Creuant mitja patagònia en un obrir i tancar d’ulls

Argentina. A cada país al que vaig, més car…. al final els preus semblaran als del nord d’europa.
El bus que em porta a los Antiguos fot canya per intentar arribar a les 17h, ja que surt un bus a Perito Moreno, principal poble de la zona. Arribem just per agafar les maletes, comprar bitllet i pujar ràpidament, per fer una nova hora i mitja i perdre de vista definitivament al lago Buenos Aires (aquí es diu així).
Perito Moreno és, apart del poble on virtualment va néixer la Rita (recordeu es perrita morena), un dels llocs més lleig i amb menys encant del món. El lloc on vaig a dormir no ajuda a canviar la opinió, però estic taaaaan cansat que m’és tot ben igual.
Perito Moreno es troba al bell mig de la ruta 40 que travessa la Patagònia, al bell mig entre Calafate i Bariloche, típica ruta motxilera de 24h de bus. Jo decideixo tirar nord cap a Bariloche, m’encantaria moure’m sud cap al Chaltén x veure el Fitz Roy, però no tinc prou temps i hauré de tornar altra vegada…
Decideixo no fer el viatge taaaan llarg i parar unes hores abans a Esquel, un bonic poble de la zona on comencen les muntanyes. Ara mateix estic molt a prop de Futaleufú, just una setmana després d’estar x allí. Només els Andes ens separen.
Esquel es una semiciutat amb encant, al meu parer, d’uns 40000 habitants, per fi amb supermercats i preus lleument decents.
Aquí tinc dos opcions, anar al parque nacional de los Alerces, molt bonic però ple de boscos i poques vistes, o pujar un cim que hi ha per aquí amb vistes de tota la zona… i com sempre, jo trio pujar i vistes sense dubtar ni un minut.
Així, diumenge em llevo ben d’hora i pujo al cerro La Cruz, una petita muntanya al costat de la ciutat. Primer passo per una barriada una mica més complicada plena (realment pleníssima) de gossos de carrer, a cada quin més gran… afortunadament la majoria m’ignora. Del barri arribo a un primer mirador. Està ennuvolat però s’esperava pluja així que si es manté en tinc ben prou.

image

Vistes d'esquel del primer mirador

image

I anem pujaaaant

Hi ha una pista x cotxes per pujar, però descubreixo un caminet per senderistes i per allí vaig, més ràpid i agradable. Les vistes que em van quedant són força boniques i amb tot de muntanyes al fons. Al tros final he de rodejar la muntanya pel darrere, donant-me vista de l’altre cantó i finalment arribo al cerro La Cruz.

image

Al cim fa molt aire i força fred, però la panoramica és molt bonica i de 360° i amb la Cruz que l’hi dóna el nom. Ara baixo per la pista i al migdia sóc ja al poble altra vegada.

image

Vistes del cerro la cruz

image

El dia es va arreglant...

Com em queda temps decideixo pujar a la laguna zeta, m’han dit que molt bonica. Faig camí doncs, també per pista en aquest cas, fins que arribo a un mirador per veure el cerro la Cruz… d’aquí una mica més i arribo a la Laguna, un lloc magic i amb molt bones vibracions. A més sembla ha sortit força el sol.

image

Pujant

image

La laguna zeta

image

I més laguna

Per tornar, agafo un altre camí per un petit cañadon i que passa per un petit mirador. Al final uns 25-30 km de caminadeta, que no està gens malament.

image

El cañadon

Arribo just per una dutxa i per anar a comprar el bitllet de bus cap a Bariloche, unes 5 hores de bus. Al camí comença a ploure i els núvols baixos no permeten disfrutar del paisatge, però no sempre es pot tenir tanta sort!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s