San Pedro part two I un etern viatge en bus

En aquest tercer dia a la zona de San Pedro d’Atacama, amb en Quentin, el noi francès que vaig conèixer l’últim dia a Uyuni, marxem en un tour als géisers del Tatio.
Són uns géisers que m’han recomanat perquè m’han dit que són espectaculars I molt més grans, variats I espectaculars que els de Uyuni.
Ens llevem a hores impossibles I a les 05am ens recull el bus. D’aquí una mica més de 2 hores de conducció fins que arribem a la zona dels géisers. Un cop allí, dir que són bonics però res de l’altre món ni molt diferents als vistos a Uyuni. Sí hi havia algun d’aquests que treu aigua (un xorrito de no res), I el morbo de saber que una turista va morir fa una setmana amb els maleïts selfies.

image

Géisers del tatio

image

Fumarolas

image

Géiser en roca

Passejem una horeta per aquí I quan acabem ens donen quelcom d’esmorzar. D’aquí ens dirigim a unes termes d’aigua calenta per banyar-nos. L’enclau és preciós, l’aigua relativament calenta. Fot un fred que pela, som a més de 4000m, així que estem els pocs que ens banyem tots morts de fred intentant trobar d’on surt l’aigia calenta. En mitja horeta ja tots canviats I de camí cap a San Pedro.

image

Bonic brollador

image

Banys al fred

Al camí ens deturem en una mena d’aiguamolls amb aus molt xules, I ens parem a fer fotos a lo japo.
Ja l’última etapa del camí és un petit poblet de la zona molt típic amb tots els edificis amb sostres de palla I cases molt cuques, sobretot l’església. Aquí tothom es torna boig I comença a comprar xorradetes a preu d’or pels guiris.

image

Riuet

image

Ocellets

image

Boniques maresmes

image

Vicuñas

image

Bonica esglesia

image

Casetes del poble

Un cop arribem a San Pedro, anem a dinar quelcom bbarato I deixo passar l’estona x anar a l’estació de busos. A les 04:30 de la tarda surt el meu fantastic bus, afortunadament llit finalment (tampoc cal ser tan rata) que arribara en unes 24 hores a Santiago de chile, passant per la costa boirosa del nord del país, res similar a allò que imaginava. Les meves primeres hores en aquesta ciutat amb metro I que sembla ja tornar a occident les passo com a zombie, disfrutant del meu genial hostal.
Al diumenge, meu últim dia de vacances, dóno una volta per la ciutat, els seus jardins I parcs, acabo visitant el mercat principal I quedo amb el meu contacte, que m’ensenya el meu departament I em dóna els detalls per l’endema… quins nerviiiis. A treballar!!!!

image

Edifici santiaguino

image

A la Vega

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s