Marxem corrents del fred de les Cameron (i del paissatge decepcionant,la veritat) per passar al fred del bus i del seu a/c i dirigir-nos a la illa de Penang. Encara que sigui una illa, ara es podria anomenar península perquè està unida per un pont amb la península malaia.
El bus però ens deixa a Butterworth, el poble més proper de la zona i d’allà amb un ferry extrabarat i extracurt (uns 10 minuts) ens arribem a l’illa. Aquesta illa és coneguda per la seva ciutat principal, Chesterfield ( no és veritat,la ciutat real es diu Georgetown però no sabem perquè al lerdo del Lluís li surt Chesterfield tots els dies :oooo).
Com Melaka, Georgetown es una ciutat Unesco per la seva mixtura de cultures i per la seva arquitectura i les seves cases i carrers, que van iniciar els anglesos, ja que va ser la primera regió que van tenir en aquestes terres. Tan sols arribar ens posem a menjar en un mercadillo d’aquests del carrer i es posa a ploure de forma sobtada (i curta afortunadament). Ens dirigim a la oficina de turisme i tenim una booooooona noticia (el bus turístic com aquests de Barcelona que et va deixant a llocs emblemàtics, amb sostre descobert i que pots pujar i baixar quan vulguis és gratis). Ueeeeee! La mala notícia és que hi ha dues línies, la de la ciutat i la de la platja. I la de la platja, que va fins on tenim llogada l’habitació, no funciona!!!! Conxos, i aixó ens assabentem quan ja estem anant en mal camí, així que tornem enrere fins estació de busos normals i allà previ pago agafem el bus que ens deixarà al Sands Beach resort (nosaltres no estem al resort però el nostre pis o habitació si ho està).
Primera vista de chesterfield 🙂 o georgetown
Menjant una caca arale al mercat
L’habitació i l’edifici no són meravellosos però tenim aire, wi-fi que funciona com funcionen les wi-fis aquí i cuina per un mòdic preu. I vivim en un desè pis, tenim unes vistes brutals. Passem 10 minuts a la platja i després de veure que no hi a espai per banyar-se, només activitats tipus jet-speed i coses d’aquestestornem ràpidament al nostre apartament.
Bonica platja a batu ferrughi
El fantàstic edifici
Boniques vistes nocturnes
El dimecres ens servirà per celebrar el nostre Tercer aniversari de noces..Sí, ja fa 3 anyets,qué fuerte me parece!!!! Ho celebrarem a molts kilòmetres de casa, però sense fer res gaire especial i sense gaires romantiismes, no volem acabar a la garjola!!!! Anem a la ciutat de Georgetown a donar-hi un tomb. No sabem si per la mala experiència, perquè realemnt no tenen res a veure, però aquesta ciutat als dos eens emmbla que dóna mil i una voltes a Melaka i fins ara es de les visites urbanes que més ens han agradat. Passejar per la ciutat plena de temples (cada clan xinès té el seu temple diferent); cases colonials; pintades als carrers; mercats locals i zones de molls amb cases flotants (jettyes) té el seu què i nosaltres hi passem fins a mitja tarda, que això és dir molt.
Carnisseria bèstia al mercat
Art al carrer
Temple xinès al jetty
Un temple xinès més modest al jetty
Casa colonial
Menjant i menjant
Després de dinar agafem un bus turístic a punt de rebentar de locals que volen veure que és això de coses gratis i ens acostem al jardí botànic, on apart d’una flor molt xula, vam tenir la oportunitat de fer un trekking fins a la muntanya més alta de l’illa, el Penang Hill. Després de milers d’escales acabem anant per camins selvàtics totalment sols fins arribar a un lloc horrorós, el cim. Ple de brutícia ambiental, del tipus temples, un funicular i varis museus i demés, tenderetes turístics, etc… no tenim ocasió de veure res des de dalt, només locals i guiris fent el turista i el memo sense més. La veritat, l’espectacle ens decepciona, tot i que aprofitem per fer alguna bajanada. Decidim baixar amb el funicular ja que s’està fent fosc per tornar pel mateix camí i no volem baixar per la carretera.
Al bus tourístic
Arbre amb flors curioses
Fent el memo a falta de vistes
D’aquí ens dirigim al temple budista més gran de Malàisia, el Kek lok si , però per primera vegada a la vida esn trobem un temple-monestir que tanca a unes hores tempranes i arribant a les 18h ens quedem sense poder visitar. Per tornar agafem el bus, ja megaple, però arriba un punt on molta gent baixa i aprofitem per fer una ronda a la ciutat nocturna des del sostre descobert. Fins i tot en Manel que no entén aquests busos disfruta molt del viatge.
El dijous ens dirigim prop d’on estem, en un parc nacional (el més petit de Malaysia) per fer alguna caminadeta que altra. Anem a fer el camí més llarg (com no), que a través de la selva ens porta a 2 platjes recòndites i d’aquestes boniques on és impossible banyar-se (hi ha unes meduses verinoses que ja han provocat 3 morts aquest any), així com un llac (Meremithic) on es troben aigua dolça i salada sense barrejar-se ( no sent bona època per visitar ara ja que al ser temporada seca, no hi ha gaire aigua). Les platjes són força bonqiues, acondicionades per la gent que es vol quedar a fer càmping ( no hi ha edificis ja que són reserves naturals, però si zones acampada) i una d’elles té una petita infraestructura ja que és una platja on van les turtles a desovar. Nosaltres no ens quedem per la nit per comprovar-ho, de fet no ho sabíem sinó ho hauriem pensat. I s’ha de dir que passejar per la selva és molt cansat, els camins no són massa bons i la calor es fa mooooooolt feixuga!!!!
El bonic llac on es troben les aigües
La turtle beach i el tortugot
La platja de teluk kampi
Un esquirol gegant o ratufa bicolor, un amic al camí
Quan ja tornem a casa recollim les nostres bosses, ens quedem una nit més aquí però decidim fer-ho a la ciutat ja que ens acaba sortint més a compte i al dia següent no hem de matinar. El Manel té ganes de descannsa, així que aprofitem per divorciar-nos una estona i en Lluís va a la caça del bus turístic per tornar al temple budista (està a uns 15 km del centre). A les 15:20 ja és a la paraada de bus però amb el tràfic i tot, una gentada dins el bus de creixement exponencial) arriba al temple passades les 17h, una mica més i una altra vegada sense veureĺ, sembla providència divina. Apart d’algun bonic detall i una estàtua en un cim molt poderosa, la veritat però és que el temple no té gaire res i bàsicament està replet de botigues per guiris per intentar-te vedre de tot, la vostra mare si voleu. La tornada és igual o més dura que l’anada, així que arriba per tornar a trobar-nos els dos wonders, sopar, buscar més pintades al carrer i tornar a dormir, en un hotelet molt net i amb un preu bastant acceptable (50 mirins la nit), però en un carrer on el soroll és bastant evident durant tota la nit pel trànsit. A l’endemà ens toca matinar que agafem un vaixellet que ens portarà a la illa duty free de Malaysia, ja molt propet de la frontera amb Thailandia.
El temple budista
Menjant...
...i bebent als mercadillos del carrer
wondersalmon 