Passem per Tailandia nomès amb finalitat d’arribar a Myanmar. Doncs hi estarem nomès 3 dies, els quals no farem gaire res, però alguna cosa divertida/curiosa ens passarà.
Arribem a a la costa Thailandesa en vaixellet, del port intentem buscar un bus que ens porti al poble, Satun, ja que està a uns 7 o 8 km. Però, per molt que mirem no hi ha cap bus. Tot preguntant ns diuen que el bus és un cotxe tipus pick-up i hem d’anar a darrera (d’aquest tansport en diuen Shongthaew). Dit i fet, fem el trajecte cap a Satun ben enxovadets i amb gent que intenta parlar amb nosaltres però no arribem a cap mena de conclusió. El nostre anglès és primari, però el seu…Dormim a un lloc ben cucu regentat per uns fumetes rastafaris i l’endemà ens dirigirem cap a Khao Sok, un parc natural on les caminades prometen. Ens passem 7 hores dins un autobús, i tot i que sembli molt, passen força bé.
Temple Thai a Satun
Menjant un gelat com els de'n Doraemon
Arribem a Takua Pa un poble que no te absolutament res que a priori sigui visitable i agradable a la vista segons els cànons de bellesa occidentals. Nosaltres però hi passarem 2 nits per reposar i així poder fer una visita al parc. Donem un volt pel poble-carrer i veiem que hi ha una mena de celebració a un temple Thailandès. Nosaltres com no ens hi acostem i hi fiquem el nas. Tothom està sopant (són les 7pm). Preguntem que estan fent i una noia ens intenta dir que no podem entrar que estan fent una algo que el Lluís ja havia intuit que era un enterro (o la vetlla del mort). Al marxar un noi ens diu que podem entrar, ens guien fins les taules on hi ha un buffet de curris tailandesos que fa una pinta excel·lent. Ens diuen que és cada cosa i ens intenten tornar a explicar sense èxit que es la vetlla d’un mort. Disfrutem el sopar com mai: deliciós. En acabat ens diuen que és totalment gratuït, la filla de la difunta ens ve per a que la seguim i ensenyar-nos el taüt i encenguem una barreta d’encens. La situació és molt violenta ja que en aquest moment és quan ens adonem que hem entrat a un funeral a menjar de gorra. Però ben mirat tothom ho feia, entraven, menjaven i marxaven, perquè no nosaltres? La veritat és que no té res a verue l’ambient d’un enterrament nostre a un tailandès que és més festiu.
Dins al recinte del temple thai de Takua Pa
Dins el 'bus'
Fora
L’endemà ens dirigim cap al parc (després d’esperar un parell d’hores a la parada de bus, on per sort passa més ràpid ja que coneixem un argentí que no para de parlar; al Lluís li encanta, ja que amb lo rànci que és en Manel…). Al parc ens diuen que previ pagament de 200 Batmans nomès podem anar fins a un punt i tornar a la entrada (6 km en total), ja que encara és la temporada de pluges i si voliem anar a qualsevol altre lloc necessitavem un guia. Ens ho pensem i ja son les 11:30 i posar-se a caminar com desesperats per arribar abans de les 4pm i no disfrutar-ho… no val la pena. Frustrats intentarem tornar quan tornem a la zona un altra època de l’any, en temporada seca. En resum, un dia estrany.
L’endemà ens llevem per dirigir-nos a un país el quen sabem poca cosa: Myanmar. Fem tres hores de bus fins a Ranong i allà agafem un altre Shongthaew i ens toca anar de peus intentant no caure (no us preocupeu que no passen els 20 km/h). Després de donar voltes pel poble sense aparent destí, ens para al port i allà fem una cua una mica pesada ja que se’ls ha espatllat l’ordinador per revisar els passaports. Un cop segellats entrem a una barcota amb un sistema de timoneig realment molt rudimentari, però que els tios dominen de bona manera. El mar està molt brut. La costa Birmana cada vegada està més aprop i nosaltres amb uns nervis de si ens deixaran entrar, de què ens trobarem… que marxen una vegada ens signen els passaports.
Barca que ens portarà a Myanmar
Myanmar/Birmania/Burma a la propera entrada 😀
wondersalmon 