Santiago, first week

Doncs ja sóc a Santiago, el motiu principal del meu viatge.
El dilluns agafo el metro (això sí que és un metro col·lapsat i la resta són tonteries) i arribo a Manquehue. Uns 20 minuts de caminada i arribo a la feina, una bonica caseta de 2 pisos amb un jardinet preciós. Allí conec al Dr. Silva i em passo el dia amb ell veient visites. Dimarts més de lo mismo i dimecres aprofito que hi ha un metge acupunturista per apendre quatre coses d’ell. El dijous toca pràctica, m’aplicaran a mi els tractaments hidroteràpics que se solen donar als pacients, per veure com es fan i com se sent un. Geniaaaal!

image

Fent tractament

Estic aprenent un munt de coses noves. I a més avui em dónen la tarda lliure, en el primer dia solejat que porto per aquí, així que aprofito per anar al cerro de san Cristóbal a caminar una mica. És una muntanyeta al costat del centre tipus Montjuic, des del que hi ha boniques vistes de la ciutat. Per arribar passo pel riu amb el seu pont i sempre amb el Costanera centre (l’edifici més alt de Sudamèrica) de referència. Aquí estem a la primavera i esta tot força florit.

image

Creuant el riu

image

Camps florits

image

Vistes del cerro

image

Panoramica

Dissabte torno a aquest fantàstic cerro, que té moltes zones i vistes diferents, amb en Hardy, un infermer actor de teatre que he conec per intermediaris i al que l’hi agrada també anar al monte. Una altra cosa no sé, però els xilens en general que he conegut són molt amables i molt bons hostes.
En aquesta segona visita a San Cristòbal, anem a la zona més a l’est, llunyana al centre, i pugem fins a l’auditori de Pablo Neruda, no sense abans disfrutar de boniques vistes i milers de flors per tot arreu. Està preciós, i això que el matí s’ha llevat tapat i gris. L’auditori o mini teatre a l’aire lliure està força deixat i abandonat, però des d’aquí tenim vistes a la part menys afortunada i rica de Santiago, una zona que encara no havia vist, a la vertent dirigida a l’oest o oceà.

image

flors i ciutat

image

Desenfoc

image

Camps grocs

image

Santiago i el seu smoog

Diumenge al matí matino per anar a fer una excursió a la quebrada de Macul (quebrada és una vall estreta). Matino per a no gaire res, i és que els diumenges en aquesta ciutat el metro obre a les 08!!! Si, a les 08, que fort…
De totes maneres el dia està gris, com tots els meus matins aquí. Un cop obren el metro, agsfo aquest i després un bus, camino uns 2 km i arribo a l’entrada de la quebrada, que afortunadament és gratis (aquí la majoría d’accessos a la muntanya et fan pagar una entradeta) i on m’inscriuen pee controlar no em perdi. La meva idea és pujar fins al cerro La Cruz, però la noia de l’entrada m’ho desaconsella totalment per perillositat.
El primer tros de camí és al costat del riu Macul, un camí ample i fàcil per a tots els públics. A la hora aprox hi ha un desviament per seguir fins a una cascada i zona de bany, on es queda tothom, o per pujar amunt. Com no, jo cap amunt… aquí conec a un noi xilè que ha vingut a fer exercici i que m’acompanya cap amunt, mentre xerrem de mil coses. Ell està estudiant kinesiologia (fisioteràpia per naltros) i és del Sud, em dóna mil consells de llocs on anar per la zona austral. Cada vegada tenim San Ramon, una muntanya de mes de 3000 davant i que necessita mínim dos dies per pujar o baixar… les vistes són gratificants i el cel s’ha enblavit i està preciós ara. Des d’aquí també veiem una mica Santiago i el seu famós smoog ( o almenys ho intuïm).
A cert punt el meu nou amic m’abandona per baixar cap avall i jo segueixo pujant. Arriba un punt però on ja no hi ha camí per seguir i una boira i grisor comença a aproximar-se. Entre terra relliscós, que vaig sol i tot això decideixo fer cas a la guarda del parc i anar enrere, almenys veig el cerro i el coll, amb això en tinc ben prou.

image

Entrada al parc

image

Pujant la quebrada

image

Santiago al fons

image

La cascada

A la baixada vaig disfrutant de la natura i de la soledat, fins que ja arribo a la zona del riu, amb bonics saltirons d’aigua (res espectacular) i molta més gent. El cel cada vegada està més tapat, no per ploure però amb llum cagada. Arribo al capdavall des d’on tinc una vista de Santiago i tot el seu fum… Ara toca altra vegada caminata, bus i meteo fins arribar a casa, dutxa i volteta pel centre, descansar i s’ha acabat la primera intensa setmana!!!

image

San ramon al fons

image

Coll i cerro la cruz

image

Vista de santiago des de sortida del parc

San Pedro part two I un etern viatge en bus

En aquest tercer dia a la zona de San Pedro d’Atacama, amb en Quentin, el noi francès que vaig conèixer l’últim dia a Uyuni, marxem en un tour als géisers del Tatio.
Són uns géisers que m’han recomanat perquè m’han dit que són espectaculars I molt més grans, variats I espectaculars que els de Uyuni.
Ens llevem a hores impossibles I a les 05am ens recull el bus. D’aquí una mica més de 2 hores de conducció fins que arribem a la zona dels géisers. Un cop allí, dir que són bonics però res de l’altre món ni molt diferents als vistos a Uyuni. Sí hi havia algun d’aquests que treu aigua (un xorrito de no res), I el morbo de saber que una turista va morir fa una setmana amb els maleïts selfies.

image

Géisers del tatio

image

Fumarolas

image

Géiser en roca

Passejem una horeta per aquí I quan acabem ens donen quelcom d’esmorzar. D’aquí ens dirigim a unes termes d’aigua calenta per banyar-nos. L’enclau és preciós, l’aigua relativament calenta. Fot un fred que pela, som a més de 4000m, així que estem els pocs que ens banyem tots morts de fred intentant trobar d’on surt l’aigia calenta. En mitja horeta ja tots canviats I de camí cap a San Pedro.

image

Bonic brollador

image

Banys al fred

Al camí ens deturem en una mena d’aiguamolls amb aus molt xules, I ens parem a fer fotos a lo japo.
Ja l’última etapa del camí és un petit poblet de la zona molt típic amb tots els edificis amb sostres de palla I cases molt cuques, sobretot l’església. Aquí tothom es torna boig I comença a comprar xorradetes a preu d’or pels guiris.

image

Riuet

image

Ocellets

image

Boniques maresmes

image

Vicuñas

image

Bonica esglesia

image

Casetes del poble

Un cop arribem a San Pedro, anem a dinar quelcom bbarato I deixo passar l’estona x anar a l’estació de busos. A les 04:30 de la tarda surt el meu fantastic bus, afortunadament llit finalment (tampoc cal ser tan rata) que arribara en unes 24 hores a Santiago de chile, passant per la costa boirosa del nord del país, res similar a allò que imaginava. Les meves primeres hores en aquesta ciutat amb metro I que sembla ja tornar a occident les passo com a zombie, disfrutant del meu genial hostal.
Al diumenge, meu últim dia de vacances, dóno una volta per la ciutat, els seus jardins I parcs, acabo visitant el mercat principal I quedo amb el meu contacte, que m’ensenya el meu departament I em dóna els detalls per l’endema… quins nerviiiis. A treballar!!!!

image

Edifici santiaguino

image

A la Vega

Despedida y cierre

Doncs ara sí que sí, el motiu pel qual he fabricat aquest blog com tots sabeu és el del viatge que tenim preparat a partir d’octubre. I per a poder fer aquest viatge una de les coses que havia de fer era marxar i acomiadar-me de la feina.

I avui és el dia, l’últim dia, no m’ho puc ni creure 😮

He fet força amics aquí i espero conservar-los. A l’espera de tenir més fotos, us passo les del pica-pica que he fet, i una foto amb el regal que m’ha fet la meva infermera, la María, un davantal fet a mà preciós (no t’ho podré agraïr mai prou, guapa!) i un cabàs de fruites i verdures de la resta de gent (amb un val pel Decathlon,jeje). Com em coneixen, realment és graciós passar a la història pel metge de la bici i les verdures i fruita!!!! Potser sí que sóc alternatiu com s’escarrassen alguns a dir-me. I jo que em veig totalment tòpic i normal 😉

Una despedida Singuerlín i companys, gràcies per les bones estones que m’heu donat!

DSC_0733

La meva enfermera i el davantal, quin Sol!

La meva enfermera i el davantal, quin Sol!

Cabàs de fruites i verdures!

Cabàs de fruites i verdures!

Jo i el cabàs!

Jo i el cabàs!

Ja a casa disfrutant de les verdures

Ja a casa disfrutant de les verdures