Jo i en Dirk matinem per esmorzar i dirigir-nos a la carretera a posar el dit en amunt. Anem d’hora ja que en poca estona arriba un ferry de Puerto Montt amb molts possibles cotxes i cal aprofitar.
Passen un parell de cotxes i el que para és el tercer. Són els madrilenys amb els que vam passar part de la tarda ahir…ueeee!!! Tot i que no torcen cap on anem naltros, ens portaran fins a mig camí, on nosaltres ens desviarem cap a Futaleufú (un nom moooolt rebonic) i ells seguiran per la carretera austral. Els primers kilòmetres són pavimentats i molt bons, però de forma sobtada la carretera austral es transforma realment en el que imaginavem, una pista ampla de pedres i sorra, en un estat entre pobre i acceptable. Hi ha moltes zones d’obres en un estat deplorable, i amb el cotxe que porten la conducció fa patir, però finalment arribem sans i estalvis a la Villa Santa Lucía, on naltros ens quedem. Entremig paisatges espectaculars.
Vistes des de la road
Carretera austral
Aquí no hem d’esperar ni 10 minuts i una extraña pareja ens recull. Una parella en els seus 50largos, rejuntada fa uns anys i amb fills grans de parelles prèvies. Ell carabinero (poli d’aqui vaja) acabat de prejubilar; ella periodista que treballa per la integració i milloria social. Molt curiós i divertit veure els seus diferentíssims i extrems punts de vista de tot plegat. Parlem de situació social, dels mapuches, de tot en general… mentrestant els paisatges segueixen essent espectaculars.
Una parada on the road
Llacs i glaceres
Arribem a Futaleufu, on ens havien dit a les 13h hi havia una cursa típica chilena a les afores. Allí ens dirigim, ja que falten uns 5 minuts. Al arribar ens trobem un descampat amb 4 gats i poc més. Ens diuen que finalment sera una mica més tard. Quan estem a punt de tornar al poble, ens diuen en 20min i pensem no ens val la pena… finalment i 3h després, a les 16h, sembla que començaran les curses (la patagònia xilena funciona així). Esperem una micona més i quan ja sí que sí, els dos cavalls que havien de lluitar estan molt nerviosos i comencen a regirar-si i intentar tirar el seu genet. Total, que son les 16:30 i encara res de res. Decidim doncs marxar. L’ambientillo ja l’hem viscut així que…
Esperant a l'ombra
Cavalls i boines
El experto
Intent inici cursa
El carabinero, també aficionat als cavalls, ens explica funcionament d’aquestes curses. Son de a 2 i molt curtes, entre 200 i 250 metres. Funcionen en base a apostes entre els dos genets, i a vegades si ja saben que sin millors aposten no per quedar al davant, sino per guanyar per tot un cap o tot el cos… si al arribar bo els separa aquesta distància, tot i se els primers, es considera han perdut. Lo millor, els locals amb la boina típica dels patagons, tant xilens com argentins, la boina vasca com en diuen ells per ser igual a la típica boina que porten els nostres veïns del norte.
Tornem al poble doncs i donem una volta per trobar allotjament. Acabem a un hospedaje (casa d’algú amb habitacions per llogar), la forma principal d’allotjament en aquesta zona. Anem a petar amb un senyor gran divorciat, el típic abuelillo de poble cascarrabies que creu la televisió com a veritat absoluta, ja que és únic nexe amb exterior, fent que pensi que el món esta fet una porqueria i que cualquier momento pasado fue mejor. Almenys el lloc està net i l’home esta amasando un pan per dema esmorzar.
La resta de la tarda la passem anant a un mirador per veure les fantastiques vistes de la zona i la vall. Ens fem un bany a un llac que hi ha, amb l’aigua molt menys freda del què pensàvem, i sopem. Es dissabte i ens apropem a una festa que hi ha en un local de rodeo, però quan arribem hi ha 2 gats i prenem una birra i tornem a casona a dormir.
Plaça major
Estampa de la ciutat
Llac on ens banyem
Panoramica complerta
Mes vistes del mirador
El diumenge al matí ens reb amb altes senyals de pluja. Donem una volta i es posa a ploure bastant. Per aquest motiu, decidim millor agafar el bus (aprofitant únic bus de la setmana) fins a Puyuhuapi, ja que la distancia és molt llarga i amb la pluja se’ns poden dificultar molt les coses…
De cami entre la pluja
Així agafem el bus que ens ports per un llarg camí, primer enrere cap a la carretera austral i després seguint aquesta. La pluja ens va acompanyant, però de tant en tant surt el sol i ens deixa veure paisatges que semblen extrets de llegendes.
De camí coneixem a l’Octave, un noi suís que s’ajuntarà uns dies amb nosaltres. Arribem doncs a Puyuhuapi, un poble en un fiord que té un enorme glaciar al costat i termes d’aigua calenta extremament cares. Donem una petita volta per veure els entorns, comprar sopar i a dormir.
La junta, poble del camí
Arbre de nadal
Fiord de Puyuhuapi
wondersalmon 