Últim dia, dia de banys…

Avui és el meu últim dia a Islàndia i a les 12 de la nit m’espera un periple de 2 escales, una nit a l’avió i mil coses més per arribar  a Barcelona…

Durant la meva estada aReykjavik he conegut un gallec molt simpàtic que viu aquí fa uns mesets i que treballa aquí i que va viure molt de temps a Barcelona. El dia s’aixeca força bé i ell em va proposar d’anar a un poble a una hora en bus de Reykjavik, en el que fas una caminadeta de unes 2 horetes i arribes a una vall geotermal on et pots banyar perquè l’aigua del riu és força calenta. És el meu últim dia però tinc tot el dia així que perquè no, ens fem una mica de picnic i apa a caminar s’ha dit. Al arribar al poble mirem els horaris de tornada dels busos, que per sort n’hi ha forces i comencem el camí que discorre per un sender al costat del riu i després per una carretera per finalment pujar ja la vall (la gent que va amb cotxe deixa aquest en l’últim loc i així només han de caminar una horeta per arribar).

Al poble ens trobem tot de gent fen arranjaments florals i ens expliquen que és perquè la pròxima setmana faran un festival d’art floral… no si aburrir-se aquí a l’estiu no es deuen aburrir, intenten fer milions de coses que no deuen poder fer a l’hivern… Després passem per una zona geotèrmica amb fumaroles, per un camp de gols i anem parlant de mil coses, de com és viure per allà i per aquí i tot plegat. Finalment arribem a l’inici de la vall on hi ha una petita cascada i pujem a una muntanyeta per les vistes però la voira cada vegada és més al nostre costat.

 

El riu al seu inici per Hveragerdi

El riu al seu inici per Hveragerdi

Jo i Marcos

Jo i Marcos

Pujant la vall

Pujant la vall

Una fumarola

Una fumarola

Marcos que vol caure al forat

Marcos que vol caure al forat

Fumaroles

Fumaroles

L'inici de la vall

L’inici de la vall

Busquem el millor lloc per banyar-nos al riu perquè està tot molt enfangat (això no és gens turístic ni preparat, hi ha molta gent perquè ho coneixen però no espereu res adaptat,eh!!!) i ens n’anem al riu, amb una temperatura exterior de potser 9-10ºC i amb indicis de començar a ploure. Sort que el Marcos porta una bossa escombraries enorme i posem les coses allà pr intentar evitar que es mullin. Quan ens fotem el riu la boira es va acostant cada cop més i a fora cada vegada fa més fred, plou més… Ens fa moooolta mandra sortir 😮

Finalment aconseguim sortir i passo els cinc minuts més freds de la meva vida diria jo, sort que la meva pell està encara calenta del bany… Ara toca baixar, plovent molt i tot i que portem els impermeables acabem els dos xops amb les botes fent xof-xof i jo una mica emprenyat, ja que necessito que les botes se m’assequin per a la tornada 😦 Sort que arribem per un minut a agafar un bus (sino ens haviem d’esperar 2 hores pel següent) i tornem a una hora decent a Reykjavik, de amnera que ens dóna temps a fer una cosa que crec s’ha de fer aquí.. perdre una tarda a una piscina de les seves, ja que són els seus local de reunió i socialització, com qui aquí va la bar… A més amb l’aigua calenta em reescalfo el cos que el tenia congelat (hi ha una piscina exterior a 38ºC i una altra a 41ªc i vamos que estic diví allà dins).

Finalment per sopar, ja que cap dia he menjat gaire res típic d’aquí perquè em cuinava jo anem a menjar un plat de sopa típica d’aquí i l’amo, cm l’hi caiem bé i coneix al Marcos (uns amics seus curren aquí), ens regala un plat de carn de cavall que resulta boníssima, més del que jo pensava… Així que això que m’enduc. Vaig corrents al aeroport i ja toca tornar 😦

Un plat de sopa ben calenta

Un plat de sopa ben calenta

Per acabar us deixo un mapa resum del meu viatge ;

)mapa islàndia

La capital islandesa

Aquesta nit ( en dic nit per dir alguna cosa ja que entra una claror per la finestra brutal) he dormit entretallat. Al final a les 06:30 m’he llevat, dutxat i esmorzat i he preparat la bossa x si m’avisen de l’snorkel. Vaig enviar mail x reservar fer una capbussada a silfra,al parc nacional de thingvellir però no m’han confirmat…
He decidit esperar fins 08:15 i si no em diuen res anar a visitar la ciutat. Finalment cinc minuts abans de l’hora decidida apareix una noia preguntant per mi. Fantàstic… A veure aigua… Fora està plovisquejant.
Thingvellir (ells ho escriuen amb una mena de p extranya que val com th) va ser el primer parc nacional de l’illa. És interessant perquè va ser on es reunia el primer parlament islandès fa més de mil anys i perquè és el lloc on s’uneixen o es desuneixen les plaques americana i euroasiàtica. Just al bell mig d’aquesta desunió es on hi ha silfra, on nadarem avui vaja.
El dia està emboirat i plovisqueja. El lloc sembla molt bonic i sembla un bon primer contacte amb l’illa. Normalment la gent el visita fent una excursió de migdia que es diu el cercle daurar i que visita això, geysir ( si d’aqui prove lo de geisers) i gullfoss una cascada sorprenent… Jo aquests els faré amb el bus de tornada a reykjavik.
Arribem doncs al parc on es veu un mirador al que no tenim temps d’anar, les cases on s’allotjaven els que anaven al parlament, algunes cascades i la bretxa…

Cases del parlament islandès

Cases del parlament islandès

Jo a la bretxa

Jo a la bretxa

L'escletxa amb una caiguda d'aigua al fons

L’escletxa amb una caiguda d’aigua al fons

Ens coloquem un vestit totalment impermeable i gruixut. Una muca agobiant però imprescindible ja que l’aigua d’aquí ve directament de les glaceres i és a 2-3°C segons em diuen. La gràcia de fer aquest buceig vs snorkel és que aquesta aigua es tant pura i cristalina quw té una visibilitat total. I he de dir que és totalment cert. Els colors, la roca, les algues i fins i tot alguns éssers d’aquests que hi ha a l’aigua i que mai veuries fan que pagui la pena tot i l’elevat preu ( però estàndard aqui). Val unes 15000 corones i la conversió ara és fàcil ja que més o menys equival una corona a una antiga pesseta). Després com a sorpresa hi ha un salt final d’uns 4 m que és opcional. Tornem a la capital i em deixen a l’hostal.

Vestit per a l'ocasió, molt "sexy"

Vestit per a l’ocasió, molt “sexy”

Sense comentaris

Sense comentaris

Submarinisme a l'escletxa

Submarinisme a l’escletxa

Comença l'aventura

Comença l’aventura

Allà vaig fent una caminadeta ( està una mica lluny del centre) i vaig per la linea de costa i em trobo un vaixellet que va a una illa a 5 min que es diu videy. Decideixo agafar i l’illa es un petit relax ple d’ocellets, columnes basàltiques a la costa i un monument imagine de yoko ono… La veritat paga la pena passejar-hi i després a la tornada em deixa al centre on dono una volta.

Illa de Videy I

Illa de Videy I

Illa de Videy II

Illa de Videy II

Monument de Yoko Ono a la pau

Monument de Yoko Ono a la pau

Illa de Videy III

Illa de Videy III

Illa de Videy IV

Illa de Videy IV

Illa de Videy V

Illa de Videy V

El centre no té gaire res i potser el més interessant és el harpa ( un nou edifici que fa de sala de conferències i concerts) i el carrer de botigues que no és massa estressant i és cuco. També és curiosa l’església de hallgrimskirkja. Torno a l’hostal després de dispensar-me en un bonus ( els supers d’aquí més econòmics) per carregar menjar i vaig al hostal a descansar per els pròxims dies de caminada.

Harpa exteriors

Harpa exteriors

Harpa interiors

Harpa interiors

Harpa i jo

Harpa i jo

Una església curiosa

Una església curiosa