Això de treballar fent guàrdies es un xollo, treballes molt uns dies i uns altres a viatjar… Aprofito per anar a veure Meri a València i com alguns dies estarà molt atrafegada aniré fins a Cuenca que qeuda a menys d’una hora en AVE, on també m’allotjaré a casa d’una couchsurfer… La veritat és que m’encanta la idea del couchsurfing i com funciona, tant de bo tingués un pis més gran i un grunyón menys a vegades 😉
A l’arribada anem a fer un bon dinar amb la Meri per celebrar-ho i després anem fins a casa seva (és una casa si, i quina casa) i anem al gimnàs a fer un parell de classes aprofitant les seves invitacions… Un soparet lleugeret amb polastre al curry i a dormir que demà hem de matinar.
Al matí agafo AVE fins a Cuenca, arribo amb la sorpresa que com a Tarragona, l’estació de tren està més lluny que un aeroport i he d’agafar el bus per arribar-m’hi. Després dono una volta pel casc antic, vaig a oficina info turística i seguint el mapa dono una volta per la ciutat. El casc antic està situat entre dos rius i les seves hoces, en un lloc privilegiat i sobreelevat, amb edificis molt interessant. Faig algunes caminades per la zna, per les hoces, pujo a una muntanyeta amb un cristo. Al migdia quedo per dinar amb la meva host, que és profe i ha treballat pel matí. Després anem a fer una migdiada i jo vaig a donar una volta per la ciutat, aprofito per anar a tallar-me els cabells i quedem per anar a fer uns pintxos (amb la copa et regalen un pinxo tremendo, que amb 3 estem ja ben borratxos i ben tips).
Famosa casa colgante
La hoya del huécar
El parador
Cuenca i la hoya
Cuenca
El castell
La hoya del Júcar
Es fa de nit
Al matí següent faig una rutilla caminant per la hoya del Júcar, una ruta de uns 7-8 km amb unes boniques vistes de l’altre cantó de Cuenca i al riu, passant per un parell d’ermites (no gare maques excepte per ‘entorn la veritat sigui dita) i una zona de kayak i una altra zona de bany amb una mena de platja artificial. Per la tarda quedem amb la compi couchera i em porta a la Ciudad encantada, un bonic racó de la província, algo turístic però xulo on es veuen roques amb unes formes característiques… No es imprescindible però és una molt bona opció per passejar una estona per la serrania de Cuenca. S’ha de pagar entrada però res de l’altre món. Tornem i anem a un bar típic on per un beure et foten una tapa que no te l’acabaries ni per sopar i em porta a l’estació per agafar l’AVE.
Hoya del Júcar
Vistes des de l’altre cantó
La Hoya
La platja artificial
Ciudad encantada
La meva couchie i el seu gosset
Més Ciudad Encantada
Una tapa que sembla un sopar
Avui ja torno a ser València, aprofito el matí per donar una volta pel centre i per la tarda amb la Meri anem a fer una orxateta en un lloc nou que han descobert que està boníssima, però no em demaneu com arribar-hi, es una espècie de masia de l’Alboraya allunyada de la vida. Molt recomanable.
València centre
València i la catedral
Les torres de Serrano
Orxata de la bona
wondersalmon 