Torna a començar l’aventura. First stop Valdivia

Ja he acabat doncs les practiques, en total un mes de semirutina i estar al mateix lloc. No sé si m’hi podré acostumar. Ho celebro agafant un bus nocturn que em portara a Valdivia, segons m’ha dit tothom una de les ciutats més boniques de Xile.
Va ser fundada per Pedro de Valdivia, el mateix que va fundar Santiago, i és una de les ciutats més antigues de Xile. Es troba a la confluènciq de varis rius i a uns 15-20km del mar, estant doncs envoltada per un delta amb importants aiguamolls. Però si és famosa és per quelcom menys idíl·lic. Al 1960 va ser l’epicentre del terratrèmol més intens mai registrat a la història. Un 9,5 en l’escala de Richter, un terratrèmol que gairebé destrossa la ciutat i que va canviar la fisonomia de Xile i sobretot d’aquesta zona, creant nous rius i csnvis orografics.
Arribo ben d’hora a Valdivia, a les 08 am i vaig cap a l’hostal que he reservat (torno a ser a primer món i això de buscar lloc per dormir és molt més complexe). Deixo la motxila i em dirigeixo als llocs que m’aconsellen a l’hostal. La veritat és que fa un dia preciós i solejat.
Camino per la costanera, al costat del riu, fins al centre. Molta gent fent rem, uns llops marins descansant al costat del carrer, un mercat ple de productes locals com peix, fruites i algues com el Cochayuyo… També em trobo vaixells, un submarí, un pèndol de Foucault…

image

Llera del riu

image

Llops marins ferotges

image

Cochayuyooooo

image

Submari

image

Al sostre del mercat

image

Vistes de ka ciutat creuant pont de la teja

D’aquí a la Universidad austral, un bonic campus molt estès a la illa de Teja i amb un preciós jardí botanic. Agafo un bus 20 que em deixa al poble de Niebla i dono una volta per la seva bonica playa grande. Quan em dirigeixo cap al fuerte, un fort espanyol per defensar Valdivia, em trobo un bus que va a Curiñanco. Com m’han dit que hi ha pocs busos, l’agafo i a la tornada ja visitaré el fort.

image

Jardi botanic

image

Bonica pintada botanica

image

Playa a niebla

Uns 20 km més enlla a la costa em trobo aquest bonic poble, sobre un espadat al costat del mar, amb una llarga platja de 7 km però no habilitada al bany per mala mar. Aquí, però, hi ha una reserva natural per fer una petita caminada amb uns miradors i una natura frondosa espectaculars. Un disfrute tremendo.

image

Vistes a l'arribada

image

Des d'un mirador al parc

image

Platges inutilitzades des d'un altre mirador

image

La foradada?

Ja a la tornada passo per Niebla altra vegada i entro al fort, un bonic mirador del delta i del Pacífic. Amb aquestes belles vistes torno a Valdivia, on descanso i socialitzo a l’hostal i vaig a dormir per seguir ruta.

image

Al fuerte español

image

Vistes al mar

Colca canyon part two

Us havia deixat amb el segon dia de ruta al Colca i si els altres dos restants son la meitat de impresionants ja ens quedem per satisfets.
Hem pujat en furgo a 4900m, hem vist andes nevats mentre sortia el sol, hem vist cóndors volant, hem tingut un Stendhal amb la bellesa dels paisatges, ens hem banyat en una piscina termal al costat del colca, hem passat un movimiento de tierras (no, un terremoto no,eh!!! Solo un movimiento de tierras), hem estat a punt de morir per caure a un precipici i després per un rodament de rocs, hem caminat fins una de les cascades més impresionants… coi, si sembla això una peli d’Indiana Jones (com bé ens va definir Omar quan ens va veure x Lima vestits de muntanyeros).
Ara penso que he d’explicar un moment això del movimiento de tierras. La nostra primera nit, mentre dormiem i no ens enteravem de res, vam tenir un movimiento de tierras força forr per la zona. D’això ens vam enterar al dia següent quan vam tornar, i aquesta era la causa del camí derruit i perillós. Per la gent d’aquí, això és tant freqüent que no l’hi donen cap importancia… Però vaja, és un terratrèmol amb totes les lletres.
Doncs això, ens trobem al tercer dia, que es planeja ser un dia relaxat i tranquil fins a l’oasis del Colca, un poblet molt turístic al costat del riu amb molt allotjament i piscines. En Max ja es raja del tot i decideix agafar bus per tornar a Cabanaconde, on hem de ser l’endemà a les 09 am per tornar a Arequipa.
Així, jo i en Toni ens encaminem cap a l’oasis, passant novament per Belen on fem pseudoamistat amb una dona cusquenya que al preguntar-l’hi quatre cosetes de la seva vida es tanca en banda i, per tant, decidim seguir camí. Ara toca un bon tram de carretera, passem per un mirador des d’on veiem el suposat oasis i a nosaltres ens sembla un lloc horrorós (ens recorda com un càmping amb piscines i mal gust). Això ens fa decidir quedar-nos a un poble que es diu Malata i que es troba a una hora de l’oasis (no ens podem allunyar massa ja que per tornar a Cabanaconde hem de pujar per aquí i son unes 3 hores des de l’oasis).

image

Amiga pujant a Belen

image

Canyó més sec

image

Mirador i creuament de camins

image

Vistes del.poble

Ens quedem doncs amb doña Margarita que ens recomana donar una volta circular que ens portarà a 2 o 3 poblets més amb encant i que ens durà unes 3 horetes de caminada.
Comencem camí a Tapay, un poble sobreelevat que pot ser la base per ascendir a un dels nevados que hi ha a la zona, amb una església i unes vistes mot i molt interessants. Trobem un poble semi-desèrtic i finalment descobrim que tothom està reunit a l’ajuntament i per això no hi ha ningú als carrers.

image

Pujant a Tapay

image

Escena rural

image

Essència de Tapay

Seguim cap a San Juan, un poble també molt bonic, gairebé a nivell del riu però més amunt. Aquí trobem la pensión Gloria, un lloc on mengem la millor sopa en molts anys, una sopa de quinoa de la que vaig demanar recepta i intentaré fer sense cap dubte.
Mentre dinem patim un altre movimiento de tierras. Pero no es un terremoto eh, sólo movimiento de tierras… Tan lleu que ens enterem que la carretera ha quedat tallada i que la vall s’omple de pols, tanta que fins i tot ens tapa el sol…. Bé, comencem a acollonir-nos una mica,jehe. Així que decidim tornar cap a Malata, per un caminet preciós que ressegueix un preciós canal, en una de les zones més verdes del canyó. Ens envoltem d’ocellets, cases abandonades, travessem un bucòlic pont, una última pujada i ja hem arribat al lloc de dormir.

image

Sol tapat per pols

image

Bonics ocellets


image

Creuant un bonic pont

A Malata ens posem a parlar d’actualitat amb uns obrers que estan fent una casa allí al costat. Parlem de tot, actualitat, futbol, independència, monarquia… saben moltíssim dels espanyols i de la situació actual mundial, cosa que no ens deixa de sorprendre en aquesta zona taaassn aïllada. Un bon sopar després i anem a dormir per matinar. Ens despedim de Samuel, el nostre amic gallec, que també ha dormit aquí i demà serà un altre (i últim) dia.
Ens llevem a les 04:30 ( això no pot ser sa) i esperem que hi hagi una mica de claror per sortir. 45 min de baixada i arribem a la zona de l’oasis, a la que no ens apropem però pensem hem fet bé de no venir.

image

Oasis

Ara toca la part més dura. Pujar 1200 m de desnivell en menys de 4 km. Per sort, no anem massa apretats de temps i estem forts així que, ha de ser un joc de nens…

image

Escena dl camí

image

Més vistes espectaculars

Com sempre, però, quan les expectatives són les millors, passa quelcom que les canvia. I en aquest cas un accident amb un tronc productor de saba molt lletosa i el contacte amb ull d’en Toni, deixa l’ull d’aquest dolorós i com un tomàquet, pujant a contracorrent la pujada amb un Stevie wonder al que només l’hi falta cantar… rentem l’ull vàries vegades fins que millora una mica i un guia ens avisa de lo tòxica que és aquesta saba… de fet, només veient lo enganxosa que és ja podem veure-ho…
Arribem però finalment al poble amb temps per tornar a esmorzar i anar a farmàcia a comprar gotes per calmar i fer varis rentats més.
Allí agafem una furgo per tornar on coincidim amb les tres noies catalanes viatgeres que vam conèixer a Arequipa i que han fet trekking amb guia de 3 dies per la zona i estan encantades. També conec un noi suís que s’ha agafat una excedència pagada de 3 mesos que l’hi donen a la feina per anys treballats (potser hauria d’anar a Suïssa) i una noia francesa moooolt viatgera i afincada a Austràlia que també està fent un viatge llarg per la zona (ja ha fet Colòmbia i Equador, probablement el meu pròxim viatge).
La furgo fa parades al naixement del cañón del Colca (on passa de vall a cañón), a un poble típic i amb mercat de la zona, a Chivay on dinem de puta mare al mercat. I aquí és on comença novament una aventura. Ara tornarem a passar per 4900 m alçada en un suposat mirador dels Andes i volcans peruans. La qüestió és que força abans d’arribar ens comença a nevar, anant doncs per una carretera nevada i emboirada i quedant-nos sense veure els andes, però experimentant neu al tròpic en primavera (res molt usual de fet sembla ser, segons el guia). Una última parada a una reserva nacional plena de llamas i alpacas en llibertat i tornem a Arequipa a seguir amb les nostres aventures en la gran ciudad.

image

Naixement del canyó

image

Mercat de Chivay

image

4900 m es diuen ràpid

image

Envoltat de neu al trópic

image

Llames que ens miren

Uns dies a la capital

Tot i que és més gran, és el principal punt d’entrada i sortida, i és més coneguda… Auckland no és la capital de Nova Zelanda, sinó Wellington.
Tothom ens n’ha parlat molt rebé d’aquesta vibrant i moguda ciutat, on ens deixa el fantàstic ferry que creua l’estret.
De moment és l’única ciutat amb problemes seriosos d’aparcament que ens hem trobat. I és que amb muntanyes x tot rodejant-la i el mar acabant-la de tancar, no té massa capacitat!!! Només arribar ens atansem a l’i-site. Pàrking 4$ per 1h!!!! Ni Barcelona nois/es. Demanem mitja hora, el mínim que deixa. Com no tenim canvi, per pagar amb tarja 1$ extra!!! Vamos, que ens surt cara la broma. Total per poca informació, això sí un somriure d’orella a orella i un mapa fantàstic. A la pregunta:on es pot aparcar cotxe gratis encara que després haguem de caminar molt? No existeix és la resposta.
Afortunadament no ens ho creiem i acabem en un lloc lleument llunyà on es pot aparcar 3h gratis i a les 18h ja no hi ha problema. Fem un picnic i dinem, són les 14:45, així que no creiem que x 15 minuts ens multin…
Des d’on som podem pujar una espècie de muntanyeta-Montjuic des d’on hi ha un mirador… Fantàstiques vistes de la ciutat;). I a més veiem que aquí es pot aparcar sense limitació de temps ni res. Per demà ja ho sabrem.

image

Bonica panoràmica des del mirador

Baixem cap a la ciutat, potser són 10-15 minuts i des d’allà ens apropem al Te Papa. Seria el museu nacional, té una mica de tot i molt sobre coses maoris. Parla molt també sobre desastres naturals (viuen a sobre de no sé quantes falles i tenen volcans i tsunamis així que d’això en saben força) i sobre lo dolent de com se’ls hi colen espècies oportunistes que se’ls hi carreguen tot; tot i tot (clar com tenen animals autòctons tontos per la facilitat prèvia, amb moooolt menjar i sense gaires depredadors…)
El què més ens impresiona però és un calamar en llauna gegant (el més gran que s’ha trobat mai); alguna petxinota enorme i una ovella molt i molt llanuda que es diu Shreck, igual que l’ogre de la peli!!!

image

Això sí és un fòssil

image

Calamar en conserva gegant

image

Vitrina plena de òssos

image

Shreck, una ovelleta peludeta

image

Tapissos

Unes quantes hores després, tornem al cotxe i anem cap a fer nones a una platja on es pot acampar gratis només a 5 km de la capital. Arribem de nit i el lloc està força ple!!! Però trobem un espai i ens hi fiquem.
I al matí genials vistes de la costa. Una caminada i descobrim una colònia de foques que just ara s’estan despertant, les trobem fent el mandres. Després una compra i ens movem cap a la city altra vegada, tenint clar on aparcarem avui!!

image

Roques vermelles

image

Foqueta

Tornem a baixar des del mirador i anem a donar un volt pel passeig marítim i el centre de la ciutat. El passeig té un parell de terrasses molt ben pensades on enlloc de taules i cadires hi ha puffos. Ens encanta la idea. A més fa un dia solejat i estan molt aprofitables. Voliem anar a una desfilada per ANZACs day o dia del país (commemoren uns soldats morts x guerres mundials), però se’ns ha fet tard. Total deu ser una mena de festes del Pilar amb militars i aquestes coses, tampoc se’ns hi ha perdut massa res!!!

image

Quins puffs més còmodes

Ens apropem al DOC, per demanar informació i panfletos per veure què fer a l’illa Nord. El noi, molt pràctic, ens recomana fer 4 coses ja que tampoc tenim taaaant temps i fer-les bé. Mentre mirem panfletos sentim el metro com passa sota nostre…😨😨😨:o:o:o.
El metro? Aquesta ciutat té metro? Quan tornem amb un mapa que volem comprar (bàsicament x amabilitat del noi extrema) ens diu la dona que aten: què us ha semblat el terratrèmol? Terratrèmol? No hem pas notat res… Deu fer conya la dona!!! Doncs no… I no teníem un metro ni res… Que era un terratrèmol. La dona ens ensenya x internet i sí. Un terratrèmol amb epicentre a uns 60km i de 6,2 graus a l’escala Richter (el més fort amb diferència que hem viscut maiiii.Que fort!!! Ja tenim una altra experiència viscuda… I en Manel flipa… L’hi encanten aquestes coses!!!
Després vam fer una volta per la ciutat, ens apropem fins al Parlament (mira que ens van avisar, d’arribar a l’ hora en punt perquè podiem entrar a fer visita guiada, i nosaltres arribem a i 2 minuts, així que ens perdem entrar dins el Parlament). L’edifici però és lleig amb ganes… D’aquí anem als jardins botànics on hi ha un cementiri pels soldats morts molt fotogràfic. Entre una cosa i l’altra hem caminat un munt avui, tornem al centre i donem unes voltes pels carrers animats amb mercadillos i de tot, i quan veiem lo car que és tot fem una estona de biblioteca i tornem a la nostra van, pujem a la muntanyeta a les fosques sense trobar-nos cap animaló perillós. Tornem a la nostra platja per dormir i al dia següent fugim cap al nord. Hem intentat fer couchsurfing però no hem tingut sort, suposem que al ser un pont de 3 dies molta gent és fora. Així que ni hem sortit ni res de res :(. Un altre dia serà, sempre ens quedarà Auckland.

image

Cementiri militar en un parc