poc comunicatiu i força extrany esperant la furgo. Com és costum aquí, els horaris pel forro….
07:20. Apareix finalment la mini-van. Un vehicle algo destartalat i amb els vidres mig petats… Molt prometedor tot plegat.
07:25. Comencem bé. Ens coloquem als seients més del davant i el conductor ens vol fer fora i fotre’ns al darrere, en els llocs amb menys espai. Que els nostres seients ja estan ocupats. Nosaltres l’hi diem que al darrere no hi anem.
08:15. Encara som a Banlung. El conductor va donant voltes per omplir del tot la furgoneta. Quan ja som 4 persones en cada filera menys en la nostra (la dels guiris) marxem a posar benzina. A la benzinera intenta encabir un altre home. Com que l’hi dic que no, que aquest no és el tracte (relat i accions explicades per Lluis), i no deixo lloc per seure al senyor, me l’entafora a l’espai entre les meves cames i el canvi de marxes. Em diuen tots que només són 15 minuts i que l’home aquest baixa de seguida. Jo no sé si prefereixo deixar-l’hi el cul o les cames, al final cedeixo (sap greu per l’home que no té cap culpa) i el deixem seure entre nosaltres…
08:45. L’home de la nostra filera baixa. Però…. No tot és tant bonic!!!! Al mateix lloc on el deixa hi ha un altre senyor esperant que va fins a Pnhom Phen i al qual vol entaforar. Però jo ara ja vaig previngut…. No deixem espai pel seient i estiro les cames no donant pas a ningú. El conductor em diu que les tregui… Jo sense perdre la paciència i de bones maneres l’hi dic que no. L’hi intento explicar en anglès que jo he pagat per un seient per persona i que no penso cedir més lloc. Si vol que truqui al noi de l’hotel. Després de cinc minuts de tensió, acaba cedint el conductor i marxem sense un passatger més (el decimooctavo pasajero…)
09:30. Hi ha la carretera nova asfaltada per anar al nostre destí i la carretera vella. Sense saber ningú perquè el nostre conductor es decideix per la carretera vella. Han passat 3 hores de la hora suposada de marxa i hem fet uns 40 km… Arribarem de dia, pero potser el de demà?
10:15. Parada enmig del no-res. Primer parem pensant típica parada per pixar i comprar menjar a preus d’estafa perquè no tens res més… Què més ens agradaria!!!! Quan baixem tots del cotxe, el conductor treu sacs i maletes de sota les cadires i comença a carregar fustes a sota les cadires. No fustes petites… Fustes de més d’un metre que ocupen just fins a tercera fila de seients (nosaltres ja preveient hem tornat a colocar motxiles a sota per no deixar espai per les fustes). Així, els locals veuen com hauran de viatjar 4 en una fila i sense espai a les cames ocupades per fustes. S’ho miren resignats, pensant en la mala sort que tenen avui… Han pagat el mateix que nosaltres però no s’atreveixen a dir que NO!!!
Quan intenta colocar més pals a la nostra zona, tal com els carrega jo els descarrego i l’hi dic que nanai del peluquín… El conductor somriu sense mirarme, però jo sí el miro fixament… Intenta colocar els pals que no ens coloca a nosaltres a la resta de passatgers. En Manel i jo ens mirem i els diem: però feu alguna cosa… No veieu que això no ho pot fer? Ells tenen por que el conductor els deixi allà tirats i no poder arribar a Phnom Penh… Prefereixen callar i no enfrontar-se.
40 minuts més tard acabem sortint.

Furoneta de l'horror

12h. Jo segueixo emprenyat no, el següent, per la situació. Nosaltres ja anem incòmodes per tenir les maletes sota, imagineu la resta amb una persona més per filera i totes les fustes a la zona dels peus. El passatger de darrere meu em saluda i em fa un parell de preguntes. Després tot tímid em diu que m’admira i l’hi sap greu ser tan covard. Jo l’hi explico que és cultural. Jo estic avesat a que si això passa al meu país vaig a la poli i al pavo aquest l’hi cau un sidral…però clar aquí ells no tenen dret a queixar-se ni a qui fer-ho.
Ens passem força estona del viatge parlant, així es fa més curt. M’explica sobre la seva vida en la tribu del riu… Com a la mort dels seus pares i germà gran que l’hi pagava els estudis a Laos va acabar depenent del germà mitjà, enfermer. I de les expectatives del seu negoci que tenia, motiu pel qual anava a la capital. Sembla que ara Cambodja s’ha annexionat a ASEAN, com una UE al sudest asiàtic, amb facilitat per negocis amb la resta de països.
12:30. El conductor l’hi ha fotut canya i som prop de Kratie, on parem a menjar. Nosaltres no volem menjar on ens porta el conductor i segur s’endú comisió així que busquem un lloc proper, mirant tota l’estona no marxi sense nosaltres.
17:15. Després de córrer i conduir com un boig, arribem en hores amb sol i vius a la capital. Fi del nostre viatge!!!!!

Relajo cambodjà

Doncs si gent, no sabem què té Cambodja, però ens permet fer una mica més de vida contemplativa i de relax. Potser després de 3 mesos la necessitàvem!!! I l’ambient rural i de no estrés de la gent local ajuda.
Marxem del monument per excel•lència del país i anem a petar al riu per excel•lència del sud-est asiàtic, el Mekong.
Anem a Kompong Cham. I perquè aquí? Encara no ho sabem. Un punt al mig del recorregut a veure què trobem. Ens trobem una ciutat força avocada al riu; una posta de sol al Mekong que se’ns farà difícil oblidar (i nosaltres no som caçadors d’elles ni molt menys, però és que aquesta te la trobaves); un pont de bambú espectacular i impossible que fan cada any quan el riu és baix per connectar una illa inconnecta en època de pluges; un casament fantàstic just al davant de l’hotel on malauradament no ens van convidar… A tot això hem d’afegir un mercat amb molt bon menjar; un passeig en bicicleta per temples antics i nous i per pistes aèries ex-USA abandonades. Tot un mix fantàstic que ens permet disfrutar de 2 dies força relaxats.

Dragonfruit. Insípida però colorida

El Mekong

Imatge de postal

Pont de bambú amb cotxe, moto i peatons

Posta de sol al Mekong

Bodorrio nocturn

Temple angkoriano

Pista d'aterratge vs carretera

Nou pont per creuar el Mekong

8 hores de bus infernal des d’aquí ens porten a Benlung, la provincia més al mig del no res de Cambodja i la zona més muntanyosa. Un cop arribats del viatge horrorós, ens trobem de nit i en una estació de busos a 4 km del nostre destí. Toca tuk-tuk per un dòlar per cap, que compartim amb 3 guiris més (anglesa, irlandesa i judaico-noruega). Acabem tots al mateix hostal guiril, nosaltres en una habitació justeta pel preu que ens fan pagar, però a aquestes hores… Qui es posa a buscar res!
És diumenge i lloguem una bici per descobrir la zona… Com comprobarem després ( nosaltres i les nostres cames), quan el camí no para de fer pujes i baixes, fer uns quants kilometrets en bici es fa mooooolt cansat. Però suposo encara l’hi tenim respecte a la moto i l’evitem sempre que podem.
Passem per paisatges terrossos molt bonics, per desgràcia molt desforestats… I també per plantacions immenses d’arbres de cautxú (sembla ser tots dels xinesos i dels vietnamites per aconseguir pasta, per algo és el país més pobre del SEA). Anem a buscar 3 cascades, totes elles amb entrada mínima (0,5 dòlars per cap), boniques i amb possibilitats de remullada (amb la calorada que fa no ens ho pensem ni mig minut). En una d’elles, malauradament, exploten elefants per fer passejos sobre ells. Esperem no arribar en aquest punt i no maltractar les pobres bèsties.

Banlung o terra vermella

Primera cascada

El caganer

Boscos de cautxú

Banyet en segona cascada

I tercera cascada

Pel camí ens trobem alguns pobles amb gent i nens molt simpàtics i efusius… Ens trobem tota una familia banyant-se a un pou d’aigua al costat de la carretera, juguem una estona amb els nens, sobretot amb un que té cara i posat d’entremaliat.
D’aquí marxem a un llac volcànic on es pot banyar, Boeng Yeak Laom, un bonic lloc on tots els locals venen a passar el diumenge. Format fa 700000 anys, l’aigua encara està calenteta i el lloc és preciós. L’entrada son 1,5 dòlars per cap i val molt la pena. Es pot passejar pel voltant del cràter i veure les cabanyetes que alguns locals tenen o lloguen per menjar-hi i fer-hi la tarda… Molt ben muntat i molt recomanable.

Familia dutxant-se

Cràter volcànic... Locals amb armilles per no saber nedar

Xiringuitos on menjar

Posta de sol al llac

Aquesta zona és zona de trekkings, però al veure que no ofereixen res de nou, ja que la vida tribal ja l’hem viscut amb la bici i en altres llocs, i que són molt cars ( uns 35-40 dolars per persona i dia), decidim passar ( un trekking de 3 dies a més on es camina un dia i els altres dos son de transport i fer xuminadetes amb elefants, etc).
Després de la posta de sol al llac del costat de l’hostal, busquem con anar a Pnohm phen. L’estació de busos ens queda molt lluny i preguntem en agències que venen bitllets. Tenim 2 opcions, el bus o un minibus VIP que ens venen que és moooolt més ràpid. Els dos costen el mateix, però no hem de buscar-nos la vida per arribar a l’estació de busos i és molt més ràpid… Arribar a la capital quan encara és de dia és un al•licient, buscar per dormir quan ja és de nit fa mooolt paaaal. Així que ens decidim per el minivan VIP. I això sí que és una decisió encertada!!!! El perquè ben aviat.

Una wonder del món: Angkor

Després de 4 horetes de bus i passant altra vegada per Sysophon amb Capitol, una de les agències de bus recomanades, arribem a Siem Reap, principal reclam turístic de Cambodja. La veritat és que el viatge de bus està força bé i les tres noies que ens van vendre els bitllets eren súpermones, fins i tot ens van posar al bitllet good luck 😉 potser volien lligar amb uns blancs? Doncs ho tenien clar.
Aquí som conscients que l’allotjament serà força més car, al ser una zona moooolt turística, però trobem algo força decent per només 8 dòlars la nit i ens hi quedem, no creiem que trobem gaire res més barat, almenys els preus que hem vist a les guies no baixaven de 7… Un cop afincats anem en búsqueda d’unes bicicletes per dos dies. A l’oficina d’informació turística ens diuen que si anem a comprar l’entrada a partir de les 16 h podem visitar una estona els temples i encara ens val pel dia següent.
Són les 12 així que decidim acostar-nos fins al Tonle sap, el llac més gran del sudest asiàtic, que es troba a 12 km d’on som, un momentet de res en bici. Durant el camí trobem granges de lotus, camps d’arròs, granges de cocodrils… Ja arribant ens encurioseix com solucionen el tema de les crescudes i baixades del llac. Resulta que els nivells del llac en època seca o de pluja canvien molt. Així, ells tenen muntades unes cases elevades amb 2 nivells, un inferior per aprofitar l’ espai en època seca i el superior on viuen durant època de plujes…. Tot muntat amb estructures de fusta.
Ens arribem al llac i passem d’agafar un vaixell per fer un volt, sembla ser que es molt turístic i et porten a veure gent que fa veure que viuen a l’estil tradicional. Preferim anar al moll i menjar a un lloc local força curiós, on ens intenten estafar amb el preu del menjar però aconseguim pactar un preu més decent. Allí, però, la gràcia és tot un grup de gent jugant i apostant a un joc de daus molt curiós, amb un dau que és un hexàgon amb un escuradents al mig… I és que en han dit que en aquest país són molt del joc i apostar…. Fins i tot hem trobat un gran grup de gent jugant a la petanca…. Sí, a la petanca!! No era espanyola? I nosaltres pensant que era el nostre esport nacional…

Seguint el riu cap al tonle sap

El llac en època seca. No és el seu millor moment

Cases preparades per diferents nivells d'aigua

Intentem fer unes fotos a aquest joc tan extrany però no ens la permeten fer, diuen que estan apostant i no és plan. Un cop dinats tornem a l’hotel i ens toca anar ja cap a les taquilles per comprar l’entrada als temples d’Angkor. L’entrada es troba a uns 5 km del poble. Arribem a les 16h com ens havien dit i sembla ser que no, que fins les16:45h na de na!!!! Doncs a esperar toca.
Com a info dir que els temples d’Angkor estan molt repartits i força espaiats, es poden visitar en bici o en tuk-tuk, a peu impossible. Hi ha dos circuits com establerts sobretot si vas en tuk-tuk que et passen pels llocs principals, el gran o el petit… Després hi ha un altre grup de temples a un poble uns 15 km a l’est de Siem i un altre temple a uns 40 km al nord. Es poden comprar entrades d’un dia per 20 dòlars, tres dies per 40 o una setmana per no vam ni mirar el preu. Nosaltres dubtàvem entre el d’un dia o tres però al final ens decidim pel d’un dia. Coneixent-nos, tres dies no farem segur. Fem un dia i si finalment se’ns fa curt comprem un segon, que seran 40 dòlars igual.. A més tenim una estona aquesta tarda per començar a visitar (ben poca ja que el sol es pon a les17:40h). Per aficionats a la història mínim 3 dies seguríssim.
El primer que visitem és Angkor Wat en sí. Wat vol dir temple. Visitem aquest ja que tenim poc temps i és el més proper… I la visita no ens decepciona gens. Entre la llum del sol i que el lloc és espectacular, quedem totalment al.lucinats. Només un petit però, hi ha moltíssim gent, però és normal. Ens perdem una estona pel temple, que és tant gran que pots arribar a estar sol en alguns llocs o almenys semblar-t’ho. Pell de gallina assegurada!!! Al pondre’s el sol: bici i a casa, uns 8 km per una carretera a rebentar de trànsit. Tot i que és difícil, aconseguim trobar un llogaret local on sopar sense que ens estafin. Després donem un volt i descobrim un parell de carrers plens de pubs i locals que farien empal.lidir a Kao san road de Bkk!!!! Quins tinglados muntem els turistes.

Espectacular Angkor Wat

Un moment de tranquilitat

Foto típica

És dimarts i toca un dia mooooolt dur. Hem de visitar Angkor. Ens llevem força d’hora ( no per anar a veure el sunrise, tampoc taaaaant) per anar a fer kilòmetres i visites. Passem primer per un super amb preus més europeus per abastir-nos d’aigües i deprés trobem un lloc on esmorzar un bon arròs al carrer per 75 cèntims de lòlar ( si sembla que tenim un radar!!!!). Parlem de dòlars ja que tot i que tenen moneda pròpia, els riels, gairebé tots els preus te’ls donen en dòlars i llavors tu pots pagar com vulguis. Nosaltres preferim pagar en riels i el canvi és aprox 4000 riels/un dòlar. Si canvies dòlars a riels i pagues en aquests acabes guanyant un dòlar i mig per cada 100, ja que el canvi real és a 4060.
Ens encaminem doncs a Angkor Thom, que seria com la ciutat. Està una mica més allunyada que Angkor Wat. Abans però passem per un temple lleument sobreelevat, el Pnomh Bakheng,  un temple en obres on no hi ha gaire ningú (sembla ser que és molt freqüentat a la posta de sol…). D’aquí entrem a la porta sud d’Angkor, a rebentar de gent. Per a una idea, la ciutat é s enmurallada i té un perímetre de 3 km per 3 km… Una bestiesa. Just al centre hi ha el que anomenem grup de  Bayon, un grup de restes molt conegudes i visitades per tenir cares esculpides a les parets. Llàstima de tanta gent però el lloc és brutal. Al costat trobem el temple de Baphuon, amb una pasarela impresionant i unes noies fent-se una foto que ni que fessin un anunci, molt divertit tot plegat. Al costat trobem Phimeanakas i la terrassa dels elefants, molt i molt espectacular també. Això ho fem caminant ja que està de costat.

Entrada sud d'Angkor Tom

El grup de Bayron i kes seves cares

Anunci corte inglés

Pasarela al temple

Noies posando per anunci

Un passadís perdut

La terrassa dels elefants

Després amb la bici anem fins la porta nord, molt millor conservada que la sud i sense ningú emprenyant. Hem optat doncs per fer el circuit llarg, afortunadament ja que té coses impresionants i és molt menys visitada ( hi ha milers de persones, no milions). El primer lloc que trobem és Preah Khan, un temple amb arbres enderrocant les runes i bastant deixat, molt encantador. Lo bo és que té molta menys gent que el típic temple que et venen per fer la foto amb les arrels dels arbres guanyant als temples, i per tant molt millor per nosaltres. El següent destí és Neak Pean, al mig d’un llac artificial que hem d’atravessar i que fa més de 4 km de llarg. A part de la sebva situació, el lloc no té gaire res més. Dinem just davant de l’East Mebon, a on en Manel al.lucina que tinguin dues cartes amb preus diferents segons lo desesperats que vagin per vendre… Els preus estan molt inflats però al final aconseguim menjar els dos amb beguda cadascun per 5 dòlars (el que valia al inici només un plat). Un cop amb la panxa plena, visitem el temple, molt cuco i petitó.

Porta nord

Homes estirant serp

Una verge sota l'arc

Arbre contra mur i yogui mirant-s'ho

Campana sobre campana

Llac anant al temple

East mebon

D’aquí ens dirigim a Ta Prohm, que ja es troba al circuit curt… Aquesta seria la tercera atracció despré d’Angkor wat i Angkor Tom, a nosaltres ens agobia de la gent que hi ha…. Com deiem abans és el típic de la foto de la natura guanya a la història. Al costat hi ha Banteay Kdei, molt més tranquil i amb un ambient molt més acollidor, on en Manel es fa amic dels jardiners que el cuiden. D’aquí tornem a Angkor Thom entrant per la porta est i un cop tornem a contemplar les cares del grup de Bayon tornem a casa rebentats no, el següent. Quin dia més esgotador però a la vegada impresionant. Situem Angkor i les seves runes com una meravella mundial sense dubte i parada obligatòria de qualsevol viatger ( penseu que en 6 hores de bus des de Bangkok s’hi arriba).

Imatge tòpica de Ta phom

Budis al temple

Fent amics

Finestres infinites

Emmarcat

Bayon al capvespre. Tremendo

Primers dies al país de les mines antipersona

Vam acabar el relat just a la frontera tailando-cambodjana. Amb el que haviem llegit a les guies i posts i el què ens havia explicat la gent pensàvem que seria una experiència èpica plena de perills però realment ens va semblar una frontera més.

Zona neutra intrafronterera

L’únic la discusió amb el militar que per posar-nos el visat ens volia cobrar 100 bats extra. Els dius que vols una factura i que has llegit en pàgina oficial que són 30 dòlars, que no tens batmans… Et fan esperar una mica i et miren amb cara de pomes agres però t’ho acaben fent. Després d’això passes la frontera real, et posen el segell d’entrada al país envoltat de casinos (més cutres del què pensàvem, glamour 0), i a córrer. Primer t’intenten estafar amb un pick-up gratuit que et porta a una estació de busos on els preus són inflats. Tu els dius que et quedes aquí i segueixes recte un tros pel carrer i ja vas trobant diferents companyies de bus amb preus reals. Nosaltres anem a Sysophon, un poble proper i creuament de camins per decidir la nova etapa.
La nostra arribada ve acompanyada per una sorpresa general del poble. Molts pocs occidentals paren per aquí. La gent et somriu, tornem a ser a Myanmar???? S’hi acosta força almenys. Trobem un hotel molt bé de preu (aquí els allotjaments són molt barats i força bons en general) i donem una volta pel poble. Té un mercat força bonic, menjem molt bé per 4 xavos, veiem a uns nens assajant danses tradicionals i anem a reposar per millorar el peu de’n Lluís. Busquem una companyia de bus pel nostre pròxim destí. Es bo preguntar a diferents companyies ja que canvien molt els preus. Si en un país s’ha de regatejar molt és Aquí. La noia de l’hotel és moooolt maja i té penjades les fotos del rei i la reina i una altra amb dos adolescents molt mudats. En Manel l’hi pregunta si són el príncep i la princesa i la noia diu: no, sóc jo al meu casament!!! Està tan repintada que no és gaire reconeixible, però qui li diu això a la noia!

Botiga de cortines a Sysophon

Joves assajant balls tradicionals

Al matí següent arribem a Battambang, la segona ciutat del país. Allà volem agafar un bus per anar a Pailin però és complicat. Ens diuen que la millor manera d’anar es amb un taxi compartit, una manera de moure’s per aquí molt utilitzada. Ens recull un cotxe a l’estació de busos i ens porta al lloc del taxis compartits… Ara toca esperar que s’ompli. Un moment el taxista ens diu que va a buscar uns clients per omplir el taxi. I marxa amb les nostres bosses al maleter… Tornarà? Al cap d’una estona veiem les nostres bosses anant d’un cotxe a un altre. El nostre primer taxi deu haver omplert i ens passa a un altre i torma a esperar a omplir… Nosaltres ens indignem, agafem les bosses i fem l’amago de buscar un lloc per dormir aquí i no pujar a Paillin. Amb això conseguim que el cotxe surti en 5 min. Lo del taxi compartit és una bona idea però creiem que no tenen el sistema ben aconseguit. Fan una mica campi qui pugui, amb gent diferent esperant en diferents cotxes. Si ho organitzéssin i anéssin per ordre de ben segur seria més fàcil, almenys des d’un punt de vista occidental, que en el fons nosaltres tenim.
Arribem 2 hores després d’una experiència religiosa dins un taxi compartit amb el conductor i 4 passatgers més (sí, som 7 al cotxe), amb dues siameses al davant molt simpàtiques que ens van convidar a prunes i que esnifaven molt d’un pot extrany, i dos locals masculins callats i que no van interaccionar massa. I de fons, com no, música cambodjana. Pailin és un poble just a la falda de les muntanyes,  molt tranquil. Trobem un altre hotelet molt bo i baratet, anem a menjar al mercat i tornem a fer un descans a les hores de calor. Ha sigut arribar a aquest país i aplatanar-nos i tenir ganes de reposar. A mitja tarda anem caminant fins a una muntanyeta on hi ha un temple molt curiós, ple de gent passant la tarda. Passejar, menjar, descansar… Això és el paradís. Aquí l’arròs és molt bo i menjem força bé, només que quedem una mica tips de tanta carn, ja que és molt difícil evitar-la, la foten a tot arreu.

Compartint taxi

Sistema d'esxombraries. Una mica xic no?

Manicura i pedicura al mercat

Al dia següent és dissabte, volem llogar una moto per anar fins les cascades (aquí no hi ha manera de llogar bici). Demanem a la recepció d’hotel i truquen a un número.  Hem intentat llogar una moto al carrer però ens engeguen, després ens enterem que molta gent les roba i marxa a Thailàndia amb la moto (estem a 15 km de ka frontera), per lo que no les lloguen si no és per mitjà de l’hotel, per tenir una assegurança més. Costa 10 dòlars però què hi farem, volem visitar una mica els voltants. Ens porten la moto sense casc, en Manel fa una ruta pel poble amb l’home ja que l’hi diem sense casc res de res… Finalment quan torna i marxa l’home de la moto, aquesta s’apaga de sobte. L’intentem engegar de la forma normal i res de res. Parlem amb el de l’hotel i tampoc ho aconsegueix. Truca per avisar, però a l’home equivocat, entre una cosa i l’altra una hora després apareix el que ens ha llogat la moto i ens diu que això és perquè la moto no té starter i s’ha d’engegar amb el pedal, però al cap de res es torna a apagar. L’hi diem queno ens dóna bon rotllo i no ens volem quedar tirats al mig del no res, així que ens acabem quedant sense moto i ja a una hora tardana.
Una de les coses que voliem fer era anar a una cascada, a 12 km del poble. Decidim anar caminant. El camí és bonic però força monòton. Un local que va amb moto ens vol portar però 3 en una moto, amb el peu com està i un camí extremadament boterut i polsegós, en Lluís fa parar l’home i prefereix anar caminant, hem perdut una gran oportunitat. Entremig trobem milers de milions de kilos de yuca trossejada assecant al sol. Resulta que aquí n’hi ha molta i la fan en pols per exportar-la. Arribem a les cascades previ pagament d’un dòlar per cap. Són força xules, tenen diferents nivells i algunes gorges per banyar-se. Trobem molts locals dinant, tots ens ofereixen birra o arròs o curri… Al final acceptem una mica de pollastre d’un grupet que tenim al costat i xerrem una estona amb ells. Són familia i amics, el noi que més xerra amb nosaltres ens explica que ha vingut a veure la familia, ells viu i treballa a Corea del sud. Ens ensenya uns videos d’ell treballant a la fàbrica.

Yuca infinita assecant-se al sol

Compartint menjar

Després de la remullada

Un banyet del Manel, una caiguda d’en Lluis amb bany amb pantalons incorporada i somriures dels que estem allà i tornem cap al poble. Extranyament la tornada es fa força més curta i només arribar fem un bon dinar. Reposem una estona, sopar i dormir.
Al dia següent volem agafar el bus per tornar a Battambang, però creiem que hi ha un compinxament i al final sembla ser està el bus ple i hem de tornar a fer el taxi compartit. Doncs apa, ara toca compartir amb una senyora gran de cara amargada i la seva neta amb un nen petit, molt simpàtics. Exceptuant algún element, la gent aquí torna a ser extremadament amable i maca… Molt mamomeo pero ho fan tant bé i tant simpàtics que t’és ben igual.
A Battambang trobem la ganga del segle, una habitació força millor que altres en les que hem estat, una mica bàsica però molt bé, per 3 dòlars la nit. Sembla impossible. Tot i ser la segona ciutat del país és d’un ambient molt rural, gens estressant i molt agradable per passejar. Aquí fem el curs de cuina, descans i poc més. Coneixem una dona d’una botiga que té una pseudorita molt maca anomenada July i a la que visitem sempre que podem. Com a anècdota dir que el diumenge al arribar veiem un seguici d’un cotxe de morts i dilluns a la nit veiem uns focs artificials mentre sopem, ens atansem al temple d’on provenen i ens trobem amb el mateix mort, que resulta l’estan cremant amb taüt i tot… Una experiència molt curiosa, sembla que tindrem enterraments a tots els països, i cadascun a la seva manera.

Amb el gos/sa July

Petanca cambodjana

Així passem 2 dies de relax a Battambang i d’aquí ens dirigim al destí turístic principal del país, Siem reap. Però això arribarà al pròxim post.

Un bon sopar cambodjà

Aquí estem altra vegada amb unes quantes receptes. Ara toca Cambodja. Tenen una cuina molt carnívora i amb base d’arròs i noodles. Es gairebé impossible no menjar carn ja que  no els hi cap al cap un plat nomes amb verduretes. S’ha de dor que les sopes són delicioses, el brou de gamba que fan està ñer llepar-se els dits.
Doncs hem fet el curs de cuina a Battambang on haviem vist que hi havia un parell de llocs on en feien. Ens decantem per un lloc que no sortia ni a internet ni a cap guia anomenat Coconut. Un restaurant que el porta en Lily, un noiet de 23 anys que tot orgullós exposa el seu títol de xef a una de les curioses parets del local. Triem aquest ja que en Lily ens dona bon rotllo, a més se’ns ha ofert a fer una versió vegetariana de tot. Aprendrem a fer un entrant, una sopa, un plat principal i un postre. El preu força correcte, 10 dòlars. Com diu ell, gairebé el què costaria el mateix àpat però aprenent a fer-ho.
Quedem doncs a les 15:30 amb ell per anar al mercat a comprar… La sortida al mercat és més simbòlica que una altra cosa, com diu ell tot ho ha comprat la mare al matí que és molt més bona que ell regatejant ( les dones en aquest país són les que cuinen i les que saben millor com barallar-se pels preus als mercats, paraules textual). Ens ensenya algunes parades amb fruites, peixos i herbes que no coneixem per a que ens fem una idea, ens ensenya com preparen ells la llet de coco i anem a cuinar!!!

Sortida al mercat

ROTLLETS DE PRIMAVERA FREGITS

Ingredients
– 200 g de taro (sembla yuca però es pot substituir per moniato.
– 100 g de pastanaga.
– 30 g de ceba tendra (son minúscules i la fan servir tota, fulles incloses).
– Una culerada de postre de pebre negre mòlt.
– Una culerada de postre de sal.
– Una culerada de postre de sucre.
– Una culerada de postre de brou de pollastre en pols.
– Oli vegetal.
– Paper d’arròs (n’hi ha amb aigua per fer al vapor, i per fregir porta ou). Es pot utilitzar pasta filo.

Preparació
– Pelar el taro i pastanaga i ratllar-los (fi).
– Tallar la ceba en juliana
– Barrejar la pastanaga, taro, ceba i les especies tot exprement amb la ma.
– Posar una cullerada de la mescla sobre el paper d’arròs i enrotllar-ho (veure fotos).
– Fregir amb molt oli fins que quedi forç daurats.
– Un cop fregits escórrer els rotllets en vertical per tal que deixin anar tot l’oli.
– Servir amb salsa chili i/o ketchup

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

NOTA: La versió original és amb porc. Caldrà afegir 300 g de carn picada.

SOPA TOM YUM VEGETARIANA

Ingredients
– 4 branques de citronella
– 4 fules de kaffir lime
– 10g de galangal (substituible per gingebre)
– 4 dents d’all
– 2 cebes mitjanes
– 4 tomaquets petits
– 400g de bolets tipus gírgola
– 2 pastilles de pasta Tom Yum (Knorr)
– Sal, sucre, brou de pollastre en pols, salsa de peix i suc de llima al gust
– 4 fulles de Sawleaf (substituible per julivert)
– 4 fulles de fresh basil (substituible per alfàbrega)
– Chilis al gust (opcional)

Preparació
– Tallar els bolets amb la ma a tires
– Tallar la ceba a trossos grans. Tallar-les per la meitat i cada meitat en 6 o 8
– Tallar el tomàquet a quarts
– Posar a bullir un litre d’aigua
– Afegir-hi la citronella, kaffir lime i el galangal
– Quan arrenqui el bull, afegir-hi la ceba, els bolets i les pastilles Tom Yum
– Al cap d’una estona afegir la salsa de peix, sal, sucre, llima i brou en pols al gust. Anar tastant finss que ens agradi els gust
– Finalment afegir-hi el tomàquet i bullir uns 5 minuts més
– En emplatar posarper sobre el basil i les sawleafs per donar-hi mes gust.

NOTA: El plat es serveix amb arròs bullit a banda. El galangal, la citronella i el kaffirlime no es mengen.
El plat original és amb pollastre, en el mateix posar mig kilo d’òssos de pollastre per donar més gust.

TOFU LOK LAK

Ingredients:
– 2 safates de tofu del dur.
– Oli vegetal.
– 4 ous.

Per la salsa del tofu:
– 1 rajolí de salsa de soja.
– 4 cullerades de salsa d’ostres.
– 4 cullerades de ketxup.
– 4 cullerades de salsa xili.
– 1 cullerada de postre de sal.
– 1 cullerada de postre de sucre.
– 1 cullerada de postre de brou de pollastre en pols.
– 1 cullerada de postre de pebre mòlt.
– 4 caps d’all.

Per la salsa Lok Lak:
– Suc de 2 llimes.
– 1 cullerada de postre de sal.
– 1 cullerada de postre de sucre.
– 1 cullerada de postre de brou de pollastre en pols.
– 1 cullerada de postre de pebre mòlt.
Per les verdures:
– 4 fulles d’enciam.
– 1 ceba mitjana.
– 1 tomàquet.

Preparació:
– Laminar el tofu en trossos de 1, 5-2 cm i fregir per les 2 bandes. Deixar refredar.
– Tallar a daus de 4×4 en cada làmina.
– Afegir tots els ingredients per la salsa de tofu al tofu i remenar lleugerament, vigilant de no trencar el tofu.
– Fregir els 4 ous i reservar.
– Picar fi els 4 caps d’all i fregir-los.
– De seguida posar el tofu amb la salsa a fregir, anar remenant perquè no cremi l’all. Passar una mica d’aigua per aprofitar tota la salsa i tirar-ho a la paella vigilant.
– Un cop cuit, reservar.
– Posar al plat una fulla d’enciam a un cantó amb les rodanxes de tomàquet. Al centre del plat posar unes rodanxes de ceba.
– Posar el tofu sobre la ceba i l’ou sobre el tofu.
– Barrejar tots els ingredients de la salsa Lok lak i passar per la mateixa paella una mica amb les restes del tofu. Posar en un recipient per salses  al costat del plat.

Nota: servir amb arròs. L’original canvia el tofu per carn de vedella, es fa el mateix però amb vedella enlloc de tofu.

COCONUT LILY

Ingredients
– Polpa de 1/2 coco verd o 250ml de llet de coco en llauna
– 259ml de llet. Si es fa servir llet de coco, no cal.
– 50g de sucre
– 5 làmines de gelatina neutra
– Unes gotes de vainilla

Preparació
– Posar la gelatina en aigua freda
– Fer batut de coco a la batedora amb el coco i part de la llet. Si s’utilitza llet de coco, aquest pas no cal.
– Posar a bullir el batut/llet de coco juntament amb el sucre.
– Afegir gotes de vainilla al gust i parar el foc.
– Afegir la gelatina estovada abans i remenar bé.
– Omplir les flameres amb la mescla deixar refredar i posar-ho unes hores a la nevera (fins que qualli)

NOTA: es pot subtituir la vainilla per pell de llima.

Amb el xef i un company de classe