Tremenda ruta al voltant del Vignemale i Roland part 2 i volta per Ordesa

I ja estem a dimecre, avui ens queda un bon recorregut i estem una mica espantats pel què tothom ens ha dit de les echelles de Serradets. La paret del circ sembla molt vertical i la veritat no veiem gaire per on pujarem… Les echelles de Serradets son una part del camí pel que pujarem avui i com ve diu son com unes escales, es un tros decamí en la que s’ha de fer força grimpada i del qual recomanen pujis i no baixis perquè la baixada pot ser algo perillosa. Abans d’això però fem el camí per pista que ens porta fins a l’hotel del Circ, des d’on veiem aquest que és espectacular. Realment algo que si no ho veus no t’ho creus. Malauradament som molt al matí i hih ha molt poca lluny dins el circ… Ens aconstem fins a la gran Cascada, la més alta de tot Europa continental (i és que és una passada) i d’allà escurçant una mica de camí i passant per on podem anem fins on cmença el camí de les Echelles que des de baix sembla tremendament escarpat i perillós. Quan el fe, però, com moltes coses, el veiem mlt bé, es força ample i no hi ha sesnació de risc ni por en cap moment del recorregut, és força llarg  però està molt ben marcat per on anar millor i fem servir una mica les mans però Pedraforca o alguns cims són moooot pitjors al meu parer. Un cop dalt seguim una estona més de camí fins que som dalt del circ, en el segon esglaó d’aquest, en un punt on veiem per un cantó el refugi de Serradets i per l’altre tot el circ i Gavarnie. Ens arribem fins al refugi i encara és molt d’hora per lo que decidim pujar la Bretxa de Roland i anar fins al Taillón si les forces ens donen.

La pista que ens porta cap al Circ

La pista que ens porta cap al Circ

Ensenyant cuixa al circ

Ensenyant cuixa al circ

Si més circ deGavarnie

Si més circ deGavarnie

Al costat de la gran Cascada

Al costat de la gran Cascada

Pujant les echelles gairebé sense mans

Pujant les echelles gairebé sense mans

Seguim a les Echelles de Serradets, força fàcil (imaginavem no sé què)

Seguim a les Echelles de Serradets, força fàcil (imaginavem no sé què)

Ja acostant-nos al refugi

Ja acostant-nos al refugi

Arribant ja amb la bretxa al fons

Arribant ja amb la bretxa al fons

La bonica cresta dels druides, màgica

La bonica cresta dels druides, màgica

Des del refugi a la bretxa de Roland són uns escassos 30-45 minuts, molt fàcils de fer…Primer una pujada força forta que ens porta a un pla des de que es veu el petit nevero que haurem de travessar i una vista fantàstica i molt propera de la bretxa. Un cop arribem allà dalt les vistes i tot són bestials… Sembla que de cop estiguis en un altre món, en un planeta tipus Mart o la lluna (almenys jo me’ls imagino així)… El Manel en queda una mica decepcionat, sembla que esperava una altra cosa.. jo em quedo meravellat. Anemcap al Taillón i quan arribem al què en diuen el dedo el manel decideix quedar-se i esperar-me a l¡ombra ja que té aquest punt anti-testosterònic que pujar un cim per pujar com que no… Jo segueixo (diuen que es el 3000 més fàcil dels Pirineus un cop has arribat al refugi de la Bretxa) i certament és molt fàcil. Des de dalt unes boniques vistes de tot el recorregut que hem fet aquests dies, la vall de l’Ara, el Vignemale, Gavarnie.etc… Baixo a recollir el Manel i tornem enrere cap al refugi de la Bretxa. Un cop allà, encara son menys de les 16h, avisem i decidim que seguirem camí per poder visitar bé Ordesa demà i decidim baixar fins al cotxe… Encara ens queden doncs 3 -4 horetes de camí…. Primer anem carenejant passant per la glacera del Taillón (pel costat vaja) i arribem al puerto de Bujaruelo, on comencarem a baixar pel Gr epr una bonica vall fins que ja arribema  un punt on anem per un torrent, un camí de bosc pedregós, molt trencacames i desagradable per arribar fins aBujaruelo i el cotxe (sort que són els ultims 30-45 minuts, perquè aquest tros de camí es horrorós…). Agafem el cotxe i busquem un lloc on dormir i demà serà un altre dia.

La breche de Roland des del refugi

La breche de Roland des del refugi

La breche de Roland des del pla a mig camí

La breche de Roland des del pla a mig camí

Parets certament verticals

Parets certament verticals

Anant cap al Taillón

Anant cap al Taillón

El dedo

El dedo

Paisatges impossibles

Paisatges impossibles

El Monte Perdido al fins

El Monte Perdido al fins

La vall del riu Ara i Vignemale des del Taillón

La vall del riu Ara i Vignemale des del Taillón

El dit on m'esperava el Manel

El dit on m’esperava el Manel

Tornant enrere

Tornant enrere

El Casc, espectacular

El Casc, espectacular

La bretxa aquí sembla molt estreta

La bretxa aquí sembla molt estreta

Jo hi veig un cap de rinoceront...Vosaltres?

Jo hi veig un cap de rinoceront…Vosaltres?

Ja hem baixat el nevero...quina por (relliscava molt)

Ja hem baixat el nevero…quina por (relliscava molt)

La glacera del Taillón

La glacera del Taillón

Avui que a la tarda s’esperen plujes ens llevem a una hora decent per anar fins a Torla a agafar el bus i un cop a la pradera d’Ordesa agafem la senda de los cazadores que ens porta al mirador del canyó d’Ordesa i anem per la faja de pelay fins al fons del canyó i la cua de cavall, tornant pel camí ple de gent que fa tothom i que va per sota del canyó…. Es una ruta circular de unes 5-6 horetes, al principi en forta pujada però després força planera, sense cap dificultat i tot un clàssic de la zona… No sabem si pels núvols que tapen part del canyó, si per lo cansats que estem, si per lo espectacular que hem estat aquest dies, però realment no veiem res que ens cridi massa l’atenció i tot i que la zona és molt bonica… no flipem. La tornada passa per alguns salts d’aigua molt bonics i per algunes fagedes amb uns colors impressionants, però hi ha taaaaaaanta gent que no ho podem fruir massa. Suposo esperàvem massa del lloc, i tot i que es molt bonic, ens ha decepcionat una mica.

Ordesa des del mirador de nom impronunciable

Ordesa des del mirador de nom impronunciable

Parelleta al mirador

Parelleta al mirador

Panormàica d'Ordesa

Panormàica d’Ordesa

Vistes de la senda del cazador. Circ de cotatuero i Bretxa de Roland al fons

Vistes de la senda del cazador. Circ de cotatuero i Bretxa de Roland al fons

La Faja de Pelay

La Faja de Pelay

Ja a baix al Canyó

Ja a baix al Canyó

La Cola de Caballo

La Cola de Caballo

Gradas de Soaso

Gradas de Soaso

Més cascades

Més cascades

Faigs infinits

Faigs infinits

 

Tremenda ruta al voltant del Vignemale i Roland part 1

Sense cap tipus de dubte, una de les rutes més exigents i dures que hem fet… però també una de les més boniques… I els dies ens han acompanyat mooooolt!!!En total uns 60 km i uns 5000 m de pujada i tants mateixos de baixada que ens han portat durant 3 dies per lloc inoblidables.

Ruta complerta de 3 dies.

Ruta complerta de 3 dies.

 

Arribem ben d’hora del matí de dilluns a Bujaruelo, la nit abans hem dormit a un poble que es diu Fiscal a un hostal molt baratet i que està força bé. Son 30 km però ben bé una hora perquè els últims km consten de pista en no gaire bon estat… A l’entrada de la pista ens trobem un xicot fent autstop i l¡agafem, ell va també a Bujaruelo on estava treballant aquest estiu, al refugi i càmping que es troba al costat del pont i l’eglésia de San Nicolás. Un cop patint infinitament pel nostre cotxe i els seus baixos, arribem finalment a aquest bonic paratge on començarà la nostra ruta.

Es tracta d’anar pujant la vall del riu Ara, primer per el GR durant força estona, fins un moment on aquest es separa per agafar un coll i anar cap a la zona de Panticosa. Nosaltres allà seguim el riu, sempre per la dreta, per una preciosa vall amb algunes vaques, cabanes,etc… El camí és preciós i tot i que ens havíem dit que era moooolt llarga se’ns fa curta i arribem doncs a la capçalera, on dinem. Aquí trobem un circ preciós, en un dels pics del qual surt un avió, deixant un bonic rastre que ens deixa bocabadats. Un cop dinats i sense saber-ho ens queda la pitjor part, trobar el camí lleument perdedor fins que trobem les senyals per pujar el puerto de los mulos, frontera amb França que ens deixarà  a la vall francesa, encarada al refugo d’Oulettes de Gaube, el nostre primer destí… Al principi no veiem gaire res i la baixada és rocosa i no gaire bonica, però conforme anem baixant ens trobem amb la cara nord del Vignemale, que es preciosa no el següent… Una de les imatges més impactants que he vist, i no n’he vist poques….totalment imprescindible per mi. Des del refugi la visió es perfecta… Fem una mica el burro, dutxa d’aigua freda, ioga per estirar davant la cara nord i veiem com es va enfosquint i van sortint els estels… Estic breathless…Sense respiració vaja 😉

Bonics racons de la vall del Ara

Bonics racons de la vall del Ara

Pujnat al costat del riu

Pujnat al costat del riu

Cabanes pel camí

Cabanes pel camí

Ja som a dalt amb el circ al fons

Ja som a dalt amb el circ al fons

Fumarola d'un avió

Fumarola d’un avió

El Vignemale

El Vignemale

Peus i cara Nord del Vignemale

Peus i cara Nord del Vignemale

Fent ioga en un lloc preciós

Fent ioga en un lloc preciós

Clras i ombres

Clras i ombres

Es va fent de nit, un cel espectacular

Es va fent de nit, un cel espectacular

El dimarts ens llevem i després d’un esmorzar regulín al refugi ens podem amb marxa per començar la jornada, avui ens espera un dia durillo, amb força pujada inicila i després anar baixant fins arribar al poble de Gavarnie, que tinc ja ganes de conèixer pel seu circ… Anem pujant fins al coll de l’Orquette d’Ossue (aquí els colls son horquetes (forques suposo en francès). Un cop arribem allí decidim que el Petit Vigneale sembla molt assequible i que el podríem fer, per tant decidim pujar. La pujada és fàcil, sense massa dificultats, en alguns trams poc senyalitzada però tampoc sembla gaire necessari ja que es veu molt bé el cim i no hi ha trossos xungos. Des de dalt podem veure la glacera per la qual s’accedeix al Vignemale, que no es troba en els seus millors mments però sembla ser que és la segona glacera més gran dels Pirineus, la vall on es troba el refugi on hem dormit i la vall que anirem baixant avui per arribar a Gavarnie.

Si,una altra...caranord al matí

Si,una altra…caranord al matí

Els Vignemales des del coll

Els Vignemales des del coll

La glacera del Vignemale o d'Ossue

La glacera del Vignemale o d’Ossue

La vall d'on venim

La vall d’on venim

La vall a la que baixarem

La vall a la que baixarem

El cim

El cim

El Casc i la Brecha de Roland a lo lluny

El Casc i la Brecha de Roland a lo lluny

La baixada es fa una mica pesada i arribem a un altre refugi que hi ha per accedir al Vignemale, on aprofitem les taules de fora per esmorzar… D’aquí anem baixant, ens trobem amb unes coves aprofitades per fer-hi com cases en l’atiguitat i vàries petites zones glaçades o “neveros” (m’encanta aquesta paraula) amb milers de marmotes i ocellets. Molta aigua, molt verd… una vall molt espectacular. En un moment passem per un petit estret que deixa el riu amb una cascada molt bonica i finalment arribem a un llarg pla on hi ha al fons una petita presa. Aquí tenim dues opcions, o seguir una pista asfaltada fins a Gavarnie, opció curta; o anar pel GR que dóna més volta però per camins més bonics i com no decidim anar per la segona… Anem vorejant les muntanyes i seguint la vall pel seu vessant dret i de tant en tant anem entrant a valls, algunes més grans i alguna de molt petita, passem per boscos fins que arribem a una cabana on teni ja vistes del circ de Gavarnie. Ara toca baixar a lo bèstia i creuar vàries vegades una carretera que va fins a les pistes d’esquí… Passem per un refugi prop de Gavarnie on no ens quedarem, sinó que baixem fins al poble i ens quedarem a la gyte d’etape Oxygene que ens van recomanar. La veritat es que aigua calenta, una haitació per nosaltres sols amb vistes al circ de Gavarnie per molt poc i poder anar al super del poble a comprar menjar pels dies que queden s’agraeix… I el sopar boníssim.

Una casa-cova a la muntanya

Una casa-cova a la muntanya

L'estret del riu

L’estret del riu

Passem per "neveros"

Passem per “neveros”

Una petita cascada

Una petita cascada

Una vaca molt feliç

Una vaca molt feliç

Un pla on es bifurquen els camins

Un pla on es bifurquen els camins

Un llac blau impossible al fons

Un llac blau impossible al fons

Seguint el GR

Seguint el GR

Vistes vesprenques del circ de Gavarnie, es molt a prop ja...

Vistes vesprenques del circ de Gavarnie, es molt a prop ja…