Sobrevivint jet-lag a Lima

11 hores de vol són pesadetes, amb Iberia encara més… on són els avions amb teles personalitzades? Encara amb sort fan un parell de pelis acceptables… tot i que l’àudio és pèssim!!!
4 hores d’escala a l’aeroport de Quito ajuden a acabar el llibre del Mockingjay, del que estava una mica parat. Per fiiii sé com s’acaba la història!! Rodejat de boniques muntanyes a l’aeroport, es va fent fosc progressivament.

image

Aeroport de Quito

Arribo a Lima i força rapidament aconsegueixo passar migració i recollir maletes. Fora tinc l’omar esperant-me. A aquestes hores només hi ha opció taxi així que agafem un que ens porta a jesus y maria,barri on viu el meu couchsurfer.
Martin, que té com 4 gats i el kevin,un noi mexicà també de ruta llatinoamericana. Són les 12nit segons el rellotge, 7am segons el meu cos, intento ser amable i dir 4 paraules i vaig a dormir.
3am, 10am hora Barcelona, i ja estic despert 😉 una parella a sobre estan actuant com els nostres veïns de la selva i els seus gemecs no ajuden a tornar a dormir.
Unes hores després surt el sol (la claror ja que el famós núvol limeny es troba en el seu apogeu i només es veu boira) i tinc unes fantàstiques vistes des de la finestra. Vaig a esmorzar al mercat amb Martin, un suc boníssim i enorme i un entrepanet de formatge. Curiosament aquí els mercats al matí no són massa vius, aquests van més tard que els asiatics.

image

Cel de lima des del cs

image

Jugueria al mercat

Quedo amb el Toni, el que probablement serà durant uns dies el meu company de viatge per Perú gràcies a Altaïr i els seus anuncis. Ell es troba al barri de Miraflores en un hostal i decidim que per marxar demà seria millor que vingui a dormir on jo de couchsurfing, així també prova l’experiència. Un noi del nord de França del seu hostel que planeja fer un any a amèrica també se’ns apunta.
Donem un petit volt pel barri de Miraflores, barri que no em diu gaire res. Passem pels jardins amb els gats, famosos per tenir milers de gats abandonats. El lloc més turístic del barri. Tornem a cal Martin després de canviar alguns euros (el canvi sorprenentment és mooolt bo) i deixem les bosses d’en Toni.

image

El famós parc dels gats

Amb la tonteria ja és hora de dinar (el trànsit fa viatjar per aquí molt lent) i ens trobem amb Omar que ens acompanya al centre a dinar i fer una passejada.

image

Ens trobem omar

Entremig passem per l’hospital més enorme que he vist fins ara, carrers plens de comerços… en Toni al·lucina, per ell és primer cop fora d’Europa.
El dinar és gairebé a preus espanyols però molt bo i abundant. De fet perquè estem golafres pero agafem 2 plats i creieu-me que amb un menjavem els tres. Em reconcilio amb el ceviche, un plat a base de peix cru cuinat amb maceració en llimona, amb ceba i coriandre.

image

Cevicheeeee

Sortim rodolant del restaurant i l’Omar ens comença a fer ruta pel centro histórico, que sembla no s’acava mai. Ple d’edificis luxosos que eren bancs, museus, cases amb balcons de fusta. Molta gent i estrés, però també molt millor del què imaginava. Anem a un museu gratis en un banc amb col.lecció de joies d’or i una porta cuirassada ampla de collons. Esglésies mil, el barri xinès ple de comerç i amb un fantastic mercat i un carrer amb horòscop xinès al terra.

image

Ex-banc i museu

image

Parada mercat chinatown

image

Edificis...

image

I moltes esglésies...

Anem a petar a un dels llocs més bonics per mi de Lima, la casa de la literatura. Una antiga estació de tren reconvertida en una espècie de biblioteca minimalista. Preciós lloc i edifici. D’aquí a la plaza de armas quan ja s’esta fent fosc. Teniem la idea de pujar al cerro de san cristóbal per tenir vistes de 360° però veiem que la boira ens tapa el cim i per tant no veurem gaire res.

image

A la casa de la literatura


image

El cerrar de san cristobal on finalment no pujem

image

Carrers limenys? Semblen mes londinencs...


Fem una parada en una antiga cafeteria i seguim ruta passant per una mena de fira al carrer i unes quantes esglésies més. No sé com ens ho montem però les enganxem totes en missa. Trobem la de la merced, plena i de festa ja que dema es la patrona barcelonina. A la seva façana curiosament hi ha una figura de jaume I, o almenys això ens explica el nostre guia Omar.
image

Café literario

image

Patio de armas by night

image

Cotxes de bombers antics

Després passem per una garita de bombers on ens deixen entrar i ens expliquen cosetes amablement. Curiosament aquí són voluntaris, no professionals.

Finalment, ja morts (sobretot jo que sóc el que més sofreix el jet-lag) i una mica molls de xirimiri que ens va caient fa estona, arribem al parque de las aguas.
L’entrada son 4 soles però val molt la pena. Es un parc ple de diferents tipus de fonts i on fan espectacles de llum i aigua, fent servir aigua com a pantalla d’un projector, en una mena de piromusical molt currat.

image

Fonts molt xules


image

Pantalla d'aigua. Brutal

image

I no em mullo...

image

Font-tetera

Amb la tonteria ja són més de les 10. Tornem en taxi a casa x evitar caminar de nit en zones xungues i anem a dormir per seguir l’endema amb un nou dia i nova etapa.

2 pensaments sobre “Sobrevivint jet-lag a Lima

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s