Un repte inesperat i superat. I did it!!!!

Doncs sí, ja veieu, una cosa que ni se m’havia passat pel cap ni plantejat ha acabat sent una realitat.
Jo i l’Anne, la noia francesa que vaig conèixer al colca canyon, haviem parlat de fer algun trekking ja que coincidiem a La Paz uns dies. Jo estava totalment en altres conceptes de senderisme i la meva idea era fer un camí inca que es diu el Choro. L’Anne tenia tenda així que podiem intentar llogar algú que ens fes de porter per ajudar-nos i fer una mica de guia. Però, a la vegada, algú l’hi havia comentat el tema del Huayna i ella estava molt emocionada.
Vaig anar a La Paz a una agència (vaig anar a vàries però en aquesta és on millor em van informar) on el guia sense dubte em va dir: si t’agrada la muntanya no facis el choro (que a més consisteix en un trekking que vas dels 4700m als 2000m, amb uns paisatges molt similars al Salkantay). Ell em va recomanar fer una ruta de 3 dies per un conjunt de muntanyes d’allí o fer el Huayna. Entre Anne i guia ja estic convençut, acollonit de provar un dels reptes més complicats de la meva vida, físicament parlant (aguantar el Manel s’endú la palma, però no és tant físic,jeje).
Tot i ser considerat un dels 6000 més fàcils (no té gaires passos tècnics ni escalada), no deixa de ser un 6000 (6088msnm exactament). És obligatori anar amb guia i normalment es fa en 3 dies. Primer dia aclimatació o pràctica amb grampons, encordats,blabla i dormint a 4100m. Segon dia dormint a 5100m, una hora i mitja o 2 h per pujar fins camp base alt. Tercer dia ascensió i tornada a casa 😉
Nosaltres, però, per evitar una nevada important que s’espera, decidim fer en 2 i concentrar el pujar al campament alt i una mica de practicar l’ús de piolet i grampons (contractem doncs amb l’home majo i simpàtic, ja que és l’única companyia que ens ofereix això). La resta ens intenta posar trabes per fer-ho en dos dies, que si l’èxit baixa, blabla… jo els intento explicar que amb una gran nevada pel mig sí que baixarà l’èxit!!!! A més que el preu de les més reconegudes és mooooolt més alt!!!
Total, que després de dormir més aviat escàs pels nervis, ens llevem diumenge al matí i anem a l’agència,on recollim el material que ja ens vam probar el dia anterior. Ens faciliten piolet, crampons, casc i arnès. A més, un munt de roba i sacs de dormir per no morir congelats. Carregats com mules ens fiquem al cotxe, que ens portarà al campament base… primer passem per El Alto, de camí, on hi ha caos pel mercat enorme dels diumenges, i allà comprem algo de menjar i altres!!!
Des d’aquí al campament base són uns 45 minuts, realment estem molt prop, i perquè la carretera no està asfaltada que sinó… entremig passem per algun mirador per veure el famós huayna. Està molt ennuvolat per la seva cara oest, que és per on es puja… de camí passem també per uns llacs i per un cementiri enorme. El guia fent broma ens diu que allí hi ha enterrats els que no arriben al cim… ni de conya, passem per una zona minera i la zona està farcida de pobles abandonats. Les mines i una central hidroelèctrica, que és on es troba el campament base de baix.

image

Mirador excepcional

image

Llacs al cami

image

Mina abandonada

image

Cementiriii

image

Zona del panta

Total, un cop arribem, que deuen ser les 11am, dinem, preparem les motxiles amb el nou material, i fem camí ben emboirats cap al refugi alto, ja a 5100m. Abans ens trobem amb una noia que baixa esbufegant. No ha fet cim 😦 i hi ha força gent que igual. La boira i molt vent no els han ajudat. Sembla una mica mal auguri, jo almenys poc clar ho tenia, encara em quedo amb més dubtes d’arribar a l’èxit.
La pujada, lenta, envoltats de boira i sense veure res, no ens estimula precisament. Anem lents per la càrrega i perquè l’Anne, com ja em va avisar, va sin prisas pero sin pausas… ens trobem un colegi que ha fet excursió fins dalt i es volen fer fotos amb els guiris pringats que estem pujant. El moment graciós del dia.
Finalment arribem al refugi alt, un refugi de muntanya com els nostres, molt millor del què pensava… deixem les coses i ens preparem per fer una mica de pràctica amb el nostre guia. Molt senzill i fàcil tot, com portar piolet i com pujar i baixar amb grampons… uns 45 min i tornem a dins que comença a fer rasca i són gairebé les 05pm.

image

Escolars fent fotos a guiris

image

El nostre refugi

image

Peacticant

L’alberg avui està ple, unes 20 persones. És divertit veure barrejats gent de diferents companyies, alguns que han pagat gairebé el doble perquè equipament és més maco però sense cap altre alicient… els guies solen ser independents i treballen x totes les companyies i el menjar i dormir es lo mismo…
Nosaltres som els únics de dos dies. Hi ha una noia belga de la nostra companyia, una parella catalana, un francès que va amb bici per sudamèrica i que ha deixat nòvia a La Paz, un holandès que també ha deixat la nòvia, dos bessons amb un mal d’alçada tremendo, un suís que juntament amb mi fem el geriàtric del grup…. i molta més gent amb la que ja no he coincidit ni parlat.
Els nostres guies ens reuneixen i han decidit que Anne i Anabelle aniran juntes i sortiran mitja hora abans, ja que són força més lentes i jo aniré sol amb l’altre guia a la mateixa hora que tothom (hora de llevar-se 12am, esmorzar 12:30, sortir 01am!!!!!). Aquestes hores bojes es per baixar d’hora i evitar baixar amb neu despresa, molt perillós en algunes parts del camí.
Tot i que no excessiu, durant la nit la caparra i les dificultats per respirar i agafar aire es fan notar. A vegades m’he d’incorporar per respirar, ara entenc a la gent amb edema de pulmó!!! El moment de despertar-se és el de màxim mal de cap, però al incorporar-se i pendre mate de coca millora ràpidament.
Així, ha arribat el dia i el moment. L’Anne i l’annabelle ja estan sortint i jo començo a equipar-me i esmorzar. Tots sortim a mateixa hora excepte l’altre vell, el noi suís de 35 anys, que té molta experiència i sortirà 30 minuts més tard per no arribar massa d’hora.
La foscor és infinita, però tots estem emocionats. Un cel estrellat ens espera. Això vol dir que la boirina ha marxat i si es manté tindrem un bon dia.
Amb tot l’equip a sobre i força capes de roba, comencem a caminar. Crampons, piolet, encordats i amb el casc, semblem professionals… el primer tram és força amable i en una hora i mitja arribem a un replà que anomenen refugio argentino, ja a 5500. Entremig hem avançat les noies, que s’han quedat al darrere. No veuen clar que Anne arribi al cim per la velocitat, així que les esperem i un cop hi som tots, passen a l’Anabelle, que tampoc està al 100% per problemes intestinals, amb mi o el nostre guia es queda darrere amb l’Anne. Baixem doncs el ritme peró anem tirant. El problema arriba a una forta pujada. Davant un gran esforç l’Annabelle necessita fer parada de bany. El problema és que al ser de nit no es dóna compte d’on ens trobem. Per un cantó precipici i per l’altre una pendent que si caiem ens fem mal segur. S’adona, doncs, que no pot continuar. Això vol dir que jo també he de tornar enrere, ja que no ho podem fer sense el guia. Aquí és on els nostres guies s’ho curren… ja fa estona que tothom ha passat, fins i tot un noi molt gras (pesa 120kg) que sembla que carrega el pobre guia per l’estat en què es troba, l’Anne encara és molt enrere. Els guies es comuniquen. Com que Anne es troba en un replà sense perill, la descorda el guia i s’aproxima. El nostre em deslliga a mi en aquest punt una mica delicat, amb precipici i pendent tremenda, clavo bé piolet i crampons en els 15 minuts més llargs i miserables de la meva vida 😦 mentre els guies es troben i es passen l’Annabelle.
Torna el meu nou guia, tornem a ser ell i jo, m’agafa amb la corda i seguim camí a una velocitat supersònica, fent-me notar per primer cop a la vida el què realment és ofegar-se. El tio m’ha vist en bona forma física, però potser es passa una mica. De fet, tot i la peripècia acabem arribant en el primer grup de coronadors de cim, som un grup de 4 que arribem a l’hora (un francès, el suis l’holandès i jo), just en el moment de començar claror i per veure la sortida del sol.

image

A punt de morir ofegat

image

image

Arribem al cim

image

Asseguts amb el guia

El cim és molt petit però per sort la resta van força enrere i tenim una estona per disfrutar de les vistes més espectaculars juntament amb les del perito moreno que he vist mai. A més també veiem com surt el sol a l’horitzó. L’alçada i el cansament em juguen una mala passada i em poso a plorar. No m’ho puc creure, he arribat!!!!

image

Sol sortint a l'horitzó

image

Imatge des del cim. Espectacular

La baixada serveix per donar-se compte que aquest camí que en la foscor i de pujada semblava res, ara té infinits perills, forats, escletxes… i uns paisatges també corprenedors. Mentre anem baixant el sol i la calor comença a apretar i em comença a afectar el mal d’alçada, de forma que com un zombie vaig baixant fins al refugi alto, on m’espera un esmorzar que no puc ni probar. Són les 07:30 am i per mi són les 2 de la tarda.

image

Paisatges de neu brutals

image

Escletxes tremendes

image

Neu i mes neu

Molta aigua i mates després, la meva ment comença a funcionar altra vegada gairebé normalment, aprofitant per carregar la maleta i baixar a retrobar-me amb les noies. Ara sí, menjo quelcom i baixem cap a La Paz a respirar oxigen i descansar!!!!

image

Baixant cap avall

Proesa realitzada. I did it!!!!

Sopa de quinoa

Aquesta recepta me la va passar de forma oral i ràpidament el marit de la Gloria de la pensión Gloria de San Juan, al cañón del Colca. Vam parar allí a dinar i puc dir que és la millor sopa que he menjat en últims anys i de les millors de la meva vida. A veure si aconsegueixo que em surti taaaan bona.

Ingredients:
– Quinoa real.
– Pastanagues.
– Carabassa.
– Patata.
– Pèsols.
– Faves de les molt grans (les de paella valenciana).
– Tomaquet.
– Cebes.
– Aigua.
– Sal.
– Orenga.

Instruccions:
– Fer un sofregit amb el tomàquet i la ceba.
– Afegir l’aigua i deixar bullir una horeta.
– Afegir la quinoa, tenint en compte que ha de bullir uns 45 min.
– Anar afegint segons necessitat d’ebullició la resta de verdures : pastanaga, carabassa, patata, faves i pèsols els últims 10min.
– Un cop està tot al punt afegir la sal i l’orenga (porta mooooooooolta orenga i l’hi dóna un gust molt bo).
– Molt important no posar sal fins que la quinoa ha bullit del tot, sinó s’interromp el seu cicle i no es fa bé.

image

Sopa de quinoa

Caminadetes entre viatges

Aquest mes justet a Catalunya ens ha servit, a més de per quedar amb família i amics, per fer algunes caminadetes pel Pirineu i prepirineu català, recordant els vells temps però a lo light.

Comencem amb una més que ja típica ascensió a la Figuerassa amb l’Anna, amb la Rita fent operació bikini després de l’operació engreix 😉

image

Per la figuerassa

Poc després en Lluís sol se’n va a la zona dels Encantats, per Bagà, una caminada circular i que segueix un PR amb vistes molt xules i espectaculars.

image

Pujant pels encantats

image

Panoramica de la zona


image

Immillorables vistes del cadí-pedraforca

Aprofitem un altre dia per passejar i fer la olla de Sant julià de Cerdanyola, en un dia amb boirines però que ens deixa paisatges i visions de Malanyeu i aquesta zona precioses. De l’altre cantó, el Pirineu,les vistes estan força tapades per les boirines, així que tocarà tornar per veure-les bé.

image

Moreeeeees. Nyamnyam

image

Els cingles de malanyeu i vallcebre al fons

image

Un bosc tremendo

image

Vedellet recén nascut

I al dia següent, aprofitant que en Raül i en Marc es troben per la Cerdanya, anem a aquesta preciosa comarca i fem una excursioneta pels llacs de la Pera, un indret preciós després d’una pista on gairebé ens quedem sense cotxe…

image

Pujant cap als llacs de la pera

image

Llac de la pera gran

Finalment, aprofitem un dia de cada dia per visitar la zona de Núria i fem el camí vell, ja que els núvols no ens permeten pujar fins al Puigmal, que era la nostra idea. Un camí que encara no havíem fet i que ens deixa panoràmiques precioses de la vall i la regió.

image

Un isard ens saluda

image

Espectaculars rocs

image

Cremallera i muntanya

image

El monstre a dalt

image

Salt d'aigua a la baixada

Pròxima parada: Madrid per Lluís i Manel buscant feina 😉

Ja us anirem explicant

Una setmaneta a la platja

Mentrestant els germans Macarro anem a Kuta Lombok, un poblet de surfers in quedem una mica estabornits mentalment per la quantitat de putihs (blancs) que hi ha. La veritat es que es un destí guiri de platja però en cap moment és agobiant.
Alla coneixem milers de nens pesats que volen vendre braçalets. Són extremadament plastes però que amb un no borde estil Macarro els nens passen a buscar nives victimes. Ens estem 4 nits al mateix bungalow (aqui tots els bungalows contraraiment a la normalitat, són d’obra), a can Puri Itoma un home força entregat. Ens dediquem a gossejar de platja en platja. El primer dia anant a les de Kuta a peu; sorprenentment son platges amb una densitat de banyistes minima per estar al costat del poble.

image

Platja

image

Manglars

Els altres dos dies anem amb moto a les platges properes: les que aconsella la guia estan hi ha a guiris i la resta no hi ha ni Déu. Les de guiris fan pagar per entrar i s’ha de dir que algun que altre peatge ens hem saltat anant per llocs alternatius. Definitivament pagar per anar a una platja on hi ha gent (s’ha de dir que poqueta) no te sentit si pots tenir una platja de 200m per a tu solet però mai entendré la gent. Serà que a mi (Manel) les platges m’interessen ben poc. S’ha de dir que l’ultim dia anem a una platja mooolt citada a tot arreu preciosa i sense ningú (alla ens prenen el luxe de la tombona del xiringuito).

image

Penjant de la foto

image

Platja i dos Macarros

image

Lectura platgil

image

Platja

image

Comprant draps

L’endemà toca abandonar la sister i Kuta per retrobar-nos, els wonders, a Bangsal a una lloc i hores indeterminats per anar 3 dies a les Gillis.

Un cop a Gili Trawangan volem anar de festa, però l’ambient és tan de Lloret de Mar que el primer dia desistim. També influeix que no sóm capaços d’aguantar desperts fins les 12 que es quan s’anima tot. Un dia fem la volta a l’illa (2 horetes) i l’altre lloguem una sortida per fer snorquel. Aquest consta a anar trs snorkelin spots; el primer per veure un vaixell enfonsat, el segon per veure tortugues (i les veiem de moooolt aprop) i el tercer per veure peixots variats i algun corall blau. En ser tan diferents els llocs aprovem el tour tot i que no hi ha corall com al Manel li agrada. Finalment fem migdiada per veure si aguantem fins a mitjanit vius i anar a ballar una mica ja que el Lluís necessita marxa. Ho aconseguim pero és tot tan lamentable que marxem a dormir a les 12.

image

Dormim aquí

image

Fa 10 mesos que no mengem pizza real

L’endemà volem sortir de l’illa i anem a Mataram on tothom ens n’ha parlat fatal. No té res, però la gràcia està aquí, tp hi ha gaire guiris. Passem una tarda i un mati ben relaxats anem de shoping (a vegades toca) i ens fem un massatge de cap a peus que ens deixa com nous.
Anem cap a l’aeroport i allà agafarem un avió cap al nostre següent destí: KL altra vegada!!

Yumdonesia

Feia molts mesets que no publicàvem cap post de cuina. Per fi ha arribat el dia. Fem el curs de cuina a un centre de guiris que es diu ViaVia. Quan reservem per fer el curs, no sembla gaire prometedor ja que nomes són dos plats que no es poden canviar. El curs però, resulta ser d’allò mes entretingut i amè. La nostra xef és la Made una dona molt maca que que ens dona molts consells culinarid i ens canvia un plat ja triat per un altre alumne, pel nostre plat per excel.lència al país dels volcans: el Gado-Gado. Farem també un curri de gambetes i plats d’acompanyament com arròs groc, tempeh caramelitzat i també de fregit.

GADO-GADO
image

Ingredients
Són uns 50g de cada ingredient, però millor fer-ho al gust del cuiner/a.
– Mongeta rodona
– Espinacs
– Pastanaga
– Tofu fregit
– Brots de soja
– Patata
– Dos ous bullits
– Pa de gambes

Per la salsa de cacauet:
– 50 g de cacauet fregit
– 2 cullerades de xalotes i all cruixents
– 1 gra d’all
– 1/2 chili gran
– 2 fulles de llimoner
– Galangal pelat (o gingebre); la mateixa quantitat que d’all
– 2 cullerades de sucre de palma (sucre morè en el seu defecte)
– 1 culleradeta de salsa dolça de soja
– Sal
– 1 tassa d’aigua

Preparació
– Un cop netes les verdures tallar la mongeta, la patata a daus i la pastanaga a petites tires.
– Bullir les verdures de mes dures a mes toves; començant per la patata (10min) i mongeta. Retirar la mongeta un cop feta i afegir la pastanaga; retirar-la i posar les espinacs i retirar; un cop la patata estigui feta retirar-la.
– Amb la mateixa aigua escaldar els brots de soja.
– Mentre es bullen les verdures tallar el tofu a daus grans i fregir-lo fins assolir un color marró daurat (cal tenir en compte que absorbeix molt oli).
– Fregir el pa de gambes amb oli molt calent vigilant que no es cremin.
– Bullir els ous

Preparacio de la salsa de cacauet:
– Tallar una ceba i dos grans d’all a làmines; fregir amb força oli fins que quedi cruixent i escórrer
– Trinxar tots els ingredients de la salsa amb un morter de pedra àmple específic per fer aquesta salsa. Es pot fer també amb la picadora/trituradora.
– En una paella afegir la salsa juntament amb una tassa d’aigua i bullir a foc lent fins obtenir una salsa més espessa

– Emplatar les verdures esorregudes juntament amb l’ou tallat i el tofu; afegir per sobre la salsa una mica de xalotes cruixents i pa de gambes per sobre.

NOTES per la salsa:
1. Si es vol menjar de seguida, afefir-hi menys aigua i no caldrà bullir-la. (No es pot guardar la salsa)
2. Un cop triturats els ingredients es pot congelar fins un any.
3. Un cop bullida la salsa es pot guardar a la nevera 6 mesos.
4. La ceba i all cruixent es pot guardar a la nevera força temps.

NOTES del plat
1. En comptes de patata fan servir unes barretes d’arròs embolicades amb fulla de platan i bullit durant 3 hores; si ho podeu fer, afortunats. Nosaltres hem fet la versió ràpida.
2. No teniem brots de soja i vam fer servir col.
3. La grà ia del plat és que pots fer-lo amb qualsevol verdura

KARE CUMI /UDANG

image

Indredients
– 250g de sípia o gambes
– 1 ceba tallada en juliana
– 500ml de llet de coco
– 3 cullerades d’oli de coco
Espècies:
– 1 cullerada de coriandre en llavor
– 5 grans d’all
– La meteixa quantitat de xalotea que d’all
– 5 nous de macadàmia (o anacards o ametlla)
– 3 chillis vermells
– 1cm de gingebre
– 1cm de cúrcuma (una culleradeta si es en pols)
– 1/2 culleradeta de comí en llavor
– Un polsim de nou moscada
– Sal
– Pebre
– Sucre

Herbes:
– Citronella
– Fulles de llaurer
– 1 Anís estrellat (o una branca de canyella)

NOTES:
1. Es fot fer amb sípia i tindrem.un Kare Cumi; si es fa amb gamba tindrem Kare Udang

NASI KUNING o arròs groc
image

Ingredients
– 1,5 tasses d’arròs
– 1,5 tasses de llet de coco
– 1,5 tasses d’aigua
– 2 citronelles aixafades
– 3 fulles de llaurer fresc
– 1 culleradeta de cúrcuma
– Un pessic de sal

Preparació
– Bullir a foc mig i sense tapar l’arròs amb l’aigua, la llet de coco les dues citronelles, el llorer, la cúrcuma i la sal.
– Un cop evaporada l’aigua l’arròs esta mig fet; es tapa i s’abaixa al mínim el foc i es cuina uns 10 minuts.

NOTA: es poden fer els ous per al Gado-Gado al vapor posant-los sobre l’arròs tapat.

TEMPEH CARAMELITZAT

Ingredients
– Tempeh
– Chilis grans sense llavor
– Sucre
– Una cullerada d’aigua
– Un rajolí de llima
– Oli de fregir

Preparació
– Tallar el tempe a juliana, és a dir a petites tires de perfil quadrat
– Fregir fins que quedin cruixents; el procés és lent, cal tenir paciència
– Mentrestant tallar els chilis a juliana.
– En una paella sense oli, afegir els chillis, el sucre, l’aigua, la llima i remenar
– Afegir el tempeh i caramelitzar
– Apagar el foc i seguir remenant

NOTA: si no es té tempeh es pot fer servir patata dolça

TEMPEH GORENG
image

Ingredients
– Tempeh
– Sal i pebre
– Oli per fregir

Preparació
– Es talla el tempeh a triangles i es salpebren ambdues bandes
– Es fregeix fins que estigui dauradet

NOTA: es pot fer servir l’oli utilitzat per a les xalotes

image

Bikini de plàtan

image

Aquesta recepta no ens l’han ensenyat a fer pero ens l’ha explicat insercit per esmorzar en Nope, el rei (no es conya) de So’e i rodalies. La pengem per la seva simplicitat; i no és que sigui deliciosa, però si curiosa.

Ingredients
Per un bikini:
– 2 llesques de pa de motlle
– Mig plàtan dels nostres
– Mantega
– Sal

Preparació:
– Tallar el plàtan a làmines transversals.
– Untar el pa amb mooolta mantega
– Fer el bikini i planxar-lo
– Afegir un polsim de sal.

Dunnnniiiiddden i la península de Otago

Ens llevem en el nostre sempre idíl•lic campsite i esmorzem tranquilament. Estem a la gorja d’un riu i hi ha una caminadeta de una horeta i mitja que fa un loop per unes coves. Aprofitem ja que una caminadeta matinal segur ens ajuda a activar-nos!!! Molt facileta, unes coves tant minis que quan ens donem compte ja les hem passat i unes vistes panoràmiques del mar al fons amb el sol de cara però, unes falgueres enormes que gairebé semblen arbres… Ja estem ben desperts!!!!

image

Primer encontre amb les falgueres gegants

image

Vistes des del punt mes alt

D’aquí seguim ruta cap a Dunedin (ells ho pronuncien com tot molt raro, duniden). Passem per una carretera panoràmica per la costa i ens arribem fins a la ciutat més gran del sud. N’hi diuen la petita Edinburgh i de fet s’hi assembla ja que va ser poblada aquesta zona per escocesos…
Al arribar-hi ens adonem que això ja és una ciutat amb cara i ulls, amb una població gran… D’aquestes amb parking zona blava al centre i tot… I on hi deu viure força gent!!! Donem una volta pel centre, que en diuen l’octagon (per la forma que té), per estació de trens, museu i per uns jardins xinesos. Passem per una brewery i per una fàbrica de xocolata (resulta que la xocolata Cadbury és d’aquí, però un tour són gairebé 30 $ pp).
Un cop fem la nostra volta decidim que la ciutat ens ha agradat (la segona ja que ens agrada) però ja no ens aporta més així que ens dirigim cap a la península d’Otago al sud de la ciutat per dinar i passar la tarda.
Otago és la província del Sud de l’illa sud, i la península va ser formada fa molt per una explosió volcànica. És un lloc fantàstic per veure molts animalets però sempre previo pago, i com sabeu naltros no som gaire partidaris del previo pago.
Dinem en una preciosa zona de pícnic, intentem apropar-nos a l’únic castell de nova zelanda segons el venen però al veure el preu excessiu tornem enrere (30$ per un castell de fa 100anys ens sembla una barbàrie) i ens anem a una zona de la península a fer una ruta de hora i mitja que ens porta x llocs molt bonics. Uns prats plens d’ovelles; penya-segats espectaculars; el lover’s leap o passadis de l’enamorat (a nosaltres ens recorda a una forma molt suggerent i que ens explica el nom del lloc) i un mirador amb unes vistes de les que ens agraden. Això és una passada!!!
D’aquí conduïm fins al final de la península on hi ha una colònia de royal albatros molt preuada pel preu del tour que et porta a veure aquesta gavina gran… Des d’aquí les vistes també són precioses… I quan veiem passar un vaixell enorme per una zona estretíssima ens fa patir sobremanera.

image

City center

image

Edifici com a NY

image

Lunch time

image

En algun lloc remot de la peninsula d'Otago


image

Ovelles i mar

image

Mirador al buit

image

I l'amor encara continua 🙂

image

Far cucu

Al lloc on voliem dormir avui, que té unes normes molt estrictes, només permet 5 furgos i quan ens hi arribem a les 05 de la tarda ja n’hi ha alguna més (i això que en principi no s’hi poden posar abans de les 8pm…). Així doncs, busquem una alternativa que és una mica lluny però ja de camí cap al nostre següent destí, els Catlins.
Aprofitem que passem per un Pack and save per carregar una mica (un mega súper on els preus són una mica menys indecents). Després seguint les senyals ens arribem als sinclair wetlands, una zona d’aiguamolls on una eco-granja privada deixa acampar les vans per 5$per persona… Una mica morts de fred amb el vent i després d’una xerradeta amb una parella alemana molt maja que ens anirem trobant ja que fan ruta similar a la nostra, ens n’anem a la nostra eriçoneta a dormir!!!

image

A Sinclair wetlands

Un dia complert a les Moeraki

Després del dia anterior amb la magnífica ruta geològica avui ens espera una jornada també molt emocionant, i no comencem malament.
Ens llevem a Kakanui sobre un penyasegat  davant d’ una platja ja plena de surfers. Un cop esmorzar a la parella de jubilats del costat ens conviden a la seva caravana de luxe. Són en Mary i la Sue que fa un parell de mesets han estrenat caravana i volen compartir-ho amb la resta. Ens vol botir amb patates, postals i torrades amb una mena de bovril vegetal típic d’ aquí. Parlem de tot i de res. Els expliquem la ruta que portem feta i com.funciona el tema dels cognoms a casa nostra (no ho acaben d’entendre). Ells ens comenten que tenen els fills per pobles de l’illa sud, que només han anat a Fiji i no han sortit més de les dues illes i que volen anar a Europa de manera relaxada. Els aconsellem que poden fer i on anar. La veritat és la hora que estem amb ells ens ho passem molt bé i els invitem a que vinguin per Bcn.

image

Mary, Sue i Lluís

Un cop fet el segon esmorzar del dia ens dirigim a Oamaru un poblet molt cucu i recollit on aprofitem per visitar-lo una mica. Al i-site ens acullen, com no, molt bé i ens donen tota la informació que demanem amb un somriure a la cara tot natural.  Aprofitem que tenim wifi per fer trucades a la família, que feia dies que no ens posavem en contacte, i això ja ens serveix per alegrar-nos més el dia. Admès avui toca dutxa i ben contents anem al gimnàs municipal. Aquí tenen el servei de només dutxa (cosa impensable a casa nostra) i la veritat que ens prova d’allò més bé. Ara ve el més dur: fer la bugada. I és que fa una setmana que dormin amb els plànols dels anteriors amos de l’Eriçona. Ens ho podeu dir, som uns guarros. Una laundromat a tot el poble i sembla que tothom s’ha posat d’acord a rentar la roba avui i a la mateixa hora. La cina durarà més de dues hores, així si, entre rentar i assecadora anem a comprar el menjar típic de NZ: fish & chips. No val res i a sobre acabem ben enllardats. Acte seguit: Manel al WC.

image

Oamaru, un poble amb encant

image

Al mercat de farmers


image

Amb mono de Wi-Fi

image

Els jardins d'Oamaru son d'estampa de comunió

Bé, ja tota la logística està enllestida i toca doncs visita a les Moeraki boulders, són unes formacions geològiques que deixen al Manel ben embadalit i content. Estan situats just a la platja i per poder accedir hi cal anar-hi en marea baixa. Tot i així algú queda amb els peus xops. Simplement són rocs esfèrics formats per carbonat de calci metamorfitzat. És un fenomen particularment rar. Cal dir que el lloc dóna opció a fer infinitat de fotografies.
Ja gastades les energies fent el tonto per aquestes pedres, toca pinguins i lleons marins. Ens dirigim a un lloc per veure pingüins grocs per variar, per una pista de grava. Just sortit del cotxe i iniciats uns minuts de caminar a veiem tot de lleons marins vaguejant pels rocs propers al mar. Les opinions però, s’han de veure des d’un refugi on quedem amagats. Resulta que són porucs. Ni un pingüí. És massa d’hora. Això sí veiem més lleons marins prenent la fresca. Ja tornant al cotxe i frustrats decidir anar per un camí on ens trobem una noia embadalida i quasi amb llàgrimes els ulls,  mirant dos pingüins. Els tenim a menys d’ un metre i mig!! OMG!!! Són preciosos. Estan amb les ales esteses, suposem que, per eixugarse. Pobres, han estat tot el dia pescant i tenen 3 pallassos mirant-los hipnotitzats, ells tanmateix ni s’immuten. Són tan cucus i abraçables com la Rita, i debatem de si és factible segrestar-los o portar-los a Bcn. Ens declinem per no fer res ja que només deuen tenir passaport novazelandes i seria molt difícil que aconseguissin nacionalitat espanyola (o catalana). Arriben al cotxe i comença a ploure a bots i barrals. Ja toca buscar casa. Amb un dia ben complet ens dirigim a un altre lloc idil.lic: Trotters gorge.

image

Boulder esberlat

image

Aquí dins hi ha d'haver algun alienígena

image

Eclosió

image

Sobre unes pilotes de part natural.

image

Pose backpacker, lamentable, però real.

image

Lleons marins famèlics 🙂

image

Pingus

image

Cooking-van

Hanoi interruptus

Hanoi, la capital de Vietnam… Perquè interruptus? Com el nord té molt a veure i tot radial la veritat és que hem visitat la ciutat en 3 parts o 3 dies separats per la nostra visita a Sapa i badía de Ha Long.
Tothom diu que Hanoi té molt més encant que Ho chi Minh. Possiblement el té. La nostra primera imatge és l’arribada en tren a les 05:30 am envoltats d’una boira que no ens ha deixat durant tot el nostre viatje pel nord de Vietnam. Una boira que sembla barreja de boira i contaminació. En aquest ambient, sense gairebé ningú al carrer, ens rep Hanoi, i així ens agrada. Una mica fantasmagò rica però maca… Donem voltes per buscar on deixar les bosses, no ens deixen fer check in fins les 12. Anem a esmorzar i donar una volta pel llac de la zona turística o old quartier, fem tràmits pel bus de l’endemà a sapa, donem una volta pel mercat i ens dirigim a un pont que hi ha  a Hanoi molt bonic a les postals però bastant cutrillo a la realitat. Afortunada o desgraciadament des d’allà trobem un barri molt de barraques i veiem en viu des de la llunyania una baralla de galls ensangonats… Espectacle dantesc.

image

Neteja facial al parc

image

De polis...quant freaky suelto


image

Bodorrio al parc

image

Pollastres gores


image

Sosez màxima

image

Sóc famóós. Tots els mitjans em segueixen


image

Pont que sembla més bonic a les postals

Un cop al mercat anem a dinar i sorpresa!!! És l’aniversari de la Marta i l’hi hem comprat un pastisset amb una espelma, de xocolata falsa que té mono (trobar xocolata real aquí és impossible)… Això i un protector bucal del Doraemon són els únics regals que la pobra rebrà pel seu aniversari 😉 això sí passem una bona estona sent la rialla de tothom!!!
Entre la humitat i el fred que fa i que estem mig tontos d’haver dormit al tren, passem la tarda veient sèries i descansant de tant viatge arraulits al llitet de l’hostal.

image

Espelmaaaaaa

image

Suuuuper regal de Doraemon

La nostre segona etapa per Hanoi ens reb amb un xirimiri que es convertirà en pluja bastant molest… Al matí donem una volta fins al museu militar i d’allí volíem seguir però donem la volta ja que plou cada vegada més intensament. Busquem pla alternatiu i ens surt anar a veure una peli, però busquem el cinema que ha trobat en Manel i no hi ha manera. Com se’ns fa tard i ja no arribem i ningú ens sap dir on és el cine, aprofitant ha deixat de ploure i mig surt el sol, anem cap al mausoleu de Ho chi minh, l’antic president de Vietnam, el que va declarar la independència dels francesos i va introduïr el comunisme a la zona.

image

Museu militar

image

Templet al centre de Ha Noi

De camí ens trobem amb la ciutadella antiga de Hanoi, que resulta és Unesco… Afortunadament no hi ha ningú vigilant l’entrada i podem entrar de gorra… Una sort ja que  tampoc és tant bonic com per pagar per veure-ho… Al inici hi ha un parc ple de bonsais que ens encanta i després una part de la ciudadella antiga i una altra part més nova del segle XVIII.
D’aquí arribem fins al mausoleu, un edifici que no té gaire res de l’altre món, al costat del palau presidencial i el museu de Ho Chi Minh. S’ha de dir però que passejar per aquesta zona s’agraeix ja que és una zona relativament tranquila, sense trànsit ni milions de bocines… Al vespre sopem un sticky rice boníssim, ens encanta… I resulta ser un arròs del que després ens parlaran una parella catalana que ens trobem a Cat ba…. Quan ens diuen com arribar-hi i hi tornem, descobrim que parlàvem del mateix!!!

image

La ciutadella i el jardi de bonsais

La nostra tercera etapa a la capital afortunadament és una mica més càlida. La boira segueix allà però molt menys espessa i fins i tot en alguns moments surt el sol…
Això sí, la paraula estrès és poc per definir el malson de passejar per aquí, pel barri vell. Queden 3 dies pel Tet o any nou xinès… Què vol dir això? S’esperen uns dies on tooooot estarà tancat i sense vida als carrers. Per ells és LA festa familiar. Imagineu estar pel centre de Barcelona els dies previs de Nadal però amb milions (i no exagero) de motos i persones… I, com sempre en aquest país, amb motos que es creuen les reines i no fan cas a cap senyal de trànsit ni a res de res… Tots tres en algun moment ens enduem alguna petita atropellada i encara saltem quan sentim una moto pitant… Portal de l’àngel el 24 al migdia sembka un desert comparant amb això.
Mentre la Marta i el Manel fan una classe de cuina per apendre com fer un deliciós àpat, en Lluis intenta anar a comprae bitllets de bus per marxar cap a Laos… La idea inicial era anar una mica més al nord i entrar per allà, i fer-ho amb transport públic… Però una companyia ja no tenia busos perquè tancava de vacances fins el 21 i l’altre no em podia dir si hi hauria busos fins a l’endemà depenent de la demanda del dia (si n’hi havia molta es quedaven sense busos i era força probable). Durant el tet el país embogeix i els dies anteriors la gent es mou molt per reunir-se amb la familia… No marxar volia dir estar estancats 5 dies a Hanoi… Cinc dies on tot estaria tancat, no ens podriem gairebé ni moure… Si fos Bangkok on vam estar molt a gust perfecte…però aquí ens fa moooolt pal. Ens baixem doncs els pantalons i agafem el guiribus que va directe a Vientiane, per assegurar-nos el tret… Això vol dir tornar a anar per agència, però la noia del nostre hotel ens ho arregla molt amablament i per un preu algo abusiu (els preus dels transports durant aquests dies també pujen una barbaritat).

image

Santa Llúcia vietnamitica

Per la tarda ens apropem fins a la one pillar pagoda (una mica tiny la veritat), i fins als jardins botànics, dels que també trobem una entrada secundària i ens estalviem de pagar… De fet tenen de jardí botànic res, és un parc on els vietnamites venen a passar la tarda i a fer esport, més del tipus parc de la ciutadella que una altra cosa… Però la passejada i l’estona sense pitos ni motos ens deixa reposar una mica del tràfic.
El secret de sobreviure a aquestes ciutats és intentar trobar llocs on no hi ha motos, ja que poden agobiar moltíssim… I com ni a les voreres te’n pots desfer ja que circulen per allí com si res…

image

Mausoleu de Ho Chi Minh

image

El Pilar de Vietnam

image

Passeig pel jardí botànic

A la nit despedim a la Marta ja que marxa moooolt d’hora a l’endemà… Ja ens tornem a quedar solets😭😭
Tenim el bus infernal per la tarda així que ens busquem coses a fer i donem un volt… Trobem un cine i una peli que sembla força divertida que s’adapta al nostre horari… Així que pa dentro vamos!!! Afortunadament totes les pelis tenen subtítitols en anglès (les locals) amb un llenguatge difícil però millor que el vietnamita… I la nostra hem de dir que tot i uns efectes especials cutríssims i un argument que no s’aguanta per enlloc, podria ser una classe B d’aquestes que fan riure de lo xungues i absurdes que són… I marxem del cine amb un somriure a la cara. Aquí, per sort, ni himnes ni banderes ni altres xurrimangades… Veure la peli i punt…

image

Preparats per entrar a fer cine 😉

Ens espera un llarg viatge de bus de 24 h, si sobrevivim ja serem en un altre país. Desitjeu-nos sort!!!

Viet Nam a la taula

Doncs avui en Lluís no li ve de gust fer el curs de cuina i ens deixa a la Marta i a mi per fer la típica “cooking class” que vull fer a cada país.
Buscant i remenant hem triat el curs més barat que hem vist es diu Little Hanoi, un restaurant molt guiri, pero que en tema preus per al curs es molt competitiu. El noi ens comenta que fa cuina sense parafernalies, cosa que personalment m’encanta. El xef es un noi jove i durant la classe ens explica que te una filla de quasi 2 anys. Tambe te un ajudant que no pronuncia ni una paraula en anglès.

S’ha de dir que la calsse en si és molt rapida i amb força bons resultats. Pero al meu parer, potser massa ràpida, en uns 40 minuts ja ho tindrem tot enllestit. Un punt a favor es que ens deixa canviar plats i cuinar qualsevol cosa que tingui al menu.

Farem 4 plats senzills i força bons que podríem catalogar-los de fast food vietnamític si es tenen els ingredients ja preparats. Les quantitats estan pensades per a dues persones ja que sempre s’acompanyen amb arros bullit. Fixeu.vos amb la decoració d’algún dels plats, d’una estètica questionable però tota una feinada

image

Parafernàlia + els dos xefs

AMANIDA DE PAPAIA VERDA
image

Ingredients:

– 400g de papaia verda pelada i ratllada (substituible per carbassó)
– 1 pastanaga ratllada
– Encenalls de vedella seca
– Coliandre (al gust)
– Menta (al gust)
– Majorana (al gust)
– Cacauets aixafats (al gust)
– Sesam (al gust)

Per l’amanit

– 2 cullerades d’aigua
– 2 cullerades de salsa de soja
– 2 cullerades de vinagre d’arros
– 2 cullerades de sucre
– 3/4 cullerades de salsa de peix

Preparacio:

– Tallar les herbes i barrejar-ho tot.
– Amanir just abans de servir.
 

*NOTA: aquest amanit amb all picat serveix de salsa per als rotllets de primavera vietnamitics

ALBERGINIES AMB ALL I GINGEBRE
image

Ingredients:

– 3 alberginies petites
– 5 cullerades de salsa de soja
– 4 cullerades de vinagre d’arros
– 3 cullerades de sucre
– Gingebre ratllat (al gust)
– Pastanaga ratllada (al gust)
– All picat (al gust)
– Chilis picats (al gust)

 

 

Preparacio:

– Pelar i tallar es alberginies a trosos d’2x4cm aproximadament i coure amb forca oli a la paella fins que quedin ben daurades (forca fetes)
– Barrejar la resta d’ingredients i amanir l’alberginia

 

POLLASTRE 5 SENTITS
image

Ingredients:

– 1 pit de pit de pollastre.
–  Mitja ceba petita
– Una pastanaga gran
– 100g de mongeta tendra de la rodona
– 1 tomaquet madur

Per l’adob del pollstre:

– 2 cullerades de soja.
– 20g de gingebre ratllat fi.
– 2,5g d’especies preparades (es compon de canyella, anis estrellat, cardamom i altres especies moltes).
– Pebre mòlt
– 10g d’all picat.
– Mitja pastilla de brou en pols.
–  Chilis (al gust).
– Una mica de ceba picada

Preparacio:

– Tallar el pollastre a daus grans.
– Tallar les verdures a la mateixa mida que el pollastre.
– Afegir al pollastre el gingebre,  la soja, el brou, l’all, el pebre, les especies. els chilis i la ceba; i remenar minim 5 minuts.
– Un cop marinat saltejar amb una mica d’oli el el pollastre adobat i quan estigui fet per les dues bandes, afegir-hi les verdures.

Ja esta llest per emplatar.

 

VEDELLA AMB CITRONELLA
image

Ingredients:

– 300g de filet de vedella tallada tipus carpaccio pero mes estret
– 6 citronel.les sense fulles i tallades molt fines.
– 1 chili picat
– 1 cullerada de salsa de soja
– 1 cullerada de postre d’all picat
– 2 cullerades de postre de brou de pollastre en pols
– 1 cullerada de postre de sucre
– Oli

Preparacio:

– Marinar la vedella amb tots els ingredients exceptuant el sucre.
– Escalfar l’oli a la paella i afegir el sucre. Deixar-ho a foc lent i remenant fins que quedi completament dissolt.
– Afegir el marinat i saltejar-ho.

 

Ja veieu que la preparacio de tots els plats es ben senzilla. No tenim excusa per no fer-los.