Sí, aquesta serà l’última etapa del nostre viatge. Ens llevem ben d’hora al matí i esmorzem. Tenim 2 opcions, bus o pick-up. I quin agafem nosaltres? El més local, incòmode i barat 😉 la veritat és que ens resulta força ràpid i efectiu. Al arribar a Mandalay i veure 2 guiris uns quants locals salten per intentsr portar-nos en taxi. Nosaltres els diem que caminant fem més salut. Trobem l’hotel que pensem potser és el millor al que hem estat o almenys el més cuco, net i ben cuidat. Només sortir un home ens lloga unes bicis per un preu molt mòdic i veient el tamany de la ciutat és una molt bona idea. Fem un nou esmorzar amb noodles per agafar forces i ens posem a pedalejar per un megacaos impresionant pel mig del mercat. Anem fins al riu on els locals renten la roba enmig de la bruticia i els vaixells. Una curiosa estampa.
Roba estesa al voltant del riu
Afortunadament passem per un lloc on veiem una bonica i antigua sínia d’atracció. Ens trobem en un parc d’atraccions local i és diumenge… No ho podem desaprofitar. L’entrada és són 500 xatys i després has de pagar per atracció a la que vols pujar, a lo Montjuic. Nosaltres decidim pujar a la sínia amb una mica de respecte, però si hem escrit això és que encara som vius… Les vistes no són res de l’altre món però ens permeten descobrir un pont de fusta al que anirem seguidament, després de disfrutar de l’ambien cutre-cool de les atraccions i els ninots tan esperpèntics que creiem volen intentar evitar els drets d’imatge. Això sí, la gent encantada amb nosaltres i ens vam trobar unes noies d’Sprite fent promoció i regalant-nos 2 ampolles… Si es que gairebé guanyem diners per entrar ;).
Port aventura de myanmar
Pujant a la sínia
Imatge de la colonització comercial?
Sprite graaaaatis
Un cop sortim del parc ens perdem buscant el pont per un barri molt tranquil però en el que pocs entrarieu. Seria una mena de barri de barraques o el que més s’hi pot assimilar del que hem vist fins ara. Amb l’ajuda de unes dones molt amables i un monjovigual d’agradable trobem el camí al pont i el creuem amb la bici. D’aquí al mercat per fer què???? Menjaaaaar. I després una estona de descans. Avui aprofitarem per donar-nos el gustillo i anar al cinema.
Bonic pont amagat
Fideeeeeeus
Anem a veure una peli americana ( ja hem vist tantes pelis locals als busos que n’hem acabat fins als nassos), força dolenta. És 3D i aquí segons on vols seure el preu és més alt o més baix. Nosaltres anem al baratillo. Tercera fila i lateral vaja. La peli no val res però ens entreté durant 2 hores i mitja. Costums curioses al cine: menjen moltes més pipes que crispetes (amb el conseqüent soroll més intens de pelar les closques, però amb lo bones que són les pipes i la diferència de preu no ens extranya); la gent arriba a mitja peli i marxa a mitja peli sense cap problema, mentre contesten al mòbil i se’t foten al mig sense deixar-te veure la pantalla; i la més curiosa, just abans de començar la peli un missatge en anglès i bhurmític que diu que tothom té una bandera i totes s’han de respectar i fer-te sentir orgullós, seguit de la bandera onejant a la pantalla amb l’himne i tothom aixecat de les cadires honorant la bandera del país. Realment una estampa molt curiosa, feia una mica de por i més entre nosaltres que no som gaire de banderes.
El nostre últim dia al país el passem en una bici altra vegada. Avui anirem a un poble a 8 km al sud on hi ha un bonic pomt de fusta de 1, 2 km de llargada, el més llarg del món d, aquest tipus i que creua un bonic llac. Primer però ens parem en un temple on hi ha un buda portat de lluny i que és molt sagrat pels locals. Tant que està deforme i pesa 2 tones més de l’original pels gomets d’or que l’hi enganxen els locals. Nosaltres no fem foto perquè ens volen cobrar per entrar la càmara però l’escena és curiosa i sembla un buda amb elefantiasis pels gomets que té enganxats. Allà ens trobem també unes nenes que sembla estiguin fent la comunió. Al voltant del temple hi ha tot d’artesans que fan budes de guix i de marbre per vendre a la gent. Nosaltres al.lucinem mentre veiem com treballen.
Explotació infantil fent figures de buda
Uns quants km amb molt trànsit i molt polsegosos després ens trobem el llac i el pont. La veritat s’hauria de pagar per entrar-hi però no hi ha ningú i nosaltres aprofitem. Les imatges des d’aquí són realment boniques… La vida al llac, pagesos, pescadors… Sabem que al costat hi ha un monestir on la gent va a veure els monjos dinar a les 11 però nosaltres no tenim cap interès en veure monjos dinant. Tornem per la zona del riu per canviar una mica de ruta. S la tornada sentim un soroll que ens és molt familiar, trobem un dels llocs on ve (n’hi ha múltiples) i sí, el què pensavem, són petites filadores, suposem les que van enviar de casa nostra perquè ja no donàven rendiment, ens sentim en el llibre d’olor de colònia (la diferència és que aquí hi ha molts llocs amb només 3-4 filadores cadascun). Arribem esgotats i plens de pols a casa, tant que dinem el primer que trobem en un lloc molt poc sofisticat i guarro fins i tot pels nostres estàndards i al sortir i trobar unes paradetes amb molt bona pinta al carrer tornem a dinar. En manel es queda reposant a l’hotel i en lluis atravessa tot el palau de Mandalay amb la bici d’una punta a la contrària ( i no és poc, uns 5 km) per pujar al Mandalay hill, on es diu hi ha una posta de sol molt bonica. La pujada la fa acompanyat d’uns alemanys molt majos que estan de viatge dues setmanes. A dalt hi ha molta gent i les vistes tampoc són res de l’altre món, així que cap avall i tornem-hi a l’hotel per sopar i dormir ben descansat.
Imatge al llac
Els wonders
Pont de fusta més llarg del món?
Filadora a myanmar
Al dia següent matinar per agafar el bus gratuït que airasia posa a disposició dels viatgers per anar a l’aeroport (tot un detall). Pròxima parada: Bangkog.
wondersalmon 