Paracas doncs ens ha deixat un molt bon regust de boca. Deixem el poble després d’esmorzar un fantastic pa amb palta (advocat) i tomaquet. Agafem una furgo que ens porta on un taxi d’aquests combinats i aquest ens deixa per agafar el bus a Ica. Sembla molt complicat però no ho és gens i en molt poca estona ja anem camí a Ica, la ciutat més gran de la zona a escassos 50 km d’on som ara. Aquí donem un parell de voltes per decidir què fem… Ica és coneguda per fabricar vins. Hi ha molta vinya i moltes bodegues aquí. No és un vi molt famós pels europeus ja que és més aviat dolcet (parlem de raïm al desert, sembla ser que la poca aigua l’hi dóna més dolçor). Anem a unes bodegues que resulten ser les més antigues de llatinoamèrica, fundades al 1500 i pico. Com no, fundades primer per uns religiosos, passant després en mans laiques. Es diuen Tacoma i l’edifici on es troben és realment bonic. La visita guiada no té res i el tast de vins no ens entusiasma, però el lloc i les vistes del campanar-mirador són excel·lents.
Vinyes de tacama
Per sortir, al igual que per arribar, ens toca agafar un taxi que ens costa 15 soles, repartit entre 3 i tenint en compte que l’entrada i tot ens ha sortit gratis no surt tan malament. Dinem en una chifa o com diuen aquí als restaurant amb cuina xino-peruana, molt famosos entre locals pels preus i les raccions enormes. A nosaltres ens agrada força, perquè negar-ho.
Aquí novament toca agafar un taxi cap a Huacachina, un petit oasis a 5 km d’Ica. Ens hem anat fixant que els preus dels taxis són aprox de a sol per kilòmetre.
Huacachina és un oasis enmig del desert, un oasis d’aquells com t’imagines o et posen a les pelis, rodejat de pur desert i amb un llac enmig i palmeretes. En aquest cap, però, a més amb un reguitzell d’edificis (per sort no massa alts) que fan d’hostalets i hotelets per un públic tan local com extranger, i més aviat jove. I per què un públic jove? Doncs perquè la activitat principal a fer aquí són el buggie i sandboarding pel desert.
Els buggies són uns vehicles preparats per anar per les dunes del desert i el sandboarding no és més que tirar-te amb una taula per lliscar més per les dunes del desert. I ho he d’acceptar. He fet el guiri…i m’ha agradat moooolt.
El viatge en el buggie, tot i la companyia (un grupet de 4 locals amb alcohol fins les celles) és brutal. Passes per paisatges impossibles i vas en una mena de Dragon khan. Nosaltres hem agafat excursió de les 4 ja que pel mateix preu et fan 2 hores enlloc d’una i aprofites i veus la posta de sol. Sí,sí, el sunset dels collons…. Acollonant.
Buggie buggie
Desert i buggie
Al mig del desert
No words... guiri total
Motos a les dunes
Fent de backpacker al desert
Huacachinaaaaaaa
Un oasis més interessant
Al matí següent, taxi i cap a Ica. Ens trobem un taxista molt majo i divertit… anem en un taxi més petit que el nostre gipsy (com la meitat) i fa gracia veure el conductor, un tio enorme, encabit conduint… arribem a Ica i agafem bus a Palpa.
Palpa esta a uns 30km abans d’arribar a Nasca, molt més coneguda. Palpa també té unes línies molt menys famoses i concorregudes i que es veuen molt bé des d’un mirador enmig de la panamericana. El bus, doncs, prèvia sol·licitut, ens deixa enmig del no res en una torre-mirador al costat, des d’on veiem un home amb un ocell, una família amb una nena abandonada i 4 cosetes més…
Linies de palpa
La family
Caseta enmig del.desert
Viewpoint
D’aquí agafem el bus fins a nazca. De camí venen els miradors artificial i natural de les línies de Nasca, però anem molt carregats i preferim anar primer al poble a dinar. Un cop arribem deixem les motxiles al lloc on agafarem el bus nocturn i donem una volta pel poble, molt millor i menys turístic del què imaginàvem. Al estar aquí ens entra la curiositat per si al lloc ens pot sortir més barat el tema de les avionetes, però no ens creen cap dubte. L’espai aeri està tancat pel vent així que sobrevolar les línies resulta impossible.
Anem doncs als miradors, des dels que realment no es veuen gaire les línies, però la immensitat de desert al davant és corprenedora i espectacular. El vent que fa ara és tremendo i entenem perquè no es pot volar.
Al vespre mentre esperem l’hora del bus anem a un bar amb wifi (som uns gastosos) per descobrir els resultats electorals i anem a la plaza de armas a veure eclipse, on sembla hi ha sensació pel tema.
Escena al mercat de Nazca
Al mirador
Molta senyal i poca línia
Eclipse lunaaar
Ara esperen vàries hores en bus, Arequipa ens espera!!
wondersalmon 