Avui és el meu últim dia a Islàndia i a les 12 de la nit m’espera un periple de 2 escales, una nit a l’avió i mil coses més per arribar a Barcelona…
Durant la meva estada aReykjavik he conegut un gallec molt simpàtic que viu aquí fa uns mesets i que treballa aquí i que va viure molt de temps a Barcelona. El dia s’aixeca força bé i ell em va proposar d’anar a un poble a una hora en bus de Reykjavik, en el que fas una caminadeta de unes 2 horetes i arribes a una vall geotermal on et pots banyar perquè l’aigua del riu és força calenta. És el meu últim dia però tinc tot el dia així que perquè no, ens fem una mica de picnic i apa a caminar s’ha dit. Al arribar al poble mirem els horaris de tornada dels busos, que per sort n’hi ha forces i comencem el camí que discorre per un sender al costat del riu i després per una carretera per finalment pujar ja la vall (la gent que va amb cotxe deixa aquest en l’últim loc i així només han de caminar una horeta per arribar).
Al poble ens trobem tot de gent fen arranjaments florals i ens expliquen que és perquè la pròxima setmana faran un festival d’art floral… no si aburrir-se aquí a l’estiu no es deuen aburrir, intenten fer milions de coses que no deuen poder fer a l’hivern… Després passem per una zona geotèrmica amb fumaroles, per un camp de gols i anem parlant de mil coses, de com és viure per allà i per aquí i tot plegat. Finalment arribem a l’inici de la vall on hi ha una petita cascada i pujem a una muntanyeta per les vistes però la voira cada vegada és més al nostre costat.
El riu al seu inici per Hveragerdi
Jo i Marcos
Pujant la vall
Una fumarola
Marcos que vol caure al forat
Fumaroles
L’inici de la vall
Busquem el millor lloc per banyar-nos al riu perquè està tot molt enfangat (això no és gens turístic ni preparat, hi ha molta gent perquè ho coneixen però no espereu res adaptat,eh!!!) i ens n’anem al riu, amb una temperatura exterior de potser 9-10ºC i amb indicis de començar a ploure. Sort que el Marcos porta una bossa escombraries enorme i posem les coses allà pr intentar evitar que es mullin. Quan ens fotem el riu la boira es va acostant cada cop més i a fora cada vegada fa més fred, plou més… Ens fa moooolta mandra sortir 😮
Finalment aconseguim sortir i passo els cinc minuts més freds de la meva vida diria jo, sort que la meva pell està encara calenta del bany… Ara toca baixar, plovent molt i tot i que portem els impermeables acabem els dos xops amb les botes fent xof-xof i jo una mica emprenyat, ja que necessito que les botes se m’assequin per a la tornada 😦 Sort que arribem per un minut a agafar un bus (sino ens haviem d’esperar 2 hores pel següent) i tornem a una hora decent a Reykjavik, de amnera que ens dóna temps a fer una cosa que crec s’ha de fer aquí.. perdre una tarda a una piscina de les seves, ja que són els seus local de reunió i socialització, com qui aquí va la bar… A més amb l’aigua calenta em reescalfo el cos que el tenia congelat (hi ha una piscina exterior a 38ºC i una altra a 41ªc i vamos que estic diví allà dins).
Finalment per sopar, ja que cap dia he menjat gaire res típic d’aquí perquè em cuinava jo anem a menjar un plat de sopa típica d’aquí i l’amo, cm l’hi caiem bé i coneix al Marcos (uns amics seus curren aquí), ens regala un plat de carn de cavall que resulta boníssima, més del que jo pensava… Així que això que m’enduc. Vaig corrents al aeroport i ja toca tornar 😦
Un plat de sopa ben calenta
Per acabar us deixo un mapa resum del meu viatge ;
)
wondersalmon 