Una setmaneta a la platja

Mentrestant els germans Macarro anem a Kuta Lombok, un poblet de surfers in quedem una mica estabornits mentalment per la quantitat de putihs (blancs) que hi ha. La veritat es que es un destí guiri de platja però en cap moment és agobiant.
Alla coneixem milers de nens pesats que volen vendre braçalets. Són extremadament plastes però que amb un no borde estil Macarro els nens passen a buscar nives victimes. Ens estem 4 nits al mateix bungalow (aqui tots els bungalows contraraiment a la normalitat, són d’obra), a can Puri Itoma un home força entregat. Ens dediquem a gossejar de platja en platja. El primer dia anant a les de Kuta a peu; sorprenentment son platges amb una densitat de banyistes minima per estar al costat del poble.

image

Platja

image

Manglars

Els altres dos dies anem amb moto a les platges properes: les que aconsella la guia estan hi ha a guiris i la resta no hi ha ni Déu. Les de guiris fan pagar per entrar i s’ha de dir que algun que altre peatge ens hem saltat anant per llocs alternatius. Definitivament pagar per anar a una platja on hi ha gent (s’ha de dir que poqueta) no te sentit si pots tenir una platja de 200m per a tu solet però mai entendré la gent. Serà que a mi (Manel) les platges m’interessen ben poc. S’ha de dir que l’ultim dia anem a una platja mooolt citada a tot arreu preciosa i sense ningú (alla ens prenen el luxe de la tombona del xiringuito).

image

Penjant de la foto

image

Platja i dos Macarros

image

Lectura platgil

image

Platja

image

Comprant draps

L’endemà toca abandonar la sister i Kuta per retrobar-nos, els wonders, a Bangsal a una lloc i hores indeterminats per anar 3 dies a les Gillis.

Un cop a Gili Trawangan volem anar de festa, però l’ambient és tan de Lloret de Mar que el primer dia desistim. També influeix que no sóm capaços d’aguantar desperts fins les 12 que es quan s’anima tot. Un dia fem la volta a l’illa (2 horetes) i l’altre lloguem una sortida per fer snorquel. Aquest consta a anar trs snorkelin spots; el primer per veure un vaixell enfonsat, el segon per veure tortugues (i les veiem de moooolt aprop) i el tercer per veure peixots variats i algun corall blau. En ser tan diferents els llocs aprovem el tour tot i que no hi ha corall com al Manel li agrada. Finalment fem migdiada per veure si aguantem fins a mitjanit vius i anar a ballar una mica ja que el Lluís necessita marxa. Ho aconseguim pero és tot tan lamentable que marxem a dormir a les 12.

image

Dormim aquí

image

Fa 10 mesos que no mengem pizza real

L’endemà volem sortir de l’illa i anem a Mataram on tothom ens n’ha parlat fatal. No té res, però la gràcia està aquí, tp hi ha gaire guiris. Passem una tarda i un mati ben relaxats anem de shoping (a vegades toca) i ens fem un massatge de cap a peus que ens deixa com nous.
Anem cap a l’aeroport i allà agafarem un avió cap al nostre següent destí: KL altra vegada!!

Dies de relax a flores

Ja hem arribat a l’illa de Flores, l’illa de moda ara mateix pels backpackers, sobretot a la part oest, on es troba Labuanbajo i la porta d’accés a Komodo. Com aquesta moda però, només està fent que començar, encara és molt fácil ser l’únic guiri del lugar i atracció del personal.
Arribem a Larantuka, ciutat més a l’est de l’illa, on ens deixa el vaixell. La majoria marxen directament, ja que l’únic interès d’aquesta ciutat és el tinglado que es monta per setmana santa (divendres sant mainly), ja que és una ciutat molt catòlica, amb catedral i tot!!! Nosaltres ens quedem una nit ja que després de llevar-nos a la 01:30h del matí, pujar un volcà durant 6-7 hores i agafar un vaixell durant 4h més, el que menys volem és estar 4 hores més dins un bus. Trobem un hotel prou mono, amb una terrasseta agradable, i allí ens hi fotem.

image

Vistes des del vaixell

image

A la terrasseta de l'hotel

image

Port de Larantuka

Al matí següent agafem un bus que va a Maumere i parem una estona abans,en una zona de platges i bungalows a uns 30 km. Dormim durant unes nits a uns bungalows davant el mar en un ambient molt agradable, rodejats d’altres blancs (teniem ganes d’una mica d’interacció, sobretot en Lluís) i per unpreumolt raonable. Aquí hi passarem 3 dies. Dinem al restaurant del lloc ja que no hi ha gaire res més,amb una cuina molt adaptada a guiris (el que menys ens agrada del lloc), però l’ambientillu, les activitats a fer i la resta ho compensen.

image

Relajo!!!!

image

Fantàstics bungalows

image

Barqueta per arribar als bungalows

Un dels dies agafem un vaixell amb la resta de guiris dels bungalows i ens dirigim a pulau babi o illa porc. Pel camí ens parem en un parell de llocs per fer snorquelling, però tenim un petit problema. Tot ique ens han dit que ens llogaven ulleres i tub i que eren a la barca, realment no hi eren…:O Quan ja som a alta mar això té difícil arranjament, però finalment tenim sort. El capità del nostre vaixell té dos parells d’ulleres i un tub (això sí,les ulleres més guarres vistes a la història i amb visibilitat dubtosa, que l’hi toquen al Manel). Arriba un altre vaixell amb guiris que ens lloguen 2 equips més. El problema està mig solucionat. En Lluis amb unes ulleres sense tub,Manel amb ulleres guarres i sense visibilitat, però ens apanyem com podem. Els peixos i coralls són preciosos, la veritat és que fins ara els snorquels fets a Indonésia ens donen un llistó moooooolt alt. Les corrents però són molt fortes i Manel es cansa desseguida amb les seves ulleres guarres. D’aquí anem a l’illa, que té una platja molt bonica plena de brossa i amb un poble que sembla abandonat però no ho està, amb una mena de bungalows cases locals molt mones i  un bri de vida quan t’hi fixes… dinem aquí els nostres lunchbox i fem un nou bany mentre el nostre capità se’n va a pescar. D’aquí parem a un altre spot de snorquel i tornem a casa després d’un dia molt complert!!!

image

Recollint passatgers

image

Fent snorquel en un mar ple de coralls


image

Pescador

image

Poble¿abandonat?

image

Platja paradisíaca

Al dia següent lloguem una moto i Manel duu a en Lluís a un punt des del que es puja a un altre volcà actiu, l’Ile Egon, i és que això és un no parar. Mentre Manel aprofita la moto per visitar diferents pobles i comprar, en Lluis puja el volcanet, una caminada d’unes 2hores per trajecte amb un camí molt fàcil i senyalitzat amb fites de pedra, amb un tram final fins al cràter més espectacular i una mica relliscós. Les vistes no són el fort ja que no es pot pujar al cim sense escalar, però el cràter és espectacular i l’activitat molt intensa. Després de quedar ben ensofrat, ruta cap avall, trobar locals infinits amb el hello míster i bule bule…. dinem a casa, relax a la tarda i poca cosa més!!! Quina bona vida tenim a vegades…

image

Cràter del volcà

image

Envoltat de sofre i fum a l'Egon

Diumenge ens llevem i agafem el bus cap a Ende per parar a Moni. Moni és un poble que en últims anys viu bàsicament del turisme ja que és la base per pujar a kelimutu, uns llacs que canvien de colors i amb diferents tons de colors d’origen volcànic. La Lonely planet els ha catalogat com a must do i tothom va cap allí, i nosaltres per un cop l’hi fem cas. El fet, però,que hagin augmentat el preu de l’entrada sobremanera per aquest motiu (val 150000 rupies l’entrada i fa 2 anys eren 20000) ens emprenya una mica. Ens han dit que si pujem caminant, ens perdem la sortida de sol però ens podem estalviar pagar l’entrada, ja que passem per un lloc diferent a on recullen els tickets, a més que la caminada és xula segons diu molta gent.
Quan arribem a la tarda, està tot tapat per un núvol, però sembla ser que això passa a diari i pel matí està totben clar. Ens llevem però a les 04:30 per començar la caminada ben d’hora i estå plovent a bots i barrals. Entre això i que la visibilitat és nula, decidim no pujar i esperar a veure què passa. I les hores passen i la pluja segueix, la visibilitat només fa que empitjorar. El destí novol que passem per Kelimutu, i com molta gent ens ha dit que no és tan excepcional com venen s les guies, decidim tornar cap a Maumere on tenim un bitllet de vaixell a comprar i un vaixell que agafar, per canviar d’illa i dirigir-nos a Sulawesi, on tindrem una molt grata visita.
Agafem bus doncs de baixada, sabent que hem donat una gran volta per no gaire res, però què hi farem. No sempre es guanya quan es viatja. Arribem a Maumere, una ciutat sense massa gràcia però un port important… Aquí hi passem un parell de dies esperant el nostre vaixell que té els pebrots de sortir a la 1 de la matinada (no podria ser en una hora encara més inconvenient?). Arribem a la terminal de vaixell a les 10 de la nit i mentre esperem el Manel fa un amic que amb el “don’t sleep, don’t believe humans” ens acollona i a la vegada ens brinda la frasedel viatge!!!! Puntualment arriba el nostre vaixell, tothom corre per ser el primer i agafar els millors llocs, nosaltresno som menys i aprofitem que no portem mil paquets ni milers de nens i trobem unes bones localitats on dormir. Pròxima etapa: Sulawesi.

image

Port de Maumere