Bromo, més volcans ens esperen

La nostra incursió al Dieng plateau ens ha deixat amb un molt bon regust de boca. Ara toca moure’ns i encara no sabem com ho farem. Hem d’anar cap a l’est de java, i no sabem si el millor es tornar a yogya o canviar de ruta. Però la providència i la bona sort ens dicten el camí.
Agafem un dels nostres minibusos que ens baixen a wonosobo, això ho teníem clar. Aquí hi havia el problema. El bus ens deixa a un punt on hem d’agafar un altre busito per arribar-nos fins a l’estació de busos. Just quan ens deixa, trobem que hi ha dos busos a punt de marxar. Un que va a Magelang i d’aquí segurament tornar a Yogyakarta; o un altre que va directament a Semarang, un poble a la part nord de l’illa, tocant a mar, i així ja tenim tot aquest viatge fet. Com surt ara ja i en principi només són 4hores, agafem aquest i realment abans de les 13h ja som aquí.
Per anar cap a Bromo, hem de parar a Probolinggo, hi ha busos directes però són aquells que van cap a Bali i estan plens, només un home ens ofereix un bus que surt a les 06 de la tarda però no ens fiem gaire, a sobre que no tenim ganes de dormir en un bus. Ens fa mandra anar a Surabaya, l’altre opció que tenim, per la mala prensa que té. És la segona ciutat més gran d’Indonèsia i duen que és molt perillosa, sobretot l’estació de busos. Decidim però aqueta opció, no hem d’esperar res pel bus, és més econòmic i podrem dormir en un llit (i sabem segur que viatgarem, com diem no ens fiem de l’home que ens volia vendre el bus). Això sí, reservem un hotel i decidim arribar-nos amb taxi, ja que arribem tard i ni ens la volem jugar, si es que som uns gastosos!!!!!
Al final haurem fet un munt de kilòmetres i enllaçant 3 busos diferents tot seguit i gairebé sense temos ni per pixar. Per sort, aquest últim bus de 8h és més còmode, amb a/c i fins i tot ens entra un menjar, una ganga creiem per les 120000 inris que val.
A Surabaya anem a parar a un hostal d’una dona il•luminada però molt simpàtic ai amable i amb molt bon anglès, que ens dóna certes tios per l’endemà. L’habitació és la típica de hostel amb 8 lliteres, però per nosaltres solets. Després d’un fantàstic esmorzar a triar entre arròs amb peix o torrades amb melmelada, anem a buscar un bemo que ens porti a l’estació de busos. La dona ens acompanya ja que diu és molt complicat trobar-lo, i realment després de milions de bemos i uns 40 minuts (potser el cop que més esperem per un transport en tot el viatge) aconseguim agafar el nostre que ens porta donant mil voltes fins l’estació de busos.
Aquí tothom ens vol estafar i molta gent ens dóna info falsa, fins que trobem el bus públic que va a Probolingo. N’hi ha de a/c i sense, tenim sort i just el que marxa quan arribem és amb a/c. Visca!!!! Unes 3 hores després arribem a Probolingoo, això si amb imtent d’estafa inicial. El cobrador del nostre bus ens vol fer baixar abans d’hora en una agència turística i ens vol fer creure que el transport de Bromo comença aquí. Per sort, hem llegit sobre això i ens posem ferms que fins a la terminal no sortirem.
Un cop arribem a la terminal ens esperem lo pitjor i ens ho trobem. Milers de persones se’ns tiren a sobre epr saber on volem anar i per intentar tangar-nos. Ja el sistema normal és una tangada total. Trobem un transport ple de locals que va a cemoro lawang, el poble que es troba al cràter per arribar a Bromo, però des de fa un parell d’anys hi ha una màfia muntada sobre el tema i no ens deixen agafar-ho. Hi ha uns minibusos-jeeps amb capacitat per 15 molt apretats. Tenen un preu de 525000 inris. Si van plens, surt a 35000 inris per cap, un preu acceptable. Però, clar, has d’esperar que s’ompli de putihs o blanquets. Nosaltres tenim sort, eren 8 esperant i arribem naltros i una familia de francesos de 4, vaja que som 15 en 5 minuts d’arribar. No cal barallar-nos pel preu,ueeeeeee!!! Tenint en compte que hem llegit gemt que ha fet nit a Probolimgoo perque no s’havia omplert el bus, hem tingut prou sort.
Els paisatges de pujada són molt bonics, plens de terrasses d’arròs i caminets. Cada vegada més amunt i pendent, fins que arribem a Cemoro. És diumenge i gairebé tot el turisme local està marxant, el poble sembla mig desolat. Sembla la ressaca post-megahigh season. Ens costa trobar on dormir perquè molts llocs són buits però sense ningú, i els pocs que trobem són tots uns mafiosos als que no volem donar ni un ral. Al final trobem un lloc lleument més car però amb un noi que ens cau millor i allí ens quedem. Dinem i anem a donar una volta, que es converteix ja en la gran caminada del dia amb la tonteria.
L’entrada al parc son 325000 inris, uns absurds 25€ gairebé, i oel que hem llegit, no cuiden gens el parc i no els fan servir per aquest. Si entres caminant (tothom ho fa amb moto, jeep o cavall), hi ha un camí alternatiu on no has de pagar entrada i baixes al cràter oer un camí alternatiu, i allà som naltros.
El poble on som és dalt del cràter d’un gran volcà que té 5 volcanets dins, un d’ells el Bromo, el més conegut per encara estar actiu. Baixem doncs el cràter pel camí aquest accessori i gratis i arribem abaix per un camí molt ple de sorra. Un cop a baix, es veu una mena de desert de sorra amb dunes i dos dels volcans, el Bromo i un altre. Just al arribar se’ns tapa amb un núvol, però mentre anem caminant recuperem visió i decidim ja fer tota la ruta ara. Caminem fins un temple hindú entre dunes de sorra, després d’aquí pujem fins a un punt on hi ha unes escales que ens duen al cràter del bromo. El fum i el soroll impresionant que surt del Bromo ens recorda que està mooooolt actiu i realment és quelcom mooooolt impresionant.

image

Vistes des del costat de l'hotel

image

Arribem al cràter

image

Trio volcanero

image

Intent de jumping

image

Jumping

image

Panorámica de bromo

image

S'acosta un núvoool

image

Cavallets a bromo

Unes fotos després, amb la boca ben oberta per lo fantàstic del paisatge i lo preciós del lloc, tornem enrere fins al poble pel camí real ,ja que de sortida no ens demanen entrades. Anem a sopar i a dormir, en principi voliem anar (en lluis volia anar) a veure el sunrise; però després de llegir a tot arreu que lo xulo són les vistes una mica més tard quan ja no hi ha gaire ningú als miradors, ens decidim llevar a les 05 per veure el sunrise des del costat de l’hotel i pujar al mirador. Aconseguirem arribar-hi? Això ja vindrà al pròxim episodi, que sou uns neguitosos….

image

Un cafè amb vistes?

image

Pujadaaaaa

image

I aquest soroll quė és?

image

Una ofrena al volcà?

image

Pooooreta... quant fum

image

No vull caure

image

El dimoni és aquí dins?

image

La baixada es farå dura

image

Tornem a casa

Terres geotèrmiques al centre de l’illa

Un cop marxats de Tongariro, i després de la paranoia de post, enfilem cap al nord per la zona central de l’illa, pel que seria la continuació de cadena volcànica, en aquest cas més en forma de llacs volcànics i energia geotèrmica.
Primer arribem a Taupo, ja al tard, on ens informen d’un lloc per acampar molt proper a la ciutat, a la llera del riu. Afortunadament aquí no fa tant fred. Ja no ens congelem🙌🙌.
El lloc està molt animat i ple de gent però nosaltres trobem un lloc prou arrecerat i ens hi posem.

image

El nostre pàrking prop de Taupo

Al dissabte al matí ens llevem i anem fins a la biblioteca del poble, on carreguem una mica els trastos i aprofitem per penjar cosetes i fer gestions. Després d’això, amb un dia que va solejant però amb un vent molt fred, anem a donar una volta al mercat dels dissabtes. Tot paradetes molt mones i força cares, tot i que comprem fruita prou bé de preu.
Prop del poble hi ha unes cascades on es pot arribar caminant. De fet són més aviat uns ràpids d’aigua que cascada en sí però són força espectaculars pel cabdal d’aigua que hi passa… Hem de caminar uns kilòmetres per un passeig al costat del riu, passant pel costat del lloc on vam acampar. Encara hi ha gent que s’ha de llevar😨😨. A la tornada passem per unes petites piscines d’aigua calenta que dónen al riu. Primer bany a Nova Zelanda!!! I aigua ben calentona que s’agraeix.

image

Assenyalant on dormiem

image

Hukka falls

image

Bany calentó

Fem el dinar i seguim ruta, anem a uns cràters de lluna als que veiem s’ha de pagar i passem; una central geotèrmica brutal plena de tubs i mandangues. Realment curiós la de fum que surt dels terres d’aquesta gent. D’aquí i fent un loop automovilístic la idea es anar a veure els Aratia rapids, una presa que quan deixen anar aigua 3-4 cops/dia forma uns ràpids pel que es veu digne de veure ( desgraciadament nosaltres arribem per les 16h i només funciona en horari d’estiu).
Al acabar i al ser dissabte, intentem donar una volta per Taupo per fer temps. Són les 17h i apart de 4 creepys no hi ha ningú al carrer. Això està mort. A vegades anyorem els llocs plens de vida del sud-est asiàtic. Les ciutats d’aquí són fantasmes. Decidim anar a dormir al mateix lloc aprofitant que és free i l’endemà anirem tirant cap a Rotorua.

image

Central geotèrmica....quina por

El diumenge ens llevem molt d’hora i mig endormiscats anem cap a Rotorua. Ens volem parar a un punt intermig per veure un géiser que explosiona a les 10:15h cada dia. Desgraciadament, per veure això s’ha de pagar una entrada, i no barata precisament… Tota aquesta zona és plena de fenòmens geotèrmics per alta activitat volcànica, però tot es troba en terreny privat (sbt maorí), i aquests exploten el seu terreny i dessagnen al turista (aquest és el més barat i val 32,5$)… No hem pagat tant ni per Angkor wat). Però Manel no ha vist mai un gèiser i esperem que s’ho valgui.
Arribem i apart del gèiser hi ha piscines i cràters i fumaroles i tot de llocs estrambòtics amb colors de sofre, ferro, etc… La veritat és que el lloc és al•lucinant i tot amb noms molt apropiats com la caldera del diable i coses així. No ens dóna temps de fer tota la volta que tornem a sortida per anar a veure el géiser… De cop s’ha omplert tot de gent i està pleníssim. Un home ens explica una mica com va això dels gèisers i sobretot sobre el que ens ocupa, la Lady Knox. Entraria en erupció per si mateix cada 24-72h, però per a que erupcioni cada dia a mateixa hora pels guiris l’hi foten una ajuda… Tots expectants per veure l’erupció i total, una mica de gas, rajolinet d’aigua i apa!!! Tots quedem força desoléé com diria en Manel (l’hi encanta aquesta paraula). Tanta cosa per això… Una mica estafa la veritat!!!

image

La casa del diable

image

Passeig entre aigües calentes

image

Cascadeta sulfúrica

image

Ens banyem a la piscina de xampany?

image

Verd sobre verd

image

Lady knoxx..quin desengany

Tornem però a veure les piscines, cascades sulfúriques, etc… La veritat és que ens agrada molt i els colors i els efectes desgraciadament no es capten en les fotos.

image

Colors estrambòtics

image

Petits penya-segats de sofre

image

Llac calentet

image

Mud pool o piscina de fang

Un cop sortim de waio-pa-tu, així es diu aquesta zona, anem a uns km més amunt on hi ha la rainbow mountain, d’on es diu hi ha molt bones vistes… Lluis puja i Manel es queda perreando… Aquí prop hi ha unes piscines d’aigua calenta però x arribar hi ha una pista mooooolt xunga i que sembla és llarga. A més el dia és fred i lleig. Un cop Lluís baixa, doncs, dinem i seguim camí en amunt, cap a Rotorua i la zona.

image

Boniques vistes des de la Rainbow Mountain

Rotorua sembla una ciutat força gran, on com a Queenstown tooot està pensat per pagar i sablejar al personal. Per això mateix en fugim ràpid no sense abans anar a una gorja on es fa kaiak i molts esports d’aventura, amb cascades espectaculars i un pàrquing on dormir gratis!!! Que bé s’ho munten!!
Al matí, però, ben d’hora ens desperta un camió que porta una mena de transportador amb coses dins. Quina pooooorrrr.

image

Oh my god... i aquí fan kayak

image

Foto backpacker...falta mirar a horitzó

image

I dormim gratiiiiis