Pyin oo lwin, i això és el tròpic????

Arribem a la ciutat esmentada ( no ens ho feu tornar a escriure que no resulta fàcil) a les 5 de la tarda (una hora més tard del què toca, que per estàndards myanmaresos de tren està força bé). La majoria de turistes al arribar marxen corrents cap a Mandalay, ja que tenen menys temps i porten una viatge més atrafegat. Nosaltres decidim quedar-nos per aquí ja que ens han dit que és una ciutat curiosa amb algunes cosetes  per fer (sobretot comprar roba, hi ha més botigues que a la resta del país). Com sempre, primer toca buscar on dormir. Comencem malament, un guesthouse només per locals, una habitació amb una fortor a reclosit que ni nosaltres aguamtem, un parell d’hotels fora del nostre pressupost… I es va fent fosc. Ens queden 2 llocs per mirar que estan un al costat de l’altre. El primer és força baratillo, una micona destartalat. Però creiem que el fet que al ensenyar-nos l’habitació vivim una escena més típica de peli de suspens americana ( una habitació amb una dona semidesmaiada vs drogada a la que han de subjectar, crits…) ens ajuda a marxar corrents d’allí i anar al següent hotel, una mica més car però menys perillós.
Estem al tròpic però és fer-se fosc i aquí fa una rasca considerable. Agafem tots els nostres embolcalls i semblem unes cebes, el vapor d’aigua surt de la nostra boca com a mig hivern a casa nostra. Anem a buscar una sopeta ben calenteta, tot i que és ja força tard, a les 8 estan tancant totes les parades del night market on hi ha el menjar. Menjem el primer que trobem doncs i demà anirem més d’hora per no perdre’ns aquests deliciosos aliments.
Al dia següent al matí ens llevem i decidim estar una nit més per aquí, així tenim tot el dia sencer per visitar la zona. Després del típic esmorzar amb ous, torrades i mantega (si no ho esmorzen ells perquè a tot arreu donen això?). Lloguem unes bicis per anar fins a un poble on hi ha unes cascades a 9 km. Primer però decidim anar al mercat shan, on les millors hores són les primeres hores del matí, fins les 08h.

image

Un look molt modern, però deu abrigaaaar...

image

Ous "milenarios" al mercat

Sort que hem decidit anar allà ja que comprovem les bicis que ens han llogat són molt dolentes i estan mig malament, així doncs tornem a l’hotel per tornar les bicis. Allà però no ens retornen tots els diners, amb una mica del joc del regateig aconseguim que només ens cobri 500 xatis (mig dòlar) per l’estona que hemtingut les bicis. Ens assabentem que podem agafar una camioneta que ens deixarà també al poble, així que l’agafem. Des del poble són uns 4 km fins les cascades, primer per un bon camí, al tros final per una pista amb una pendent on dubtem que un vehicle pugui passar. Arribem a les cascades, que resulten força espectaculars, molt altes i amb 3 nivells. Enlloc de pujar pel mateix camí ens fotem per un corriolet que va més al recte i que ens deixa just a sobre del primer nivell de la cascada, no sense abans perdre’ns una mica. Fem la resta de nivells i el camí ens du fins a la pista ja gairebé dalt de tot. Allí ens trobem unes pobres noies carretejant amb una mena d’hamaca a un senyor vell que sembla mig invàlid. A dalt de les cascades trobem un alrtre caminoi que ens porta a una altra petita cascada plena d,’enamorats adolescents.

image

Woooooow es la paraula

image

Mètode de transport que sembla cansat

image

Petita cascada un cop dalt

A la tornada anem a dinar i ens dóna el baixón. Anem a la carretera circular, on hi ha força cases colonials molt xules. Ens han dit que als jardins hi ha un festival de música i una festa local per un tema de les flors, però nosaltres passem d’anar. S’ha de pagar força i els diners són per una altra de les empreses del govern mafioses. Passejem doncs per la polsegosa ciutat i decidim anar a fer-nos un massatge birmanès. Trobem força reticència de la gent quan demanem on es pot anar, amb cares de circumstància. Al arribar a l’hotel ho demanem i ens diu la noia: però només massatge, no? Ara entenem les cares de la gent. Anem doncs on ens diu, un massatge d’una hora fet per uns adolescents-nens però dolorós a més no poder. T’espremen amb una intensitat inusitada… I això mentre van mirant el “culebrón” de torn a la tele. Després d’unes postures impossibles i inimaginables en un massatge, sortim d’allà ben estovadets, llestos per arrebossar com un filet  de carn.
Després d’això tronem al night market més d’hora i menjem una sopa de verdures picant amb uns noodles blaus boníssima, ens posem les botes i a dormir sepultats en mantes… I demà ja al nostre últim destí myanmarenc!!!

image

Típic taxi de la ciutat

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s