Primitiva, extremadament evolucionada o alienigena?

Doncs aquí teniu un altre de les meves entrades rares. Anterorment us vaig exposar fotos de locals esrilanqiesos i avui el tema es la Rafflesia sp. Per aquests posts he creat un nou menú ja segurament seran força variats i inclassificables.
Aquest va especialment als companys del màster.
Comencem doncs. Perquè la Rafflesia? Doncs ben senzill com heu vist al post de Cameron Higland, hem quedat estabornits per la bellesa i raresa d’aquesta flor.

La flor mes gran del planeta es la Rafflesia arnoldii. Va ser descoberta al 1818 Thomas Stamford Raffles i per Joseph Arnold, el qual explica el seu nom. Aquest gènere el podem trobar als boscos tropicals del sud-est asiàtic especificament a Indonesia, Malaysia, Thailandia i Les Filipines (extingida?). Pot arribar a 1 metre de diàmetre i 11quilograms de pes.

Es un holoparàsit molt específic (unes poques especies de Tetrastigma, una liana emparetada amb la vinya; normalmemt amb Tetrastigma leucostaphylum) . No te arrels, ni tija, ni fulles, ni clorofil.la; és a dir, tampoc fa la fotosíntesi. S’aferra a la planta hoste mitjançant l’haustorium per obtenir nutrients i aigua i mai l’ acaba matant. Quan floreix emet una pudor repulsiva similar a la de la carn putrefacta; això atrau als insectes polinotzadors. La planta a més a més emet energia en forma de calor per dispersar l’olor i atraure mes insectes.
Són doncs plantes realment?
Molts autors proposaven que s’inclogués al regne dels fongs i que no es considerés una planta amb flor ja que presenta moltes similituds amb aquests. La única part que fa pensar que Rafflesia és una planta és la flor tot i ser enorme. Però, tècnicament forma part del regne de les plantes, cosa que fa replantejar-se la definició classica de què és una planta.

Els anàlisis gentics recents revenen que Rafflesia esta emparentada amb una fam8lia que inclou la flor de pasqua, el ricí i la yuca. Per mirar la filogènia normalment es rastregen els ancestres, mitjançant marcadors moleculars, en els gens que controlen la fotosíntesi. Aquest mètode no és d’ aplicació ja que rafflesia no te cloroplasts; per determinar el seu llinatge cal rastrejar altres parts del genoma de la planta.
S’ha arribat a determinar que fa 46 milions d’anys, les flors de Rafflesia evolucionaren a un ritme extremadament accelerat. No obstant, després d’ augmentar la seva mida en un factor de 79, la planta va tornar a un ritme evolutiu mes tranquil. Aqiest impuls evolutiu és un dels mes espectaculars que s’han vist en eucariotes. Fan una comparació que m’ agrada molt: per imaginar-nos-ho, si patissim nosaltres aquest impluls experimentariem un creixement que arribariem a l’alçada de 146 metres.

Per fer-ho mes interessant, te un cicle de vida també curiós: 27 mesos, dels quals 18 esta en estadi parasitari, no visible, els altres 9 està en estadi bulb (emergeix sobre la liana) i finalment una setmana de floració i mor.

Mes extavagàncies. Te un procés de  polinitzacio no gaire satisfactòri. És una planta dioica (flors unisexuals; o mascles o femelles) doncs la seva supervivència depenen única i excusivament dels insectes polinitzadors. Els factors espai i temps són esencials per a Rafflesia, doncs cal també que ambdues flors de difrents sexes estiguin pròximes entre elles i que s’obrin al mateix moment ja que la vida mitja de la flor es de 5-7 dies.

http://archive.peabody.yale.edu/exhibits/treeoflife/rafflesia.html

Estat actual
Les distrubucions de Rafflesia estan fragmentades degut a la destrucció del seu hàbitat (terres de cultius i/o explotacions de fusta), fent perillar la seva existència.
Els bulbs són utilitzats per la medicina tradicional.