Descansant uns dies a Bangkok

Marxem de Chiang Mai en un tren nocturn una mica incòmode i calorós camí a Bangkok… Deixem allà al pobre Marcos i la seva ferida que afortunadament després descobrim que va millorant i està ja gairebé curada.
Com ens ve de camí i arriba a una hora decent, després d’un llarg trajecte i una xerrada amb un alemany que ha estat 4 mesos en el nostre pròxim destí i ens pot donar informació, parem a Ayutthaya. És l’antiga capital del regne de Siam. I com a tal Unesco i amb milers de temples i pedres de voltants del XIV- XV, l’època en la que era important i tenia 1 milió d’habitants.
Esmorzem uns fideus boníssims, creuem el riu amb vaixellet per 5 batmans després de deixar els motxilots a l’estació de tren i passejem per la ciutat… És enorme, amb templesi edificis una mica enrunats però molr xulos i milers d’estàtues de buda vestit amb color taronja de monjos. Al cap d’unes hores però comença a apretar la calor i agafem tren per anar cap a Bangkok (per irrisori preu de 17 batmans per fer 80 km).

Un entorn preciós

Comença a sortir el sol

Típica estampa d'Ayutthaya

Temple amb estupes

Enmig del parc per descansar de tanta calor

Més i més ruines

Monjo amb cara de Manel

Buda estirat i vestit

Bangkok ens servirà de ciutat de descans i burocràcia… Manel ha de recollir passaport i fer mil coses amb immigració… I a més surprise!!! En el nostre pròxim destí fem una llarga escala de més de 8h i això ens obliga a demanar visa de transit al país…i naltros sense saber-ho !!!!! Toca anar a fer papers i no sabem ni si podrem marxar… Us hem de dir però que mil fotocòpies, paperassa i dineral després ja tenim el permís per fer trànsit a les nostres antípodes!!! Lo graciós del cas és que la visa és gratis però com no la tramita l’embaixada sino una agència, has de pagar unes generoses fees a l’agència i la gratuïtat desapareix complertament, això sí amb un somriure a la cara.
Aprofitem per descansar, banyar-nos, fer compres, sortir una mica. Sentir-nos com si fóssim per casa… Unes vacances del viatge vaja.
Ens trobem al Ramón, que resulta és per aquí en un congrés, i aprofitem per trobar-nos i passar l’estona… És molt agradable trobar cares conegudes per poder saber com van anant als teus… Enviem unes fotos conjuntes a les panteres per fer-los una mica de dentetes jeje.
També anem amb en Ramon al Chattuchak market, un dels mercats oberts més grans del món, amb més de 8000 botigues i on diuen pots trobar qualsevol cosa… Només el fan els caps de setmana i esperàvem alguna altra cosa… Segur hi ha una zona més local però nosaltres trobem botigues per turistes i turistades i milions de persones…. Més un malson que un somni vaja… Tot i que coneixem uns quants que ho disfrutarien mooolt… Menjem en un restaurant i ens fem fotos per a l’ocasió (creiem és el tercer cop en 5 mesos, que avui fem 5 mesos aquí de viatge!!!).

Al mercadillo

Dinant de restaurant

Foto-floreta

També passejem per l’absurditat i el monstre de khao san o zona motxilera, no ens deixa de sorprendre… Sempre a petar de gent menjant insectes, emborratxant-se o fent-se massatges o tatuatges… Pots trobar qualsevol cosa aquí!!!
Al nostre hostal hi ha un parell de catalans que han viatjat 3 mesos i un andalús de Jaén, que van coincidir al vol d’anada i tornen a coincidir al vol de tornada i sense saber-ho… Casualitats de la vida. També passem unes estones xerrant amb ells, i ens donen uns abrics que no es volen endur a casa i que nosaltres agraïm enormement… Gràcies nois!!! Us recordarem quan estiguem en temperatures més fredes…
Total que relax, relax, papers, calor infinita i esperant la nostra pròxima etapa… Però primer 3 dies més urbans a una altra ciutat coneguda… Kuala lumpur… Cap allí anem!!!

Un passeig pel nord thailandès… Tercera (i última?) oportunitat

Un cop hem decidit canviar una mica els nostres plans i buscar un nou lloc on anar, tenim 2 setmanetes per arribar a Bangkok, recollir el passaport i anar fins a Kuala Lumpur on volarem fins al nostre pròxim destí… El cos ens demana descansar uns dies a Bangkok però abans d’això donarem una altra oportunitat al nord, ja que tothom diu és molt millor. A més, i principalment per aquest motiu, així ens trobem en Marcos en el seu periple asiàtic i coincidim un parell de dies.
Per arribar agafem un bus infernal de unes 15hores de durada. Sortim de l’estació de Luang Prabang encara mig buits però sabem que això no pot durar. I així és… En menys de mitja hora entren 3 famílies amb una mitja de 5 nens per família… No hi caben tots i va pujant més gent, així que acabem sent unes 70 persones, 15 d’elles infants (Marta recuerdas tu pesadilla? I éstos si eran niños movidos y pesados…ja sabeu com ens entusiasmen els nens…) i gairebé tots concentrats a la nostra zona. Afegiu a aixó una carretera extremament marejosa i amb moooolts sotracs; nens al mig del passadís que mentre dormen plàcidament (perquè ells sí que dormen) t’agafen dels peus i les cames com si fossin la mare; mocs i crits per tot arreu… Obtindreu una barreja explosiva jeje.
Arribem a les 08:20h a l’estació de busos del poble de frontera (Huay xey) i ens hem de posar a córrer. Aquí podem agafar un tuk tuk fins la frontera que ens estafa o caminar 1,5 km fins l’altra estació de busos, on a les 9 am surt un bus cap a chiang rai.
Hi ha 2 opcions. La cara i còmoda d’agafar aquest bus fins Chiang Rai. En total 220 baths i et passa frontera i et porta a la ciutat. O la barata i una mica més complicada però factible, la que decidim nosaltres vaja. El mateix bus fins frontera tailandesa són 30 bhatmans. Un cop allà i passada la frontera caminada de 2,5km (us intentaran dir més per agafar tuk-tuk) fins a la carretera que va a Chiang rai. Un cop allí i quan veus un bus vermell el pares i et porta allí per 65 bhatmans més… Una ganga perquè a més aquest ens deixa al centre i l’altra deixa a estació de busos moooooolt lluny per variar.

Estalviem uns 500 m fins la carretera gràcies a un amable thai

Chiang Rai. Hem sentit molt a parlar però no entenem gaire perquè. És una ciutat on menjar i dormir resulta molt econòmic. Al dir que nord era muntanyós jo crec ens imaginàvem una petita ciutat entre muntanyes. Res més lluny. Els trekkings es fan a força km d’aquí perquè tot és pla.  Nosaltres disfrutem del mercat, d’una celebració molt important que és la tercera lluna plena on renten els seus pecats, d’una gent molt amable per estàndards thais… Però no de muntanyes… una dona ens ajuda a demanar dinar al restaurant vegetaria que hem trobat, la dona a mit dinar ens porta un plat de tallerines i diu que ens invita pq deia que nosaltres voliem un altra cosa. Total ens botim i a l’hora de pagar la dona ho havia pagat tot i ja havia marxat. Li agraim mentalment i ens plantegem si tenia gaire pecats acumulats.
Al dia següent lloguem una bona bici i fem una ruta que ens donen en un mapa per visitar el temple blanc i 4 coses més. Nosaltres la canviem una mica x fer-la una mica més llarga i veure una mica més. Passem per un petit llac, una carretera horrenda, un parc de shinga que sembla en construcció i finalment arribem al temple blanc, una paranoia d’un arquitecte d’aquí on es barregen motius budistes amb doraemon, predator, i altres freakades… El lloc però ens encanta. Si sou per aquí val molt la pena.

Monument més emblemátic de Chiang rai

Bicicletejant pel Shinga park

Bonics racons a vegades

Predator a un temple budista. Whaaaat?

Temple blanc a hora de dinar (així surt buit)

A la tornada passem per una mena d’urbanització amb unes casetes colonials fantàstiques però mig abandonada. A veure si ens en comprem una. Al costat hi ha l’anomenada platja local, un lloc on el riu es fa molt ample i hi ha terrasses a banda i banda on la gent dina, beu i es banya. Quan arribem nosaltres hi ha un grupet d’adolescents passant-s’ho teta.

Caseta abandonada...algú ens la compra?

Adolescents a la platja...

Després d’atracar el mercat i dormir ben cansadets per la bici, empaquetem i anem a l’estació de busos. Primer agafem un que va al nord per parar al mal anomenat temple negre o black houses, un altre arquitecte iluminat que ha fet tot un petit poble amb temple i tot amb cases de fusta negra…ens encanten i és una zona més tranquila que la del temple blanc.

Casetes de color negre com el carbó

Algú ens la vol regalar?

Museu a l'aire lliure i free...això ens encanta

D’aquí tornem a l’estació de busos esperant a la carretera i agafem un bus a Chiang mai, la ciutat més gran de la zona nord, on ens trobarem amb Marcos, un amic que també està fent un tour llarg per la zona, però només porta dues setmanetes.
Chiang Mai és una ciutat mooooolt turística. Té un casc antic amb molts temples i pel que sembla parcs on visitar elefants i tigres (que no estan en llibertat sinó engabiats, per tant no anem). Al ser tan turística trobem habitacions hipermegabarates després de buscar molt bé. Trobar menjar bo i barat ja serà quelcom més difícil però…
Ens passem 3 dies descansant força (les ferides de Marcis ho exigeixen i el nostre esgotament físic també), però voltem pel poble, visitem alguns dels seus temples, les muralles, provem el seu plat estrella (khao soi, una sopa de fideus molt bona i densa) recomanats per un ladiboy que va conèixer Marcos… Total, el nostre periple pel nord de Thailàndia es pot resumir en descans; res és el què pensàvem (molt més pla del nostre imaginari i ciutats molt més grans); i que es podria perdre molt temps per aquí, una zona on la gent és molt més simpàtica i amable que al Sud.

Amb Marcos i alguns locals passejant

Sopa típica de la zona, i molt bona

Riuet pel lloc de les antigues muralles

Un dels milers de temples

Però la burrocracia truca a la porta i hem de tornar a Bangkok, així que ens despedim de Marcos i de la ciutat i agafem un tren nocturn cap a la capital.

Resum Thailàndia

Sabem que molta gent vol que parlem bé de Thailàndia perquè hi volen anar. Doncs crec que us defraudarem força… Almenys per la nostra forma de viatjar, no és un país fàcil. Està tot moooolt trillat, massa preparat pel turista-borrego o almenys això ens ha semblat. Així, gent a la que ens agrada una mica més el turisme aventurer i deixar perdre’t una mica, anar en busos locals als llocs, etc se’ns fa una mica difícil el tema. Donarem una segona oportunitat al país, ja que s’ha ajuntat que hem tingut xoc molt bèstia al venir de myanmar, estàvem en temporada màxima (vacances de nadal occidentals) i hem fet platjes i zona més turística, que ja sabeu no són la nostra devoció.
El que pitjor hem portat ha estat el caràcter de molta gent. Si ens parem a pensar hem tingut experiències genials i hem trobat gent força amable, però la impresió que ens queda és la d’una gent malhumorada i que odia al turista. En part ho podem entendre pel nombre i tipus de turista que reben, però tampoc cal maltractar-nos d’aquesta manera. Com a petit resum, quan erem a ko tao vam veure gent molt més somrient i altres amargosos. Els que somreien eren TOTS myanmarencs (n’hi ha molts allí), els de cara amargada eren thais. En el tracte amb el turista, seria una espècie de barcelona a lo bèstia.

El que més ens ha agradat:
– Bangkok. Una ciutat on viure i a considerar.
– Sopar perquè et conviden en l’enterro d’una dona a Takua Pa.
– De moment no se’ns ocorre res més.
– Saber que hem sigut capaços de treure’ns el títol de buceig.

El que més ens ha decepcionat:
– La gent. Sense cap dubte.
– Les platges. Ja sabeu que no som massa de platges però està tot tan trillat i ple de gent i construit que qualsevol semblança amb el paradís és una estafa.
– Les màfies del transport per agència. Per sempre intenta fer-ho tot per tu mateix, encara que surti més car.

Dormir:
Hem dormit en hotels, bungalows de platja, dormitoris compartits… La relació qualitat-preu és correcta, sobretot si no ho reserves prèviament. En general els llocs eren correctes i nets. Com a curiositat, els lavabos no solen tenir cisterna i tots els lavabos tenen un cossi amb aigua per tirar la cadena. Com a costum dels tailandesos, a la majoria d’habitacions no pots entrar amb sabates. La wifi és bona gairebé a tots els llocs.

Hem gastat 6400 batmans, un 14% del total (23,8%). Uns 4,25 € per persona i dia.

Menjar:
El menjar thailandès és força bo. Hi ha molts tipus de fideus, en amanida , fregits o en sopa… També molts curris diferents amb arròs. És moooolt complicat però aconseguir trobar menjar sense carn. Et miren amb cara de mico, sobretot als llocs del carrer. Ens ha sorprès que els famosos “pad-thai” només els trobes en llocs de guiris, mai en els seus llocs locals. Vam menjar moooolt bé el dia de l’enterro, fan els curris molt bons i cuinen moooolt bé el porc!!! Tenen també molts dolços molt bons i és fàcil trobar per tot arreu llocs de fruita tallada i preparada per menjar, sobretot pinya i mango (en aquesta època però verd). En zones d’illes el menjar era més car i era difícil trobar llocs locals, havies d’anar a restaurants per guiris. Nosaltres sempre que podiem menjavem amb paradetes de mercats o al carrer i quan no anàvem de restaurant. Per comprar aigües o begudes el més pràctic són els 7 eleven, tota una institució, n’hi ha a tot arreu i oberts 24hores, amb preus de super. Per tot arreu podies anar trobant màquines d’aigua osmotitzada, on per 1 batman et reomplia l’aigua de l’ampolla.

Hem gastat 8078 batmans, un 17,5% del total (30%). Uns 5,35 € per persona i dia.

Transport:
Hem anat en autobusos, vaixell, transbordador, pick ups, shongtaews (uns busos locals petits que tenen ells per curts recorreguts urbans), barca pels canals de bangkok, longtail boats, bici i moto.
Els busos locals estan bé i les infraestructures són correctes, els preus també correctes. Les estacions de busos solen estar allunyades del centre i s’ha d’agafar tranport intern per arribar-hi. Per ser turista t’intenten inflar els preus per moure’t amb barques o shongtaews, el millor és demanar info a l’hotel o altres locals per saber el preu real, sempre t’intentaran timar!!! El vaixell nocturn de ko tao a surat thani molt còmode i barat, súper recomanable. Quan has d’agafar varis transports, si ho fas per agència tot i que pugui sortir inclús més barat que agafar el bus local, no us ho recomanem. Et sents com un borrego de minibus en minibus donant voltes com un tonto, amb els minibusos sobreocupats i sense espai gairebé… En un mateix poble hem arribat a agafar 3 minibusos diferents que et porten d’agència en agència per reagrupar la gent i per intentar que en l’espera piquis i compris algo de menjar a preus moooolt inflats (estan totes on crist va perdre l’espardenya i per tant no pots buscar on comprar algo a preus normals). Nosaltres no repetirem a fer-ho així, ho vam odiar molt. Encara que ens costi més arribar als llocs però preferim agafar busos locals. Els vaixells per anar a les illes són en general força cars i ens han pujat molt el pressupost (a canvi però t’estalvies força en dormir, hem fet un total de 4 nits transportant-nos).

Hem gastat 8735 batmans, un 19% del total (33,5%). Uns 5,75 € per persona/dia.

Oci:
En aquest país i de forma extranya ha sigut gran part del nostre pressupost. Gairebé la meitat del gastat al país ha estat pel curs d’open whater per tenir possibilitat de bucejar pel món. Nosaltres ho vam fer a ko tao pels preus. Val 100 € menys gairebé que a la resta del món, on a tot arreu val més o menys el mateix (250 € vs 350€ a la resta). Aqui a l’illa hi ha preus força estandards, 10 € amunt o avall, amb dormir inclòs o no. On ho hem fet nosaltres bé, neutre. Ens havien parlat fatal de la companyia en espanyol però després vam trobar gent que ho havien fet i estaven molt contents. Hi ha unes 60 escoles, així que pots triar i remenar. Majoria en anglès però n’hi ha en espanyol, francès, alemany…. Apart d’això algunes entrades i sortides que hem fet pet veure coses, anar al cine…

Hem gastat aquí 19620 batmans (620 batmans), que corresponen a un 43% del pressupost (2,5%). Uns 13€ per persona i dia.

Personal:
Compres vàries, hem aprofitat per comprar roba, crema solar per la platja. També comptem aquí els dies que hem sortit de festa o beure unes birres (la birra thailandesa és tant bona que fins i tot en Lluis se n’ha demanat alguna activament).

Hem gastat aquí 3025 batmans, que correspon a un 6,5% del total (11,2%). Uns 2€ per persona i dia.

Total:
En total hem gastat 45858 batmans, el canvi estava a 39,8 batmans/euro. Hem gastat 30,32 eu/dia. Si treiem el gastat amb l’open whater (ja que és una activitat a part que ocupa gran part del pressupost, veieu que en totes les categories el % entre parèntesis és el % del gastat sense comptar l’open) són:
26858 batmans /2 persones durant 19 dies = 17,75 euros/dia per persona, que creiem s’ajusta més a la despesa mitjana en aquest país.

Bangkok, segona part

Després de 10 dies de platges (idíl.liques?), garrulos i fiesteros, locals antipàtics i estafadors varis per fi arribem al nostre oasis.
Sí, podem dir que creiem ens podriem adaptar a Bangkok i de fet creiem seria una molt bona ciutat on viure, almenys per nosaltres. Ens sentim còmodes aquí, ens ha servit per carregar bateries i sentir-nos com a casa… De fet perquè tenim data d’arribada a vietnam i cambodja pel mig, sinó ens hauriem quedat uns dies més per aquí.
Hem aprofitat per passejar, relaxar-nos, anar de compres sense comprar gaire res, menjar bé, sortir una mica de festa, descobrir llocs amagats, anar al cine… I deixar el cos reposar. Si desapareixem i no tornem busqueu-nos aquí.

Birretes blaugranes al carrer marika

Espectacle drag without comments

Ha arribat però el moment d’anar cap a Cambodja. I fem cas de la noia que ens vam trobar i viu per aquí. Et venen busos directes a Siem reap però són cars i et foten amb el tema visat, portan-te a llocs on has de pagar el doble, etc. Una forma força econòmica és el tren, però després has de pagar tuk-tuk o taxi fins a la frontera, i segurament aquest també et portarà on t’estafin… Aquesta frontera és una de les més corruptes i amb més estafes possibles ja que hi passa molta gent que va a veure Angkor wat. Si voleu saber a tot el que us exposeu i com evitar-ho, l’entrada de poipet de wikitravel està mooooolt bé, amb mapa incorporat de la zona.
Un dels mètodes millors que nosaltres hem triat son els casino buses. A Thailàndia el joc està prohibit. Com la frontera es troba a 3 hores de bus de bkk, la gent va en massa als casinos de territori cambodjà just a la frontera. Els mateixos casinos financien els busos, de forma que surten molt barats.
Aquests busos s’agafen a Lumpini park, just davant la seu de Hbsc, on hi ha una parada de busos urbans (si vius per khao san el bus 47 t’hi porta i et deixa ben bé allí). Has d’anar força d’hora al matí, de 5:30 a 8:30 aprox, i a mesura que els busos es van omplint van marxant. Nosaltres vam haver d’esperar 5 minuts només. Per 200 batmans et porten en un bus correcte amb a/c i et donen algo d’esmorzar i tot. A més fan alguna parada pel lavabo. La veritat és que aconsellem molt aquesta opció. El bus et deixa ben bé a la frontera, has de passar per tailàndia per firmar la sortida, declarar que no tens febre i no vens de cap país raro pel tema èbola i barallar-te per no pagar més pel visat a la zona de visats. T’intenten fer pagar 100 bats extra però si et poses ferm et fan esperar una mica més i te l’acaben fent. Llavors a passar l’entrada cambodjana i ja som aquí!!!! El què fan 2 pringats en un poble polsegós de frontera ja arribarà!!!

I’m going to the beach, beach

Ja som a koh tao. I perquè hem vingut aquí? Així fem platja que és el que la Neus vol i nosaltres aprofitem per treure’ns l’open water o certificat per fer submarinisme amb bombona… Aquesta illa resulta que té unes condicions ideals i fantàstiques per divaguejar i per això és el lloc de referència. En una illa aprox del tamany de formentera hi ha unes 60 escoles de buceig. Això abarateix moooolt els preus, de manera que un certificat que sol costar 350 euros per cap ens en val 250. Estem una mica nerviosos però bé. Dormirem just al costat de l’escola. Són 2 dies de teoria i estudi x apendre les coses bàsiques i després una sortida en una piscina i 4 immersions al mar ja al final. Tot i que en aquestes èpoques de l’any seria normal el bon temps, el monsó encara ataca amb força i ens plou força tot el dia, fent les condicions no tant ideals i la visibilitat al mar nul.la. Tot i així disfrutem de les nostres sortides, ens sorprenem gratament de sortir-nos-en (tot i que la nostra tercera immersió és un drama i pensem que morirem, moooolt mala mar, corrents tant en superfície com en profunditat, milions de vaixells i persones batallant per un tros de mar…). Al final però en sortim vius i arribem als 18m de profunditat que serà el nostre màxim.
Fem el curs amb una parella alemanys maja però sosa i una instructora sudafricana que al principi fa por però és un amor. A més al febrer obrirà una escola amb el seu marit a indonesia, així que segurament la visitarem.
La neus aprofita per fer perreo, platgeta i alguna immersió també, tot i que ella ja és una experta.

Vistes de platja al nostre "resort"

Seven eleven i tailàndia són el mateix

Birra prop del mar

Mantes entranyables i franceset graciós i freakie

De Koh tao canviem de costa i anem a Krabi, més al sud i a la zona del mar d’Andaman. Un mes abans erem els dos per aquí per pujar cap a Myanmar. Aquesta zona és coneguda per tenir boniques platges amb espadats al costat del mar. Agafem un boat nocturn on dormim estupendament i coincidim amb un francès molt freaky que ens fa riure una estona abans del viatge. Les mantes del vaixell, no tenen preu!!! Allà on ens deixa el vaixell, Surat Thani, per agència tenim una minivan fins a Krabi. Enlloc de dur-nos directament ens porten a una agència-bar al mig del no res per a que consumim i d’aquí a un altre similar i a un altre fins que acabem pujant a la van que ens porta a Krabi. Aquí funcionen així i és força molest donar voltes com un tonto per a intentar fer-te comprar mil coses. Nosaltres recomanem evitar contractar viatges d’aquesta manera. De totes maneres estem al pic més alt de temporada en el país i claudiquem a fer-ho així perquè ens podem trobar amb moltes sorpreses de quedar-nos sense transport, etc.
És cap d’any i hem reservat per evitar quedar-nos sense lloc. Com arribem força d’hora anem a l’hostal on dormirem en habitació compartida ja que els preus són moooolt alts. Un cop hem esmorzat i ens donen l’habitació anem fins a el temple del tigre, un temple dalt d’una muntanyeta on s’han de pujar 1260 escales i amb boniques vistes. Agafem un songthaew o furgo de transport públic que diuen ells on ens intenten tangar i cobrar el doble sense resultats. Sabem quan costa i com va! El temple està força ple però les vistes són genials.

El temple de la cova del tigre abans de fer mil escales

Boniques vistes des del cim

Gelat de baieta podrida

Un cop a baix, mentre esperem per tornar a Krabi mil hores, trobem un iaio molt majo que ven gelats artesanals no, el següent. Demanen uns pensant que són de mango i de cop ens ve una olor de podrit. Estarà xungo el gelat? No!!!! Es de durian, la fruita més pudenta i asquerosa del món (per alguna gent una delicatessen)… Per fi la provem (fa gust a vaieta podrida) i sense saber-ho!!! I sense haver de pagar un pastón (és una fruita mooooolt i mooooolt cara). Manel i Neus llencen dissimuladament el gelat, que ni els gossos de carrer gosen menjar. Finalment i veient que no passa cap furgo i ens hem ajuntat uns quants, anem a mirar com sortir d’aquí. Els taxistes ens volen un preu prohibitiu i et contesten de mala gana. Finalment apareix una furgo. Anem a demanar i ens diu que no va a Krabi
Després que hi anirà segons l’hi paguem. Donem un preu i el tio ens tanca la finestra als morros. Després ve i ens diu que sí. A l’arribada ens intenta estafar però amb quins uns s’ha trobat. Realment hi ha mooooolts tailandesos moooolt asquerosos i desagradables i se’ns passen les ganes de visitar i deixar diners a aquests energúmens.
A la tarda interaccionem amb un alemany molt majo que va sol i busca companyia i anem a una fira que hi ha muntada pel cap d’any… Res de l’altre món… Molts tenderetes de guanyar premis caçant patitos o similars, alguna atracció per nens i poc més. Sopem i anem al llit abans de les campanades i tot, però Lluís es penedeix i acaba anant amb alemany a pendre alguna cosa en un bar i veient els focs d’artifici que tiren a les 12. No fan però gaires res, ells celebren el seu any nou unes altres dates.

Mercat nocturn de cap d'any

El primer dia de l’any el passem a la platja. Primer un songthaew per arrobar a Ao Nang o un benidorm thai. D’aquí un vaixellet que porta a unes platges molt xules però massa explotades. Tornem a casona en un llarg trajecte per les cues i a la part del darrere de la furgo, viviendo peligrosamente (ens encanta això).

Platja idíl.lica?

Calen tants vaixells a la platja?

Contractem per anar al dia següent a koh lanta, una illa on es pot arribar per terra per mitjà de dos petits transbordadors i un futur pont, que ho farà més fàcil. Dormim en uns bungalows fantàstics i passem els dies entre platja, fires (hi ha una altra fira aquí, aquesta musulmana) on ens trobem gent que ja haviem trobat al viatge, i motillo per l’illa, amb petit susto que al final acava en susto i sense cap problema (l’inconvenient d’agafar moto quan es té poca experiència). Les platges i els landscapes d’aquí però no ens semblen res de l’altre mon i no entenem perquè aquest país és tant famós per elles. Tenim platges mooooolt millors a les nostres terres, però és el que té…

El nostre bungalove a lanta

Les nostres platges donen mil voltes a això

Què hi ha millor que una birra a la platja?

Fent els memos saltarins

Voliem tornar en tren per poder dormir però com és temporada màxima està tot petat i hem d’agafar 2 minivans i un bus nocturn per arribar a Bangkok, passant entremig per les conseqüents parades per a l’estafa. Arribem el 05 de matinada a Bangkok i després de suplicar en varis llocs trobem un on pagant una la nit del 05 ens deixen entrar ara sense pagar extra, cosa que agraïm moltíssim.

Tenim visiteeeees!

Dos hores després de sortir de Mandalay i Myanmar arribem a l’aeroport Don Mueang a Bangkok. A l’avió ens trobem un japonès il.luminat amb el que vam coincidir el primer dia birmanès a Kawtung. Casualitats no?
Al arribar anem a la recerca de la manera que creiem més econòmica per arribar al nostre destí, el bus públic. Està força ben senyalitzat per arribar als busos públics. Cal anar com al tren i baixar unes escales que van a parar a una carretera. Un noi argentí ens segueix i correm per agafar el bus 59 que ens deixarà directament a Khao san road, ja que el veiem parar just quan arribàvem. El trajecte de bus es fa llarg, hi ha mooooooolt tràfic d’entrada un diumenge a les 16h. Triguem gairebé 2 hores a arribar al nostre destí. Com l’argentí s’ha assegut just al costat nostre i ens havia seguit, pensàvem que tenia ganes d’interaccionar però al intentar dirigir una paraula ens va caure un abordo que ens va deixar tiesos… Així que res, visca la simpatia del viatger…
Arribem a la parada de bus més propera a Khao san road. Bangkok ja es veu és un petit monstre i res a veure amb les ciutats birmanes. Però és cert que al entrar en aquesta zona, una mena d’esperpento turístic indefinible, i més venint d’on venim, ens preguntem com podem els turistes destruir quelcom d’aquesta manera. Sobtadament pensem que no estem tenint una bona idea i hem de parar de viatjar per no cometre ni incentivar més bestieses d’aquest tipus.
Un cop trobem allotjament (ens quedem x aquí perquè és on hi ha els allotjaments més barats de la ciutat), anem a voltejar i ens quedem una mica més tranquils quan veiem que la destrucció afecta només 2 carrers i la resta està intacte i low on tourists. Trobem com sempre un mercat nocturn de locals força sòrdid per sopar i anem a dormir.
Ja és 24. Se’ns acosta el nadaaaal. Passem el matí descobrint com moure’ns per la ciutat (hem descobert un vaixellet que va per un petit canal que porta al centre comercial de la ciutat) i anem fins a l’ambaixada espanyola pel passaport d’en Manel, que necessita renovar. Tot i que la pàgina web diu el contrari, arribem i l’ambaixada està tancada. Donem una volta per la zona de Sukhumvit, que seria com el centre comercial de la ciutat. Ho fem però a la nostra manera, anant per canals molt xulos, vies de tren abandonades amb cases i botigues arran de les vies, un passatge pel submón de sota l’autopista on ens trobem uns nois netejant i preparant els galls per una baralla de galls. Sempre ens sorpendrà aquest submón que es crea sota les autopistes.

Anant per canals evitant el trànsit

Això si que es una furgo ben aprofitada

Vies de tren o carrer en un submón?

Arreglant els galls per la lluita

Anem a parar també a un temple de la fertilitat. Trobar-lo resulta molt dificil, hem de fer com si entréssim en un hotel(el swisshotel) i és allí. No és ben bé un temple, es un lloc ple de penis i fal.los gegants venerats a l’aire lliure amb un cartellet que explica el significat. D’aquí anem a un altre temple més convencional, el dels elefants, on descobrim balls tailandesos folcklòrics for free i com a oferiment als déus/buda.
D’aquí al lumpini park, molt idíl.lic i un descans de tant ciment. Agafem metro, on ens quedem amb un pam de nas perquè fa ja uns 2 mesos que estan venuts els bitllets de tren en tren-llit per la data que el necessitem. Això sí, d’aquí ens passen en una agència on ens volen cobrar el doble del preu que haviem vist a info per internet per bus i vaixell a Koh tao. Ens diuen que és per la temporada, no hi ha tren i s’acaben places i és la única opció, ens presionen per comprar ja el bitllet però nosaltres no caiem en el xantatge.
Sortint d’aquí una mica girats (ja sabeu com es gira en Lluis quan els plans es torcen i surten problemes) i anem a visitar chinatown que és al costat. Hi ha un carrer principal molt turístic i poc interessant però de cop ens perdem i ens fiquem per uns carrerons molt estrets on hi ha moltes botigues sobretot de roba i menjar. Està molt ple però passejar-hi et permet veure el món freaky que s’ha creat aquí. D’aquí anem a parar a la zona índia (són 2 guetos sempre presents i a prop a les ciutats asiàtiques) on trobem una espècie de corte inglés indian style very much interesting.
Tornem a la zona de l’allotjament passant per un mercat de flors ja a les acaballes (sembla ser que es brutal venir aquí a les 2 de la matinada, en el seu màxim esplendor); un mercat on hi ha milers de parades per arreglar qualsevol aparell elèctric; uns carrerons monos i molt ben cuidats; i per l’agència oficial del vaixell que hem d’agafar, la Songserm, on ens surt el viatge sencer fins Koh tao per 800 batmans, la meitat del què ens demanaven. La nit la passem altra vegada sopant al mercat nocturn i sortim una mica de mariconeo per veure com és l’ambient a Bangkok. Realment la fauna que es barreja és extraordinària.

Temple de la ferrtilitat???

Danses tradicionals al erawan shrin

Lumpini park. Un bon lloc per al relax

Mercat de xinatown una mica ple

Aquí tots els gossos van així vestits i en carret per no cansar-se

Mercat de la flor ja a les acaballes

Un de tants temples

I ja som al nadal. Al matí dormint, després agafem el vaixell públic que va pel riu fins al grand palace per només 14 batmans i donem una volta per la zona. Hi ha milers de temples x aquí però són tots iguals. Dinem en una paradeta els millors fideus del viatge i tornem a casa x canviar d’hotel i anar al que la neus, la nostra visitant, va reservar. Just quan estem fent el check in la veiem aparèixer per la porta. Fa cara de cansada però contenta d’haver arribat i al.lucinant de la calor que fa. Tarda de xerrada, confidències i perreo i la deixem dormir per anar a sopar i fins un parc on es veu el palau iluminat de nit.

Dinar de nadal boníssiiiiiim

Temples i temples infinits

I això que coi deu ser?

Ja som 3!!!!!

Grand palace de nit

Sant Esteve ens serveix per fer tràmits a l’ambaixada espanyola (avui sí que està oberta), on ens trobem una noia que ens dona varis truquillos per quan passem la frontera a Cambodja (ella viu allà i en té el cul pelat. Resulta curiós perquè estem escribint això en el bus anant a la frontera cambodjana justament, jeje). Els consells i demés ja us els explicarem quan toqui 😉 no em sigueu ansiosos.
Tornem a donar una volta pel centre, ens perdem per bangkok, fem compres a Kao san (sí, queiem en la temptació i ens volem sentir garrulois per uns dies) i agafem el bus nocturn i vaixell que ens deixaran a Koh tao.

Esmorzant al costat de l'ambaixada amb uns amics

Imatge tailandesa per sant esteve

La desgràcia de khao san road

Els busos aquí són força decents. Únic a dir: si el vaixell surt a les 07 del matí perquè fas arribar el bus a les 03 matinada? Resposta..per a que consumeixis als seus locals amb preus abusius. Nosaltres ens neguem però la majoria ho fa (50 batmans per unes galetes que al seven eleven valen 10!!!). Així, perduts de matinada a chumphon, en lluis que no pot estar quiet dóna una volta i troba un mercat ja en ple funcionament on esmorzem fantàstic!!! D’aquí al boat ple de garrulakos i adolescents borratxos (també va a Koh pan gan, l’illa de les festes bojes i full moon party) on en 3 hores arribem a destí, l’illa de la tortuga o Koh tao.

Tastet tailandès

Passem per Tailandia nomès amb finalitat d’arribar a Myanmar. Doncs hi estarem nomès 3 dies, els quals no farem gaire res, però alguna cosa divertida/curiosa ens passarà.
Arribem a a la costa Thailandesa en vaixellet, del port intentem buscar un bus que ens porti al poble, Satun, ja que està a uns 7 o 8 km. Però, per molt que mirem no hi ha cap bus. Tot preguntant ns diuen que el bus és un cotxe tipus pick-up i hem d’anar a darrera (d’aquest tansport en diuen Shongthaew). Dit i fet, fem el trajecte cap a Satun ben enxovadets i amb gent que intenta parlar amb nosaltres però no arribem a cap mena de conclusió. El nostre anglès és primari, però el seu…Dormim a un lloc ben cucu regentat per uns fumetes rastafaris i l’endemà ens dirigirem cap a Khao Sok, un parc natural on les caminades prometen. Ens passem 7 hores dins un autobús, i tot i que sembli molt, passen força bé.

Temple Thai a Satun

Menjant un gelat com els de'n Doraemon

Arribem a Takua Pa un poble que no te absolutament res que a priori sigui visitable i agradable a la vista segons els cànons de bellesa occidentals. Nosaltres però hi passarem 2 nits per reposar i així poder fer una visita al parc. Donem un volt pel poble-carrer i veiem que hi ha una mena de celebració a un temple Thailandès. Nosaltres com no ens hi acostem i hi fiquem el nas. Tothom està sopant (són les 7pm). Preguntem que estan fent i una noia ens intenta dir que no podem entrar que estan fent una algo que el Lluís ja havia intuit que era un enterro (o la vetlla del mort). Al marxar un noi ens diu que podem entrar, ens guien fins les taules on hi ha un buffet de curris tailandesos que fa una pinta excel·lent. Ens diuen que és cada cosa i ens intenten tornar a explicar sense èxit que es la vetlla d’un mort. Disfrutem el sopar com mai: deliciós. En acabat ens diuen que és totalment gratuït, la filla de la difunta ens ve per a que la seguim i ensenyar-nos el taüt i encenguem una barreta d’encens. La situació és molt violenta ja que en aquest moment és quan ens adonem que hem entrat a un funeral a menjar de gorra. Però ben mirat tothom ho feia, entraven, menjaven i marxaven, perquè no nosaltres?  La veritat és que no té res a verue l’ambient d’un enterrament nostre a un tailandès que és més festiu.

Dins al recinte del temple thai de Takua Pa

Dins el 'bus'

Fora

L’endemà ens dirigim cap al parc (després d’esperar un parell d’hores a la parada de bus, on per sort passa més ràpid ja que coneixem un argentí que no para de parlar; al Lluís li encanta, ja que amb lo rànci que és en Manel…). Al parc ens diuen que previ pagament de 200 Batmans nomès podem anar fins a un punt i tornar a la entrada (6 km en total), ja que encara és la temporada de pluges i si voliem anar a qualsevol altre lloc necessitavem un guia. Ens ho pensem i ja son les 11:30 i posar-se a caminar com desesperats per arribar abans de les 4pm i no disfrutar-ho… no val la pena. Frustrats intentarem tornar quan tornem a la zona un altra època de l’any, en temporada seca. En resum, un dia estrany.

L’endemà ens llevem per dirigir-nos a un país el quen sabem poca cosa: Myanmar. Fem tres hores de bus fins a Ranong i allà agafem un altre Shongthaew i ens toca anar de peus intentant no caure (no us preocupeu que no passen els 20 km/h). Després de donar voltes pel poble sense aparent destí, ens para al port i allà fem una cua una mica pesada ja que se’ls ha espatllat l’ordinador per revisar els passaports. Un cop segellats entrem a una barcota amb un sistema de timoneig realment molt rudimentari, però que els tios dominen de bona manera. El mar està molt brut. La costa Birmana cada vegada està més aprop i nosaltres amb uns nervis de si ens deixaran entrar, de què ens trobarem… que marxen una vegada ens signen els passaports.

Barca que ens portarà a Myanmar

Myanmar/Birmania/Burma a la propera entrada 😀