Colombo Heat!!

Dia 0 del nostre viatge a ves a saber on per ves a saber quan!
Després de unes quantes hores de vol; escala que es fa inacabable a Doha (per sort ja a la nova terminal, estalviant-nos tot el tema de groc, blau vermell o de quin color sigui…); vol a Colombo on la meitat ens miraven fixament; i un interrogatori de perquè viatjàvem junts, perquè amb la nostra avançada edat no estàvem encara casats i si veniem a conèixer alguna dona Srilankesa; finalment arribem a Colombo. Arribem a les 05:30 am, just el sol comença a sortir i ja veiem des de l’avió que el país sembla força selvàtic i menys poblat o iluminat almenys que la Índia (no podrem parar de fer comparacions, és inevitable).

Només sortir de l’avió ja anem captant el què ens diu la gent, són tot just les 06am, el sol està començant a sortir i la calor i la humitat són força importants. Entrem i ràpidament passem la zona de visats amb un personal eficaç, ràpid i amable, amb un somriure a la cara. D’aquí atravessem una regió on et pots comprar des d’una rentadora a terminis fins a una càmara últim model, tot tirat per allà el mig. I així arribem a la zona de les maletes, que ja ens esta esperant a la cinta. Total que en 10 minuts ja ho tenim tot fet. Sortim tant ràpid que no busquem un caixer i al sortri a fora ja no n’hi ha (per si algú confia en caixers, que busqui abans de passar la duana). Canviem alguns eurillos, comprem tarja mòbil per tenir per trucades i internet i cap a Colombo s’ha dit, amb un bus tot luxe, congelats amb l’a/c i que al anar per autopista en menys d’una hora ens hi deixa.
Quan som a l’estació certs records de la Índia ens apareixen. Som a la típica estació de busos, amb un mercat al costat ple de colors, olors i gent a les 07:30am (aquí SEMPRE hi ha gent!!!). Ens ubiquem, estem a Pettah, aprofitem per comprar un adaptador per la corrent i esmorzar alguna cosa. Passejem pel mercat i veiem l’antic ajuntament, la calor es va fent cada vegada més evident. D’aquí anem al barri de Fort, que és on viu el primer ministre i hi ha tot d’edificis colonials i sense cap mena d’encant, amb milions de militars pel carrer. Intentem arribar-nos a un far i una estupa però tot està tant compartimentat que no es possible arribar-hi. Decidim doncs seguir pel què seria el passeig Marítim o la Galle Face Road, per on passejem uns quilòmetres sense ni una ombra, amb un mar que no convida gens al bany.

Arribem a unes galeries comercials on trobem un super i comprem la nostra primera fruita i un refresc, que pendrem en un banc de les galeries comercials sota la furiosa mirada dels guàrdies que no saben si fer-nos fora o no… amb la fila que devem fer, les motxilotes a sobre, imaginem el perquè…Els supermercats aquí, al contrari de l’habitual, són força cars, ja que és on la gent compra coses que no es solen trobar a un colmado normal, articles de luxe i occidentals vaja..
Seguim caminant fins arribar al monestir budista de Gangaramaya , un monestir laberíntic que potser és de les coses que més valen la pena de visitar en aquesta ciutat, almenys de les poques que hem visitat nosaltres. Juguem una estona, comencem a recordar el què és caminar descalç, l’entrada ha valgut la pena vaja. D’aquí som al costat dels jardins Viharamahadevi, on ens dóna un baixón dels bons i aprofitem una ombra per reposar una estona (una hora que hi dormim, i com de bé s’hi està, afortunadament no ens venen a detendre ni res, jeje).

Passejant pel temple

Figura budista

Figures geomètriques

M'aixafen el cap!!

Morireeeem!!!

I és que amb tot això que hem fet i encara son les 13h, passem per davant del nou ajuntament i una mesquita i anem en búsqueda de l’estació d’autobusos per anar a casa del surfer que ens acull, a Borella. Ens trobem a uns 20 minuts caminant, però se’ns fan eterns amb el sol i la calor, afortundament allà trobem un lloc on dinar que ens recuperarà moooolt. I així serà com probarem el nostre primer rice curry, el nostre primer àpat amb les mans (sí,aquí mengen amb la mà dreta i sense coberts, sembla ser que així es barreja millor l’arròs amb els milers de plats ultrapicants no spicy que l’acompanyen). I, com no, som el centre d’atenció d’aquest local on no hi deu haver anat mai cap guiri blanc com nosaltres.

Dormint al parc

Curry rice que bo!

Quin plaer menjar amb les mans

Ah que en sabem ???

Com sempre les estacions de bus són fàcils aquí i ràpidament trobem el nostre bus, que ens porta on deu va perdre les espardenyes que és on viu aquest noi surfero. La veritat és que sembla un barri força bé ja als afores de la ciutat. Allà ens rep una noia alemana (el nostre hostatger encara no hi és) que ens ensenya una habitació algo ronyosa amb un llit al terra. Aprofitem per dutxar-nos que ho necessitem i rentem la roba. Al cap d’una estona arriba el nostre hostatger que és una mica curiós i no sabem si l’hi caiem bé o no. Això sí, ens ofereix un tè amb jaggy, una mena de regalèssia per endolcir el tè que el Manel disfruta d’allò més. La idea era anar a menjar a un lloc però es posa a ploure a lo monzònic i ens quedem finalment a casa. Nosaltres volem fer una truita de patates però ens engega i al final fem una cosa fàcil segons ell (que tarda dues hores a cuinar), un rice curry no picant del qual l’hi agraïm la recepta això sí. Després de zopar nosaltres estem morts així que anema  dormir.

El nostre primer llit a sri lanka

Tè amb jaggy

Duo germànic fent curry rice

Que bo el curry rice!!!

12 hores després (sí, 12 hores!!!) ens llevem i fem una xerrada, la nostra idea és anar a Colombo a comprar un càmara (la nostra s’ha autodestruït i en volem una ja que la del mòbil fa unes fotos molt rudimentàries) i ell ens havia dit que ens acompanyava però 2 hores despreś nosaltres i la noia alemanya acabem marxant fastiguejats ja que no sembla que arribi mai el moment de anar junts, per lo que anem a buscar el bus i la noia alemanya té un atac algo nazi de la incompetència d’aquesta gent. Finalment trobem un lloc on comprar càmares, trobem la nostra i decidim dinar a l’estació i comprar un bitllet de tren cap a Kandy ja que aquesta ciutat sembla que de moment no té gaire més a oferir-nos. I a sobre ens volen estafar per comprar un drap que es posen ells en forma de pantaló- pareo (2500 rislis, o sia LKR o rupies srilankeses).
Amb la nova càmara i els bitllets de tren anem cap a Kandy a descobrir la capital de les muntanyes que n’hi diuen.
Preus interessants (per persona):
Autobús Aeroport-Colombo: 120 LKR.
Entrada temple  Gangaramaya: 200 LKR.
Tren a Kandy: 280 LKR.