Ja he acabat doncs les practiques, en total un mes de semirutina i estar al mateix lloc. No sé si m’hi podré acostumar. Ho celebro agafant un bus nocturn que em portara a Valdivia, segons m’ha dit tothom una de les ciutats més boniques de Xile.
Va ser fundada per Pedro de Valdivia, el mateix que va fundar Santiago, i és una de les ciutats més antigues de Xile. Es troba a la confluènciq de varis rius i a uns 15-20km del mar, estant doncs envoltada per un delta amb importants aiguamolls. Però si és famosa és per quelcom menys idíl·lic. Al 1960 va ser l’epicentre del terratrèmol més intens mai registrat a la història. Un 9,5 en l’escala de Richter, un terratrèmol que gairebé destrossa la ciutat i que va canviar la fisonomia de Xile i sobretot d’aquesta zona, creant nous rius i csnvis orografics.
Arribo ben d’hora a Valdivia, a les 08 am i vaig cap a l’hostal que he reservat (torno a ser a primer món i això de buscar lloc per dormir és molt més complexe). Deixo la motxila i em dirigeixo als llocs que m’aconsellen a l’hostal. La veritat és que fa un dia preciós i solejat.
Camino per la costanera, al costat del riu, fins al centre. Molta gent fent rem, uns llops marins descansant al costat del carrer, un mercat ple de productes locals com peix, fruites i algues com el Cochayuyo… També em trobo vaixells, un submarí, un pèndol de Foucault…
D’aquí a la Universidad austral, un bonic campus molt estès a la illa de Teja i amb un preciós jardí botanic. Agafo un bus 20 que em deixa al poble de Niebla i dono una volta per la seva bonica playa grande. Quan em dirigeixo cap al fuerte, un fort espanyol per defensar Valdivia, em trobo un bus que va a Curiñanco. Com m’han dit que hi ha pocs busos, l’agafo i a la tornada ja visitaré el fort.
Uns 20 km més enlla a la costa em trobo aquest bonic poble, sobre un espadat al costat del mar, amb una llarga platja de 7 km però no habilitada al bany per mala mar. Aquí, però, hi ha una reserva natural per fer una petita caminada amb uns miradors i una natura frondosa espectaculars. Un disfrute tremendo.
Ja a la tornada passo per Niebla altra vegada i entro al fort, un bonic mirador del delta i del Pacífic. Amb aquestes belles vistes torno a Valdivia, on descanso i socialitzo a l’hostal i vaig a dormir per seguir ruta.