Yumdonesia

Feia molts mesets que no publicàvem cap post de cuina. Per fi ha arribat el dia. Fem el curs de cuina a un centre de guiris que es diu ViaVia. Quan reservem per fer el curs, no sembla gaire prometedor ja que nomes són dos plats que no es poden canviar. El curs però, resulta ser d’allò mes entretingut i amè. La nostra xef és la Made una dona molt maca que que ens dona molts consells culinarid i ens canvia un plat ja triat per un altre alumne, pel nostre plat per excel.lència al país dels volcans: el Gado-Gado. Farem també un curri de gambetes i plats d’acompanyament com arròs groc, tempeh caramelitzat i també de fregit.

GADO-GADO

Ingredients
Són uns 50g de cada ingredient, però millor fer-ho al gust del cuiner/a.
– Mongeta rodona
– Espinacs
– Pastanaga
– Tofu fregit
– Brots de soja
– Patata
– Dos ous bullits
– Pa de gambes

Per la salsa de cacauet:
– 50 g de cacauet fregit
– 2 cullerades de xalotes i all cruixents
– 1 gra d’all
– 1/2 chili gran
– 2 fulles de llimoner
– Galangal pelat (o gingebre); la mateixa quantitat que d’all
– 2 cullerades de sucre de palma (sucre morè en el seu defecte)
– 1 culleradeta de salsa dolça de soja
– Sal
– 1 tassa d’aigua

Preparació
– Un cop netes les verdures tallar la mongeta, la patata a daus i la pastanaga a petites tires.
– Bullir les verdures de mes dures a mes toves; començant per la patata (10min) i mongeta. Retirar la mongeta un cop feta i afegir la pastanaga; retirar-la i posar les espinacs i retirar; un cop la patata estigui feta retirar-la.
– Amb la mateixa aigua escaldar els brots de soja.
– Mentre es bullen les verdures tallar el tofu a daus grans i fregir-lo fins assolir un color marró daurat (cal tenir en compte que absorbeix molt oli).
– Fregir el pa de gambes amb oli molt calent vigilant que no es cremin.
– Bullir els ous

Preparacio de la salsa de cacauet:
– Tallar una ceba i dos grans d’all a làmines; fregir amb força oli fins que quedi cruixent i escórrer
– Trinxar tots els ingredients de la salsa amb un morter de pedra àmple específic per fer aquesta salsa. Es pot fer també amb la picadora/trituradora.
– En una paella afegir la salsa juntament amb una tassa d’aigua i bullir a foc lent fins obtenir una salsa més espessa

– Emplatar les verdures esorregudes juntament amb l’ou tallat i el tofu; afegir per sobre la salsa una mica de xalotes cruixents i pa de gambes per sobre.

NOTES per la salsa:
1. Si es vol menjar de seguida, afefir-hi menys aigua i no caldrà bullir-la. (No es pot guardar la salsa)
2. Un cop triturats els ingredients es pot congelar fins un any.
3. Un cop bullida la salsa es pot guardar a la nevera 6 mesos.
4. La ceba i all cruixent es pot guardar a la nevera força temps.

NOTES del plat
1. En comptes de patata fan servir unes barretes d’arròs embolicades amb fulla de platan i bullit durant 3 hores; si ho podeu fer, afortunats. Nosaltres hem fet la versió ràpida.
2. No teniem brots de soja i vam fer servir col.
3. La grà ia del plat és que pots fer-lo amb qualsevol verdura

KARE CUMI /UDANG

Indredients
– 250g de sípia o gambes
– 1 ceba tallada en juliana
– 500ml de llet de coco
– 3 cullerades d’oli de coco
Espècies:
– 1 cullerada de coriandre en llavor
– 5 grans d’all
– La meteixa quantitat de xalotea que d’all
– 5 nous de macadàmia (o anacards o ametlla)
– 3 chillis vermells
– 1cm de gingebre
– 1cm de cúrcuma (una culleradeta si es en pols)
– 1/2 culleradeta de comí en llavor
– Un polsim de nou moscada
– Sal
– Pebre
– Sucre

Herbes:
– Citronella
– Fulles de llaurer
– 1 Anís estrellat (o una branca de canyella)

NOTES:
1. Es fot fer amb sípia i tindrem.un Kare Cumi; si es fa amb gamba tindrem Kare Udang

NASI KUNING o arròs groc

Ingredients
– 1,5 tasses d’arròs
– 1,5 tasses de llet de coco
– 1,5 tasses d’aigua
– 2 citronelles aixafades
– 3 fulles de llaurer fresc
– 1 culleradeta de cúrcuma
– Un pessic de sal

Preparació
– Bullir a foc mig i sense tapar l’arròs amb l’aigua, la llet de coco les dues citronelles, el llorer, la cúrcuma i la sal.
– Un cop evaporada l’aigua l’arròs esta mig fet; es tapa i s’abaixa al mínim el foc i es cuina uns 10 minuts.

NOTA: es poden fer els ous per al Gado-Gado al vapor posant-los sobre l’arròs tapat.

TEMPEH CARAMELITZAT

Ingredients
– Tempeh
– Chilis grans sense llavor
– Sucre
– Una cullerada d’aigua
– Un rajolí de llima
– Oli de fregir

Preparació
– Tallar el tempe a juliana, és a dir a petites tires de perfil quadrat
– Fregir fins que quedin cruixents; el procés és lent, cal tenir paciència
– Mentrestant tallar els chilis a juliana.
– En una paella sense oli, afegir els chillis, el sucre, l’aigua, la llima i remenar
– Afegir el tempeh i caramelitzar
– Apagar el foc i seguir remenant

NOTA: si no es té tempeh es pot fer servir patata dolça

TEMPEH GORENG

Ingredients
– Tempeh
– Sal i pebre
– Oli per fregir

Preparació
– Es talla el tempeh a triangles i es salpebren ambdues bandes
– Es fregeix fins que estigui dauradet

NOTA: es pot fer servir l’oli utilitzat per a les xalotes

Viet Nam a la taula

Doncs avui en Lluís no li ve de gust fer el curs de cuina i ens deixa a la Marta i a mi per fer la típica “cooking class” que vull fer a cada país.
Buscant i remenant hem triat el curs més barat que hem vist es diu Little Hanoi, un restaurant molt guiri, pero que en tema preus per al curs es molt competitiu. El noi ens comenta que fa cuina sense parafernalies, cosa que personalment m’encanta. El xef es un noi jove i durant la classe ens explica que te una filla de quasi 2 anys. Tambe te un ajudant que no pronuncia ni una paraula en anglès.

S’ha de dir que la calsse en si és molt rapida i amb força bons resultats. Pero al meu parer, potser massa ràpida, en uns 40 minuts ja ho tindrem tot enllestit. Un punt a favor es que ens deixa canviar plats i cuinar qualsevol cosa que tingui al menu.

Farem 4 plats senzills i força bons que podríem catalogar-los de fast food vietnamític si es tenen els ingredients ja preparats. Les quantitats estan pensades per a dues persones ja que sempre s’acompanyen amb arros bullit. Fixeu.vos amb la decoració d’algún dels plats, d’una estètica questionable però tota una feinada

Parafernàlia + els dos xefs

AMANIDA DE PAPAIA VERDA

Ingredients:

– 400g de papaia verda pelada i ratllada (substituible per carbassó)
– 1 pastanaga ratllada
– Encenalls de vedella seca
– Coliandre (al gust)
– Menta (al gust)
– Majorana (al gust)
– Cacauets aixafats (al gust)
– Sesam (al gust)

Per l’amanit

– 2 cullerades d’aigua
– 2 cullerades de salsa de soja
– 2 cullerades de vinagre d’arros
– 2 cullerades de sucre
– 3/4 cullerades de salsa de peix

Preparacio:

– Tallar les herbes i barrejar-ho tot.
– Amanir just abans de servir.
 

*NOTA: aquest amanit amb all picat serveix de salsa per als rotllets de primavera vietnamitics

ALBERGINIES AMB ALL I GINGEBRE

Ingredients:

– 3 alberginies petites
– 5 cullerades de salsa de soja
– 4 cullerades de vinagre d’arros
– 3 cullerades de sucre
– Gingebre ratllat (al gust)
– Pastanaga ratllada (al gust)
– All picat (al gust)
– Chilis picats (al gust)

 

 

Preparacio:

– Pelar i tallar es alberginies a trosos d’2x4cm aproximadament i coure amb forca oli a la paella fins que quedin ben daurades (forca fetes)
– Barrejar la resta d’ingredients i amanir l’alberginia

 

POLLASTRE 5 SENTITS

Ingredients:

– 1 pit de pit de pollastre.
–  Mitja ceba petita
– Una pastanaga gran
– 100g de mongeta tendra de la rodona
– 1 tomaquet madur

Per l’adob del pollstre:

– 2 cullerades de soja.
– 20g de gingebre ratllat fi.
– 2,5g d’especies preparades (es compon de canyella, anis estrellat, cardamom i altres especies moltes).
– Pebre mòlt
– 10g d’all picat.
– Mitja pastilla de brou en pols.
–  Chilis (al gust).
– Una mica de ceba picada

Preparacio:

– Tallar el pollastre a daus grans.
– Tallar les verdures a la mateixa mida que el pollastre.
– Afegir al pollastre el gingebre,  la soja, el brou, l’all, el pebre, les especies. els chilis i la ceba; i remenar minim 5 minuts.
– Un cop marinat saltejar amb una mica d’oli el el pollastre adobat i quan estigui fet per les dues bandes, afegir-hi les verdures.

Ja esta llest per emplatar.

 

VEDELLA AMB CITRONELLA

Ingredients:

– 300g de filet de vedella tallada tipus carpaccio pero mes estret
– 6 citronel.les sense fulles i tallades molt fines.
– 1 chili picat
– 1 cullerada de salsa de soja
– 1 cullerada de postre d’all picat
– 2 cullerades de postre de brou de pollastre en pols
– 1 cullerada de postre de sucre
– Oli

Preparacio:

– Marinar la vedella amb tots els ingredients exceptuant el sucre.
– Escalfar l’oli a la paella i afegir el sucre. Deixar-ho a foc lent i remenant fins que quedi completament dissolt.
– Afegir el marinat i saltejar-ho.

 

Ja veieu que la preparacio de tots els plats es ben senzilla. No tenim excusa per no fer-los.

Primers dies al país de les mines antipersona

Vam acabar el relat just a la frontera tailando-cambodjana. Amb el que haviem llegit a les guies i posts i el què ens havia explicat la gent pensàvem que seria una experiència èpica plena de perills però realment ens va semblar una frontera més.

Zona neutra intrafronterera

L’únic la discusió amb el militar que per posar-nos el visat ens volia cobrar 100 bats extra. Els dius que vols una factura i que has llegit en pàgina oficial que són 30 dòlars, que no tens batmans… Et fan esperar una mica i et miren amb cara de pomes agres però t’ho acaben fent. Després d’això passes la frontera real, et posen el segell d’entrada al país envoltat de casinos (més cutres del què pensàvem, glamour 0), i a córrer. Primer t’intenten estafar amb un pick-up gratuit que et porta a una estació de busos on els preus són inflats. Tu els dius que et quedes aquí i segueixes recte un tros pel carrer i ja vas trobant diferents companyies de bus amb preus reals. Nosaltres anem a Sysophon, un poble proper i creuament de camins per decidir la nova etapa.
La nostra arribada ve acompanyada per una sorpresa general del poble. Molts pocs occidentals paren per aquí. La gent et somriu, tornem a ser a Myanmar???? S’hi acosta força almenys. Trobem un hotel molt bé de preu (aquí els allotjaments són molt barats i força bons en general) i donem una volta pel poble. Té un mercat força bonic, menjem molt bé per 4 xavos, veiem a uns nens assajant danses tradicionals i anem a reposar per millorar el peu de’n Lluís. Busquem una companyia de bus pel nostre pròxim destí. Es bo preguntar a diferents companyies ja que canvien molt els preus. Si en un país s’ha de regatejar molt és Aquí. La noia de l’hotel és moooolt maja i té penjades les fotos del rei i la reina i una altra amb dos adolescents molt mudats. En Manel l’hi pregunta si són el príncep i la princesa i la noia diu: no, sóc jo al meu casament!!! Està tan repintada que no és gaire reconeixible, però qui li diu això a la noia!

Botiga de cortines a Sysophon

Joves assajant balls tradicionals

Al matí següent arribem a Battambang, la segona ciutat del país. Allà volem agafar un bus per anar a Pailin però és complicat. Ens diuen que la millor manera d’anar es amb un taxi compartit, una manera de moure’s per aquí molt utilitzada. Ens recull un cotxe a l’estació de busos i ens porta al lloc del taxis compartits… Ara toca esperar que s’ompli. Un moment el taxista ens diu que va a buscar uns clients per omplir el taxi. I marxa amb les nostres bosses al maleter… Tornarà? Al cap d’una estona veiem les nostres bosses anant d’un cotxe a un altre. El nostre primer taxi deu haver omplert i ens passa a un altre i torma a esperar a omplir… Nosaltres ens indignem, agafem les bosses i fem l’amago de buscar un lloc per dormir aquí i no pujar a Paillin. Amb això conseguim que el cotxe surti en 5 min. Lo del taxi compartit és una bona idea però creiem que no tenen el sistema ben aconseguit. Fan una mica campi qui pugui, amb gent diferent esperant en diferents cotxes. Si ho organitzéssin i anéssin per ordre de ben segur seria més fàcil, almenys des d’un punt de vista occidental, que en el fons nosaltres tenim.
Arribem 2 hores després d’una experiència religiosa dins un taxi compartit amb el conductor i 4 passatgers més (sí, som 7 al cotxe), amb dues siameses al davant molt simpàtiques que ens van convidar a prunes i que esnifaven molt d’un pot extrany, i dos locals masculins callats i que no van interaccionar massa. I de fons, com no, música cambodjana. Pailin és un poble just a la falda de les muntanyes,  molt tranquil. Trobem un altre hotelet molt bo i baratet, anem a menjar al mercat i tornem a fer un descans a les hores de calor. Ha sigut arribar a aquest país i aplatanar-nos i tenir ganes de reposar. A mitja tarda anem caminant fins a una muntanyeta on hi ha un temple molt curiós, ple de gent passant la tarda. Passejar, menjar, descansar… Això és el paradís. Aquí l’arròs és molt bo i menjem força bé, només que quedem una mica tips de tanta carn, ja que és molt difícil evitar-la, la foten a tot arreu.

Compartint taxi

Sistema d'esxombraries. Una mica xic no?

Manicura i pedicura al mercat

Al dia següent és dissabte, volem llogar una moto per anar fins les cascades (aquí no hi ha manera de llogar bici). Demanem a la recepció d’hotel i truquen a un número.  Hem intentat llogar una moto al carrer però ens engeguen, després ens enterem que molta gent les roba i marxa a Thailàndia amb la moto (estem a 15 km de ka frontera), per lo que no les lloguen si no és per mitjà de l’hotel, per tenir una assegurança més. Costa 10 dòlars però què hi farem, volem visitar una mica els voltants. Ens porten la moto sense casc, en Manel fa una ruta pel poble amb l’home ja que l’hi diem sense casc res de res… Finalment quan torna i marxa l’home de la moto, aquesta s’apaga de sobte. L’intentem engegar de la forma normal i res de res. Parlem amb el de l’hotel i tampoc ho aconsegueix. Truca per avisar, però a l’home equivocat, entre una cosa i l’altra una hora després apareix el que ens ha llogat la moto i ens diu que això és perquè la moto no té starter i s’ha d’engegar amb el pedal, però al cap de res es torna a apagar. L’hi diem queno ens dóna bon rotllo i no ens volem quedar tirats al mig del no res, així que ens acabem quedant sense moto i ja a una hora tardana.
Una de les coses que voliem fer era anar a una cascada, a 12 km del poble. Decidim anar caminant. El camí és bonic però força monòton. Un local que va amb moto ens vol portar però 3 en una moto, amb el peu com està i un camí extremadament boterut i polsegós, en Lluís fa parar l’home i prefereix anar caminant, hem perdut una gran oportunitat. Entremig trobem milers de milions de kilos de yuca trossejada assecant al sol. Resulta que aquí n’hi ha molta i la fan en pols per exportar-la. Arribem a les cascades previ pagament d’un dòlar per cap. Són força xules, tenen diferents nivells i algunes gorges per banyar-se. Trobem molts locals dinant, tots ens ofereixen birra o arròs o curri… Al final acceptem una mica de pollastre d’un grupet que tenim al costat i xerrem una estona amb ells. Són familia i amics, el noi que més xerra amb nosaltres ens explica que ha vingut a veure la familia, ells viu i treballa a Corea del sud. Ens ensenya uns videos d’ell treballant a la fàbrica.

Yuca infinita assecant-se al sol

Compartint menjar

Després de la remullada

Un banyet del Manel, una caiguda d’en Lluis amb bany amb pantalons incorporada i somriures dels que estem allà i tornem cap al poble. Extranyament la tornada es fa força més curta i només arribar fem un bon dinar. Reposem una estona, sopar i dormir.
Al dia següent volem agafar el bus per tornar a Battambang, però creiem que hi ha un compinxament i al final sembla ser està el bus ple i hem de tornar a fer el taxi compartit. Doncs apa, ara toca compartir amb una senyora gran de cara amargada i la seva neta amb un nen petit, molt simpàtics. Exceptuant algún element, la gent aquí torna a ser extremadament amable i maca… Molt mamomeo pero ho fan tant bé i tant simpàtics que t’és ben igual.
A Battambang trobem la ganga del segle, una habitació força millor que altres en les que hem estat, una mica bàsica però molt bé, per 3 dòlars la nit. Sembla impossible. Tot i ser la segona ciutat del país és d’un ambient molt rural, gens estressant i molt agradable per passejar. Aquí fem el curs de cuina, descans i poc més. Coneixem una dona d’una botiga que té una pseudorita molt maca anomenada July i a la que visitem sempre que podem. Com a anècdota dir que el diumenge al arribar veiem un seguici d’un cotxe de morts i dilluns a la nit veiem uns focs artificials mentre sopem, ens atansem al temple d’on provenen i ens trobem amb el mateix mort, que resulta l’estan cremant amb taüt i tot… Una experiència molt curiosa, sembla que tindrem enterraments a tots els països, i cadascun a la seva manera.

Amb el gos/sa July

Petanca cambodjana

Així passem 2 dies de relax a Battambang i d’aquí ens dirigim al destí turístic principal del país, Siem reap. Però això arribarà al pròxim post.

Dia de cuina colombiana…Serà un tribut al Garcia Marquez o que no teniem res mes a la nevera?

Avui hem canviat el dilluns pel diumenge per problemes de quadratura d’horaris… Això de no treballar fa que tingui una vida encara més estressant, com pot ser això?

Tot i que més o menys ja haviem fet algo similar, avui toca cuina colombiana, i és que el curs de cuina saludable que vaig fer aquest trimestre passat dóna per moooolt. Toca donar pas a la yuca, el guacamole i al plàtan verd…

Els patacones son una forma molt senzilla i gustosa de menjar els plàtans mascles verds, una mica fregit però amb poc oli i molt bo, que juntament amb el guacamole queda boníssim.

Així es pela la yuca (té un art ja que conté cianur i s’ha de vigilar);

Així es fan els patacones, molt i molt bons.

I el truc del guacamole es trinxar-lo a mà,queda menys bonic però molt millor i és la forma original de fer-l’ho.

Els patacons i la yuca amb el guacamole… Més bo que la pinta que té

Un altre angle del mateix 😉

Els que van de cuiners 😉

Mones anticipades!

En aquesta familia estem tots bojos i com no seguim ca patró predeterminat em les mones quan ens rota, i enlloc d’esperar el dilluns de pasqua doncs ens menjem la mona el dia que ens va millor,en aquest cas divendres snt. O sia mentre el Cristo estava patint a la creu nosaltres a menjar un dolç ben català.

I com sempre exageració màxima, 5 nens doncs 5 pastissos, i que no en faltin. Jo com a bon padrí vaig fer la meva mona de yema (com deu ser en català?).

La recepta la vaig treure d’aquí i la veritat es que està força bona,sobretot la xocolata que hi ha enllos de la mermelada, que l’hi dóna un toc fantàstic…

Mona màgica

Buscant espelmes per bufar…que es una mona!!!

Sopar pseudomexicà

Avui als dilluns de sopars internacionals hem donat pas al menjar mexicà…

Una pseudofajita pseudoburrito amb un guacamole marró per culpa de uns alvocats en estat pèssim i de postres un iogur amb papaia, poc mexicà però molt i molt rebo… Ara tips de mala manera, esperant disfrutar del proper dilluns de cuina international. Tot una mica precuinat menys el guacamole que és el que pitjor pinta tenia,però bueno què hi farem…

Per ferle guacamole uns bons alvocats,ceba i tomàquet i ja ho tenim tot…es tritura una micona i apa a disgrutar-lo… A mà millorja que queda menys maco però mes autèntic i la textura mola més!!!

Natxos amb guacamole i preparat per burritos

La P-Rita mirant atentament què l’hi queia del sopar

Pseudoburrito per tancar…

Pseudoburrito tancat

Marta’s burrito

Manel’s Natxo i guacamole

Lluis i Marta fent el lerdo

Iogurt de papaia

“Rarebit” que no “rabbit”

Avui en Lluís no hi és, però el sopar setmanal de gastronomia internacional no para!

Amb la Marta hem fet Rarebit que no “Conill” i crec que es una typical Welsh recipe.

És molt fàcil de fer i sense sorpendre’ns és extremadament poc saludable. Una delicía … si es fa com toca (suposem)

Vam tenir un petit oblit (segurament causat per la cervesa) i no hi vam barrejar el formatge. Però no passa res! tot s’arregla: ho vam posar per sobre.

Welsh rarebit

La recepta està treta de Titli’s busy Kitchen. Un blog curiós i uns viedos encara més sorprenents! No us el perdeu!

Tiramisú, perquè ets tan bo?

Avui tenia dia de festa a la feina i aprofitant-ho finalment he aconseguit que la meva tieta es presenti a Barcelona i vegi el nostre nouet d’amor. Per celebrar-ho hem fet un tiramisú que estava per rellepar-se els dits, entre 5 ens n’hem fotut més de la meitat i la veritat que encara en n’hauriem menjat molt més. Només cal una mica de mascarpone, cafè i melindros amb uns ous i sucre per aconseguir aquest fantàstic plat italià. Us en deixo aquí un intent de foto (se’ns dóna millor la cuina que la fotografia).

Un tall, el gust és millor que la imatge 😉

Visca el tiramisú!