Doha, una ciutat inventada del no res!

Ens llevem ben d’hora i sorpresa…estem a Doha!!!Com ho sabem? Perquè tot i ser abril i les 07 del matí fa una calor que ja odiarem nosaltres a les 14h al mig estiu a Barcelona.

Fem un esmorzar a l’hotel i una bona dutxa. La ciutat no té massa per visitar, però tenim tot el dia. I tenim un petit problema… ens van tirar la crema solar i per tant ens haurem de torrar al sol…Amb la gorra, molta aigua i ulleres de sol sortim al carrer… Ens trobem molt a prop de la zona del port amb el museu, una zona amb més grues que la sagrada familia i la zona 0…com es nota que es troben en ple desenvolupament i construcció!!!

Construcció ,grues i més grues!!!

Construcció ,grues i més grues!!!

Doha és una ciutat que tenia només 20000 habitants i que vivia de pescadors que recollien ostres i perles, però va canviar amb la trobada de petroli i gas en principi, tornant-se una gran urbe que intenta mostrar el seu poder. Nosaltres ens trobem en la regió “antiga” per dir-ho d’una manera… Després hi ha una altra zona que és la des gratacels, a l’altre cantó de la badía.

La perla de Qatar...el què fa la pasta!!

La perla de Qatar…el què fa la pasta!!

Anem fins al museu, un museu d’art islàmic que val la pena visitar només per les vistes que hi ha i per l’edifici en sí, a més de contenir certs productes d’art islàmic al seu interior… i totalment gratuït. Arribem a les 09, però fins les 10 no obren, trobem una palmera i busquem la seva ombra per fer-hi una dormida.

Dormitant sota la palmera

Dormitant sota la palmera

Visitem el museu, on s’està infinitament fresc… ens passem unes dues hores i veiem obres i restes expoliades/comprades de llocs tant diversos com la Índia, Irán i Córdoba o Granada… Se’ns fa extrany venir a veure objectes originats a Espanya en un museu aquí…

El museu per fora...no ens podem banyar aquí?

El museu per fora…no ens podem banyar aquí?

L'edifici té la seva gràcia arquitectònica

L’edifici té la seva gràcia arquitectònica

Després fem un passeig per tota la badia per arribar fins a l’altra cantó d’aquesta, on hi ha la zona nova i plena de gratacels, centres comercials, etc. Per fer això anem passejant pel passeig, amb la mala sort que anem pel costat erroni, per la zona nterior de la carretera, i en la nostra intenció de creuar per anar prop del mar on s’estigui més fresc resulta impossible…Cotxes a 100 km per hora i amb 3 carrils per cantó, amb una mediana al mig enorme… Finalment gairebé atropellats per un mercedes descapotable dels milers que passen per aquí, conseguim creuar a l’altra part.

Una Pepsi per refrescar-nos de la calor...Uffff quina suada

Una Pepsi per refrescar-nos de la calor…Uffff quina suada

Vistes dels gratacels des del passeig. Finalment hem creuat!

Vistes dels gratacels des del passeig. Finalment hem creuat!

Morts de calor, sense gens de crema solar encara i a punt de morir deshidratats tot i portar milers de litres d’aigua, aconseguim arribar a la zona dels gratacels. Aquests són fantàstics, una mostra de la bogeria dels diners ràpids i quan no se sap què fer amb ells.

L'skyline de la ciutat

L’skyline de la ciutat

Joer com s'hi deixen la pasta aquesta gent

Joer com s’hi deixen la pasta aquesta gent

Acabem a un centre comercial molt gran i famós que hi ha a la zona, on l’únic que val la pena és que no s’està a 45ºC, mengem alguna cosa i agafem un taxi per tornar al centre. Allà anem al zoco de la ciutat, un zoco amb molt poc encant vist aquells que hi ha a ciutats com Marraqueix o altres, molt improvitzat i de cartró-pedra, però amb imatges insòlites com soldats de blanc en cavall vigilant els turistes; aus pintades de color blau (gallines blaves sí…).

Quin morbo aquests soldats a cavall

Quin morbo aquests soldats a cavall

Un tè al mercat...l'únic que sembla autèntic

Un tè al mercat…l’únic que sembla autèntic

Tornem a l’hotel a buscar les maletes, rebentats i acalorats. Decidim dirigir-nos a l’aeroport per agafar l’avió que ens portarà a Delhi… Allà almenys estarem frescos.Demà arribem a Delhi a les 03 de la matinada :O

Nervis!!!Marxem un mes

Ja ha arribat el moment… El què va començar com una xerrada indefensa per fer un petit trekking al Nepal ha acabat en un permís sense sou de 3 mesos, un viatje a la Índia i la primera vegada que serem fora de casa durant tant de temps…

Visitarem 3 països i avui arribarem al primer. Un país únicament d’escala i entrada a l’Àsia gràcies als Qatar airways i al Barça, però en el que aprofitarem per fer una parada i fonda una nit i visitar la capital, Doha.

Anem una mica resacosos del casament d’ahir… i és que aprofitem el temps, jeje! Hem revisat les maletes uns 20 cops. 3-4 samarretes; 3-4 calçotets i parells de mitjons; uns pantalons de caminar i els que portem a sobre; les xiruques; una farmaciola molt complerta amb probiòtics acompanyants; una jeca amb dues capes, gorra,guants i braga (bé,ara n’hi diuen buff) pel fred; agulles d’estendre roba i fils per estendre-la; les ulleres de sol; un lot per la llum; la càmara de fotos; i un llibre electrònic per llegir. Tot això en una bossa de 50 litres de capacitat i amb menys de 9 kg de pes. I encara ens sobren coses segur.

La nostra maleta de viatge!

La nostra maleta de viatge!

Anem a l’aeroport i ja ens trobem amb el primer petit problema… Afortunadament és fàcil de solucionar. Al considerar Doha com una escala, no ser una destinació, no podrem recollir les maletes allà si les facturem, ja que aniran cap a Delhi. I nosaltres no volem perdre les nostres maletes i que arribin a Delhi un dia abans que nosaltres. A més que a Doha necessitarem roba i coses, no? Com que la nostra motxila no és massa gran ens deixen no facturar maletes i portar-les dalt l’avió. Ara però segon obstacle derivat del primer… A la farmaciola porto unes petites tisores, un bisturí i la crema solar que no ens deixen passar, així com una navalla suïssa que m’encantava… Es queda tot a terra!! Esperem que no hagi de fer cap cirurgia mentre voltem, jeje.

El vol és fantàstic, els avions estan molt rebé i la veritat ens divertim molt amb les pantelletes mirant infinitat de pel·lícules. Se’ns acudeix mirar Argo, un film molt recomanable però totalment desencertat en la elecció. País àrab en revolta i gent occidental a la que volen empresonar o matar… Fantàstic quan el nostre primer destí és Doha i encara anem acollonits perquè no sabem què ens trobarem.

Al luxós avió de Qatar Airways

Al luxós avió de Qatar Airways

Sortint, acollonits i ilusionats a la vegada...

Sortint, acollonits i ilusionats a la vegada…

A l’arribada però ens trobem amb un autobús que després de fer una ruta turística per l’Aeroport ens deixa a la terminal de sortides, on hem de pagar el visat d’entrada… I la tarja de crèdit no funciona… sort que la de dèbit sí,a veure si es que no podrem seguir amb el viatje per falta de fons… 2 hores de cua desrpés (sí, noi@s, arribem a la 1 de la matinada, moment de màxima activitat d’aquest Aeroport, no entenc com tanta gent es queda aquí). Almenys t’atenen unes noies molt simpàtiques i vigilant uns homes molt barbuts i peluts i morenassos que treuen l’alè (si sabéssin el què pensem d’ells es moren o ens foten a la presó).

Per fi aconseguim sortir de l’Aeroport (o entrar al país) i l’única forma d’arribar al nostre destí és en taxi… Al ser la primera nit i arribar tant tard havíem buscat un hotelet, aquí no hi ha allotjament econòmic, i ens costa uns 45 euros una nit (i la majoria valen uns 100 així que…). Ens porta el taxi al lloc indicat i allí ens diuen que no, que ens han de derivar a un altre hotel. Som a un carrer fosquillo a les 2 de la matinada en un país que no coneixem… m’entra el cangueli durant 2 segons… però el taxista molt amablement ens porta fins a l’altre hotel que és lleument millor i sense càrrec en el preu…

Estem rebentats així que anem a dormitar…