Doncs ja sóc a Bariloche, la capital de la región de los Lagos argentina i un dels principals destins turístics argentins, sobretot d’esquí i muntanyisme.
En el camí, passo pel Bolsón on anava a parar ja que també és una regió amb muntanyes, però tinc poc temps i ja molta gent m’ha dit que és un destí de fumetes i poc més. I de fet les pintes dels que pujen al bus i els ulls vidriosos em dónen un clar exemple que no s’equivocaven…
Arribo a Bariloche per trobar el meu alberg, després d’agafar un bus local de la terminal, que és a l’altra punta del món (com a 3 km que plovent i de nit vénen poc de gust). Sopo i a dormir, la gent d’allí m’han recomanat fer el circuito Chico,una volta d’uns 30km que tothom fa en bicicleta passant per bonics paisatges. La idea és agafar un bus que et porta a 20km de la ciutat, on es lloga la bici i es fa el recorregut circular. Quan em diuen, però, el preu de la bici, decideixo que no penso ajudar a aquesta estafa. 280 pesos, 28euros segons canvi oficial, ni a Islandia em van cobrar la meitat d’aquests preus!!!
Així, quan em llevo vaig a fer el circuito però de la forma més barata, caminant… primera odisea, però, aconseguir una tarjeta de bus. S’ha de comprar i carregar, única manera d’aconseguir viatjar, ja que els busos no cobren en efectiu. Després de passar per 5 o 6 llocs, consegurixo un lloc on em venen la tarjeta i després un altre lloc on la carrego de saldo (absurd que on la venguin no la puguin carregar…).
Agafo el bus 20, en un cel canviant que passa en 5 min de sol a plujim… allí em trobo una alemanya del meu hostal que ho farà en bici. Ella baixa per la bici, jo segurixo fins el final del bus, uns 5 km més enllà, estalviant-me així aquestd i acabant fent uns 25, molt acceptable. El bus em deixa a un hotel de megaluxe que es diu llaollao, amb unes vistes i una situació hiperprivilegiades.
Una de les coses xules d’aquesta zona és que té llacs infinits i tots ells de colors bonics i rodejats de muntanyes, d’origen clarament glacial.
Vistes des de l'hotel Llaollao
Començo a caminar i es posa a ploure. Quina gran expectativa… afortunadament porto la capelina i entro tot seguit en un bosc prou tupit per a no sentir la pluja. D’aquí direcció al pic Llaollao, on ningú va per les bicis, però molt facilet i amb unes vistes impresionants. D’aquí a una platja propera on hi ha unes runes de ciment d’un edifici previ i unes vistes fantâstiques de la unió llac-muntanya.
Des del cim
Panoramica del Llaollao
Ruines i platja
El següent tram ja consisteix més en un camí per un bosc que em porta a un pont romà (x imitació de l’estil, els romans no van arribar aquí) i un perit llac anomenat lago escondido, on aprofito per dinar i on em trobo amb l’alemanya. Doncs encara sóc prou ràpid caminant. Aquí també em trobo dues noies australianes que van amb un noi de Guatemala, que s’han conegut a hostal i han decidit anar junts en bici.
Lago escondido
Després de força estona per camins, he de tornar a la carretera. Sempre és menys agradable, però les vistes que de tant en tant vaig tenint i la presència de pocs cotxes m’anima. Algunes llargues pujades que obliguen a majoria a baixar de la bici i empènyer també en fan sentir millor, però una pujada semprw va seguida de baixada, on tots m’avancen a mi. Passa aquí el circuito per un punt que es diu arroyo Angostura, un petit riuet que junta el llac Nahuel huapi amb un altre interior, un punt força estret d’on ve el nom. Poc després d’això passo per un curiós cementiri muntanyenc on varis escaladors enterrats morts en aquestes muntanyes descansen.
A la zona de l'angostura
Milers de colors
Després d’això benen uns 6km molt aburrits fins arribar a una zona de miradors, cadascun més xulo que l’anterior. Al primer em trobo altra vegada les australianes i el guatemalteco; al segon un noi vestit de monjo franciscà sembla ser, que em tira una foto per rememorar aquests paisatges i fer constar yo he estado aquí.
Vista des del mirador
Mes panoramiques
Ja només queden uns 5 km fins el final del camí, passant per petits poblets plens de gossos que em lladren, ponts que sobrepassen rius que ajunten llacs… fins que finalment arribo on s’acaba el circuit i on ja es pot agafar el bus de tornada. I arribo al mateix temps que l’alemanya i un senyor gran canadenc que també venia amb nosaltres (i que han fet un cafè d’una hora al mirador); i amb les australianes i el guatemalteco… al final hem acabat junts, cosa que aprofitem per caminar mig kilòmetre més i pujar al cerro campanario, d’on ens han dit que hi ha una de les millors vistes del món (i creieu-me que les expectatives es cumpleixen i sobrepassen). Unes vistes increîbles a infinits llacs, muntanyes, verdor…i uns colors extraordinaris.
Des del cerro campanario
Lloc immillorable
D’aquí ja baixar, anar al centro andino per veure quina ruta em recomanen per demà i cap a l’hostal on sopo, peto la xerrada amb força gent i vaig baldat a dormir. 25 km de caminada i ascens fins al campanario no estan malament x un dia amb la intenció de descansar i fer el gos, no? I més tenint en compte que ahir ja vai caminar més de 25km… i demà molt més!
wondersalmon 