Arequipa o la bella? O la blanca?

Si no l’apoden la bella, és igual. Jo la definiré així… tot i un inici lleument accidentat, res molt greu, ens trobem una ciutat preciosa que sembla amb molt per oferir…
Arribem sense gairebé haver dormit a l’estació de busos. Ja a partir de les 05 hi ha claror i veig un reguitzell de muntanyes-volcans nevats al seu cim. El paisatge ja promet. A l’estació de busos fem un cafetó i demanem on agafar el colectivo cap al centre.

image

Bus station Arequipa

Entrem en una combi o minifurgo a petar de gent i amb les maletes… diem on volem anar i la combi va conduint i conduint i conduint fins que arribem a final de parada… i estem molt lluny del centre. La cobradora no ens ha ni informat… Total, toca agafar una altra combi fins al centre, van totes a petar i sembla no ens volen agafar fins que al final tenim sort. Al final al ser 3 ens hauria costat menys agafar un taxi, que trist… i jo mort per no haver dormit!!!
Finalment arribem a la plaza de armas i busquem un lloc per dormir. A mesura que ens allunyem els preus van baixant i tot i que alts conseguim una triple per 80 soles a un home que ens dóna molta info a més i ens recomana rutes pel canyó del colca…
En Max i jo sortim a donar una volta pel centre mentre en Toni es queda fent cosetes. Anem a plaza de armas, a varies esglésies i carrerons, trobem un claustre amagat amb unes vistes tremendes… Tot plegat es veu preciós. Acabem al mercat on hi ha molta vidilla, disfrutant dels colors i tot… Quan ens cansem, anem a buscar a en Toni i anem a dinar un menu molt bo.

image

Plaza de armas

image

Claustre

image

Escenes de carrer

image

Una de les esglesies

image

Monestir de santa Caterina

La nostra idea és a les 15h anar a una ruta guiada amb una agència que ofereix tours gratis. Entre anglès patètic de la guia, com crida i l’explicació inicial, decidim marxar potes ajudeu-me i fer la ruta pel nostre compte. Ens perdem per bonics carrerons, tornem al mercat on ens aprovisionem de menjar infinit (formatge, pa, fruita, fruits secs…), visitem la catedral per dins, i tornem a l’hostal. Des del terrat tenim unes vistes impresionants. Finalment sopem quelcom lleuger i ens preparem per la nostra excursió al colca, amb ganes ja de tornar a la ciutat altra vegada, ja que ens ha agradat molt.

image

Gos perua al mercat

image

Mirador del terrat

Tornem a Arequipa després de la ruta pel colca amb nous amics amb els que quedem per sopar i aprofitem per anar a fer unes copes pel famós carrer de San Francisco, el lloc de moda per sortir per locals i per guiris… allà és on m’assebento que el sobrenom de la ciutat és la blanca, no la bella. Podrien ser perfectament les dues.
Després de la lleu festa (a les 12h ja a dormir), ens llevem i anem a comprar bitllets pel bus a Cusco. Aquest cop som més esplèndids i ens ho currem agafant un bus de més categoria on seients son força abatibles.
Per anar al bus, hem passat pel costat del mega-mercat d’Arequipa i ens hi apropem. Ens recomanen quedar-nos als carrers principals i no fotre’ns per carrerons secundaris. Com trobo a faltar això de voltar sense patir per res i fotre’m a qualsevol punt o lloc, per descobrir els llocs més amagats, sobretot del mercat. Tot i així, disfrutem molt i ens trobem una filera d’endevines que llegeixen la mà o fulles de coca; venedors infinits de gossets; i altres rareses.

image

Lectura de mans

image

Venda de gos

Per dinar decidim anar a una picanteria, tot i que no hi veiem gaire diferència amb els llocs que hem anat fins ara. Després voltem per un ric barri d’Arequipa, el barri de Yanahuara. Hi ha una plaça amb un parc, una església i un mirador que fa que estigui ple de turisme local i parelles de casats fent-se fotos (com es nota que és dissabte).

image

Bonic edifici

image

Picanteria

image

Casament al parc

image

Mirador de barri pijo

Per fer temps, jo i en Max decidim agafar una combi cap al mirador de Carmen alto, un lloc dins la ciutat però com si fos a les afores amb una visió tremenda de les muntanyes que rodejen Arequipa i una mena de perit canyó.

image

Boniques vistes

El dia així es va acabant i després de recollir la laundry i fer la motxila, tornem a la dura i real vida viatgera…. A viatjar toca, i tota la nit!!! Afortunadament el bus és força còmode 😉

image

Great bus

Anuncis

Benvinguts a Timor-leste. Tornem a ser extraterrestres!!!

Timor-leste o timor oriental. Un dels països més nous del món, creiem el tercer després de Kosovo (no reconegut pel nostre meravellós i democràtic país) i Sudán del Sud.
Timor-leste era una colònia portuguesa que compartia illa amb Indonesia (antiga colònia holandesa per altra banda). Al 75 els portuguesos la van deixar ser independent però ràpidament els indonesis se la van quedar per la força. Al 2002, després de vàries ràtzies i intents per separar-se, una massacre a la població al cementiri de Santa Cruz que va ser televisat va clamar la opinió internacional i els indonesis van ser forçats a donar-los la independència.
És un curiós país, un dels més empobrits de la regió per tota aquesta inestabilitat política, però a la vegada dels més cars. Aquí hi ha un clar exemple del mal que a vegades fan les Ong sense voler. Hi ha tantes Ong i tants occidentals amb preus d’allà, que s’han creat 2 economies, apretant i ofegant l’economia local, amb restaurants luxosos i caríssims i allotjament a preu exorbitant.
Dili és la capital i aquí arribem provinents de Darwin. Només tenen connexió internacional via aire amb Darwin, Bali i Singapur (i no cada dia). Després d’un vol amb més turbulències de les que volíem arribem a l’aeroport, una pista en un raconet no massa gran amb un aterratge també lleument accidentat. L’aeroport deu tenir el tamany del de Reus com a molt i sortim de l’avió caminant. Es respira un aire i ambient srilankès!!!

image

Arribem a Dili, just baixar de l'avió

image

Voltants de l'aeroport

Passem a pagar el visat, pura formalitat per recaudar pasta, agafem les bosses i sortim. Busquem primer una tarja de telèfon per res i després caminem una mica per afafar un mikrolet, els busos urbans d’aquí, que ens portarà per 25 centavos al hostal (fan servir dòlars USA però parteixen en centavos, equivalent cent centavos a un $). Es posa a ploure mentre som al mikrolet però ens deixa al costat de l’hostal.
Quan deixa de ploure anem a dinar. Acabem en un filipino menjant arròs amb uns curris, un d’ells fet amb unes algues bastant plasticoses i asqueroses. Ens surt força barat, i és que si no vas a un restaurant d’aquests per occidentals pots menjar bé i barat…
Després d’això anem al centre comercial ja que necessitem imprimir coses per fer el visat cap a indonèsia. Al voler creuar per terra, hem d’anar a embaixada indonèsia i fer visa, ja que en la frontera no ens la poden fer on arrival. Necessitem foto amb fons vermell, una carta de perquè anem a indonèsia, la primera nit, extracte bancari i vol (en el nostre cas, ja ens hem fet experts, el fem fake). Per tornar a l’hostal trobem molta gent entrant i sortint d’una espècie de passadís molt estret entre 2 contàiners de transport. Nosaltrs, com no, seguim a la gent i descobrim un mercat dels nostres i que trobàvem tant a faltar. Gent que ens toca, mira i riu com si fóssim d’un altre món, que volen que els fem fotos i intenten parlar amb nosaltres. Parlen tetum, la llengua del país, que té algunes paraules del portuguès com obrigado, buens dies i boas tardes, així que aquí ho tenim fàcil per ser amables 😉

image

Fotos per a l'ocasió (visa)


image

Imatge del mercat

image

Bojos pels galls


image

Noies i porquet al mercat

image

Boges per la curtura ( droga vermella fastigosa)

Al dia següent toca anar a embaixada. Només donen 60 números al dia, així que la gent hi va molt d’hora. Tant que ja han establert un sistema de torns molt curiós. A partir de les 06 am tu pots arribar allà i firmar i posar el teu número de passaport, si ets dels primers 60 després pots passar a les 09 a fer-te el passaport. Curiós sistema oi? Sort que dormim molt a prop i ens arribem abans de les 06 com ens han recomanat. Ja hi ha unes 6 persones esperant, però no hi ha cua formada. Quan es fan les 06 ja hi ha força gent, no 60 per això, sense cua i passen un paper per firmar i passaport. Això sembla can pixa, ni ordre d’arribada ni res.
Una monja que ha arribat la última és la primera a firmar i en Manel per aquí no passa, s’indigna amb la monja i acabem robant el paper de les mans d’algú per poder firmar, si ells són xungos naltros més!!!
A les 09 tornem i veiem que el número de tanda de les 06 no té cap validesa i afa sí que toca fer cua, absurd… Primer passem per una taula on miren que tinguem tots els documents que demanen i després passem per una finestreta on recullen, pagues els 50$ i apa. Demanem visa per 60 dies ja que el vol de sortida és en 2 mesos, però ens diuen que no pot ser i que només fan 30 dies😨😨. Ja hem llegit i altre gent s’ha posat xunga per veure el jefe, però tenim una burròcrata de les pitjors i ens ha dit que ja podem ampliar un mes més a Indonèsia (pagant més pasta clar).
Sortim de l’embaixada, en total hem estat una horeta, menys del què imaginàvem… Donem una volta per la costa i la zona del far. Després decidim anar fins al Cristo Rei, el segon més alt després del de Rio. Un regal d’Indonèsia per buscar bon rotllo amb la població, molt catòlica per la influència portuguesa. Fa 22 metres, tants com provincies tenia Indonèsia, i es diu que el crist dóna l’esquena a Jakarta.

image

Cristo rey

Per arrivar agafem el mikrolet fins a un punt on aquest gira i seguim la línea de costa fins al Cristo. Els 6 km se’nd fan eterns, però passem per platges ben maques i amb aigües cristalines, una zona amb platja de sorra blanca i un parell d’hotels de pasta… I finalment arribem al capdamunt, amb unes vistes ben xules a la badia i a una platja impresionant a l’altre cantó, però que sembla estan espatllant per construir algun complexe segurament.
Tornem caminant, i ens acalorem un culló… Trobem un lloc on dinar, un menjar molt barat i bo. És curiós perquè el menjar és molt sud-est asiàtic però aquí tenen posada música caribenya i del tipus, semblant doncs que ens trobem a centre o sudamèrica… I alguns d”ells podrien passar perfectament per brasilenyos.

image

Platja idíl•lica, excepte pels cocodrils

image

Escena de mar

image

Platja a punt de ser derruïda al fons

image

Passejant de tornada pel passeig marítim

Tornem caminant fins a l’hostal i socialitzem amb la gent, avui està full… Tot i no ser el destí més turístic del món, fins i tot aquí hi ha motxileros. Ens trobem una parella Usaenca que fan similar a nosaltres, venen de nova Zelanda i Austràlia i després van a Indonèsia. Ells volen intentar pujar al mont Ramelau, el més alt del país, i com nosaltres també, acabem decidint anar junts cap allí, així compartir possibles despeses de guia per pujar, etc…

Viatge cap al sud. Tornem al hub de Kuala Lumpur

Per a seguir el nostre viatge hem de fer parada i ronda a Kuala Lumpur. Una capital totalment agraïda, menys boja que Bangkok, menys seriosa i pomposa que Singapur… D’un tamany similar a Barcelona i un desenvolupament similar però uns preus de sud-est asiàtic… Què més es vol demanar?
Només arribar ens trobem un tour ciclista que estan fent i que acaba a un dels llocs més emblemàtics de la ciutat. És curiós veure milers d’hindis com s’ho miren i aplaudeixen, viuen el moment…

image

Esperant el pelotón

image

I el pelotón arriba

Anar a veure la posta de sol i el canvi de colors de les torres petrones, perdre’m pel mercat de Chow kit i els carrers del voltant plens de casetes del s. XIX (més properes a Myanmar que a Malàisia), barrejar-me entre els indis, fer alguna que altra compra…

image

Petronas by night

image

Mercat de chow kit

image

Casetes antigues amb petronas al fons

A més de totes aquestes coses que ja haviem fet en la nostra anterior etapa, aprofitem per recarregar piles i trobar una mica d’espai… Que ja ens feia falta… A més, com a Bangkok, anem en zones de guiris i ens intentem mesclar amb ells per interaccionar una micona amb el món… I veure la de gent penjada i maja que hi ha pels móns,jaja… Llàstima que ja estic massa vell per aquestes coses.
També una visita al jardí botànic de la ciutat, molt recomanable. Una altra al museu nacional, sense cap mena d’interès. I un secret que ens va quedar pendent i descobert gràcies a la nostra couchsurfer… Anar a veure la posta de sol a un dels bars més trendy i posh de la ciutat, al sostre de un heliport amb una vista de 360 graus força impresionant… Les begudes una mica careres però molt menys que entrada a les torres i amb una vista genial d’aquestes, que de fet és lo interessant. El lloc es diu helipad lounge, es troba per Raja Chulan (sí el nom és curiós), i costa uns 30 Mirins la consumició… De totes maneres jo els dono per ben pagats i això que se’m va posar a ploure i durant una bona estona el terrat estava tancat i al obrir-lo la visió era parcial i emboirada.

image

Espectacular entrada al jardi botànic

image

Fotos de casament

image

Paratges del jardí botånic

image

Panoràmica des de l'helipad

Doncs res que encara ens queden moltes coses a fer però un avió a una ciutat olímpica ens espera de camí cap a la nostra etapa dels pròxims mesos😜😜.

Un dia al mercat

Som uns malalts dels mercats. Tenim un sisè sentit i els ensumem a km distància. De fet tampoc és gaire difcil trobar-los aquí al SEA n’hi ha ja a qualsevol racó. No és que Cambodja sigui diferent en aquest aspecte respecte els altres països visitats, Birmània no es queda curta. En aquest post pengem fotografies d’alguns dels productes/serveis que s’hi poden trobar. Hi ha desde peixos i gallines encara vius, trossos de carn de porc que es venen en un obrir i tancar d’ulls fins a perruqueries i llocs de manicura; tot sense ordre ni concert. Suposo que és aquesta barreja tan il.lògica que fa que ens encantin. Llàstima que nomès poguem transmetre-us imatges; el caminar per un mercat, el soroll, i sobretot la infinitat d’olors (de tot tipus) són també tota una experiència.
Avisem, hi ha imatges força impactants per als éssers més sensibles.

image

Peix fumat. Semblen munició de metralleta


image

Flor de plataner entre altres verdures

image

Granotes despullades i peixos moribunds


image

Peix marinat

image

Gavriola entre altres fruites

image

Literalment mitjos pollastres

image

Enciams, tija de lotus, brot de palma, i verdures

image

Peix fresc


image

Flor de carbassa, galangal i morning glory

image

Crancs girats

image

Morros de porc


image

Postre deliciós.

image

Farcell de citronella/lemongrass

image

Arrel de lotus i taro, entre d'altres


image

Fruiteria

image

Ous i peix sec

image

Servei de manicura


image

Balança

image

Perruqueria

image

Jackfruitera

image

Parada de dolços

image

Carn seca

image

Marisqueria


image

Carniceria

image

Zona de restaurants - Depot market (el millor)

No es tipic de mercat, mes aviat es una parada ambulant: els almejeros/es. Estan a qualsevol racó del país. Venen cloïses tancades i picants; ho mengen com si fossin pipes.

image

Almejero