Yumdonesia

Feia molts mesets que no publicàvem cap post de cuina. Per fi ha arribat el dia. Fem el curs de cuina a un centre de guiris que es diu ViaVia. Quan reservem per fer el curs, no sembla gaire prometedor ja que nomes són dos plats que no es poden canviar. El curs però, resulta ser d’allò mes entretingut i amè. La nostra xef és la Made una dona molt maca que que ens dona molts consells culinarid i ens canvia un plat ja triat per un altre alumne, pel nostre plat per excel.lència al país dels volcans: el Gado-Gado. Farem també un curri de gambetes i plats d’acompanyament com arròs groc, tempeh caramelitzat i també de fregit.

GADO-GADO

Ingredients
Són uns 50g de cada ingredient, però millor fer-ho al gust del cuiner/a.
– Mongeta rodona
– Espinacs
– Pastanaga
– Tofu fregit
– Brots de soja
– Patata
– Dos ous bullits
– Pa de gambes

Per la salsa de cacauet:
– 50 g de cacauet fregit
– 2 cullerades de xalotes i all cruixents
– 1 gra d’all
– 1/2 chili gran
– 2 fulles de llimoner
– Galangal pelat (o gingebre); la mateixa quantitat que d’all
– 2 cullerades de sucre de palma (sucre morè en el seu defecte)
– 1 culleradeta de salsa dolça de soja
– Sal
– 1 tassa d’aigua

Preparació
– Un cop netes les verdures tallar la mongeta, la patata a daus i la pastanaga a petites tires.
– Bullir les verdures de mes dures a mes toves; començant per la patata (10min) i mongeta. Retirar la mongeta un cop feta i afegir la pastanaga; retirar-la i posar les espinacs i retirar; un cop la patata estigui feta retirar-la.
– Amb la mateixa aigua escaldar els brots de soja.
– Mentre es bullen les verdures tallar el tofu a daus grans i fregir-lo fins assolir un color marró daurat (cal tenir en compte que absorbeix molt oli).
– Fregir el pa de gambes amb oli molt calent vigilant que no es cremin.
– Bullir els ous

Preparacio de la salsa de cacauet:
– Tallar una ceba i dos grans d’all a làmines; fregir amb força oli fins que quedi cruixent i escórrer
– Trinxar tots els ingredients de la salsa amb un morter de pedra àmple específic per fer aquesta salsa. Es pot fer també amb la picadora/trituradora.
– En una paella afegir la salsa juntament amb una tassa d’aigua i bullir a foc lent fins obtenir una salsa més espessa

– Emplatar les verdures esorregudes juntament amb l’ou tallat i el tofu; afegir per sobre la salsa una mica de xalotes cruixents i pa de gambes per sobre.

NOTES per la salsa:
1. Si es vol menjar de seguida, afefir-hi menys aigua i no caldrà bullir-la. (No es pot guardar la salsa)
2. Un cop triturats els ingredients es pot congelar fins un any.
3. Un cop bullida la salsa es pot guardar a la nevera 6 mesos.
4. La ceba i all cruixent es pot guardar a la nevera força temps.

NOTES del plat
1. En comptes de patata fan servir unes barretes d’arròs embolicades amb fulla de platan i bullit durant 3 hores; si ho podeu fer, afortunats. Nosaltres hem fet la versió ràpida.
2. No teniem brots de soja i vam fer servir col.
3. La grà ia del plat és que pots fer-lo amb qualsevol verdura

KARE CUMI /UDANG

Indredients
– 250g de sípia o gambes
– 1 ceba tallada en juliana
– 500ml de llet de coco
– 3 cullerades d’oli de coco
Espècies:
– 1 cullerada de coriandre en llavor
– 5 grans d’all
– La meteixa quantitat de xalotea que d’all
– 5 nous de macadàmia (o anacards o ametlla)
– 3 chillis vermells
– 1cm de gingebre
– 1cm de cúrcuma (una culleradeta si es en pols)
– 1/2 culleradeta de comí en llavor
– Un polsim de nou moscada
– Sal
– Pebre
– Sucre

Herbes:
– Citronella
– Fulles de llaurer
– 1 Anís estrellat (o una branca de canyella)

NOTES:
1. Es fot fer amb sípia i tindrem.un Kare Cumi; si es fa amb gamba tindrem Kare Udang

NASI KUNING o arròs groc

Ingredients
– 1,5 tasses d’arròs
– 1,5 tasses de llet de coco
– 1,5 tasses d’aigua
– 2 citronelles aixafades
– 3 fulles de llaurer fresc
– 1 culleradeta de cúrcuma
– Un pessic de sal

Preparació
– Bullir a foc mig i sense tapar l’arròs amb l’aigua, la llet de coco les dues citronelles, el llorer, la cúrcuma i la sal.
– Un cop evaporada l’aigua l’arròs esta mig fet; es tapa i s’abaixa al mínim el foc i es cuina uns 10 minuts.

NOTA: es poden fer els ous per al Gado-Gado al vapor posant-los sobre l’arròs tapat.

TEMPEH CARAMELITZAT

Ingredients
– Tempeh
– Chilis grans sense llavor
– Sucre
– Una cullerada d’aigua
– Un rajolí de llima
– Oli de fregir

Preparació
– Tallar el tempe a juliana, és a dir a petites tires de perfil quadrat
– Fregir fins que quedin cruixents; el procés és lent, cal tenir paciència
– Mentrestant tallar els chilis a juliana.
– En una paella sense oli, afegir els chillis, el sucre, l’aigua, la llima i remenar
– Afegir el tempeh i caramelitzar
– Apagar el foc i seguir remenant

NOTA: si no es té tempeh es pot fer servir patata dolça

TEMPEH GORENG

Ingredients
– Tempeh
– Sal i pebre
– Oli per fregir

Preparació
– Es talla el tempeh a triangles i es salpebren ambdues bandes
– Es fregeix fins que estigui dauradet

NOTA: es pot fer servir l’oli utilitzat per a les xalotes

Ruta final per les muntanyes torajianes

Per variar, ens llevem força d’hora al matí i ens deleitem del bon esmorzar que ens faciliten aquì a la guesthouse Maria. Unes torradetes ben untadetes amb mantega i un tè força bo…
Avui la idea és tornar a fer ruta de pobles, però més encarats cap a la zona nord de les muntanyes. Primer, però, ens encaminem cap al mercat grande Rantepao, un mercat a 2km i que es celebra cada 6 dies, i on la venta principal són els bous. Caminem doncs pels outskirts deRantepao, arribem al mercat ple de vida, aprofitem per comprar menjar, anem a observar els bous en venta, tots en un replà obert però tant densament poblat que no es veu res…
Al costat del mercat hi ha l’estació de busos des d’on surten els kijangs que ens portaran a les muntanyes. Hem d’esperar, però, que el cotxe s’ompli i una bona hora i mitja no ens la treu ningú esperant. Finalment, el cotxe surt i passem per uns paisatges excepcionals, uns pobles ruraaaaaals ruraaaaaaals, arrossars en terrasses, carreteretes mínimes i unes vistes espectaculars. Arribem a Batutumonga (fantàstic nom) i el cotxe ens deixa amb unes vistes precioses dels arrossars i la plana de Rantepao al fons.

Arrossars pujant amb el cotxe

Cada vegada més terrasses

Vistes des de Batutumonga

Ens carreguem d’aigua i comencem la nostra caminadeta per una carretera on gairebé no passa cap cotxe. Ens dirigim a un poble que es diu Lokomata, on per variar hi ha milers de nínxols a les roques. De camí anem trobant moltes pedres farcides de tombes, terrasses i més terrasses d’arròs, una celebració d’un casament (està bé celebrar quelcom feliç entre tanta celebració de mort) al qual no ens conviden però xafardejem una mica com va… la parella que es casa es troba incòlumne en una mena de podi; els convidats menjen asseguts al terra al voltant menjar que ells mateixos es porten; i un home que desafina amb un micro posa la música (suposem guarden calés i grans fastos per quan es morin…).
Seguint camí i uns 4km després arribem a un lloc on, per sort, evitem pagar entrada perquè no hi ha ningú i que té una altraroca plena de nínxols. Ens trobem uns altres turistes amb guia que són catalans i que alucinen quan veuen que hem vingut sols i caminant por estos lares (com es nota que sou joves ho repeteixen vàries vegades…).

Impresionants vistes del cami

Nínxols de camí

Edifici mortuori a Lokomata

Lokomataaaa

Tenim una ruta que d’aquí ens portaria a Pana (el nostre pròxim destí) per uns camins, però la gent local i el guia dels catalans ens diuen que ni de conya, que el camí és massa difícil de trobar i ens perdriem. Això vol dir tornar enrere uns 4 km i anar a Pana per la carretera. Les vistes són molt maques, però, i el camí se’ns passa volant. Aprofitem per dinar en una roca el nostre arròs amb peix empaquetat.

En terrassetes...

El nostre lloc de menjar

El nostre interés per anar a Pana és doble. Primer, perquè té un altre lloc per visitar, en aquest lloc amb baby graves (tomba de nen); segon, per acostar-nos cap a Rantepao. Aquí sí que ens toca pagar entrada i està el loc força descuidat. Busquem i rebusquem el què haviem vist en fotos de taüts petits penjats d’arbres. Però després veiem que les baby graves són baby grave i que aquesta és un forat en un arbre enlloc d’una roca amb 4 caramels dins i poca cosa més (hi ha dos tipus de baby graves, nínxols en arbres enlloc de roca, que és el nostre cas però que sense porta ni res no impresiona gaire; i lo que dèiem i esperàvem veure de mini-taüts penjant dels arbres).

Dolmens de camí

La decepció de Pana

Graveyard amb donatius

Seguim camí avall i baixem i baixem infinit, passant per arrossars i més arossars, cases, un poble on s’ha celebrat un altre enterrament… i finalment trobem un kijang que ens portarà fins a Rantepao… cansadets de tanta marxa, anem a sopar uns mie goreng/kuah boníssims i a dormir.

Foto-resum meri, amb imatges dels plats de bambu del dia abans

El dissabte ens llevem ben d’hora per agafar el bus que en portarà a Pare-pare. Per variar va ple i la Meri té al costat una fantàstica senyora amb la que al principi es fan amigues però després no tant. L’obsessió de la senyora de posar-l’hi els peus nus a la falda; d’ocupar-l’hi el seient per tenir unes galetes que ha comprat al seu seient; i tirar-l’hi mocs quan estornuda no ajuden precisament a forjar una preciosa amistat.

Meri i la seva nova amiga...

Quan finalment arribem a Pare-pare, caminem uns 200 m, dinem a l’únic lloc que trobem (molt bé, per cert) ja que aquí la població torna a ser de majoria musulmana i és més difícilamb el tema Ramadà; i ens embarquem (literalment) cap a la nostra pròxima avertura a Kalimantan o Borneo indonèsica. El què ens trobarem dins el vaixell ens ho explicarà de primera mà la més afectada en el pròxim post!!!!

A punt d,'embarcar al vaixell

Gorilas en la niebla

Aquesta sí… Ara arriba la que ha de ser la nostra etapa preferida vietnamítica, en la que tenim totes les expectatives posades… Sapa i el seu àmbit rural, les seves terraces d’arròs i les seves poblacions de minories ètniques vingudes anys fa de la zona xinesa, quan els atacs mongols!!!
La forma més turística d’arribar-hi (i més còmode segurament) és per un tren nocturn que et deixa a Lao Cai, frontera amb Xina… D’aquí agafar un mètode de transport per fer uns 30 km de recorregut fins a Sapa a dalt la muntanya!!! Aquest trajecte però és moooolt car i està copat pels tours que compren els bitllets abans per vendre’ls als guiris a preus més inflats. La opció bus nocturn ens feia mandra després de les experiències anteriors. Així que ens decidim per una novaa i per nosaltres bona opció… Un bus de dia!!! Fa un any han obert autopista fins a Lao Cai. Això fa que un trajecte que eren gairebé 10 hores s’hagi reduït a unes 6. El preu és una mica més elevat però així de dia pots disfrutar del paisatge i al sortir d’hora arribes a Sapa a les 12:30 aprox. Una hora decent per organitzar-nos i preparar el trekking.
Lo de les vistes res, perquè una boira hivernal no ens permet veure un ruc a 3 passes. Però l’horari ens va de perles i el bus es súper còmode amb un wifi que funciona poc però va i un snack inclòs (com en sobren unes miques aquí la cleptòmana i un amigo ens dediquem a agafar-ne algun de més per passar el camí més ràpid i estalviar en esmorzar).
Quan arribem a Dalat, a uns 1500 metres d’alçada, estem just al mig del núvol i no veiem un burro a 3 passes. Només sortir de l’autobús un grup de dones dels poblats veïns se’t tiren al damunt per intentar vendre’t un trekking amb elles o algun producte artesanal. Les primeres potser poden fer negoci amb nosaltres. Les segones no han apuntat bé el seu objectiu.
Les dones ens segueixen mentre busquem un hotel per dormir. Són molt simpàtiques i no volem ser bordes però la nostra prioritat ara és trobar on dormir i menjar. Després d’això ja decidirem què fer. És diumenge a la 1 del migdia i la boira taaaaant espessa fa que sembli un poble buit i desolat com a mínim. De bones maneres acabem despatxant mama Lyly i la resta (creiem que es diuen mama les que són àvies, ella té 50 anyets i 5 néts) i els diem de parlar després. Entrem en varis hotels, on la calefacció brilla per la seva absència. N’hi ha una on ens volen cobrar a part per unes mantes elèctriques i la nostra rateria extrema ens ho impedeix (50000 donguins per manta, 2 €!!!). Després ens penedim per la rateria 😉 Realment fa mooooooolt fred i ni intuïm el què tenim davant. Busquem el mercat però l’han mudat força lluny a l’altra banda del poble, així que acabem dinant una sopa a algun lloc que trobem. Ens volem fer una idea del poble però amb tanta boira és impossible. Estem sols al carrer, sembla un poble abandonat. Intuïm un llac i una església gràcies al mapa de la guia. La resta a la nostra imaginació.

Església sota la boira

Estómac de vaca

Preguntem preus de trekking en una agència per saber quan hem de demanar a mama Lyly i les seves sequaces pel què volem fer. Preferim contractar directament a una d’elles ja que així els diners no se’ls queden els intermediaris. Al inici voliem fer un trekking de 3 dies però veient el temps i el fred acordem fer-lo de 2 dies, bàsicament per dormir a casa Lyly. Un cop acordat el preu, anem a l’habitació a sepultar-nos en mantes i engegar un heater que fa llum però calor ben poca i els 3 ben arraulits ens disposem a veure una sèrie fins a l’hora de sopar. Anem a uns locals semiguiris ja que no volem buscar res més amb aquesta rasca i sopem congelats. Perquè tenen calentadors però les portes dels negocis obertes de bat a bat? Com la de l’aire acondicionat, pregunta sense resposta…
De bon matí ens llevem i descarreguem les motxiles, deixant una part del pes a l’hotel per fer el trekking. La boira està encara més espessa si és possible i fa un xirimiri guarro. Tot i ser mitja hora abans de l’acordat, mama Lyly i la seva companya Mymy ens esperen. Quedem que anem al mercat a esmorzar i després començarem a caminar. El mercat és dins un edifici nou lleig i sense ànima, però després d’esmorzar veiem coses inversemblants com una espècie de pollastres grisos i una parada amb una dona que té i ven un gos desquartitzat (ho veiem per la pota que té a la mà)😨.

Esmorzant entre compra i compra

Pollastres grisos???

Dones al mercat

Senyora amagant la pota de gos

Un cop les nostres guies han fet la compra, comencem a caminar per el camí més fangós pel qual hem caminat mai. Fem una mica de poti-poti, alguna relliscadeta amb embrutada de cul, veiem boira i més boira, i ens trobem algun altre guiri amb dones locals com nosaltres (tampoc gaires, es nota que estem a temporada baixa). De tant en tant trobem gent amb vestits tradicionals com les nostres amigues i en un punt del camí ens envolten com 10 nenes totes amb una lletània a la vegada que diu “buy one for me” repetit fins la sacietat i de forma tan coordinada que ens semblen zombies o els nens maleïts dels “chicos del maiz”. Un cop veuen que no treuran res de nosaltres ens deixen tranquils i prosseguim camí fins ca la Lyly, passant abans per la botiga del poble. En total unes 3-4 horetes de caminada light.

Les vistes del trekking

La nostra guia iuna simpàtica àvia

Els goriles a la boira

Semblen tretes de los chicos del maiz...quina por

Nen amb bou

La nostra amfitriona ens mostra amb molt orgull la seva llar, cofoïa de poder dir que era nova i s’havia pogut pagar una casa així. La casa era mitjanament gran i es veia força bé, però res similar al que entendriem nosaltres com a casa. Feta amb fustes amb més forats que res més i directament al terra sense res per aïllar. Tot i que imaginàvem quelcom similar, ens anem preparant per morir congelats.
A la casa viuen mama Lyly amb el seu fill i la jove i 4 néts (l’altre néta viu a un poble per estudiar amb 10 anyets). Les altres 2 filles de la Lyly viuen en un altre poble i ens explica orgullosa que la venen a visitar sovint.
La tarda ens la passem al costat de la llar de foc veient la vida de la família i xerrant amb la nostra guia, l’única que xapurreja quelcom d’anglès. És xulo veure com van fent, no sembla que es condicionin a nosaltres sinó que fan la seva vida normal com si no hi fossim. Una vida molt més relaxada i força diferent a la nostra, amb tele però convertint la llar de foc en el centre de la casa. Tenen gallines, porcs… Es dediquen a cosir i fer vàries coses. Segons expliquen en 2 mesos començaran a tenir més feina ja que comença la temporada de l’arròs i el blat de moro, però ara toca tranquilitat i descans.
Entre la llar de foc, el matalàs que ens posen al terra i el miler de mantes que ens posem a sobre, al final tenim menys fred del que esperàvem. Béééé!

Homestay

Com ens agraden aquests moments

Entrada de la cass

Moments al voltant del foc

Al dia següent ens llevem i:sorpresa!!!! Més boiraaaaa! No veuen mai el sol aquesta gent?
Comencem a caminar altra vegada per camins beeeen enfangats, avui anem força de baixada fins que en algun moment el núvol ens queda més amunt i la boira es fa molt menys espessa, deixant-nos veure el què hi ha al nostre voltant… I ens trobem amb un paisatge rural preciós i ondulat, amb milers de terrasses d’arròs per tot arreu. Ens imaginem això sense boira i amb una mica de sol i ens sembla deu ser tremendo…

Terrasses d'arròs emboirades

I d'on surt aquest?

Cases amb encant

Formes geomètriques al·lucinants

Terrasses d'arròs ben posadetes

Passem per alguns pobles, alguns d’ells molt explotats turísticament i després d’anar per dreceres enfangades acabem arribant a la carretera i els últims 2 km fins arribar a Sapa. I ara sí que sorpresa, tot i qye al pujar semblava que la boira es tornava a fer més densa, aconseguim una estona de sol. Veiem Sapa en la realitat. Ara entenem lo que deien de poble turístic. Hi ha tants hotels i restaurants lletjos que potser la boira era millor!!! Però també és veritat que aconseguim finalment veure el llac i les muntanyetes del voltant. Si fins i tot hi ha un mirador, llàstima que no tenim temps per acostar-nos-hi!!!

Sapa amb sol..quin canvi

Com sempre que surt el sol, la gent surt als carrers i ara sí que sembla una ciutat turística i amb molta vida.
Menjem una sopa exquisida en un bareto que ens trobem mig amagat i anem a agafar el bus que ens portarà de nou a Hanoi. Al final sembla que el dia s’ha arreglat i un trekking que no havia començat massa bé, ha acabat donant-nos molt bones sorpreses, tant pels paisatges com per viure la vida familiar d’una minoria en aquesta zona.

Un bon dinar esrilanquès

La casa del curs de cuina o white house

La Chamilla cuinant

Com vam dir en algun post passat, vam fer un curs de cuina esrilanquesa amb cuina de llenya a Unawatuna. El vam fer amb la Chamila, una noia esrilanquesa molt agradable i simpàtica, que viu amb la seva mare   la White House del poble , situada a la drecera per anar a la platja dese la carretera principal. Ens va ensenyar a fer un bon arròs amb curris de chutney, alberginia, mongeta, col i carbassa; tambe vam fer wade, rotty.

ARRÒS AMB CURRIS

En gairebé tots els curris es fa servir llet de coco, per veure com es fa aquesta i l’arròs, consultar l’entrada del primer dia a Colombo amb en Vajira.
Pels curries:

Chutney:

Ingredients
– 2 cebes de figueres
– 2 pastanagues ratllades
– Vinagre de coco
– 7 dents d’all
– 5 cm de gingebre
– Una cullerada de postre de mostassa mòlta
– 1 pessic de pebre vermell picant
– Una cullerada de postre de pebre mòlt
– 3 Chilis verds i fescs
– Aigua
– Sal

Preparació
– Pelar les cebes i les pastanagues i rentar-les amb aigua amb sal.
– Tallar la ceba, no gaire petita. Ells fan servir cebes de la mida d’una dent d’all, és a dir que no cal escarrassar-se a tallar-la gaire. Afegir-la a un bol de terrissa amb aigua amb sal i escalfar fins a bullir.
– Mentrestant aixafar al morter l’all i el gingebre fins a fer una pasta.
– Posar el vinagre a l’olla i escalfar. Afegir la barreja d’all i gingebre, els pebres i la mostassa.
– Als 2 minuts afegir-hi les dues pastanagues ratllades i als 5 minuts les cebes escorregudes.
– Deixar una estona a foc baix i s’afegeix els chilis (cadascun tallat en 3 trossos).
– Remenar i aixafar amb una cullera.

Aquest curri es por guardar una setmana a la nevera.

Curry de carbassa

Ingredients
– 1/6 de carbassa
– 1/8 de ceba
– Sal gruixuda
– 15 fulles de curry
– 1/2 cullerada de chili mòlt
– 1 un pessic generós de safrà
– Una cullerada de postre de mostassa mòlta
– Una cullerada de postre de pebre mòlt
– 1 Cullerada sopera de curry en pols
– 1 o 2 dents d’all
– Força llet de coco

Preparació
– Tallar la carbassa a trossos 4 o 5cm (amb pell)
– Afegir un pessic de sal gruixuda les fulles de curry, la ceba a trossets, el chili i el safrà.
– Posar a escalfar la mescla.
– Afegir mentre bull la mostassa, el pebre, l’all (sencer i pelat), i la llet de coco.
– Si fa falta afegir aigua o mes llet de coco (ha de quedar caldós).
– Quan està quasi a punt, afegir el curry en pols.
– Retirar als 3 minuts.

Curry de mongeta

Ingredients
– 100 g de mongeta rodona
– 1/8 de ceba
– Sal gruixuda
– 15 fulles de curry
– 1/2 cullerada de chili mòlt
– 1 un pessic generós de safrà
– 1 Cullerada sopera de curry en pols
– Una mica de llet de coco

Preparació
– Tallar la mongeta a trossets
– Afegir un pessic de sal gruixuda les fulles de curry, la ceba a trossets, el chili i el safrà.
– Posar a escalfar la mescla.
– Afegir la llet de coco  deixar bullir fins a que es redueixi
– Quan està quasi a punt, afegir el curry en pols.
– Retirar als 3 minuts.

Curry de col

Ingredients
– Mitja col petita
– 1/2 ceba
– 1/2 cullerada de chili mòlt
– 1 un pessic generós de safrà
– Poca llet de coco

Preparació
– Tallar en juliana la col i la ceba.
– Afegir el safrà i el chili i posar a escalfar.
– Quan s’evapori l’aigua que deixa anar la col, afegir-hi la llet de coco.
– Deixar-ho a foc lent i remenar molt de tant en tant; fins que quedi textura com de trinxat. (Si quedés massa sec, afegir una mica d’oli de coco.

Curry d`albergínia

Ingredients
– 3 alberginies molt petites
– 1 culleradeta de safrà
– Oli de coco
– Sal
– 1 llima
– Un tomàquet petit
– 1/2 ceba

Preparació
– Tallar l’albergínia en tires molt primes.
– Immediatament posar-hi el safrà per tal que no ennegreixi.
– Posar poc oli a la paella i fregir l’alberginia amb la sal.
– Quan està a punt fa una olor i soroll característic.
– Retirar i afegir-hi el suc de la llima, el tomàquet i la ceba crua a rodanxes i barrejar-ho tot amb la ma.

ROTTY

És el pa per excel.lència esrilanquès i indi.

Ingredients
– 250g de farina de blat
– 1/2 coco ratllat
– Aigua amb sal
– Oli de coco

Preparació
– Barrejar la farina, el coco i l’aigua fins aconseguir una textura pastosa.
– Si ens passem d’aigua, afefir més coco o farina.
– Fer 4 boles amb la massa i untar-les amb una mica d’oli.
– Aixafar cada bola en un recipient rodó fins tenir un cercle. El gruix el tria un mateix.
– Posar una mica d’oli a la paella i quan està ben calent afegir-hi la massa.
– Coure pels dos costats fins que tingui un color marró.

Variants:
– Si no es vol posar coco, caldrà afegir-hi més oli.
– Rotty de pastanaga:
     – Un cop feta la massa i abans de coure-la, afegir-hi pastanaga ratllada. Coure.
– Egg rotty: fer la massa molt fina, afegir un ou i ceba picada entre dues capes o plegant la primera. Coure.

WADE

És una mena de croqueta de llenties. Si està ben feta és un dels millors menjars.

Ingredients
– Llenties taronja
– Chili sec i mòlt
– 1/4 de ceba
– Oli de coco
– Aigua i sal

Preparació
– Dixar les llenties en remull mínim una hora.
– Escórrer-les i picar-les al morter (no massa, que en quedin algunes de senceres)
– A la pastamobtinguda afegir-hi el chili, aigua amb sal i la ceba tallada en juliana.
– Barrejar-ho tot amb la ma i fer boles aixafades
– Fregir com si fossin croquetes.

Han de quedar cruixents.

Mireu com ens vam posar les botes! Bon profit!

Exemple de rice curry fantàstic

Entaulats amb el menjar

La Chamilla forever

Egg vegetable fried rice

Avui us presentem la versió vegetariana i no picant d’un  dels pats estrella de la cuina esrilanquesa (i asiàtica), el Egg vegetable fried rice que es podria traduir en arros saltejat amb verdures i ou, ja que fregit, de la manera que ho entenem nosaltres, no ho està. Hem agafat la recepta a un llogaret de Matara on només tenen una taula i únicament fan aquest plat. El cuiner es un nano timid de 22 anys que té la ma trencada fent el plat i ens ha explicat la recepta juntament amb un amic seu que corria per allà.

Ingredients:
– Arròs
– Porro
– Part verda de ceba tendra
– Pastanaga ratllada
– Ous
– Gingebre
– All
– Brou en pols
– Pebre
– Sal
– Oli vegetal (aquí el de coco és el més extès)

Preparació:
– Es renta l’arròs a consciència i es bull (o millor si es te arrossera).
– S’agafa la mateixa quantitat d’all i de gingebre, una mica de sal i s’aixafa al morter. La quantitat d’al per persona seria d’unes 3-4 dents.
– Es tallen els ingredients a juliana
– Es sofregeix el porro
– S’afegeix un parell d’ous per persona i es va remenant perquè quedi ben esmicolat.
– S’afegeix la pastanaga, la pasta de gingebre i all (sense por, és la gracia del plat), el brou, sal i pebre.
– S’afegeix l’arròs i es remena tot per tal que quedi ben barrejat.
– Finalment es posa la part verda de la ceba s’hi dóna alguna marejada mes i llest per emplatar.

La gràcia del plat també rau en el wok on es fa i el cullerot que s’utilitza per remenar-ho tot a més a més de l’art del cuiner/a.