Caminadetes entre viatges

Aquest mes justet a Catalunya ens ha servit, a més de per quedar amb família i amics, per fer algunes caminadetes pel Pirineu i prepirineu català, recordant els vells temps però a lo light.

Comencem amb una més que ja típica ascensió a la Figuerassa amb l’Anna, amb la Rita fent operació bikini després de l’operació engreix 😉

image

Per la figuerassa

Poc després en Lluís sol se’n va a la zona dels Encantats, per Bagà, una caminada circular i que segueix un PR amb vistes molt xules i espectaculars.

image

Pujant pels encantats

image

Panoramica de la zona


image

Immillorables vistes del cadí-pedraforca

Aprofitem un altre dia per passejar i fer la olla de Sant julià de Cerdanyola, en un dia amb boirines però que ens deixa paisatges i visions de Malanyeu i aquesta zona precioses. De l’altre cantó, el Pirineu,les vistes estan força tapades per les boirines, així que tocarà tornar per veure-les bé.

image

Moreeeeees. Nyamnyam

image

Els cingles de malanyeu i vallcebre al fons

image

Un bosc tremendo

image

Vedellet recén nascut

I al dia següent, aprofitant que en Raül i en Marc es troben per la Cerdanya, anem a aquesta preciosa comarca i fem una excursioneta pels llacs de la Pera, un indret preciós després d’una pista on gairebé ens quedem sense cotxe…

image

Pujant cap als llacs de la pera

image

Llac de la pera gran

Finalment, aprofitem un dia de cada dia per visitar la zona de Núria i fem el camí vell, ja que els núvols no ens permeten pujar fins al Puigmal, que era la nostra idea. Un camí que encara no havíem fet i que ens deixa panoràmiques precioses de la vall i la regió.

image

Un isard ens saluda

image

Espectaculars rocs

image

Cremallera i muntanya

image

El monstre a dalt

image

Salt d'aigua a la baixada

Pròxima parada: Madrid per Lluís i Manel buscant feina 😉

Ja us anirem explicant

Anuncis

Volta per la cara nord del Pedraforca

Ja comença la tardor i avui toca anar a voltar el pedraforca però per el seu vessant nord.
Ens trobem tots a Saldes i alguns deixen els cotxes i ens encaminem tots cap a Gòsol on deixem els cotxes. Gòsol és el cap de municipi més alt a Catalunya per a qui l’interessi saber!!!Aquí començarem una caminada que ens farà voltar el pedraforca per la seva cara nord més al nord i allunyats que pel coll del verdet.
Un primer caminet ens porta a una font i àrea de picnic i d’allà seguim cap al collell per un camí que va trescant la muntanya oferint-nos una visió preciosa de la vall de josa i tuixén, arribant a veure el poblet de Josa en algun moment.

Font i àrea de Pic-nic

Font i àrea de Pic-nic

La vall de Josa al fons

La vall de Josa al fons

Un cop arribem al collell esmorzem i agafem una pista que ens va donant rastres de la cara nord del pedraforca. Ara seguim direcció cap a gisclareny deixant a la nostra esquerra el cadi i el mitic pas dels gosolans. Un cop arribem a un creuament de camins agafem el que va cap al refugi de gresolet i allí un cop arribats fem un bon dinar entre el sol i l’ombra.

Disfrutant de bona companyia

Disfrutant de bona companyia

Carenejant voltant el Pedraforca

Carenejant voltant el Pedraforca

Collet del que venim des de Gresolet

Collet del que venim des de Gresolet

Al costat de l’àrea de picnic hi ha l’església que s’utilitza com a refugi a més del refugi privat que hi ha uns 100 m més avall. En el de l’església però apart de música molt zen ens trobem una dona molt desagradable. Val la pena però entrar x veure estat de l’església.

Pedraforca vist des de Gresolet

Pedraforca vist des de Gresolet

Descansant post-dinar a Gresolet

Descansant post-dinar a Gresolet

Seguim després riu avall per dirigir-nos cap a saldes on tenim el cotxe… En el nostre camí trobem de forma sobtada milers de bolets, sobretot camagrocs, que alguns es paren a agafar. Ens perdem una estona, pujem camp a través i finalment arribem a la pista que ens portarà a saldes. Un cop allà visitem església i just davant el monument als caiguts a les mines.
Finalment un bon dia i una bonica excursió per una zona molt desconeguda

Matinal emboirada a la Figuerassa

Aquest matí i després de l’abundant sopar d’ahir jo i l’Anna hem decidit deixar Maneló i els seus budellets inflamats a casa i fer una rutilla pujant a la Figuerassa. Qaun iniciem la ruta està tot ben destapat i es veu molt bé, però a mesura que anem pujant els núvols van apareixent i ens van desdibuixant el camí… Arribem després de passar per zones fangoses a més no poder (i és que plou tant que com ha d’estar el terra sino) a la cova can Maurí, una cova enorme que ens trobem en el camí i en la que anem jugant a les ombres.

Jugant a les ombres 1

Jugant a les ombres 1

Jugant a les ombres 2

Jugant a les ombres 2

No sense fatiga ens anem apropant al cim de la Figuerassa i cada vegada la boira és més espessa de manera que quan arribem allà dalt i mentre filosofem de mil coses les vistes que trobem queden reduides a la blancor… Per aquest motiu seguim camí i baixem fins a Corbera, on trobem milers i milers de boletaires buscant el dinar d’avui…Allà els núvols ja han disminuit i ens trobem amb unes vistes molt xules de la zona de Peguera…

Corbera i Peguera al fons

Corbera i Peguera al fons

A partir d’aquí anem seguint el GR que ens porta per un camí que al estar humit i boscós és força relliscós fins a Espinalbet on fe un trosset de carretera fins que trobem un petit desviament per un camí paral·lel fins anar a enllaçar amb el caminet que ens porta el cotxe.

Una excursió que ja he fet 2 cops, sempre amb boira i temps extrany, però que paga a pena per passar-hi un bon matí.

Pujada a Figuerassa

Pujada a Figuerassa

Una volta per Gisclareny, un poble de cine!

Avui hem decidit fer només una caminada matinal i dinar a casa, que portem un tute qe no ens el mereixem. Buscant trobem una rutilla pels voltants del poble de Gisclareny que sempre haviem volgut fer.

Ruta pel Gisclareny

Ruta pel Gisclareny

Anem amb cotxe fins a Gisclareny, hem d’arribar-nos a Bagà i allà hi ha una carretereta que ens hi portarà, com si anéssim a Gréixer però en algun moment els dos camins es separen, just al sortir de Bagà.

Gisclareny és un poblet situat en una regió molt curiosa i en un indret molt extrany, la seva situació em sembla curisoa, com en la carena o col de una muntanyeta. Allà deixem el cotxe, en un parking amb zona de pic-nic que té molt bona pinta (algun dia portarem una mica de carn per fer una bona barbacoa 😉 ). Ens dirigim al coll d’Escrig i d’allà en progressiva baixada fins a l’església de Sant Martí del Puig. Allà ens apropem al riu i per una pista al voltant del riu anem pujant fins arribar a les fonts de la Dou, un indret sense paraules, veient com neix el riu sota la roca.

D’allà anirem pujant progressivament cap al Coll de la Bena, entremig passem per un petit poble abandonat molt bonic amb un castell adjacent. Del Coll de la Bena ens arribem a Gisclareny amb un mirador sobre el Pedraforca brutal.

Pujant al Coll d'Escrig

Pujant al Coll d’Escrig

Als camps d'EScrig

Als camps d’EScrig

El Pedraforca al fons...

El Pedraforca al fons…

Aproximant-nos a la font de la Dou

Aproximant-nos a la font de la Dou

L'autèntic naixement del riu

L’autèntic naixement del riu

El poble abandonat de Mucarols

El poble abandonat de Mucarols

Gisclareny des del mirador amb Pedraforca al fins

Gisclareny des del mirador amb Pedraforca al fins

Pedraforca català

Pedraforca català

Una llarga pujada al Sobrepuny

Avui aprofitant que ens trobàvem per Berga hem escollit una altra excursió força llarga per pujar el Sobrepuny, una muntanya que no sent gaire alta es troba aïllada de la resta i per tant prometia molt bones vistes. Havíem d’anar fins aVilada d’on sortia l’excrusió, era força llarga uns 23-25 km amb força desnivell al seu punt mig.

Un croquis de la ruta

Un croquis de la ruta

Primerament ens vam endinsar en un bosc molt espès i xulo, després vam anar voltant per la falda una muntanya paral·lelament al pantà de La Baells i vam girar per endinsar-nos cap a la Nou del Berguedà, passant per una petita carretera que semblava alpina molt maca, potser de lo més xulo que ens vam trobar a la ruta. Després vam arribar a La nou, un petit poble, no preciós però si força bonic amb un monestir i unes fonts molt agradables. Aquí començava la odisea de pujar 850 m de desnivell en 2,9 km, una pujada tremenda, força bonica, en ocasions amb alguna vista a Vallcebre i el Pedraforca, passant per un faig molt bonic, sort que sempre estavem d’obaga perquè la calor era important i el solet cremava. Finalment arribem al cim i ens trobem que les vistes cap al sud i cap al pantà son mitjanetes però que no es veu res del pirineu, ni una sola muntanyeta, res de res.. Tot tapat pels arbres que hi ha al cim 😦 Jo em quedo amb un pam de nas… Decidim baixar per l’altre cantó i després de una baixada gairebé tan forta i trencacames com la pujada i estalviar-nos algun camí perdedor acabem trobant el camí correcte, per una vorejada de la muntanya amb un camí ombrivol i bonic. Dinem en un racó de sol que trobem, acompanyats dels dos amics que hem fet (ens han seguit dos gossos durant tot el camí) i ens toca la última baixada, per un corriolet molt mal marcat i completament trenca-cames, arribant finalment al castell de Roset, les ruines de un castellet encaramades a una muntanyeta. Allà ens queden uns 3,5 km per arribar a Vilada, sort que el caminet és bastant planer i fàcil de fer, arribem finalment. Tot i que té alguns indrets molt bonics, l’esforç de la baixada i el mal camí de baixada m’ha deixat cert regust amarg, suposo per la falta de vistes des del Sobrepuny. Què hi farem, demà més i millor. I sense a pobra Rita que avui ja anava coixa de lo morta que estava.

Un bosc frondós

Un bosc frondós

El pantà de fons

El pantà de fons

Glamou a l'esmorzar

Glamour a l’esmorzar

Paratge alpí a la carretera

Paratge alpí a la carretera

El desastre de la central tèrmica al fons...

El desastre de la central tèrmica al fons…

Entrant a la Nou

Entrant a la Nou

Sortin tde la Nou

Sortint de la Nou

Els cngles de Vallcebre i el Pedraforca al fons

Els cingles de Vallcebre i el Pedraforca al fons

Dinant amb glamour

Dinant amb més glamour

Prop del castell

Prop del castell de Roset

La baixada infernal...

La baixada infernal…

Ens estrenem amb el blog! Gallina Pelada nevada…

Doncs sí, amb aquesta entrada ens estrenem amb el nostre primer intent de blog, que voldrà ser un recull de les nostres sortidetes pel món, siguin catalanes, espanyoles o per quan marxem per un llarg temps.

Aquest matí hem tingut una sortideta amb la secció de senderisme dels panteres grogues. A les 06 del matí tocava el despertador i amb moltes penes i unes quants lleganyes ens hem llevat per preparar-nos el fantàstic dinar i treure la Rita, agafar el cotxe i dirigir-nos cap a l’estació de Sant Andreu, on haviem quedat per repartir cotxes i sortir.

Aquesta és la ruta pensada per avui

Aquesta és la ruta pensada per avui

Mitja horeta més tard del previst hem sortit i ens hem parar a la Petromiralles de Cercs per fer un esmorzar… 3 hores i mitja després de llevar-nos i encara no estem caminant… Estem una mica que trinem, acostumats a no haver de fer aproximacions tan llargues… Però mitja horeta després del cafetó de bon matí arribem a Peguera. Deixem els cotxes i comencem a caminar. La previsió climàtica és molt dolenta i ahir potser var nevar, així que tenim una ruta alternativa, on no hem de pujar tant amunt. Anar a Bonner, el Manel desitja que sigui així.

El poblet abandonat de Peguera

El poblet abandonat de Peguera

Seguim el GR 107 o camí dels bons homes un bon trosset, anem pujant fins a un coll que ens menarà després cap a la Gallina Pelada, de moment no veiem neu al pas i com que és així en el trencall que podríem agafar cap a Bonner ens desviem i seguim la primera pensada de ruta. En Maneló queda lleument decepcionat, però després ja es recuperarà, jeje.

Una caseta abandonada pel camí. Ja la voldria jo!

Una caseta abandonada pel camí. Ja la voldria jo!

Ben feliços nar pujant ;)

Ben feliços nar pujant 😉

La pujada es va fent més i més dura, però nosaltres podem amb això i amb molt més…Cada vegada se’ns van apareguent unes vistes millors, el sol no ens abandona  i realment estem molt contents d’aconseguir mantenir un dia així… Si és que de vegades quan penses que tot et sortirà malament és quan surt millor.

Se'ns apareix la serra de Busa

Se’ns apareix la serra de Busa

i aquí el Port del Compte

i aquí el Port del Compte

Arribem a les Roques Blanques i ja només ens queda una zona de cresteig per arribar a dalt el pic, aquí ja comença a haver-hi neu, veiem el Pedraforca espectacular i uns arbres plens de glaç transformat pel vent. El cel comença a tapar-se però de moment res greu, però intentem fer afanyar la gent que no volem trobar-nos amb un drama 😉 Nosaltres sempre taaaant estressats.

I aquí ja veiem el Pedraforca

I aquí ja veiem el Pedraforca

El gebre o glaç del pi... Una imatge curiosa

El gebre o glaç del pi… Una imatge curiosa

Crestejant per arribar a la Gallina

Crestejant per arribar a la Gallina

Gairebé al cim!!

Gairebé al cim!!

Finalment, unes 3 hores i mitja després de començar a caminar arribem al cim, amb unes vistes impresionants. Veiem pluja tot al nostre voltant i nosaltres sol. Però s’està acostant un núvol que fa una por… i mentre esperem que tothom puji per fer-nos la foto de grup de rigor comença a nevar una micona…el just per fer-ho tot més idíl·lic i no molestar. A més a més en 15 minuts arribem al refugi, on dinarem… un caldet o cafè per escalfar una mica (perquè sí que fa un fred acollonant) i a pujar una mica més per arribar al coll des del que baixarem.

Anem cap a la neu...Vistes des del pic

Anem cap a la neu…Vistes des del pic

Aquí unes vistes post-dinar des del refugi

Aquí unes vistes post-dinar des del refugi

IMG_4948

Des del coll de baixada mirem enrere… I tota aquesta neu hem creuat?

Finalment des del coll, decidim durant una estona no baixar pel camí ja que està ple de neu i tornar enrere seria fer molts més km i molta més estona… i comencem a estar cansats…caminar per la neu no és com caminar per pista exactament… tanta força amb les botes i els talons es comença a notar… Finalment trobem el canal de baixada ja amb menys neu i el seguim fins arribar als cotxes!!! En total 6 horetes i mitja i uns 15 km, una passada de dia i he tocat la neu aquest any!!!