Una setmaneta a la platja

Mentrestant els germans Macarro anem a Kuta Lombok, un poblet de surfers in quedem una mica estabornits mentalment per la quantitat de putihs (blancs) que hi ha. La veritat es que es un destí guiri de platja però en cap moment és agobiant.
Alla coneixem milers de nens pesats que volen vendre braçalets. Són extremadament plastes però que amb un no borde estil Macarro els nens passen a buscar nives victimes. Ens estem 4 nits al mateix bungalow (aqui tots els bungalows contraraiment a la normalitat, són d’obra), a can Puri Itoma un home força entregat. Ens dediquem a gossejar de platja en platja. El primer dia anant a les de Kuta a peu; sorprenentment son platges amb una densitat de banyistes minima per estar al costat del poble.

image

Platja

image

Manglars

Els altres dos dies anem amb moto a les platges properes: les que aconsella la guia estan hi ha a guiris i la resta no hi ha ni Déu. Les de guiris fan pagar per entrar i s’ha de dir que algun que altre peatge ens hem saltat anant per llocs alternatius. Definitivament pagar per anar a una platja on hi ha gent (s’ha de dir que poqueta) no te sentit si pots tenir una platja de 200m per a tu solet però mai entendré la gent. Serà que a mi (Manel) les platges m’interessen ben poc. S’ha de dir que l’ultim dia anem a una platja mooolt citada a tot arreu preciosa i sense ningú (alla ens prenen el luxe de la tombona del xiringuito).

image

Penjant de la foto

image

Platja i dos Macarros

image

Lectura platgil

image

Platja

image

Comprant draps

L’endemà toca abandonar la sister i Kuta per retrobar-nos, els wonders, a Bangsal a una lloc i hores indeterminats per anar 3 dies a les Gillis.

Un cop a Gili Trawangan volem anar de festa, però l’ambient és tan de Lloret de Mar que el primer dia desistim. També influeix que no sóm capaços d’aguantar desperts fins les 12 que es quan s’anima tot. Un dia fem la volta a l’illa (2 horetes) i l’altre lloguem una sortida per fer snorquel. Aquest consta a anar trs snorkelin spots; el primer per veure un vaixell enfonsat, el segon per veure tortugues (i les veiem de moooolt aprop) i el tercer per veure peixots variats i algun corall blau. En ser tan diferents els llocs aprovem el tour tot i que no hi ha corall com al Manel li agrada. Finalment fem migdiada per veure si aguantem fins a mitjanit vius i anar a ballar una mica ja que el Lluís necessita marxa. Ho aconseguim pero és tot tan lamentable que marxem a dormir a les 12.

image

Dormim aquí

image

Fa 10 mesos que no mengem pizza real

L’endemà volem sortir de l’illa i anem a Mataram on tothom ens n’ha parlat fatal. No té res, però la gràcia està aquí, tp hi ha gaire guiris. Passem una tarda i un mati ben relaxats anem de shoping (a vegades toca) i ens fem un massatge de cap a peus que ens deixa com nous.
Anem cap a l’aeroport i allà agafarem un avió cap al nostre següent destí: KL altra vegada!!

Anuncis

Alor island o el paradís a la terra

Després de 20 hores en el fantàstic vaixell de Kupang, podent donar sort ja que diuen sempre hi ha retards i nosaltres ens els hem estalviat, arribem a les 06:30-07:00h a Kalabahi, la principal ciutat de l’illa d’Alor.
Donem voltes buscant allotjament i després de pasar per un hotel destartalat i amb preus força abusius pel què oferien i un altre hotel més acorde en el qualitat-preu al què esperem, però encara força car, arribem gràcies a una noia molt amable i 50000 místers how are you a una homestay o casa d’un home que ens fa una rebaixeta amb el preu i on ens acabem quedant. Les habitacions són força correctes, totes amb un porxet i cadires per llegir i seure.
Sembla que estarem força dies per aquí, així que no ens estressem i passem el dia d’avui perrejant, llegint molt (teníem la lectura abandonada), donant una volta pel poble (és diumenge però i està força mort, es nota que aquesta illa encara és mooolt cristiana), menjant una mena de suc de coco amb llet condensada tremendo…

image

Simpàtica gent kalabahiense


image

Cérvols enmig de la ciutat

Al capvespre i quan anem a sopar coincidim amb en George, un noi grecolibanès però que viu a Amsterdam i que està fent un phD de lingüística a l’illa. Porta 3 setmanes aquí i va fer 3 setmanes un curs i parla ja un bahasa indonesian perfecte (quina enveja). Anem a donar un volt i oh, sorpresa, trobem gent ballant. Com no nosaltres ens acostem i ens conviden a ballar amb ells. Estan encantats no, el següent, i més quan veuen que un de nosaltres para l’idioma força fluïdament. Ballem una mena de ball que té passos exactament iguals que la salsa, es fan mil fotos amb nosaltres i ens acaben donant menjar. Però si ja hem sopaaaaaat! És igual, toca fer per segon cop. Al cap d’una estona marxem i tornant a l’hostal veiem unes cadires al carrer. Tot un reguitzell de dones musulmanes ens venen a rebre, ens fan seure i ens porten dolços. Ja comença el Ramadà? Encara no. És un funeral musulmà… Mil fotos, poses, somriures i dolços després i amb la pena al cor pel difunt marxem i anem definitivament a dormir!!! Quin dia més intens, i amb 3 sopars inclosos!!!
Al dia següent ens llevem i anem al mercat, on comprem aigües i menjar per passar el dia. Avui anirem a kepa, una mini-illa paradisíaca com encara no havíem vist en tot el viatge. Té molta fama i molt merescuda, ja que el lloc és tremendo. Agafem un minibus o bemo fins a Alor Kecil i després un vaixellet amb preus una mica inflats (però imposats pel municipi, és el què hi ha) i arribem en aquest petit tros de cel a la terra.
Hi ha un mini-resort amb uns bungalows força ben integrats portat per uns francesos, si no fos too much expensive ens hi hauriem quedat un parell de dies, té mooolt bona pinta i realment no espatlla massa la illa (i no és tant car, però ja coneixeu la nostra rateria).
Lloguem allà equipament d’snorquel, ens diuen on anar i alguns consells i fem, sense dubte, el millor snorquel de la meva vida (Lluis dixit, Manel no està tant d’acord). La qüestió és que estem en una zona molt poc explotada i amb uns coralls mooooolt ben conservats, amb uns colors tremendos. Entre les platges, les illes del voltant i tot plegat, un dia geniaaaaaaal.

image

De camí a kepa

image

Aigües de colors turquesa


image

No cal dir gaires res oi?

image

Snorqueeeeeel

A la tarda anem a sopar i després xarrem una estona més amb el nostre nou amic, ens ensenya fotos del poble on està i coses del seu PhD. Molt interessant tot plegat.
El dimarts lloguem una moto per un preu raonable al nostre homestay i ens dirigim altra vegada cap a Alor kecil, la nostra idea és fer el què anomenen bird’s head (l’illa sembla un ocell i la part de dalt de la badía seria el cap). Passem per platges ben maques, esmorzem un cendol amb unes dones ben simpàtiques, ens barallem amb carreteres una mica broken i en pendent (en molts punts lluis ha de baixar i Manel pujar sol, sort que es un atrevit), passem per un poble dit Tulta on som la novetat del dia i unes celebritats importants, i acabem baixant altra vegada per uns penya-segats fantàstics i una platja paradisíaca.
Aquí a la platja malauradament ens trobem a una parella alemanya del nostre hostal, els han robat mòbil i cartera i estan intentant recuperar-ho per les bones amb una noia traductora. Nosaltres per si de cas ja no ens banyem, els deixem algo de diners per si de cas i seguim camí. No hi ha llocs per menjar així que parem en una botiga i una dona molt simpàtica ens cuina uns fideus d’aquests preparats amb una mica d’aigua calenta. Això sí que és tenir recursos!!!

image

Fent amics


image

Conductor de primera

image

Míster... photo...photo.el més al•lucinant els ganivets que porten alguns nens

image

Magnífiques vistes

image

Platja de coralls

El dimecres és finalment el nostre dia de diving. Tot i que semblava hi havia una conspiració per a que no ho féssim, al final ho hem aconseguit. Ho fem amb el Thomas, un alemany afincat aquí fa 9 anys i que ja està avisat per dur-nos a llocs fàcils. Aquesta zona té molts bons llocs per dive però resulta que la majoria són molt perillosos per les grans corrents i nosaltres tenim poca experiència. Diguéssim que és una zona en general per gent molt experimentada i nosaltres només hem fet els 4 de l’open water així que… Anem a les zones fàcils.
El nostre guia o instructor és assarraït de collons però ens va portant i tot i que el primer dive no ens aporta gaires res, fem un segon que és espectacular. La nitidesa, el nombre de peixos que veiem, els colors dels coralls i de tot plegat és al•lucinant. Tant que ens apuntem a fer un tercer, on veiem una sípia nadar de forma molt curiosa. Tot i que no és per fer-ho cada dia (sort xk el preu no ho permetria), ho hem disfrutat molt. I realment els coralls i els colors en general són espectaculars.
Al vespre ens acostem fins al reklamasi, tothom ens en parlava i naltros ni idea, resulta que són uns quants bars al costat del moll tots ells arreplegats junts i que fan menjar. Res de l’altre món, peró seria com un mercat nocturn de menjar. Disfrutem d’un nasi goreng i un gado-gado (verdures amb ou i una salsa de cacahuet boniíssima) i a dormir.

Hpa-An,:moto, coves i muntanyes…

Hpa-An és una mini-ciutat d’uns 50000 habitants a 2 hores en bus de Mawlamyne en bus local que val 1000 xatis(o Kyats com seria la moneda local, aprox 1 dòlar vaja). Hem llegit que el millor són els surrounds o voltants, ja que és una ciutat en un pla però envoltada de muntanyetes d’aquestes, limetones que en diuen en anglès. Hi ha la possibilitat d’arribar pel riu amb vaixell, però és una cosa molt lonely planet de recomanació però la gent local no ho recomana i d’aquesta manera són 10 dòlars i 4 hores, així que decidim anar amb el bus local que nosaltres preferim i no estar rodejats d’altres turistes planeteros, tot té el seu moment… 
Arribem doncs força d’hora i anem a la guesthouse de la guia, on com és habitual no ens quedem ja que ens ofereixen una habitació horrenda a un pressupost força alt. A més està plena de gent i encra són les 10 del matí. Ens movem una mica i a prop trobem un hotelet molt mono i baratet, bastant nou i amb unes habitacions infinitament millors per un preu més baix.
Lloguem una moto a l’home, que nes dóna un mapa per descobrir  on són les coves de la zona, ja que n’hi ha un bon grapat, totes elles adornades com a temples, amb budes i estupes al seu interior.
Com ja té experiència, en Manel condueix la moto, aquesta una mica més difícil ja que té marxes. Primer anem a dues coves que es troben a l’altre costat del riu, per lo que hem de creuar un pont i després agafar una carretera en molt mal estat que el pobre Manel pateix molt. Aquí les coves estan força ben indicades i les trobem fàcilment. Primer anem a la Yathayphyan, gratuita i força gran, podent fer un petit recorregut pel seu interior. Després aném a la de Kawgun, molt menys bonica i interessant pel nostre gust i a la que ens fan pagar 3000 xatis per entrar (no us la recomanem, la resta són gratuïtes i mooooooolt millors).

image

Cova budistica num 1

image

Cova budistica num 2

D’aquí marxem a buscar la més famosa i espectacular segons diuen, la Saddan cave. El problema és que està a uns 30 km i els últims 5 són per un camí infernal a més sense senyalitzar. El Manel vol llençar la moto a qualsevol lloc. Preguntant pel camí ens trobem una caseta amb una familia que fa menjar i menjem uns fideus molt bons. Ja amb la panxa plena les coses es veuen millor.
Tot i que no és absolutament obligatori, a la cova et demanen ferventment la donació ja que camines durant 15-20 minuts per dins la cova i han d’arranjar els camins, però només són 1000 xatis pels dos (no com la burrada de l’altre lloc). És força maca ja només d’entrada, però caminar 15 minuts amb un enllumenat mooolt suau i acaba a l’altre costat en un petit llac molt bonic on per un mòdic preu fas la turistada i et porten amb barqueta fins la zona dels cotxes/motos, passant per una petita cova dins l’aigua… Mooooooooolt recomanable tot i que sembli cutre!!!!

image

Wonders motoritzats

image

Restaurant improvitzat

image

Cova num 3

image

image

Seguim amb la turistada

image

Voltats d'arrossars

image

Moticultor aquàtic

Els primers 5 km de tornada els fa el Manel ja que començar en un camí n hi ha més sotracs que altra cosa no és plan. Però després en Lluís agafa la moto per primera vegada a la seva vida i al Manel gairebé l’hi ve un cobriment de cor, tot i que acaben arribant sans i estalvis a la ciutat, on veuen la posta de sol de la que queden enamorats, sopen i van a dormir esgotats de tanta moto. Descobreixen un lloc d’una dona que sembla índia que fa un menjar exquisit, sobretot un postre a base de plàtan deliciós no el següent.
Aquest recorregut que nosaltres hem fet la moto també es pot fer amb pick-up compartit amb un guia, te l’ofereixen en molts llocs, entrant més llocs a visitar, si s’omple són 5000 xatis per cap, ens hauria sortit el mateix preu que la moto amb benzina, però a l’hora que hem arribat aquest tour ja havia sortit així que només ens quedava l’opció moto. Capítol apart a l’hora de posar benzina. Nosaltres haviem vist moltes botigues a la carretera on venien aigua, a vegades menjar i una espècia d’ampolles amb una llimonada molt extranya. No és llimonada, és benzina de moto guardada en ampolles de vidre per anar omplint el dipòsit quan se’t va acabant. I nosaltres patint perquè no veiem benzineres…
Tot i que la nostra idea és marxar al dia següent després de pujar al Mont Zwegabin, una muntanyeta de 725 metres prop de Hpa-An, el fet que ens ha enamorat ens hi fa quedar un dia més. Com el transport fins la muntanya ens surt molt car, acabem llogant la moto altra vegada, i avui en Lluís es converteix en el rei. Ens apropem fins aun jardí farcit de budes on comença la caminada. Després de una hora i mitja de extenuant pujada arribem dalt, des d’on hi ha una vista força maca. Tenim molta gana però no hem portat menjar per l’avís de monos assassins que busquen maletes de guiris amb menjar. Al cim hi ha una petita estupa, molt discreta i que et deixa disfrutar del paisatge. Llàstima que al matí el paisatge sol estar emboiradet.

image

Vistes del cim

image

Mount des de baix

Després d’una baixada trenca-cames, arribem a la moto i ens dirigim a un petit monestir dins un llac que hem vist des del cim. Com tantes altres coses, molt més bonic de luny que d’aprop, però ens deixa bones vistes del cim on hem pujat. A més és gratis. Després d’això agafem la moto, anem a esmorzar a un poblet i seguim per una carretera que ja vam fer ahir envoltats de muntanyes d’aquestes càrstiques (les típiques que imagines quan et parlen deThailàndia), molt idíl·lic tot plegat. Després ens dirigim a una altra cova que també ens han recomanat, que es diu Kawka Thawng. Es troba al costat d’un poblet al que recomanen anar i nosaltres ens hi passem. Just abans d’arribar ens trobem un pont que com a molt feia1,2 metres d’amplada i que devia fer uns 200 metres de longitud,  total els dos amb els collons per corbata i en Lluís estrenant dots d’equilibrista que aconsegueix passar.Després d’això visita a la cova on uns monjos budistes molt simpàtics es demanen fer-se unes fotos amb nosaltres. La cova és força xula i just al costat hi ha un lloc on la gent local es va a banyar (amb banyador més tapat que les dones a l’inici del franquisme). Tornem a casa on descansem i donem una altra volta per aquesta ciutat que ens ha donat tant bones vibracions. Dew siau!

image

Monestir al llac

image

Pont-passarel.la. encara acollona més a la realitat

image

Monjos turistes


image

Bonics arrossars


Pd: per cert el poble vol dir literalment vomitat de granota. Coses mitològiques