Ens despertem a les 04am per variar. El nostre guia ens vol fer la visita guiada a les 06am, hora d’obertura del MP, ja que hi ha menys gent.
Des d’Aguas Calientes hem de caminar uns 20 minuts fins un pont que resulta ser el primer control i que no obre fins les 05am. Un cop passat el control, seguim camí amunt per milers d’escales per pujar uns 400m de desnivell en un kilòmetre. Així de dur és arribar al MP si no vols pagar els 12$ del bus. Jo i la parella d’holandesos, així com el jovenet alemany som dels primers de la fila. Al haver fet en uns 35 min ara toca esperar fins que ens obren portes i els de davant corren per agafar foto sense gent del lloc. Jo enlloc de pujar dalt de tot decideixo agafar-ho amb calma i fer la foto de més avall, aconseguint doncs la meva foto sense ningú i amb el sol que just està sortint i començant a iluminar el wainapichu, la muntanyeta que dóna la forma típica i màgica al MP.
Sol i fent el memo al MP
El sol comença a entrar, i la gent també
Ens havien dit que al matí sol haver molts núvols, però ens ha tocat el dia més serè dels últims dies de trekking i podrem disfrutar d’un MP amb una llum genial.
Un cop feta la foto, ens reunim tots amb el guia per a que ens faci la visita guiada del lloc.
Com ja he dit MP no era ni molt menys la ciutat més important de l’imperi quechua però sí era una ciutat real o inka important estratègicament per fer d’enllaç entre la costa, les muntanyes i la selva. No va ser mai descoberta pels espanyols i això fa que es conservi molt bé i gairebé del tot.
Fem una visita guiada de una hora i mitja aprox per la que passem per les terrasses, cases, casa de l’inka i del xamàn, temples del sol, pachamama, cóndor… S’ha de dir que és un dels llocs més bonics que ge vist mai però no m’ha fet posar els pèls de gallina com si han fet el Taj Mahal o Angkor wat. Això sí, és encara més gran i impresionant del què pensava.
Afortunadament hem fet la visita a primera hora, ja que a partir de les 09h això és horrorós. Al haver permís d’unes 3000 persones al dia que gairebé sempre s’acaba fa que tot i ser enorme no tinguis ni un moment de tranquilitat dins el recinte.
Casetes
Terrasses agrícoles
Vistes de nevados
Temple
Això vol ser un cóndor
Afortunadament decidim caminar fins la porta del sol, a uns 45 minuts, amb unes vistes brutals i on gairebé estem sols. La majoria del grup ja s’ha separat ja que molts tenen entrada a la muntanya o al Waynapicchu, així que ens hem despedit, amb alguns potser ens retrobarem algun moment del viatge.
Cap a la porta
Vistes des de la porta del Sol
El trio calatrava
Un altre angle
La baixada es fa força bé, sí que es fa llarg tornar a hidroeléctrica. Gairebé tothom torna en tren però eren 50$ de diferència i la veritat caminar 2 horetes per les vies del tren tampoc resulta taaaan horrorós. La furgo fins a Cusco es fa llarga i pesada, però cap a les 21:30 ha hi som, tornem a l’hostal i ens retrobem amb Max. Morts, sopem pa smb palta i a dormir!!!!
wondersalmon 