Trekking salkantay day 2

El dia ha arribat. El dia més dur del trekking que farem per arribar al MP, una de les rutes més importants pels quechuas, pas per les muntanyes entre la zona litoral i la selva.
Avui caminarem uns 20 km, pujant unes 750m de desnivell i baixant-ne uns 1750. No sembla tan horrorós, però heu de pensar que s’arriba a 4650m d’alçada pel pas Salkantay, el punt més alt al que hauré arribat mai a peu.
Ens venen a llevar a les 04:30am amb un tè de coca i a les 05am hem de tenir tot recollit i esmorzar, per sortir a les 05:30. Fa fresqueta però tampoc res de l’altre món, i jo anar patint pel fred que passaria…
L’esmorzar es pot dir que és lo més trist dels apats, sort que portem molt menjar per anar picant i fulles de coca per donar energia.
Comencem a caminar i tot i que el grup es separa una mica, tampoc res de l’altre món i veiem que som un grup força compacte. En el camí de pujada cap al pas del Salkantay, per una vall glaciar, anem passant per vistes brutals de muntanyes i del Salkantay en sí, veiem cóndors, chinchilles (una mena de conills-esquirols) i sense donar-nos compte arribem a dalt en unes 3 horetes.

image

Llevar-se així no té preu

image

Ai que ens apropem

image

Una chinchilla

image

Venim d'aqui

image

Cada vegada més a prop

Al pas fem mil fotos, veiem una allau brutal del Salkantay i el guia ens explica el significat del Salkantay pels quechuas i fem una ofrena a la muntanya com feien ells, ja que la muntanya és la font d’aigua i per tant de vida. Això explica perquè pels quechuas els llacs de muntanya són sagrats i demanen que la gent no s’hi banyi, tot i que ja sabem com és alguna gent. L’ofrena consisteix en tres fulles de coca i una pedra portada del camí.

image

Arribada al pas

image

Allaaaaau

Un cop després del pas, anem per l’altra vall, una zona amb uns paisatges que a mi em fan pensar en Escòcia o Noruega, preciosos, frescos i molt humits.

image

Comença la baixada

image

Preciosos paisatges

image

Fent el memo

Arribem finalment altra vegada als 3900m i allà dinem. Un cop dinats, seguim camí. Ara toca baixar uns 1000m en unes 3 horetes, per camins plens de cavalls. És curiós a la baixada com de sobte va canviant el paisatge. Primer apareixen arbres i després comencen a ser cada vegada més grans i es troben més densament. Total, que en un sol dia caminant hem passat per tants microclimes diferents que sembla impossible.

image

Vegetació infinita, comença la jungle

Arribem al nostre càmping, un lloc força lleig amb milers de persones acampant, però és el què hi ha. Tot ple de guiris i com molt tancat, ens costa quedar-nos, però es va fent fosc i no hi ha lloc on anar. Aprofitem x fer més relació social amb el grup i amb una parelleta catalana d’un altre grup.
Hora del tè i crispetes i després del sopar. Avui tot i fresca, es noten mosquits i una temperatura molt més decent. Al acabar de sopar ens fan presentacions de l’arriero que porta les mules i dels cuiners, ja que demà les mules ens abandonen, en un clar intent de personalitzar-los i aconseguir una bona propina per ells.
Anem a dormir força més tard que el dia abans, peró rebentats.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s