Això valia un Potosí!!!

Durant una època, la ciutat més rica del món, tant que es va merèixer aquesta dita de vale más que un Potosí, font de riquesa de la corona española durant molts anys… actualment, exemple de lo pitjor que han arribat a fer els nostres avantpassats de les corones i del reino que no ve ponerse el sol…
La nostra arribada a Potosí ens atrapa amb uns núvols molt negres i força fred. A només 3h de bus de Sucre, però molt més amunt en alçada, el contrast tèrmic és tremendo. I és que ens trobem a la ciutat de més de 100000 hab més alta del món, en important competència amb Lhasa, la capital del Tíbet.
Ens acostem a un hostal que haviem vist, però està com tancat i sense senyals de vida… ens movem una mica i trobem la casona, una casa colonial molt ben rehabilitada i conservada, on ens quedem a dormir.
Passem la tarda decidint si farem un tour per les mines del Cerro Rico, un dels principals atractius de la zona. Són mines encara funcionants i amb perills de salut, tant aguts per possibles caigudes, desprendiments… com a llarg termini per infinitat de gasos que es poden inhalar. Després de preguntar en varis llocs, decidim fer el tour i ho fem en un dels llocs més cars. Perquè? És una associació de miners actuals i ex-miners que intenten sortir d’aquesta dura feina. Suportar aquesta causa té el seu què, a més que asseguren una part dels diners són per famílies de miners i la tranquilitat d’anar amb algú que ha treballat allí i no un guia qualsevol dóna la seva tranquilitat.
Anem al mercat quan ja enfosqueix i sopem quelcom ben bo i ens anem al hostal a jugar a cartes. Comença a ploure força fort i la rasca és important. Ben abrigadets ens tanquem en una saleta de l’hostal. Aquí ens trobem una parella vasca i una parella gran australiana als que no entenc que ens parlen de Uyuni com del millor que han fet mai (molt monos ells).

image

Potosi market by night

Al matí següent aprofitem l’esmorzar que ens faciliten al hostal (primer en molt de temps), amb iogurt i platans deliciosos… després ens dirigim a la companyia de miners, no sense abans veure com ha nevat al cim de les muntanyes, sobretot del cerro rico, i agafem un bus per passar primer pel mercat de miners, després per la fàbrica on separen plata i metalls de la ronya i finalment fins a la mina, no sense abans equipar-nos adequadament a lo gringo (guiri bolivià).

image

Cerro rico nevat

image

Plaza mayor

image

A l'agència del tour

image

Fent el gringo

Tot i que Potosí ja té aquest aire de decadència, a mesura que ens apropem a les mines anem descobrint una progressiva pobresa fins trobar veritables barraques arribant al cerro rico, on la misèria i la pobresa no s’entreveuen, sinó que estan presents amb tanta força que el malrotllisme ens afecta a tots.
El Cerro Rico és la història de Potosí, però també la del reino de las Españas i de tota Europa… i el més al·lucinant és que gairebé 500 anys després d’explotació, segueix donant materials valuosos, sobretot plata, tot i que cada vegada de menys qualitat i més dificultosament. I a sobre té més de 5000m d’alçada!!! El nostre guia primer ens explica el procés de separació dels materials extrets, de com es paga als miners (la majoria treballen pel seu compte com socis de cooperatives i paguen uns impostos al govern segons quantitat que extreuen)… això sí, un cop a la fabrica i separats, els metalls es venen a Xile i altres països on seran treballats o processats, ja que aquí no hi ha indústria…

image

Cerro rico des de la fabrica


image

Maquina per triturar pedres

D’aquí ens acostem cada vegada més a les mines i a les seves entrades, amb un paisatge espectacular al voltant gracies a la neu d’ahir. Així, guarnits com miners pofezionales entrem a la mina, jo amb el grup en español i ells amb el grup en anglès. Aquí conec la Getta (pronunciat com jeta, tal qual) una nova noia holandesa que resulta també esta dormint al nostre hostal.
L’entrada és força gran i anem passant per un túnel força ample, baix en alguns moments, però molt menys claustrofòbic del què imaginava. Afortunadament, portem botes de plastic ja que la pluja ha deixat infinits bassals i fang pel camí. Caminem llarga estona per aquests passadissos girant cap aquí i cap allí, sense perdre’ns gracies al guia. Això sí, molta caminata però miner ni un. Es van oblidar de dir-nos que dissabtes molt d’hora al matí recullen tot lo de la setmana x portar a vendre a les empreses i s’agafen festa fins dilluns… Si haguéssim sabut…
Un cop cansats de passejar-nos per galeries buides, per donar certa aventura ens fan pujar 3 o 4 trams d’escales per trobar-nos amb una veta de minerals i amb el tio Benito. Aprofiten doncs per explicar-nos coses sobre ambdues.
Una veta de minerals és molt preuada ja que saps que seguint-la aniras trobant més minerals. Quan un comença a la mina, comença de 0 i s’ha de posar a les ordres d’algun soci i treballa per aquest en les feines més dures. Als 5 anys de semi-esclavització, i després d’una reunió de la cooperativa, el no ningú passa a ser soci (pagant un petit preu que té un any per pagar) i l’esclavitzador l’hi ha de donar una de les seves vetes per a que comenci. A partir d’aquí pot anar prosperant segons si troba més vetes o no…
Una altra història és sobre el tio Benito. La creença dels miners és que la influència del Déu cristia no arriba tant profund. Quan els espanyols van començar a esclavitzar als locals en les mines, per a que treballessin més els van dir que el diable els perseguiria i van fer figures de diable. Els locals van adoptar aquesta figura com si fós un Déu de les mines. Era el tio, ja que en quechua la D no existeix i la van transformar en T, similar guturalment. Així, a cada mina apareix la figura del tio, un deu al que fer-l’hi ofrenes d’alcohol i cigarretes a canvi de bona recollida de material. Sempre era representat amb un penis enorme ja que havia de fecundar la pachamama o mare terra per obtenir molts minerals.
Un cop explicades totes aquestes históries sortim de la mina sense veure un sol miner.

image

Ens acostem a la mina

image

Entradaaaa

image

Caminant per la mina

image

El tio

Ens apropem a una altra petita i modesta mina, on sí trobem 2 miners treballant, sembla que els han avisat per demanar-los ue facin el paripé. Veiem 5 min com treballen i el guia ens fa d’intèrprete per xerrar amb ells, ja que només parlen quechua. Ebs diu que aquests treballen perquè la mina és amb materials de baixa qualitat i per guanyar han de treballar moltes més hores, així que fan dissabtes. La meva sensació, però, és de timo. L’experiència de la mina, doncs, 0 recomanable per mi.

image

Baixant a la petita mina

image

Petita mina..

image

Miner real o colocat?

Arribem a Potosí i anem al mercat a dinar. Gairebé no ha sortit el sol i fa força fresca. Per acabar d’adobar, es posa a ploure amb força. Tornem a l’hostal i quan para una mica, surto amb el xubasquero per veure la antiga riquesa i actual decadència de la ciutat. Llastima que no tingui gaire més temps ja que sembla un lloc per a perdre-s’hi.
A les 16:30 em dirigeixo a la casa de la moneda, diuen un dels millors museus del país i de sud-amèrica. Només es pot visitar en tour guiat i ho agraeixo perquè realment és una passada. Una de les coses més importants a fer amb plata són les monedes i aquí es van fer gran part de les monedes de la corona española i fins i tot d’altres llocs. La que ens ocupa va ser la segona casa de la moneda, construïda quan la primera es va fer petita, i té milers d’històries… És una casa enorme amb patis, milers d’habitacions, forns…
Primer passem per varies estàncies que eren oficines i ara tenen quadres. Una d’elles, la sala mariana, on són tot quadres de verges representades amb forma de muntanya i que intenten simular el cerro rico, la terra que dóna vida i riquesa a Potosí. Aquí aprofita en un quadre per explicar-nos història-llegenda de Potosí. De com els inques van arribar a aquesta zona, van intentar entrar a les mines i van morir a milers per un desprendiment, declarant la muntanya com a intocable i sagrada. Un pastor que va perdre una llama la va trobar a l’interior de la muntanya i va descobrir la font de plata, que va anar explotant amb un amic fins que es van barallar i aquest va explicar als españols on hi havia la plata. I com la maledicció de la muntanya sembla ser només pels autòctons, ja que el cerro rico mai donara fruit a potosí, sino a la resta del món ( i de fet actualment Potosí no s’enriqueix tot i les mines, només companyies internacionals), els espanyols van enriquir-se gracies a aquestes mines.
I d’aquí es va extreure tanta plata que es deia s’hauria pogut fer un pont de plata des de Potosí fins a Espanya. Però igualment es podria fer un pont que anés i tornés amb els cossos dels morts a la mina, així que imagineu (uns 9 milions totals es diu).
Després de les sales de quadres, passem per una de les parts més interessants del museu, les filadores que feien més fines les planxes o lingots de plata per després treballar-los i fer-ne les monedes. Són maquines vingudes des d’Espanya i fetes de fusta, enormes i portades en vaixell +mules i traccionades per mules per funcionar. Una burrada. Després veiem maquines que ja anaven a vapor i elèctriques, però no són tant especials.
També ens ensenyen els forns, 12 de plata i un d’or, la majoria renovats i només un encara amb el carbonet del seu ús. Aquí ens expliquen que en la guerra per la independència amb Espanya, un general volia fer volar la casa que havia servit de cuarter militar, però un altre general vist pels argentins com un traïdor la va salvar, de maners que així es manté.
I mil històries més en un museu i una visita superinteressants tot i que a temperatura congelant, totalment recomsnables. Al sortir plou a bot i barrals i fa molt fred, decidim doncs sopar en un lloc calentó per no morir de fred. I aquesta és la nostra última experiència potosina abans de marxar cap a Uyuni!!!

image

Esglésies de potosi

image

Pati de la casa de la moneda

2 pensaments sobre “Això valia un Potosí!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s