Muntanyes de canigó, fresques sou i regalades…

Iniciant ascens, regió Mentet al fons

Iniciant ascens, regió Mentet al fons

En mala hora em vaig ficar jo en això d’organitzar excursions…i a més pujar al canigó. I a sobre a l’octubre on la possibilitat de mal temps és moooolt gran.
Total que dissabte i després d’una setmana de malsons sortim ben d’hora de barcelona. El planning… Visitar el monestir de sant martí del canigó i pujar al refugi per la torre de goa. I diumenge fer cim i baixar 2000 m de desnivell.
Quan arribo però a casteil per anar a fer la visita en uns segons he de decidir. Avui dia esplèndid però una mica tard ja. Demà previsió de pluja i neu tot el dia…
Faig intervenció amb tot el grup i decidim canvi sobtat de plans. Agagem cotxes per pista i pujem fins al refugi en cotxe. Son les 11:30. Tenim 7 hores i mitja per fer el subebaja!!!
Agafo el grup i sort que és molt maco i em fan força cas. Primer anem per un camí que va per bosc que va atoronjint-se, cada vegada més bonic, prop del riu, que creuem en 2 ocasions. Arribem a un trencall molt ben indicat que ens porta al cim o cap avall a sant martí. Passem per la jaça del cady i a partir d’aquí ja el camí es fa més rocós per pujar ràpidament cap al cim. La pujada però és fàcil i ben senyalitzada.

Cabane d'Arago

Cabane d’Arago

Ja arribant a la pujada final

Ja arribant a la pujada final

Així d'acollonant es veu la xemeneia

Així d’acollonant es veu la xemeneia

Arribem a la famosa xemeneia, tros final de l’ascenció amb el mític gendarme que ens vigila, molt fàcil com me l’havien pintada. Potser fem servir les mans 2 o 3 cops. Un cop al cim dinar, senyera i refrany popular. Les vistes estan força tapades ja que es mitja tarda ja però podem veure vernet i el vessant francès així com el mar que està a tocar.
La baixada és pel mateix camí i es fa algo pesada però molt bonica. Arribem al refugi on un vigilant molt borde i antipàtic ens serveix un sopar justet x tots, ens fot bronca x haver arribat tard…

El gendarme vigilant

El gendarme vigilant

Els últims trams de la Xemeneia

Els últims trams de la Xemeneia

Vernet ennovulat

Vernet ennovulat

El cim amb la bandera

El cim amb la bandera

La creu i tot el grup

La creu i tot el grup

Baixant la xemeneia, més complicat!

Baixant la xemeneia, més complicat!

Els boscos al tronar i els canivs de colors

Els boscos al tronar i els canivs de colors

Arribant al refugi just a l'hora

Arribant al refugi just a l’hora

Es passa la nit plovent i al cim nevant. Quan ens llevem es veu neu al cim. Esmorzem i deixa de ploure però el dia segueix tapat. Fa un fred de c…. Estem a 4°C al refugi. No vull saber al cim.
Baixem amb cotxes i visitem sant martí amb visita guiada. Tot i que molt reconstruit el lloc és molt bonic i màgic i la nostra guia és molt divertida. Baixem novament, ningú té ganes de caminar havent fet ja el cim i anem a vernet a fer el cafè. Després ens separem en dos grups, un que visita vilafranca del conflent i l’altre que visita unes coves al costat. Jo em quedo a les coves que son espectaculars. Dinem a l’àrea de picnix, cafè a mig camí i comiat.

Sant MArtí del Canigó

Sant MArtí del Canigó

Les coves

Les coves

Jo amb sensació de mal lideratge però content x haver fet el canigó finalment i content del grup tant bo que he tingut.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s