Cameron ¿What? o com morir de fred als tròpics

Si,si gent, ja som a les Cameron Highlands, en un dia que hem passat viatjant ens hem creuat mig país i aquí estem, a la zona muntanyosa del país envoltats de te altra vegada, en un entorn molt menys ideal que el de Sri Lanka tot s’ha de dir, exactament al poble de Tanah Rata. Comencem pel principi, arribar aquí és relativament car, ja que els 35 mirlins del bus ens semblen carots. Com sempre en els busos d’aquest país, porteu roba d’abric a dalt el bus si no voleu morir congelats per l’aire acondicionat. Un cop arribem, està plovent lleugerament busquem un dels allotjaments que recomanen a les guies, un lloc força bonic però lleument més car del què esperàvem (aquí els preus són molt més fixes, no val intentar fer una rebaixa per estar més dies ni coses d’aquestes, de fet al plantejar-ho em van mirar amb mala cara fins i tot). Això sí, molt cuco i amb molts guiris més (no com a Sri Lanka que semblàvem els únics, gairebé sempre sols).
El primer que fem és demanar una manera d’anar a veure la Raflesia, una planta molt coneguda per ser de les més pudents i grans del món. La única manera és mitjançant un tour organitzat, ja que no hi ha cap servei de transport públic per arribar fins allà i necessites un guia per trobar la planta. A més està molt amagat per trobar on has d’anar i no hi ha cap senyalització. Contractem doncs un tour de mig dia per anar a veure la floreta preciosa.
Així, al dia següent ens llevem i esmorzem per anar amb una pick up a la zona de les Raflèsies, afortunadament som els únics que s’han apuntat a l’excursió, així no ens haurem d’adaptar al ritme de la resta, ja que per arrivar hem de caminar aproximadament es 3 hores i mitja (anada i tornada). Nosaltres per si de cas anem ben equipats amb tot el possible, menjar, milers de litres d’aigua… Un cop arribem el que en ha portat es fot a dormir i anem només amb el guia, un senyor entrat en anys (això esperem, ja que si té la nostra edat és que està molt cardat). L’home, però, a part de fumar tot el camí i explicar-nos alguna cosa amb un anglès pitjor que el dels nostres pares, camina tant ràpid pels camins que nosaltres tot i la nostra forma no l’atraparíem ni volent (de fet fem en 2 hores i mitja el que havíem de fer en 1 hora més). Passem per camins enfangats, per boscos plens de bambús verinosos (segons ens explica si els toques et surt una urticària de nassos), per rius amb ponts fets amb arbres i una mica arriscats pel nostre point of view. Tot això, seguits per una pseudorita o gos que no ens va fer gaire cas ni nosaltres a ell (sinó ens posem massa nyonyos i nostàlgics pensant en la Rita). I sí, finalment arribem a la flor. Una preciositat. És una flor que tarda a pol·linitzar i germinar uns 18 mesos, després creix durant 9 mesos més fins que és una babyRaflesia com deia el nostre guia i un dia plafff…explota i s’obre. Un cop oberta dura 7-8 dies i mor. El dia que explota és quan deixa anar aquesta mala olor característica, pel que entenem fins que s’obre el tercer pètal (ja que es van obrint poc a poc, un rere l’altre). És una flor parasitària, viu dels altres. S’ha de dir però que parasita a un altre paràsit, una liana, per tant deu ser com lo del lladre que roba a un altre lladre… Bé, nosaltres per si de cas no jutgem, la natura ja ho farà.

image

Caminant per la Selva

image

Envoltats de flors

image

Rius gairebé desbordats

image

Creuant ponts perillosos

La primera flor que veiem es troba ja en decadència, un color més mort, està força pansida, ja té 8 dies. És, però molt abraçable i en Manel vol agafar-la i abraçar-la per després posar-la sobre la Rita i que la porti al cap a mode de barret (pobre Rita, moriria aixafada per una flor tan gran). Després d’aquesta ens trobem una flor que va explotar ahir, per tant ja no fa la mala olor però se la veu amb un color diferent i molt més espavilada. Un cop ens emocionem i el nostre guia ens intenta fer una foto i ens demana una propina (no prop del guia que dorm o l’hi fotrà un cop al cap segons ens assenyala), tornem ràpidament pel mateix camí d’anada, ens plou una mica però molt poquet i després ens segueix un sol espatarrant. Al tornar al poble dinem, tarda de ioga (feia taaaants dies que no en fèiem) i de fer el perro.

image

Raflèsia pansida

image

Raflèsia nova

image

Baby Raflesia

image

Sopa de fideus boníssima i calenteta

El dimarts ens llevem més tard de l’esperat i com després veureu tampoc és el nostre dia. Tenim pensat pujar al cim amb vistes més alt de la zona, a 2000m, i per això hem d’anar al poble del costat, a uns 5 km. Anem a l’estació de busos, com no hi és i encara queda mitja hora intentem fer auto-stop (resulta que ens han dit que és molt fàcil ja que la gent de la zona hi està molt avesada) però no hi ha manera, tornem a l’estació de bus on aquest no apareix a l’hora que l’hi toca, tornem a provar de fer autostop, quan apareix el bus tornem a l’estació on ens diu que no surt fins al cap de una hora… Al final decidim fer els 5 maleïts kilòmetres a peu. Quan arribem a Birchang, el poble del costat on comença la caminada, ens encarem a un mercat per comprar una mica de fruita per dur. Després seguim la nostra ruta cap a Gurung Brinchang o jungle walk number 1. El camí de pujada està força bé i força senyalitzat (t’avisen que vigilis de no perdre’t però sembla impossible), tot i que l’últim kilòmetre no és per a qualsevol, entre el fang, el terra relliscós. moltes arrels i lo difícil que resulta la grimpada, no és un camí fàcil, però si molt bonic. Quan arribem a dalt la boira és omnipresent, l’únic que veiem vaja, a més d’una xineta molt ben empolainada en un cotxe fantàstic (per un altre cantó, per on baixarem, es pot arribar en cotxe perfectament), mentre nosaltres portem fang fins les celles. A la baixada ens trobem un altre xicot que ha pujat pel mateix camí, un noi amb una vida força interessant, nascut a Singapur de pares anglesos i que s’ha criat a Brunei (si, Brunei, quin lloc més extrany per criar-se no?). Mentre baixem, es posa a ploure, cada vegada més fort, fins que trobem un lloc per resguardar-nos a prop de la plantació de te (que ens queda ben emboirada), amb un noi de Bangladesh que hi treballa i que també s’està aixoplugant .

image

Que maco el Jungle Path

image

Jungle Path, envoltats de humitat i boira

image

Llegó la moda otoño jungla en el corte inglés

image

Arribant enfangats del nostre camí

image

Camp de te sota la pluja, naltros al nostre aixopluc

Quan sembla que plou una mica menys sortim i seguim caminant per la pluja, intentant trobar algú que ens vulgui dur a 2-3 pobres desgraciats sota la pluja, però la gent com a molt se’n riuen de nosaltres. Arriba un punt del camí on enllacem a la carretera principal, on ens separem del noi anglosingapurenyobrunesiano per a que sigui més fàcil trobar qui ens dugui (queden 8 km fins al poble des d’aquí). Nosaltres no sabem per quin motiu no trobem ningú que ens porti i comencem a odiar a tots els conductors del món, sobretot els dels pick ups perquè n’hi ha milers i no els costaria res agafar-nos i portar-nos darrera on no els embrutariem res, però c’est la vie. Al final, quan estem xops i congelats i pensant en una mort ràpida, un taxi es para i ens agafa (pagant pel viatge,sense dubte). L’hi agraïm tant que encara estem fascinats per ell. Anem a dinar i després a casa- alberg on netegem les sabates i els pantalons pleníssims de fang; ens dutxem amb aigua semi-calenta i ens canviem!!!! Visca les comoditats!!!! No estem fets per tant patir. A veure si en un mes se’ns aixuguen les sabates plenes de paper de diari i la roba. L’endemà al matí volíem fer una altra caminada però vist l’estat de les nostres sabates ens encaminarem cap a…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s