Madrid here i go

Sóc al tren en direcció a ex-Barajas (crec que ara té el nom del presidente durant la transició). Aquí al tren a les 08 del matí amb un reguitzell de gent que va a treballar penso en l’etapa irreal que estic vivint… Espera!!! Perquè irreal? Perquè he de veure més irreal aquest break que estic fent on descobrir món, aprendre i disfrutar noves coses? No és més ni menys irreal que anar cada dia a una feina amb cara d’adormit… però la consciència i el què ens han ensenyat a vegades ens juguen males passades. Així doncs, afortunadament, la culpabilitat dura uns segons.
Aquesta nova etapa del viatge d’un dels wonders comença a l’estació del nord, amb un bus alsa en direcció a Madrid. S’espera un viatge llarg, però afortunadament els companys de viatge ajuden. Primer la parella de dones grans del costat que s’acaben de conèixer i no poden ser més diferents. Una, instal·lada en la queixa, tot és dolor i mal i no puc fer res. L’altra, irradia energia i felicitat. Porta uns bastons de caminar i ja ha fet 3 cops el camí de santiago, un d’ells des d’alemanya. Mig viu en una casa que té a la selva negra i a Zaragoza, d’on és originària. Com dues persones tan diferents poden interactuar resulta força interessant.

image

Autobus amb destí...

Un cop deixem Zaragoza, una d’elles marxa però començo a xerrar amb la meva companya del costat. És una noia molt jove i la meva primera impresió és que és de Malasia (trets xinesos amb pell molt fosca, i look força bollo). Semi-encert. És una noia d’ohio amb mare malàsica i pare xinès. Té 6 mesos d’estudi a Alemanya i aprofita x fer un viatjet per Europa. Estudia disseny i és molt maja. Tot i tenir només 22 anyets, m’ofereix una companyia i una conversa molt interessant.
Així, les gairebé 8h de viatge passen volant… Arribem a av américa i d’allí metro per conèixer el meu nou host de couchsurfer. És un noi italià que es diu Denis i m’acull amb un bon somriure i tot facilitats, així com un risotto espectacular.
Sopem amb el seu company de pis, un madrilenyo real que viu al centre de Madrid (on s’és vist això…) i el seu xicot veneçolà, un altre jovenet amb vida i experiènces molt interessants.
Una petita sortida x la nit madrilenya em confirma allò que ja vaig viure la última vegada que vaig venir. La nit madrilenya és infinitament més divertida i desenfadada que la barcelonesa. Tot és més sorollós, més barat, més divert

image

Escena nocturna madrilenya

it

i m

és

fàc

il.

Diumenge al matí toca passejada pel Rastro. Tot i que s’està convertint en una atracció per turistes, encara queden alguns carrers amb parades totalment autèntiques. Coses de vuitena mà escampades per el terra, objectes impossibles i fantàstics amb venedors igual d’impossibles. Tota

image

Amb couchsurfer Denis

image

Escenes de rastro

image

Mes escenes de rastro

una e

xperie

ncia.

D’aquí anem al que segon el meu surfer és el centre comercial, cultural i social de Lavapiés. Un carrefour enorme obert de 8am a 2am tots els dies de l’any. Realment sembla un gran centre de sociabilització… Això d’estar just entre Lavapiés i La latina, els barris més trendys de Madrid en l’actualitat (si hem de comparar, un raval la primera i un born la segona) té els seus avantatges… passejar ja és tota una experiència.
Avui toca fer el dinar, com sempre em passo de menjar, però no ha quedat tan dolent. Calabaguetis al pesto, hummus amb crudites i yuca, ja uns clàssics…
A la tarda,quedo amb en Llorenç per fer una birra i discutir com sempre de l’actualitat, sigui política o personal… després ens juntem amb Denis i un xocoxurros ens espera, a una sala que només veure-la em porta records del nostre últim viatge madrileny de festa loca.
El dilluns al matí anem a passejar pel madrid rio, contemplant com milloren les ciutats que aprofiten la llera del riu per fer un passeig per córrer, caminar o anar amb bici. Fa un dia d’estiu en el primer dia de tardor, i veiem molta gent prenent el sol a la «platja» madrilenya. Arribem fins al Matadero, un preciós edifici que sembla modernisme del sobri i que s’ha recuperat com a centre cultural, d’art i exposicions. Ens trobem una fantàstica expo sobre la llei mordaça, amb fotos i documents impresos en unes lloses de

image

Espai d el matadero

pedra en una mo

image

Llosa amb llei mordaça al boe

image

Pont sobre madrid rio

lt bona idea…

Una excel·lent focaccia per dinar i tarda de cine amb el compi de pis i una simpàtica argentina x veure una de les pelis que més m’han emocionat dels últims anys, inside out. Mooooolt recomanable, molt i molt.
I res, en aquest parèntesis madrileny us deixo pa cruzar el charco… a veure què m’espera a l’altre cantó!

Anuncis

Setmana de relax ahora

Si…no tenim prou feina per completar les cosetes del viatge que au….cap a Màlaga a despedir-nos d’aquesta altra parelleta aventurera que ha decidit també deixar tot i canviar de vida!!I quin canvi més positiu.
Arribem al aeroport de màlaga on recollim el cotxe (ens estafen com sempre, preu eren 15euros i al final son 60). Anem cap a Ronda x fer una visita,parant abans x esmorzar un bon pa de mollete amb bacon i formatge deliciós.
Ronda és un poble molt bonic però desgraciadament massa explotat turísticament. De totes maneres val la pena la visita. Està entaforat el poble antic en uns precipicis preciosos i tant de dalt com de baix apassiona. Un cop hem donat unes voltes seguim camí cap als alcornocales. De camí hi ha dues coves xò es troben tancades i volem donar així que seguim camí i arribem a estació de tren de Jimera de Líbar, un poble de potser 200 hab on ens trobem un bar regentat per uns danesoalemanys que fan oktoberfests, gairebé no parlen espanyol i són molt simpàtics…i ens fan un dinar de rexupete.

Precipicis de Ronda

Precipicis de Ronda

Ronda bonica

Ronda bonica

Nosaltres i Ronda

Nosaltres i Ronda

Ronda des de les muralles

Ronda des de les muralles

Ronda des dels banys àrabs

Ronda des dels banys àrabs

El riu per Ronda

El riu per Ronda

Post-dinar a Jimera de Libar

Post-dinar a Jimera de Libar

Seguim camí a cortes de la frontera i seguint una carretera per anar a ubrique (siiii, jesulin) i arribem a una pista que tot i anunciar múltiples perills es troba en molt bon estaaat. I ens porta pel bell mig de l’alcornocal, que així es diu el parc, fins al colmenar, on hi ha la casa rural ahora.
La casa preciosa i el lloc amb màgia. Feu-hi un pas si aneu per allà perquè val moooolt la pena. Quan arribem ens anem fins al riu que es troba al costat, banyito nedem uns 150-200 m contra corrent (i això que riu ve carregat de les pluges) i tornem. Soparet del bo i a dormir.

Cuinant a la Casa Ahora

Cuinant a la Casa Ahora

Un bon soparet

Un bon soparet

Al dia següent, dimarts, anem a donar una volta x excursió típica del poble a las buitreras. Primer anem al costat del riu fins un lloc on s’estreny i fa un congost, moment en el que toca pujar. Dalt de tot hi ha milers de voltors, alguns dels quals ens passen volant i fent acrobàcies a uns 10 m de nosaltres. ESPECTACULAR. Baixem i nou bany al riu aprofitant una platjeta natural. Allí hi ha uns petits ràpids que aprofitem x fer de tobogan. La pau es palpa… Ens comença a venir la gana i anem a dinar al bar del poble. Unes tapes ben bones i a passar la tarda tot recollint figues, fent migdiada i cuinant el sopar.

Excursió cap a las Buitreras

Excursió cap a las Buitreras

Els 4 fantàstics

Els 4 fantàstics

Selfies

Selfies

La zona delcongost

La zona delcongost

Las Buitreras

Las Buitreras

Un voltor

Un voltor

Més bruiteras

Més bruiteras

Banyet al riu?

Banyet al riu?

Relax al riu

Relax al riu

Una mantis al camí

Una mantis al camí

Al dimecres s’esperen pluges i ens passem el matí donant una volta a la finca (vega en diuen ells) i recollim llimones, caquis i tot de fruites. Llegim, xerrem, el que serien realment unes vacances i jo mai he fet…cuinem també, desmuntem i muntem un armari per guanyar-nos un jornal…una mica de tot. I pel vespre un gelat de figues que està deliciós.
El dijous ja és el dia de despedides. Esmorzem un bol de iogurt amb muesli i peres confitades bonississim. Després agagem el cotxe i passant per bonics pueblos blancos de la serrania de ronda acabem a Genalguacil, un poble amb vàries obres d’art disperses pels seus carrers. El poble és bonic i val la pena si s’està per la zona però no cal perdre el cul per anar-hi.
El camí x tornar a la civilització però es ben bonic i després d’uns km per carretera sense asfaltar (si, hi ha carretera sense asfaltar :o) anem seguint fins arribar a la costa on agafem autovia i fem via a màlaga. Dinem, volta pel centre de la ciutat que és prou bonic i cap a l’aeroport a tornar el cotxe.

Poblets blancs típics

Poblets blancs típics

La llum es va fer...

La llum es va fer…

Genalguacil esultòric

Genalguacil escultòric

I també pictòric

I també pictòric

Eating in Malaga

Eating in Málaga

Raconet de Màlaga

Raconet de Málaga

Visitant la Meri a València i una volta per Cuenca

Això de treballar fent guàrdies es un xollo, treballes molt uns dies i uns altres a viatjar… Aprofito per anar a veure Meri a València i com alguns dies estarà molt atrafegada aniré fins a Cuenca que qeuda a menys d’una hora en AVE, on també m’allotjaré a casa d’una couchsurfer… La veritat és que m’encanta la idea del couchsurfing i com funciona, tant de bo tingués un pis més gran i un grunyón menys a vegades 😉

A l’arribada anem a fer un bon dinar amb la Meri per celebrar-ho i després anem fins a casa seva (és una casa si, i quina casa) i anem al gimnàs a fer un parell de classes aprofitant les seves invitacions… Un soparet lleugeret amb polastre al curry i a dormir que demà hem de matinar.

Al matí agafo AVE fins a Cuenca, arribo amb la sorpresa que com a Tarragona, l’estació de tren està més lluny que un aeroport i he d’agafar el bus per arribar-m’hi. Després dono una volta pel casc antic, vaig a oficina info turística i seguint el mapa dono una volta per la ciutat. El casc antic està situat entre dos rius i les seves hoces, en un lloc privilegiat i sobreelevat, amb edificis molt interessant. Faig algunes caminades per la zna, per les hoces, pujo a una muntanyeta amb un cristo. Al migdia quedo per dinar amb la meva host, que és profe i ha treballat pel matí. Després anem a fer una migdiada i jo vaig a donar una volta per la ciutat, aprofito per anar a tallar-me els cabells i quedem per anar a fer uns pintxos (amb la copa et regalen un pinxo tremendo, que amb 3 estem ja ben borratxos i ben tips).

Famosa casa colgante

Famosa casa colgante

La hoya del huécar

La hoya del huécar

El parador

El parador

Cuenca i la hoya

Cuenca i la hoya

Cuenca

Cuenca

El castell

El castell

La hoya del Júcar

La hoya del Júcar

Es fa de nit

Es fa de nit

Al matí següent faig una rutilla caminant per la hoya del Júcar, una ruta de uns 7-8 km amb unes boniques vistes de l’altre cantó de Cuenca i al riu, passant per un parell d’ermites (no gare maques excepte per ‘entorn la veritat sigui dita) i una zona de kayak i una altra zona de bany amb una mena de platja artificial. Per la tarda quedem amb la compi couchera i em porta a la Ciudad encantada, un bonic racó de la província, algo turístic però xulo on es veuen roques amb unes formes característiques… No es imprescindible però és una molt bona opció per passejar una estona per la serrania de Cuenca. S’ha de pagar entrada però res de l’altre món. Tornem i anem a un bar típic on per un beure et foten una tapa que no te l’acabaries ni per sopar i em porta a l’estació per agafar l’AVE.

Hoya del Júcar

Hoya del Júcar

Vistes des de l'altre cantó

Vistes des de l’altre cantó

La Hoya

La Hoya

La platja artificial

La platja artificial

Ciudad encantada

Ciudad encantada

La meva couchie i el seu gosset

La meva couchie i el seu gosset

Més Ciudad Encantada

Més Ciudad Encantada

Una tapa que sembla un sopar

Una tapa que sembla un sopar

Avui ja torno a ser València, aprofito el matí per donar una volta pel centre i per la tarda amb la Meri anem a fer una orxateta en un lloc nou que han descobert que està boníssima, però no em demaneu com arribar-hi, es una espècie de masia de l’Alboraya allunyada de la vida. Molt recomanable.

València centre

València centre

València i la catedral

València i la catedral

Les torres de Serrano

Les torres de Serrano

Orxata de la bona

Orxata de la bona

Una escapada de 4 dies a Bilbo

Tenia uns dies lliures i un bitllet de tren barat, un hoste epl couchsurfing…què més podia demanar? Res, doncs cap a Bilbo que marxo. No he estat mai encara, ai m’han dit que és una ciutat que estava força degradada però que l’han arreglat molt… Això sí, la pluja segur que m’hi espera…

Arribo al migdia del dilluns i dono una volta pel centre, pels 9 carrers típics i pel casc antic, tt esperant que Antxoka el emu hoste em reculli per anar cap a casa seva. Són uns carrers molt agradables, no tenen massa res però el seu encant passejant-hi… Pujo fins a Begoña, que es un lloc típic d’allà passant per un parc amb unes bones vistes de la ciutat.

Em recull a les 20:30, anem a casa seva amb la sorpesa que tñe un altre noi allotjat, el Louis un francès que està fent una volta a Espanya amb el seu cotxe i poc més… Allà també ens trobem amb la seva veïna, un personatge tret del destape i que podria sortir perfectament al documental de la Mònica del Raval.

Bilbo des del parc

Bilbo des del parc

L'ascensor típic de totes les guies...

L’ascensor típic de totes les guies…

El parc i antiga xemeneia

El parc i antiga xemeneia

El casc antic vist des del riu

El casc antic vist des del riu

Al dimarts, al dia següent, s’espera un dia solejat i fantàstic, així que ho parlem amb el Louis i em decideix acompanyar amb el cotxe al naixement del riu Nervión, que ttohom diu que és molt bonic… Realment és una zona de circ envoltada de cingleres i amb un salt d’aigua que deu ser brutal quan en porta, ara no en porta pas… Al nostre camí veiem boscs molt densos, unes vistes precioses i uns quants rapinyaires enormes, que jo diria des del meu coneixement que son trencalossos però no tinc ni idea… Desgraciadament el salt d’aigua està sec, ja eés molt tard i es recomaan venir aquí a inciis de primavera quan les plujes i el desglaç fan que hi hagi més aigua. De totes maneres el lloc és preciós i paga la pena venir. A la nit un cop fem el sopar (tabouleh i un tatin de poma) anem a donar una volta nocturna per veure el Guggenheim de nit.

Vistes des de la zona del naixement del nervión

Vistes des de la zona del naixement del nervión

Vistes cap al circ

Vistes cap al circ

Al mirador amb el Louis

Al mirador amb el Louis

El circ sense aigua...

El circ sense aigua…

Aquí neix el Nervión

Aquí neix el Nervión

Guggenheim de nit

Guggenheim de nit

El dimecres ens plou i decidim anar al Museu de Bellas Artes ja que molta gent diu que és millor que Guggenheim i que és gratuit els dimecres… Per arribar-hi passem per Eixample de Bilbao i ens parem a l’Alhóndiga, un antic magatzem que han reconvertit en centre de expos i art i que està molt bé… Hi ha unes columnes per suportar estructura internes molt xules… Val la pena parar-s’hi un moment. Un cop sortim del useu donem una volta pel parc i anem a dinar i fnalment agafem el metro i decidim anar fins al pont de Barakaldo, un pont per passar la Ria amb un transbordador que porta els cotxes i les persones d’un cantó a l’altrai que permet el pas de vaixells. Allà ens trobem unes bicis d’aquestes tipus bicing per a tothom i les agafem per anar fins a unes cingleres a la zona de Getxo, des d’on tenim unes vistes del mar precioses… Son moltes pujades i baixades i uns pocs kilometrets però els fem amb molt de gust…

L'eixample

L’eixample

Columnes a l'Alhóndiga

Columnes a l’Alhóndiga

Parc sortint del museu de Belles Arts

Parc sortint del museu de Belles Arts

El pont de Portugalete- Getxo

El pont de Portugalete- Getxo

El transborador que permet el pas de vehicles i de vaixells

El transborador que permet el pas de vehicles i de vaixells

Ruta amb bici I

Ruta amb bici I

Ruta amb bici II

Ruta amb bici II

Ruta amb bici III

Ruta amb bici III

Vistes dels cingles de Getxo

Vistes dels cingles de Getxo

Més vistes dels cingles

Més vistes dels cingles

Un far

Un far

Al dijous ja em quedo sol i només tinc el matí, que aprofito per voltar per la ria, pel meuseu Guggenheim per fora i pujo al funicular d’Artxanda des d’on hi ha unes vistes tremendes. Un cop fet això agafo el tren de volta i cap a casa.

Guggenheim de dia

Guggenheim de dia

Més Guggenheim

Més Guggenheim

El gos fa un petó a Iberdrola

El gos fa un petó a Iberdrola

Guggenheim forever

Guggenheim forever

Vistes des del mirador

Vistes des del mirador

Pont de Calatrava

Pont de Calatrava

Cap de setmana a los Mandriles

Hem estat aquest cap de setmana a la capital de les Espanyes, on hem visitat poca cosa i bàsicament hem fet relacions socials i juerga… Ja teniem Madrid força vist així que ara tocava viure la nit. I ens ha sorprès molt gratament la vida de carrer que hi ha en aquesta ciutat, jo que pensava tant de la nostra Barcelona i la veritat en això fa pena… almenys si comparem… Tot és social, la gent parla amb tothom, els carrers van plens de gent tota l’estona…

I nosaltres borratxos d’aquestes sensacions, no acostumats a tanta sociabilitat, borratxos de conèixer nova gent, dormint unes 2-3 hores diàries per a poder disfrutar intensament de tot. Vam retrobar-nos els amics, de discoteca, en un concert o davant un bocata de calamares. També vam passejar pel típic Madrid de los Austrias, pel Retiro aprofitant un fantàstic dia de sol de diumenge…

En resum, jo que sempre havia dit que no m’agradava Madrid vaig entendre perquè alguna gent d’allà al venir aquí enyora tant allò, si t’agrada la vida social, ajuntar diferetns tipus d’amis sense complexes, conèixer gent de forma sistemàtica, si ets un animal social vaja, el teu lloc és Madrid.

 

L'indret més horrorós de MAdrid

L’indret més horrorós de MAdrid

L'indret més bonic de Madrid

L’indret més bonic de Madrid

Romantiscisme a flor de pell

Romantiscisme a flor de pell

Bocata calamares i panceta

Bocata calamares i panceta

Mhmhmh...celebrant els anys amb un bocata calamares al Ideal

Mhmhmh…celebrant els anys amb un bocata calamares al Ideal

Al Retiro amb amics coneguts ;)

Al Retiro amb amics coneguts 😉

Disfrutant del sol al Retiro

Disfrutant del sol al Retiro