Després de 20 hores en el fantàstic vaixell de Kupang, podent donar sort ja que diuen sempre hi ha retards i nosaltres ens els hem estalviat, arribem a les 06:30-07:00h a Kalabahi, la principal ciutat de l’illa d’Alor.
Donem voltes buscant allotjament i després de pasar per un hotel destartalat i amb preus força abusius pel què oferien i un altre hotel més acorde en el qualitat-preu al què esperem, però encara força car, arribem gràcies a una noia molt amable i 50000 místers how are you a una homestay o casa d’un home que ens fa una rebaixeta amb el preu i on ens acabem quedant. Les habitacions són força correctes, totes amb un porxet i cadires per llegir i seure.
Sembla que estarem força dies per aquí, així que no ens estressem i passem el dia d’avui perrejant, llegint molt (teníem la lectura abandonada), donant una volta pel poble (és diumenge però i està força mort, es nota que aquesta illa encara és mooolt cristiana), menjant una mena de suc de coco amb llet condensada tremendo…
Simpàtica gent kalabahiense
Cérvols enmig de la ciutat
Al capvespre i quan anem a sopar coincidim amb en George, un noi grecolibanès però que viu a Amsterdam i que està fent un phD de lingüística a l’illa. Porta 3 setmanes aquí i va fer 3 setmanes un curs i parla ja un bahasa indonesian perfecte (quina enveja). Anem a donar un volt i oh, sorpresa, trobem gent ballant. Com no nosaltres ens acostem i ens conviden a ballar amb ells. Estan encantats no, el següent, i més quan veuen que un de nosaltres para l’idioma força fluïdament. Ballem una mena de ball que té passos exactament iguals que la salsa, es fan mil fotos amb nosaltres i ens acaben donant menjar. Però si ja hem sopaaaaaat! És igual, toca fer per segon cop. Al cap d’una estona marxem i tornant a l’hostal veiem unes cadires al carrer. Tot un reguitzell de dones musulmanes ens venen a rebre, ens fan seure i ens porten dolços. Ja comença el Ramadà? Encara no. És un funeral musulmà… Mil fotos, poses, somriures i dolços després i amb la pena al cor pel difunt marxem i anem definitivament a dormir!!! Quin dia més intens, i amb 3 sopars inclosos!!!
Al dia següent ens llevem i anem al mercat, on comprem aigües i menjar per passar el dia. Avui anirem a kepa, una mini-illa paradisíaca com encara no havíem vist en tot el viatge. Té molta fama i molt merescuda, ja que el lloc és tremendo. Agafem un minibus o bemo fins a Alor Kecil i després un vaixellet amb preus una mica inflats (però imposats pel municipi, és el què hi ha) i arribem en aquest petit tros de cel a la terra.
Hi ha un mini-resort amb uns bungalows força ben integrats portat per uns francesos, si no fos too much expensive ens hi hauriem quedat un parell de dies, té mooolt bona pinta i realment no espatlla massa la illa (i no és tant car, però ja coneixeu la nostra rateria).
Lloguem allà equipament d’snorquel, ens diuen on anar i alguns consells i fem, sense dubte, el millor snorquel de la meva vida (Lluis dixit, Manel no està tant d’acord). La qüestió és que estem en una zona molt poc explotada i amb uns coralls mooooolt ben conservats, amb uns colors tremendos. Entre les platges, les illes del voltant i tot plegat, un dia geniaaaaaaal.
De camí a kepa
Aigües de colors turquesa
No cal dir gaires res oi?
Snorqueeeeeel
A la tarda anem a sopar i després xarrem una estona més amb el nostre nou amic, ens ensenya fotos del poble on està i coses del seu PhD. Molt interessant tot plegat.
El dimarts lloguem una moto per un preu raonable al nostre homestay i ens dirigim altra vegada cap a Alor kecil, la nostra idea és fer el què anomenen bird’s head (l’illa sembla un ocell i la part de dalt de la badía seria el cap). Passem per platges ben maques, esmorzem un cendol amb unes dones ben simpàtiques, ens barallem amb carreteres una mica broken i en pendent (en molts punts lluis ha de baixar i Manel pujar sol, sort que es un atrevit), passem per un poble dit Tulta on som la novetat del dia i unes celebritats importants, i acabem baixant altra vegada per uns penya-segats fantàstics i una platja paradisíaca.
Aquí a la platja malauradament ens trobem a una parella alemanya del nostre hostal, els han robat mòbil i cartera i estan intentant recuperar-ho per les bones amb una noia traductora. Nosaltres per si de cas ja no ens banyem, els deixem algo de diners per si de cas i seguim camí. No hi ha llocs per menjar així que parem en una botiga i una dona molt simpàtica ens cuina uns fideus d’aquests preparats amb una mica d’aigua calenta. Això sí que és tenir recursos!!!
Fent amics
Conductor de primera
Míster... photo...photo.el més al•lucinant els ganivets que porten alguns nens
Magnífiques vistes
Platja de coralls
El dimecres és finalment el nostre dia de diving. Tot i que semblava hi havia una conspiració per a que no ho féssim, al final ho hem aconseguit. Ho fem amb el Thomas, un alemany afincat aquí fa 9 anys i que ja està avisat per dur-nos a llocs fàcils. Aquesta zona té molts bons llocs per dive però resulta que la majoria són molt perillosos per les grans corrents i nosaltres tenim poca experiència. Diguéssim que és una zona en general per gent molt experimentada i nosaltres només hem fet els 4 de l’open water així que… Anem a les zones fàcils.
El nostre guia o instructor és assarraït de collons però ens va portant i tot i que el primer dive no ens aporta gaires res, fem un segon que és espectacular. La nitidesa, el nombre de peixos que veiem, els colors dels coralls i de tot plegat és al•lucinant. Tant que ens apuntem a fer un tercer, on veiem una sípia nadar de forma molt curiosa. Tot i que no és per fer-ho cada dia (sort xk el preu no ho permetria), ho hem disfrutat molt. I realment els coralls i els colors en general són espectaculars.
Al vespre ens acostem fins al reklamasi, tothom ens en parlava i naltros ni idea, resulta que són uns quants bars al costat del moll tots ells arreplegats junts i que fan menjar. Res de l’altre món, peró seria com un mercat nocturn de menjar. Disfrutem d’un nasi goreng i un gado-gado (verdures amb ou i una salsa de cacahuet boniíssima) i a dormir.
wondersalmon 