pingüins

Chiloé és la primera gran illa del sud de Xile, on segueix la cordillera de mar per acabar morint i desaparèixer. Just on la Xile continental acaba i comença la insulsr i la carretera austral per l’altre cantó,la projecció dels Andes a la Patagònia.
És una illa particular, amb costums curioses i folcklore propi com qualsevol illa, sembla ser origen real de la patata (els inques la van exportar d’aquí a Perú, on la van exportar els espanyols cap a Europa) i últim reducte que va remandre en mans d’espanyols per la guerra de la independència.
Per arribar aquí el bus ha d’entrar en un petit ferry per creuar els escassos kilometres que la separen del continent. Les vistes des d’aquí són boniques i emboirades, com imaginava jo que havia de ser aquesta illa, molt humida i ventosa. Finalment el bus arriba a Ancud, la ciutat més gran del nord i allí em quedo a dormir.

Bus in a boat

Dreta continent, esquerra chiloe

Un altre vaixell creuant

Al matí següent llogo una bicicleta per un preu estrepitós, però és lo que hi ha… uns 30 km després de puja i baixes molt accentuats, amb una bici que té la segona marxa gairebé inútil i per una carretera amb força cotxes, arribo a lloc. Entremig un seguit de paisatges preciosos que m’han recordat massivament al nord espanyol, Asturies i Cantabria basicament…

Paisatge del norte

Tremendes vistes

La platja on hi ha les pingüineres és absolutament preciosa, màgica… a més a més fa un dia preciós, potser inclús massa calor pel meu gust. Per veure els pinguins s’ha d’agafar un vaixellet que t’hi apropi. Un altre robatori però és quelcom em ve molt de gust. Veig els dos tipus de pingüins de la zona a milers, els magallànics i els de Humboldt. Es veuen protegint els nius al cim, nadant, conseguint menjar. Això i milers d’aus més ens entretenen una estona. I veure taaaaaans pingüins és realment interessant.

Arribant a pingüinera

Boat guiri trip

Pingu magallanico i cochayuyo

Colla de pingus

Tornar a Ancud amb la bici amb el cansament muscular anterior, els pujabaixes impossibles, la calor d’ara es fa una mica pesat però com es diu a poc a poc i amb bona lletra s’acava arribant a tot arreu.

Paisatge de tornada

La badia d'Ancud

Dino i per la tarda passejo per Ancud, un bonic poble-ciutat amb costanera, una fortificació espanyola i bones vistes. De camí em trobo un jovenet francès que viatja fent dit i que es dirigeix cap a la Patagònia, intentant estalviar el màxim possible. Parlem una estona, ens donem consells i torno a l’hostal, on sopo amb dos nois alemanys i una noia nordamericana i fem petar la xerrada sobre una mica tot…

Costanera ancudiense

Fort spanish

Al matí del dimecres em desperto per agafar el meu primer bus en un dia que s’espera assortit i complert, a més carregant les dues motxiles. Primer destí Quemchi, tot i que paro una mica abans i camino els gairebé 3 km per arribar a un petit pont que creua a una petita illa amb màgia, una església i un cementiri amb el bonic i poètic nom de isla de las almas navegantes.

Pont a l'illa

Tota l'illa en un punt

D’aqui començo el meu periple autostopero. No passen gaires cotxes però me les arreglo finalment per a que em recullin i em deixin al creuament amb la carretera que va a Quincaví, un bonic poble amb vistes als volcans de la zona continental andina i una magia especial. De fet es sospitava que aquí residuen els bruixots de l’illa.

Magia a Quincaví

D’aquí i a falta de moviment vehicular, aprofitant que passa el bus l’agafo fins a la zona de creuament de carreteres. Caminant un km arribo a una bonica cascada amb paisatges sobre la vall posterior.

La bonica cascada

I el riu que conforma

Torno enrere i segueixo camí cap al poble de Tenaún, on hi ha una de les esglésies més boniques de la zona. Per la seva construcció en fusta, forma i colors les esglésies de Chiloé són patrimoni mundial de la Unesco.

Postal de chiloe

Església de Tenaún

D’aqui altra vegada he d’agafar el bus urba per anar fins a Dalcahue, ja un poble més gran i proper a la capital Castro, amb un passeig preciós. Desgraciadament se m’ha fet tard x creuar a l’illa d’Achao, just davant i on sembla hi ha un parell de bonics pobles. Enlloc d’això, em dirigeixo a Castro per veure els seus famosos palafitos, cases de fusta al mar amb estructures que les suporta amunt per les crescudes, res de nou tot i que et venguin com quelcom excepcional. D’aquí agafo el bus a Quellón, on a les 03 am surt el vaixell cap al Chaitén i el meu pas per la carretera Austral.

Típics palafitos de Castro

Afortunadament a les agències de la companyia em puc esperar fins la 01:30, hora en la que ja podem embarcar per dormir i seguir viatge.

Després del dia anterior amb la magnífica ruta geològica avui ens espera una jornada també molt emocionant, i no comencem malament.
Ens llevem a Kakanui sobre un penyasegat davant d’ una platja ja plena de surfers. Un cop esmorzar a la parella de jubilats del costat ens conviden a la seva caravana de luxe. Són en Mary i la Sue que fa un parell de mesets han estrenat caravana i volen compartir-ho amb la resta. Ens vol botir amb patates, postals i torrades amb una mena de bovril vegetal típic d’ aquí. Parlem de tot i de res. Els expliquem la ruta que portem feta i com.funciona el tema dels cognoms a casa nostra (no ho acaben d’entendre). Ells ens comenten que tenen els fills per pobles de l’illa sud, que només han anat a Fiji i no han sortit més de les dues illes i que volen anar a Europa de manera relaxada. Els aconsellem que poden fer i on anar. La veritat és la hora que estem amb ells ens ho passem molt bé i els invitem a que vinguin per Bcn.

Mary, Sue i Lluís

Un cop fet el segon esmorzar del dia ens dirigim a Oamaru un poblet molt cucu i recollit on aprofitem per visitar-lo una mica. Al i-site ens acullen, com no, molt bé i ens donen tota la informació que demanem amb un somriure a la cara tot natural. Aprofitem que tenim wifi per fer trucades a la família, que feia dies que no ens posavem en contacte, i això ja ens serveix per alegrar-nos més el dia. Admès avui toca dutxa i ben contents anem al gimnàs municipal. Aquí tenen el servei de només dutxa (cosa impensable a casa nostra) i la veritat que ens prova d’allò més bé. Ara ve el més dur: fer la bugada. I és que fa una setmana que dormin amb els plànols dels anteriors amos de l’Eriçona. Ens ho podeu dir, som uns guarros. Una laundromat a tot el poble i sembla que tothom s’ha posat d’acord a rentar la roba avui i a la mateixa hora. La cina durarà més de dues hores, així si, entre rentar i assecadora anem a comprar el menjar típic de NZ: fish & chips. No val res i a sobre acabem ben enllardats. Acte seguit: Manel al WC.

Oamaru, un poble amb encant

Al mercat de farmers

Amb mono de Wi-Fi

Els jardins d'Oamaru son d'estampa de comunió

Bé, ja tota la logística està enllestida i toca doncs visita a les Moeraki boulders, són unes formacions geològiques que deixen al Manel ben embadalit i content. Estan situats just a la platja i per poder accedir hi cal anar-hi en marea baixa. Tot i així algú queda amb els peus xops. Simplement són rocs esfèrics formats per carbonat de calci metamorfitzat. És un fenomen particularment rar. Cal dir que el lloc dóna opció a fer infinitat de fotografies.
Ja gastades les energies fent el tonto per aquestes pedres, toca pinguins i lleons marins. Ens dirigim a un lloc per veure pingüins grocs per variar, per una pista de grava. Just sortit del cotxe i iniciats uns minuts de caminar a veiem tot de lleons marins vaguejant pels rocs propers al mar. Les opinions però, s’han de veure des d’un refugi on quedem amagats. Resulta que són porucs. Ni un pingüí. És massa d’hora. Això sí veiem més lleons marins prenent la fresca. Ja tornant al cotxe i frustrats decidir anar per un camí on ens trobem una noia embadalida i quasi amb llàgrimes els ulls, mirant dos pingüins. Els tenim a menys d’ un metre i mig!! OMG!!! Són preciosos. Estan amb les ales esteses, suposem que, per eixugarse. Pobres, han estat tot el dia pescant i tenen 3 pallassos mirant-los hipnotitzats, ells tanmateix ni s’immuten. Són tan cucus i abraçables com la Rita, i debatem de si és factible segrestar-los o portar-los a Bcn. Ens declinem per no fer res ja que només deuen tenir passaport novazelandes i seria molt difícil que aconseguissin nacionalitat espanyola (o catalana). Arriben al cotxe i comença a ploure a bots i barrals. Ja toca buscar casa. Amb un dia ben complet ens dirigim a un altre lloc idil.lic: Trotters gorge.