Doncs són les 08:30 aprox del matí d’un divendres, gairebé sense dormir per la gran experiència del dia anterior… com vaig explicar la parella xilena em porta uns 20 km al sud fins a un trencall. Ells segueixen la carretera austral, jo em desvio per una carretera que volteja el lago General Carrera pel sud fins srribar a Chile Chico i la frontera amb argentina.
Fa molt fred i començo a caminar. Hi ha un poble relativament gran (500 persones aprox) a uns 10km així que vaig fent… quan porto uns 2-3 km passa el primer cotxe i em para, va fins al poble (Puerto Guadal). Aprofito aqui per comprar menjar x si de cas, aigua, etc…
Segueixo caminant una mica i un nou cotxe em para. Es un monjo benedictí, tenen una ordre a uns 20km i allà al costat em deixa, en un lloc amb unes vistes increïbles. M’explica que allí fan retiros espirituals i ho puc entendre perfectament, quina pau i quin entorn…
Imatges des de Puerto Guadal
Amb el llac sempre de fons
I la carretera segueix...
Després de uns 2 km més caminats, em recull el meu nou cotxe. Són 2 xilens i un neozelandès que estan investigant a la carretera quelcom que no acabo d’entendre, però porten aparells molt extranys. El neozelandès és com l’entès, el xilè de mitjana edat és l’investigador i alumne del primer fa uns anys a Christchurch i el jovenet està fent el seu projecte fi de carrera amb el segon. Uns enginyers freakis vaja. Però suuupermajos.
Em deixen aprox al km 55, ja sóc gairebé a la meitat!!! Just davant meu s’aixequen unes muntanyes espectaculars a les que no puc parar de fer fotos. Sobtadament, passa una rua de uns 10 cotxes i ni un sol em para. 😦 quanta insolidaritat… però finalment yna furgo amb la part del darrere descoberta em para. Quan vaig a entrar a davant veig que va tot ple, per tant em toca muntar-me darrere i és un dels millors moments del dia… totes les muntanyes, valls es van obrint davant meu, amb una visibilitat boníssima.
Vistes del km 55
Panoramica mentre espero
De paquet darrere la flagoneta
En un trencall el cotxe gira i em deixa allí… torno a caminar uns 3 km més fins que passa el següent cotxe. La veritat és que no passen massa cotxes, afortunadament gairebé tothom t’agafa a la primera, perquè la densitat vehicular és justeta, a vegades passa un cotxe cada 20-30 min.
Els meus últims salvadors del dia són uns guiris gringos, els típics nordamericans de viatge, amb molta pasta sembla ser…són superjoves d’Arkansas i han llogat un megacotxe que no vull saber el què els ho costat, lo xulo és que de tant en tant van parant x fer fotos, ja que seguim passant per llocs espectaculars (és un no parar…). Ella em porten ja fins a Chile Chico, on arribo aprox a les 15h.
Caminant per la carretera
Segueixo caminant...
Foto al llac
La laguna verde
Paisatges de llegenda
Temps just per menjar quelcom del què porto, canviar pesos xilens a argentins a un preu excepcional, i agafar un bus que em creua la frontera fins Los Antiguos. Ja sóc a Argentina!!!! Canvi de país després de gairebé 2 mesos. Resulta curiós com al creuar la frontera just acaben les muntanyes i es torna tot molt més planer. A veure què em depara aquí!
Adéu Xile, hola Argentina
wondersalmon 