Pucon i el parc nacional de Huerquehue

Una elaborada successió d’autobusos em portaran altra vegada a terres xilenes, primer a Osorno fins arribar a Pucón, on em trobaré en Rafa, un metge epidemiòleg de Girona i que ja ens vam trobar durant la srva estada a Xile, aprofitant que venia a donar un curs per visitar la zona.
Pucón és un dels pobles més turístics de Xile, gràcies a la abundància de parcs naturals i de volcans de la zona. El més proper i famós últimament per erupcionar fa uns mesos es el Villarrica.
Quan arribo a les 11, ja de nit, afortunadament tenim un cel serè i es veu perfectament un fum de color vermellós-rosat sortint del con volcânic.
S’esperen un parell de dies fantàstics després de dos dies no gaire bons, i cap de setmana. X aquest motiu, m’informen que les quotes per pujar el volcà estan plenes. Des de l’erupció fa uns mesos s’han posat molt seriosos amb l’ascensió, només possible amb guia i per més de 100 euros, 80000 pesos xilensis de fet. Així, activitat desestimada.

image

Vista matinal del villarrica i el fum

Em dirigeixo doncs mentre soc aquí al parc nacional Huerquehue. Per això matino força per esperar el bus. Com dèiem, hi ha bona previsió, per tant omplim 2 busos fins a rebentar per anar al parc.
Arribar al parc són una hora aprox. Un cop arribem, toca pagar entrada de 5 lukes skywalkarianes ( no sé si ho havia mencionat abans, 1000 pesos són una luka). Hi ha vàries caminades, però gairebé tothom fa una al voltant de 3 llacs, amb vista a unes cascades. Jo, que busco més espais oberts, em decanto per pujar el cerro San Sebastián.
Per pujar al cerro, com és una mica més complexe, em demanen registrarme. El camí comença pujant en esses (per fi un camí que no puja simplement pel dret sinó que intenta fer un camí agradable), arriba a un pla des del que comença a haver molt bones vistes del volcà Lanin (frontera xilenoargentina) i Villarrica. També alguna cascada és visible des d’aquí. De la centena de persones que devia haver en els 2 busos, fins ara no em trobo ningú, tothom ha anat a fer l’excursió fàcil i típica. Aquí, afortunadament, em trobo un parell de nois francesos. O sigui, no estic sol per si passa res, molt millor.

image

Vista del replà

image

I segueixo amb el gust de les panoramiques

El camí, de totes maneres, és molt fàcil, almenys fins aquí. Un cop arribats a aquest pla, carenejem la muntanya per un bosc força espès i des d’aquí comencem a pujar fort, trobant vegetació cada vegada més d’alta muntanya. L’últim kilòmetre ja consta en crestejar, havent de fer servir a vegades les mans, per unes roques enormes, fins que arribo al cim. Aquí em trobo una noia californiana que ha estat fent uns mesos de voluntària a Perú i que aprofita x viatjar per la zona abans de tornar a casa. Les vistes des d’aquí són clarament immillorables, molt millors segur que el passeig pels llacs.

image

Vistes des de l'ascensió al Lanin

image

Llaguna

De fet des d’aquí puc veure els 3 llacs més un altre de regal, les cascades i un total de 6 volcans. I el dia, irrepetible, amb unes vistes superclares.

image

Les tres llagunes

image

El volca que faltava veure

La baixada la faig amb la noia californiana, tornem a anar embotits en els busos per tornar al poble, amb le seu llac i les vistes del Villarrica. Massa turístic pel meu gust, no m’hi acabo de trobar a gust així que compri bitllet per tornar a Santiago l’endemà, on visitaré antics amics, la vega, el cementiri, el museu dels drets humans i em despedeixo de Xile.

image

Volcà que segueix fumejant

image

Platjeta

L’aventura s’acaba!!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s