Colca canyon part two

Us havia deixat amb el segon dia de ruta al Colca i si els altres dos restants son la meitat de impresionants ja ens quedem per satisfets.
Hem pujat en furgo a 4900m, hem vist andes nevats mentre sortia el sol, hem vist cóndors volant, hem tingut un Stendhal amb la bellesa dels paisatges, ens hem banyat en una piscina termal al costat del colca, hem passat un movimiento de tierras (no, un terremoto no,eh!!! Solo un movimiento de tierras), hem estat a punt de morir per caure a un precipici i després per un rodament de rocs, hem caminat fins una de les cascades més impresionants… coi, si sembla això una peli d’Indiana Jones (com bé ens va definir Omar quan ens va veure x Lima vestits de muntanyeros).
Ara penso que he d’explicar un moment això del movimiento de tierras. La nostra primera nit, mentre dormiem i no ens enteravem de res, vam tenir un movimiento de tierras força forr per la zona. D’això ens vam enterar al dia següent quan vam tornar, i aquesta era la causa del camí derruit i perillós. Per la gent d’aquí, això és tant freqüent que no l’hi donen cap importancia… Però vaja, és un terratrèmol amb totes les lletres.
Doncs això, ens trobem al tercer dia, que es planeja ser un dia relaxat i tranquil fins a l’oasis del Colca, un poblet molt turístic al costat del riu amb molt allotjament i piscines. En Max ja es raja del tot i decideix agafar bus per tornar a Cabanaconde, on hem de ser l’endemà a les 09 am per tornar a Arequipa.
Així, jo i en Toni ens encaminem cap a l’oasis, passant novament per Belen on fem pseudoamistat amb una dona cusquenya que al preguntar-l’hi quatre cosetes de la seva vida es tanca en banda i, per tant, decidim seguir camí. Ara toca un bon tram de carretera, passem per un mirador des d’on veiem el suposat oasis i a nosaltres ens sembla un lloc horrorós (ens recorda com un càmping amb piscines i mal gust). Això ens fa decidir quedar-nos a un poble que es diu Malata i que es troba a una hora de l’oasis (no ens podem allunyar massa ja que per tornar a Cabanaconde hem de pujar per aquí i son unes 3 hores des de l’oasis).

image

Amiga pujant a Belen

image

Canyó més sec

image

Mirador i creuament de camins

image

Vistes del.poble

Ens quedem doncs amb doña Margarita que ens recomana donar una volta circular que ens portarà a 2 o 3 poblets més amb encant i que ens durà unes 3 horetes de caminada.
Comencem camí a Tapay, un poble sobreelevat que pot ser la base per ascendir a un dels nevados que hi ha a la zona, amb una església i unes vistes mot i molt interessants. Trobem un poble semi-desèrtic i finalment descobrim que tothom està reunit a l’ajuntament i per això no hi ha ningú als carrers.

image

Pujant a Tapay

image

Escena rural

image

Essència de Tapay

Seguim cap a San Juan, un poble també molt bonic, gairebé a nivell del riu però més amunt. Aquí trobem la pensión Gloria, un lloc on mengem la millor sopa en molts anys, una sopa de quinoa de la que vaig demanar recepta i intentaré fer sense cap dubte.
Mentre dinem patim un altre movimiento de tierras. Pero no es un terremoto eh, sólo movimiento de tierras… Tan lleu que ens enterem que la carretera ha quedat tallada i que la vall s’omple de pols, tanta que fins i tot ens tapa el sol…. Bé, comencem a acollonir-nos una mica,jehe. Així que decidim tornar cap a Malata, per un caminet preciós que ressegueix un preciós canal, en una de les zones més verdes del canyó. Ens envoltem d’ocellets, cases abandonades, travessem un bucòlic pont, una última pujada i ja hem arribat al lloc de dormir.

image

Sol tapat per pols

image

Bonics ocellets


image

Creuant un bonic pont

A Malata ens posem a parlar d’actualitat amb uns obrers que estan fent una casa allí al costat. Parlem de tot, actualitat, futbol, independència, monarquia… saben moltíssim dels espanyols i de la situació actual mundial, cosa que no ens deixa de sorprendre en aquesta zona taaassn aïllada. Un bon sopar després i anem a dormir per matinar. Ens despedim de Samuel, el nostre amic gallec, que també ha dormit aquí i demà serà un altre (i últim) dia.
Ens llevem a les 04:30 ( això no pot ser sa) i esperem que hi hagi una mica de claror per sortir. 45 min de baixada i arribem a la zona de l’oasis, a la que no ens apropem però pensem hem fet bé de no venir.

image

Oasis

Ara toca la part més dura. Pujar 1200 m de desnivell en menys de 4 km. Per sort, no anem massa apretats de temps i estem forts així que, ha de ser un joc de nens…

image

Escena dl camí

image

Més vistes espectaculars

Com sempre, però, quan les expectatives són les millors, passa quelcom que les canvia. I en aquest cas un accident amb un tronc productor de saba molt lletosa i el contacte amb ull d’en Toni, deixa l’ull d’aquest dolorós i com un tomàquet, pujant a contracorrent la pujada amb un Stevie wonder al que només l’hi falta cantar… rentem l’ull vàries vegades fins que millora una mica i un guia ens avisa de lo tòxica que és aquesta saba… de fet, només veient lo enganxosa que és ja podem veure-ho…
Arribem però finalment al poble amb temps per tornar a esmorzar i anar a farmàcia a comprar gotes per calmar i fer varis rentats més.
Allí agafem una furgo per tornar on coincidim amb les tres noies catalanes viatgeres que vam conèixer a Arequipa i que han fet trekking amb guia de 3 dies per la zona i estan encantades. També conec un noi suís que s’ha agafat una excedència pagada de 3 mesos que l’hi donen a la feina per anys treballats (potser hauria d’anar a Suïssa) i una noia francesa moooolt viatgera i afincada a Austràlia que també està fent un viatge llarg per la zona (ja ha fet Colòmbia i Equador, probablement el meu pròxim viatge).
La furgo fa parades al naixement del cañón del Colca (on passa de vall a cañón), a un poble típic i amb mercat de la zona, a Chivay on dinem de puta mare al mercat. I aquí és on comença novament una aventura. Ara tornarem a passar per 4900 m alçada en un suposat mirador dels Andes i volcans peruans. La qüestió és que força abans d’arribar ens comença a nevar, anant doncs per una carretera nevada i emboirada i quedant-nos sense veure els andes, però experimentant neu al tròpic en primavera (res molt usual de fet sembla ser, segons el guia). Una última parada a una reserva nacional plena de llamas i alpacas en llibertat i tornem a Arequipa a seguir amb les nostres aventures en la gran ciudad.

image

Naixement del canyó

image

Mercat de Chivay

image

4900 m es diuen ràpid

image

Envoltat de neu al trópic

image

Llames que ens miren

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s