Un diumenge a Valparaiso i un llarg cap de setmana de pega al sud

Després de l’espectacular excursió al cajón del maipo, que serà molt difícil de superar, i després d’un sopar amb Eugenio, un amico xilè que va venir a Catalunya a estudiar enologia, torno a matinar.
Avui vaig a Valparaiso, el port de Santiago. Agafo un bus que em porta a l’estació de busos i tot seguit un dels milers de busos que van cap allí. Una horeta i mitja i ja hi sóc. Arribo a l’estació de busos de Valparaiso, una mica allunyada de la zona turística però al costat d’un mercat dominical ple de colors.

image

Típic ascensor

image

Graffiti nomes arribar

D’aquí camino mitja horeta fins el què seria el centre turístic i on em trobo a la parella d’holandesos que vam coincidir gairebé 2 mesos abans a Paracas i un mes a Copacabana. Sobretot m’encanta el nom d’ell Jordy, que pronuncia diferent però és el nostre Jordi de tota la vida ;). L’hi explico, clar, l’importancia del seu nom al customari catala.
Valparaiso és una ciutat força pobra però amb un port i un conjunt de 12 o 13 cerros que l’hi donen aquesta fisonomia ondulada. Aquesta característica unida a la gran quantitat d’ascensors o funiculars per salvar tan desnivell i la presència de milers de pintades d’artistes professionals (mesura que van implantar per evitar letjos graffitis que feia la gent) són els grans punts crida i realment harmonitxen molt bé, convertint la ciutat en el punt backpacker per excel·lè

image

Punt de trobada

ncia.

Nosaltres disfrutem molt de les vistes, del puja i baixa, de l’art al carrer, de unes bones empanades vegetarianes. En resum, un dia molt bonic i complert. I afortunadament, ben solejat. La tornada, però, em deparara una sorpresa. Al ser diumenge tarda, hi ha escassetat de places de bus i els preus d’aquests s’inflen, essent el doble del preu habitual. Per mi és curiós que els bitllets de bus valguin segons demanda i no segon un preu establert. Això i un taco com diuen aquí per un accident a la carretera em fan tornar a Santiago cansat i més pobre. Però amb un bonic diumenge que ha valgut la pena.

image

Vistes del port

image

Terrassa bonica amb els holandesos

image

Carrer qualsevol de valparaiso

image

Vistes amb pallasso fragmentat

image

Carrers amb colors

image

Vistes del cementiri

Després d’una dura setmana de pega o feina segons els xilens (com m’agrada queixar-me, hehe), el cap de setmana em depara un premi/putada. El dr. Silva, el meu professor naturòpata, viatja al Sud a veure els seus pacients d’allí i jo vaig convidat amb ell.
Dissabte matinem per agafar el primer vol a Puerto Montt, hem quedat a les 06 per avió a les 07:30. Vol sense problemes i arribada a aeroport, amb taxi fins a l’hotel on ens allotjarem. El metge esta en procés de convertir una part de l’hotel en consultori i fer una clínica amb pacients ingressats. La veritat el lloc té molt potencial per la situació, les vistes i tot plegat.
El dissabte tenim festa (el meu metge diu que almenys necessita un dia de descans i per ell és dissabte) i anem a vistar Puerto Varas, un bonic poble de llac alemany on ens fa un dia preciós i en el que tenim la sort de veure la figura del volca Osorno al fons, un bonic volca de forma típica i amb el cim nevat. La tarda la guardem per descansar.

image

Banc d'enamorats

image

Passeig lacunar

image

Autopicture o selfie

image

Volca osorno al fons

image

Bonica casa alemana

image

Bonica església a puerto varas

Diumenge toca currar, però afortunadament em donen a mi mitja tarda lliure que aprofito per visitar Puerto Montt. Es una ciutat força gran i la capital de la región de Los Lagos, tothom me n’havia parlat tant malament que al final m’agrada i tot. Esta situada al punt on el Xile continental entra al mar i ja només queda la cordillera dels Andes amb mar intermig. Passejo per la ciutat, el centre, el carrer de costa, vaig fins s Angelmo, el port i mercat típic de la zona i aprofito per caminar els 8km de carretera que em portaran fins a l’hotel on som, pel canal de Tenglo, amb boniques vistes i un dels camps de futbol considerats entre els 3 més bonics del món segons m’informen, per l’entorn i l’edifici en sí.

image

Puerto montt i el seu port

image

Vista del canal

image

Angelmo typical market

image

Turisme amorós?

Dilluns torna a tocar treballar i em tornen a deixar la tarda lliure, que jo aprofito per anar a visitar Frutillar, un altre poble a la llera del llac Llanquihue, amb suposades vistes als volcans (el dia esta massa gris) i amb aquest aire alemany per la repoblació alemanya de la zona al s. XIX. Un bonic passeig per tornar a l’hotel, on el metge arriba amb retard i sopa relaxadament mentre jo ennerviosat per l’hora. Finalment sortim de l’hotel a les 21:40 i tenim al vol a les 22:35 hora de sortida, i l’aeroport és a 25km…. total el taxista fot canya no, lo següent,i entrem els últims a l’avió. Ficar-se el cinturó i volar!

image

Museu alemany a Frutillar

image

Escena lacustre

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s